Effect of a science communication event on students’ attitudes towards science and technology

Peer ReviewedPostprint (author's final draft

El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-1700)

-

Les Etapes de l'ocupació borbònica a Catalunya (1706-1713) : un debat pendent sobre el conflicte successori a Catalunya: aixecaments populars, guerra peninsular i conjuntura internacional

L'article analitza les diverses etapes de la Guerra de Successió a Catalunya, entre 1705 i 1713. La situació voraginosa dels primers anys fou seguida per la persistent ocupació del territori per les tropes borbòniques, a partir de la batalla d'Almansa (1707). L'apartat final analitza les conseqüències per a Catalunya de l'aplicació de les clàusules del Tractat d'Utrecht (1713).The article analyses the successive stages of the Peninsular War or War of the Spanish Succession in Catalonia between 1705 and 1713. After the maelstrom of the first years there followed a persistent occupation of the territory by the Bourbon troops after the battle of Almansa (1707). The final part analises the consequences that the implementation of the clauses of the Treaty of Utrecht (1713) had for Catalonia

Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns

En escometre l'estudi de les jurisdiccions feudals o senyorials resulta sorprenent constatar en totes les èpoques la desproporció existent entre l'extensió del mapa dominical, omnipresent en tot el territori, i el desconeixement generalitzat que tenim sobre la seva organització concreta. La complexitat, el caràcter fragmentari i el funcionament autàrquic dels dominis senyorials en el transcurs dels segles, herència del procés de constitució dels diversos dominis, i d'unes vicissituds econòmiques, històriques i genealògiques perfectament diferenciades per a cada senyoriu, ha ocasionat arreu enormes dificultats a l'hora de pretendre sistematitzar les seves característiques bàsiques

Catalunya després de la batalla d'Almansa: els desastres de la guerra contra la població civil (1707-1711)

--This article describes the military operations for the occupation of Catalonia by the Bour bon armies between 1707 and 1711, that is, between the battle of Almansa and the last Allied offensive over Madrid. Evidence from the main Spanish archives (AGS, AHN, BN) shows that, besides seasonal fighting between both contende, the Bourbon military staff carried out a deliberate policy of violence against civil population, aiming at the demoralization and defeatism among the inhabitants of rural areas, as a means to accelerate the surrender of Catalonia.Este trabajo describe las operaciones de ocupación de Cataluña por parte de los ejércitos borbónicos entre 1707 y 1711, es decir, entre la batalla de Almansa y la última ofensiva aliada sobre Madrid. La documentación procedente de los grandes archivos estatales (AGS, AHN, BN) pone al descubierto que al margen de los combates estacionales entre ambos contendientes, el estado mayor borbónico practicó una política de violencia deli berada contra la población civil, con la manifiesta intención de fomentar la desmoraliza ción y el derrotismo entre los habitantes de las zonas rurales, a fin de acelerar la rendición de Cataluña

L'etapa de provisionalitat institucional borbònica en els municipis catalans durant la Guerra de Successió (1707-1716)

-

Inventari de les Jurisdiccions Senyorials a la Comarca de la'Anoia en els segles Moderns

-

Reflexions sobre l'actitud dels pobles i estaments catalans durant l a guerra de Successió

Fa uns anys Joan Mercader ponderava les greus dificultats que es plantejaven a l'hora d'intentar esbrinar el comportament dels pobles i dels diversos grups socials en el transcurs del conflicte successori ,a Catalunya. Al cap de vint anys es pot dir que els problemes amb que topa qualsevol estudi sobre el rerafons social de la guerra de Successió són aproximadament els mateixos. i aquestes dificultats he tingut ocasió de constatar-les en el transcurs de la meva recerca sobre el municipi català de començaments del segle XVIII. La limitació més greu i insalvable amb que topa l'historiador en estudiar aquells esdeveniments és la destrucció documental. constatable en la majoria d'arxius del país. Són diversos els autors que s'han dolgut d'aquesta carència a l'hora d'intentar historiar aquells moments transcendentals de la história de Catalunya i algunes vegades els mateixos llibres d'acords municipals contenen precisions justificatives de la minva documental 3. Aquests mancaments són deguts a diverses causes. Una d'elles és la destrucció ocasionada pels avatars de la guerra, la qual cosa comportava que a cada població hi havia persones compromeses que tenien interès en fer desaparèixer el seu rastre dels llibres d'acords municipals, sense comptar, naturalment, les destruccions ocasionades per interessos més immediats, no directament polítics, sinó més aviat econòmics, de fer fonedisses anotacions de deutes, denúncies, fraus, etc., fenomen d'altra banda, no pas exclusiu dels temps de torbacions..