Torrella, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XVIII (1993) 315-318. @ Facultat de Teologia de Catalunya. 
L'ESGLÉSIA CNALANA ACTUAL 
DAVANT LA SOCIETN 1 EN EL CONJUNT 
DE LA VIDA ECLESIAL EUROPEA 1 UNIVERSAL 
~ 
Ramon TORRELLA 
Una comunicació suposa sempre un caire limitat i al mateix temps precís, a fi 
que sigui una aportació a la ponencia general. En aquest cas se situa en el penode 
dels ultims 10 anys (1983-1993) que coincideix amb el temps que fa que sóc 
arquebisbe de Tarragona. Pel que fa als temes concrets, em referiré al document 
Arrels cristianes de Catalunya, a una reunió ecumenica celebrada a Montserrat 
i al Concili Provincial Tarraconense. 
l 
1 .  El Document ((Arrels cristianes de Catalunya» 
Els bisbes publicaren, amb data del 27 de desembre de 1985, el document 
Arrels crlshanes de Catalunya. La intenció pastoral i la modestia d'aquest 
document es feren ben paleses en aquestes paraules: ((oferim unes senzilles 
consideracions sobre la realitat de Catalunya [...] als cnstians de les nostres 
diocesis com a punts d'orientació, i a tot el nostre poble com a contribució, des 
del nostre ministeri episcopal, al bé comú del país)). 
Els bisbes prenien posició ben clara sobre la identitat nacional del nostre poble 
manifestada en la seva realitat cultural i historica, amb una llengua propia, una 
voluntat col.lectiva i un particular taranna. 
Tot recordant la Constitució espanyola de l'any 1978, que reconeix les 
((autonomías de nacionalidades y regiones)), els bisbes afirmen que Catalunya es 
un component amb personalitat propia dins 1'Estat plurinacional espanyol. 
La forma més apta per al reconeixement de la nacionalitat -diu el docurnent- 
pertoca a 1 'ordenament civil. Així es deixa entendre que el dret a l'autodetermi- 
nació i a una més o menys radical independencia és materia d'opció lliure pel 
que fa a la fe cristiana. 
Els bisbes esmenten, a manera d'exemple, molts noms de persones per tal de 
recordar la important aportació dels cristians a Caíalunya sense voier amagar 
316 (1 16) RAMON TORRELLA 
l'existencia de realitats negatives, a vegades fmit de la feblesa humana o del joc 
d'accions i reaccions. 
Reconeixen que la societat catalana és plural, també religiosament, i cal que 
tots convisquem en la tolerancia i el respecte nlutus. 
L'Església, d'acord amb els principis del Concili Vatica 11, respecta la plura- 
litat d'opcions i no demana res més que llibertat per acomplir la seva missió 
evangelitzadora. 
Catalunya té una historia i una cultura amarades de cristianisme i es, al mateix 
temps, una terra freturosa de modemitat, una finestra oberta per on tantes vegades 
han entrat a Espanya els vents del progrés i de la renovació. 
Quan es publicava el document eren temps de cnsi i d'inestabilitat economica 
amb un índex d'atur que ratllava el 22% de la població activa. Per aixo el bisbes 
afirmaven que l'assoliment d'una societat justa que elimini contrastos odiosos 
ha de ser un objectiu prioritari de la Catalunya d'avui. Explícitarnent remarcaven 
que caldria que tothom -persones i institucions- aportessin els seus esforqos 
mancomunats, des de les respectives opcions. 
Pel que fa al problema dels immigrants, recorden que Catalunya té una llarga 
i fecunda tradició integradora, actitud que no esta fundada en un ((fet d'ordre 
racial, en la unitat de la sang)), sino establerta sobre ((un fenomen cultural que 
pot afaigonar els individus de les races més distintes)), com escrivia Carles Cardó 
l'any 1934. 
Durant els últims vint;i-cinc anys, diuen els bisbes, el procés de creació de 
parroquies a les bamades al voltant de les ciutats ha estat un fet pastoral 
important, a més de comportar un gran impuls social, S'establí la primera xarxa 
d'assistents socials de barri grkies a l'organització de Caritas. Molts consells 
pastorals compten arnb una bona presencia de cristians no nascuts a Catalunya, 
de manera que la comunitat eclesial es podria proposar com un exemple per a tot 
el país. 
Aquest document fou publicat en frances a La documentation catholique el 
setembre de 1986. Els socialistes catalans consideraren Arrels crzstlanes de 
Catalunya un document positiu per molts motius i, fíns i tot, realment historic 
en unavaloració global. Algunes afirmacions són considerades indicatives d'una 
actitud que permet parlar des del socialisme, de punts de coincidencia, de valors 
de cooperació. 
2 .  Una reunió ecumenica a Montserrat 
El febrer de l'any 1986 es va celebrar una reunió ecumenica a Montserrat, 
entre representants de la Conferencia d'Esglésies Europees i el Consell de les 
Conferencies Episcopals dYEuropa. Vaig ser un servidor qui va fer la invitació a 
trobar-se en el centre espiritual de Catalunya i el P. Abat Cassia accepta de bon 
L'ESGLÉSIA CATALANA ACTUAL DAVANT LA SOCIETAT 3 17 (1 17) 
grat. Presidiren la reunió el pastor lutera André Appel, d'Alsacia, i el Card. Basil 
Hume, de Westminster. De part del patriarcat ortodox de Moscou hi assistí el 
metropolita Alexis, actual Patriarca, successor de Pimen. 
Montserrat va viure una experiencia ecumenica privilegiada. Al mateix temps 
el santuari i monestir de Montserrat va reflectir la realitat de Catalunya a tots els 
participants . Si la reunió ecumenica va fer del monestir de Montserrat una finestra 
oberta sobre les Esglésies d'Europa, també Montserrat fou balcó que ajuda a 
veure i a comprendre molts aspectes del poble catala. 
El treball de la reunió ecumenica va tenir un moment d'una significació 
particular en la celebració, amb la comunitat dels monjos, de les Vespres del dia 
dels sants Ciril i Metodi. Foren cantades en catala i als invitats se'ls adjunta la 
traducció anglesa dels textos. Les intencions de la preghia foren formulades pel 
diaca en sis llengües, fet que ajuda a tots els participants a obrir-se a l'horitzó de 
la responsabilitat de les Esglésies dYEuropa. 
Cal recordar que alguns dels monjos ja eren coneguts per alguns dels partici- 
pants a la reunió a causa de la seva presencia, en anys anteriors, a 1'Institut 
Ecumenic de Tantur, a Jerusalem. 
L'arquebisbe de Ljubljana, Mons. Sustar, explica als monjos el paper de la 
seva Església eslovena com a punt de contacte entre 1'Europa eslava i la llatina, 
a la frontera entre Iugoslavia, Italia i Austria. 
Els representants de les Esglésies dels paisos eslaus, nordics, germhics, 
mediterranis i anglosaxons feien veure, amb la seva presencia, que I'Església, 
que és custodia de les arrels cristianes de tots els pobles d'Europa, ha de donar 
una contribució característica a la necessiria unitat europea, dins d'una ampla 
diversitat. 
3 .  El Concili Provincial Tarraconense 
La idea de celebrar un Concili Provincial Tarraconense té el seu origen en la 
celebració del IXe. Centenari de la Restauració de la Seu Metropolitana de 
Tarragona. Aquella efemerides ens porta a reflexionar sobre el servei de coniunió 
eclesial que, des de molts segles, exercí 1'Església Metropolitana de Tarragona 
envers les Esglésies germanes de Catalunya en comunió amb Roma. 
Es volgué evitar el perill de reduir la celebració a un record del passat sense 
mirar el futur. Així, en la reunió de la Conferencia Episcopal Tarraconense del 
julio1 de 1991, es va reflexionar sobre la celebració d'unes jornades, un Congrés 
o un Concili. La reacció unhime fou lad'optar per un Concili de totes les diocesis 
catalanes. 
Latrobada de més de 600 preveres d'arreu de Catalunya a Poblet, el 4 de maig 
de 1992, fou, sens dubte, el catalitzador de l'anunci del Concili, anunci queofou 
rebut amb un sorollós aplaudiment. 
318 (118) RAMON TORRELLA 
La comunicació de la decisió de convocar el Concili Tarraconense es féu 
pública el 29 de novembre de 1992 a totes les diocesis de Catalunya. Es donaren 
a coneixer les quatre finalitats del Concili: renovar i mobilitzar totes les energies 
i tota la capacitat d'acció de les nostres diocesis, a la llum de 1'Evangeli; 
aconseguir que tots els cristians personalment i comunitaria s'animin a seguir 
mes Jesús i es comprometin a construir 1'Església i a ser testimonis compromesos 
al servei del nostre poble; fer arribar l'anunci de la Bona Nova fídelment i de 
manera entenedora als homes i dones del nostre temps, i potenciar la coordinació 
pastoral de les diocesis catalanes i la comunió de tots els seus membres. 
El Concili és un fet eclesial de les vuit diocesis catalanes i es vol que hi hagi 
uiia hpliaparticipació. S'han fet arribar als bisbats un total de 60.000 exemplars 
del qüestionari ((Consulta sobre els possibles temes)). 
Tota la preparació i la celebració del Concili ha de ser un esforq per rellancar 
el Concili Vatica 11 a casa nostra. Tots som convidats a la conversió per a una 
renovació pastoral, per a una Església més evangelitzadora, més oberta, més 
servidora, més misionera. 
Mons. Ramon TORRELLA, Arquebisbe primat de Tarragona 
Pla de Palau, 2 
43003 TARRAGONA 


L'Església catalana actual davant la societat i en el conjunt de la vida eclesial europea i universal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert