Deseo y transgresión : el erotismo en Georges Bataille

En la sociedad actual, el ser humano ha perdido su dimensión sagrada. Poco a poco, según explica Bataille, se ha alejado de la intimidad que lo define como ser humano, para refugiarse en un mundo sin vida (el mundo del trabajo en oposición al mundo de la fiesta y el deseo). Pero Bataille no se conforma con esta realidad vulgar y busca el éxtasis, la violencia de un goce desmesurado, para transgredir los límites de una realidad mediocre. A través de la teoría sobre el erotismo, una pregunta ontológica por el ser del sujeto que estructura todo su pensamiento, Bataille intenta destruir los cimientos de la sociedad, cuyo poder emana de la represión del deseo. A través de una relación violenta con el ser del "otro", el sujeto erótico accede a la interioridad de su propio cuerpo, en donde se revela el vacío del ser; el "no-ser" del sujeto erótico, la muerte

The limits of discourse: a study of "Histoire de l’oeil" by Georges Bataille

El goce del erotismo, el éxtasis sexual de los cuerpos reclama una escritura. La obra entera de Georges Bataille es un intento exasperado por narrar una experiencia, que siempre escapa a la conceptualización discursiva. La violencia y el exceso, propios de la experiencia erótica, en donde el sujeto transgrede los límites del ser y llega al extremo de sí mismo (al no-ser del ser), no pueden quedar sometidos a los marcos del lenguaje discursivo. Bataille escribe, pero su finalidad es conseguir, a través del sacrificio de la palabra, que la dimensión simbólica del lenguaje se desvanezca poco a poco, hasta llegar a alcanzar el silencio. La perversión de los cuerpos, tal y como se revela en "Histoire de l’oeil", exige una complicidad: la perversión del lenguaje discursivo.The bliss of eroticism, the sexual ecstasy of the bodies asks for a writing. The whole of Georges Bataille’s work is an exasperated attempt to narrate an experience that always escapes discursive conceptualization. The violence and the excesses typical of the erotic experience, where the subject transgresses the limits of the being and reaches the extreme of himself (the non-being of the being), can not remain subjected to the frameworks of discursive language. Bataille writes, but his purpose is to manage, by means of the sacrifice of the word, to slowly dispel the symbolic dimension of language, until reaching silence. The perversion of the bodies, as revealed in "Histoire de l’oeil", demands complicity: the perversion of discursive language.peerReviewe

Les institucions de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional. La sentència 31/2010, el Consell de Garanties Estatutàries i el Síndic de Greuges

L’article analitza el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 pel que fa a les institucions estatutàries del Consell de Garanties Estatutàries i el Síndic de Greuges, i, en particular, els apartats declarats inconstitucionals, l’apartat 4 de l’article 76 i l’incís de l’apartat primer de l’article 78. Pel que fa a la inconstitucionalitat de l’apartat 4 de l’article 76, s’exposen les postures de la part recurrent i dels defensors del contingut estatutari, i es critiquen els arguments de la sentència per arribar a la declaració d’inconstitucionalitat d’aquest apartat. No es comparteix el criteri del Tribunal segons el qual el dictamen vinculant del Consell en cas de lleis autonòmiques que vulnerin els drets estatutaris pugui afectar el dret de participació dels diputats en l’elaboració de les lleis o la competència exclusiva del Tribunal Constitucional per controlar les lleis. Pel que fa al precepte relatiu al Síndic de Greuges, s’examina també les postures de les parts enfrontades i es comparteix el criteri de la sentència en entendre que l’article 54 de la CE no permet limitar la intervenció del Defensor del Poble en garantia dels drets fonamentals per violacions d’aquests drets a Catalunya.This article analyses the content of the Ruling of the Constitutional Court 21/2010 regarding the statutory institutions of the Council of Statutory Guarantees and the Ombudsman’s Office, and in particular the section declared unconstitutional: section 4 of article 76 and the first section of article 78. With regard to the unconstitutionality of section 4 of article 76 the positions of the appellant and the defenders of the statutory content are presented and there is a criticism of the arguments for the Ruling and finally the declaration of unconstitutionality in that section. It does not share the criteria of the Court in which the ruling of the Council in the case of autonomous laws that violate statutory rights may affect the law of participation of MPs in making the laws or the exclusive powers of the Constitutional Court in controlling them. With respect to the rule relating to the Ombudsman’s Office the positions of the opposing sides are also examined and the criteria of the Ruling is shared on understanding that article 54 of the EC does not allows the Ombudsman to intervene in the guarantee of basic rights by violating those rights in Catalonia.El artículo analiza el contenido de la sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010 con respecto a las instituciones estatutarias Consejo de Garantías Estatutarias y Síndic de Greuges, y en particular los apartados declarados inconstitucionales, el apartado 4 del artículo 76 y el inciso del apartado primero del artículo 78. Con respecto a la inconstitucionalidad del apartado 4 del artículo 76 se exponen las posturas de la parte recurrente y de los defensores del contenido estatutario y se critican los argumentos de la sentencia para llegar a la declaración de inconstitucionalidad de este apartado. No se comparte el criterio del Tribunal según el cual el dictamen vinculante del Consejo en caso de leyes autonómicas que vulneren los derechos estatutarios pueda afectar al derecho de participación de los diputados en la elaboración de las leyes o la competencia exclusiva del Tribunal Constitucional para controlar las leyes. Con respecto al precepto relativo al Síndic de Greuges se examinan también las posturas de las partes enfrentadas y se comparte el criterio de la sentencia al entender que el artículo 54 de la CE no permite limitar la intervención del Defensor del Pueblo en garantía de los derechos fundamentales por violaciones de estos derechos en Cataluña

Decision support strategies for the efficient implementation of circular economy principles in process systems

Economic growth at any expense is no longer an option. Awareness of the growing human footprint is crucial to face the problems that the impoverishment of ecosystems is causing and will cause in the future. One of the key challenges to address it is moving toward approaches to manage resources in a more sustainable way. In this light, circular economy stands as a promising strategy to improve the lifetime of resources by closing material and energy loops. The Process Systems Engineering (PSE) community has been developing methods and tools for increasing efficiency in process systems since the late 1980s. These methods and tools allow the development of more sustainable products, processes, and supply chains. However, applying these tools to circular economy requires special considerations when evaluating the introduction of waste-to-resource technologies. This Thesis aims at providing a set of models and tools to support in the decision-making process of closing material cycles in process systems through the implementation of waste-to-resource technologies from the circular economy perspective. The first part provides an overview of approaches to sustainability, presents the optimization challenges that circular economy and industrial symbiosis pose to PSE, and introduces the methodological and industrial scope of the Thesis. Part two aims at assessing the environmental and economic reward that may be attained through the application of circular economy principles in the chemical industry. With this purpose, a systematic procedure based on Life Cycle Assessment (LCA), economic performance and Technology Readiness Level (TRL) is proposed to characterize technologies and facilitate the comparison of traditional and novel technologies. The third part describes groundwork tasks for optimization models. A methodology is presented for the systematic generation of a list of potential waste-to-resource technologies based on an ontological framework to structure the information. In addition, this part also presents a targeting approach developed to include waste transformation and resource outsourcing, so a new dimension of potential destinations for waste are explored for the extension of material recovery. Finally, part four includes the development of decision-making models at the strategic and tactical hierarchical levels. At the network level, a framework is presented for the screening of waste-to-resource technologies in the design of process networks. The most promising processing network for waste recovery is identified by selecting the most favorable waste transformation processes among a list of potential alternatives. After the network selection, an optimization model is built for the detailed synthesis of individual processes selected in the resulting network. The developed methodologies have been validated and illustrated through their application to a case study under different viewpoints in the process industry, in particular to the chemical recycling of plastic waste. Despite the low Technology Readiness Level of some chemical recycling technologies, the results of this Thesis reveal pyrolysis as a promising technology to close the loop in the polymer sector. Overall, all these positive outcomes prove the advantages of developing tools to systematically integrate waste-to-resource processes into the life cycle of materials. The adaptation to this change of perspective of the well-established methods developed by the PSE community offers a wide range of opportunities to foster circular economy and industrial symbiosis. This Thesis aims to be a step forward towards a future with more economically efficient and environmentally friendly life cycles of materials.El crecimiento económico a cualquier precio ha dejado de ser una opción viable. Tener conciencia sobre nuestra creciente huella ambiental es clave para afrontar los problemas que el empobrecimiento de los ecosistemas está causando y causará en el futuro. Uno de los desafíos clave para abordarlo es avanzar hacia técnicas que permitan una gestión de recursos más sostenible. En esta línea, la economía circular es una estrategia con gran potencial para mejorar la vida útil de los recursos mediante el cierre de ciclos de materiales y energía. Desde finales de los años ochenta, la investigación en Ingeniería de Procesos y Sistemas (PSE) ha permitido generar métodos y herramientas para el desarrollo sostenible de productos, procesos y cadenas de suministro. Sin embargo, su aplicación en economía circular requiere consideraciones especiales al evaluar la introducción de nuevas tecnologías para el reciclaje de materiales. Esta Tesis tiene como objetivo proporcionar un conjunto de modelos y herramientas para apoyar el proceso de toma de decisiones sobre el aprovechamiento de materiales a través de la lente de la economía circular mediante la implementación de tecnologías de conversión de residuos en recursos. La primera parte presenta una visión general de los enfoques de sostenibilidad, lista los desafíos que la economía circular y la simbiosis industrial plantean en PSE, e introduce el alcance metodológico e industrial de la Tesis. La segunda parte tiene como objetivo evaluar los beneficios ambientales y económicos que se pueden obtener mediante la aplicación de los principios de la economía circular en la industria química. Con este propósito, se desarrolla un método sistemático basado en el análisis del ciclo de vida, el rendimiento económico y el nivel de madurez tecnológica para caracterizar las tecnologías de recuperación y facilitar la comparación entre técnicas tradicionales y en desarrollo. La tercera parte describe las tareas previas al desarrollo de los modelos de optimización. Se presenta una metodología para la generación sistemática de una lista de posibles tecnologías de conversión de residuos en recursos utilizando en un marco ontológico para estructurar la información. Además, se expone un método para acotar la transformación de residuos y la externalización de recursos, que permite explorar una nueva dimensión de destinos potenciales para los residuos, extendiendo así el grado de recuperación de materiales. Por último, la cuarta parte incluye el desarrollo de modelos de toma de decisiones a nivel estratégico y táctico. A nivel estratégico, se presenta un marco para la detección de tecnologías de reciclaje de residuos en el diseño de redes de procesos. Tras sintetizar la red, a nivel táctico se construye un modelo de optimización para el diseño detallado de los procesos individuales seleccionados en el mismo. Las metodologías desarrolladas han sido ilustradas y validadas a través de su aplicación en un caso de estudio con diferentes perspectivas sobre el reciclaje químico de residuos plásticos. A pesar del bajo nivel de madurez tecnológica de los procesos de reciclaje químico, los resultados de esta Tesis permiten identificar el gran potencial económico y ambiental de la pirolisis de residuos plásticos para cerrar su ciclo de materiales. En conjunto, los resultados demuestran las ventajas de desarrollar herramientas para integrar sistemáticamente los procesos de reciclaje de residuos en el ciclo de vida de los materiales. La adaptación a las necesidades de este cambio de perspectiva de métodos bien establecidos en la comunidad PSE ofrece grandes oportunidades para fomentar la economía circular y la simbiosis industrial. Esta tesis pretende ser un paso adelante hacia un futuro con ciclos de vida de materiales económica y ambientalmente más eficientes

Mecanismes fisiopatològics de lesió mitocondrial secundària: antiretrovirals, antibiòtics, antipsicòtics i monòxid de carboni.

[cat] La present tesi doctoral consta de 5 publicacions i un manuscrit en preparació que aprofundeixen en l'estudi dels mecanismes de lesió mitocondrial secundaris al contacte amb determinats agents tòxics pel mitocondri (mitotòxics) com el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el tractament antiretroviral (TARV) administrat per tractar aquesta infecció, un antibiòtic anomenat linezolid, diferents tipus d'antipsicòtics i el monòxid de carboni (CO). Tots aquests estudis s'han realitzat sempre ex-vivo emprant mostres humanes.Molts agents mitotòxics poden induir una lesió mitocondrial similar a la característica de les malalties mitocondrials primàries (innates i genètiques) amb les que sovint comparteixen simptomatologia clínica. Si bé les mitocondriopaties primàries no són massa freqüents, gran part de la població està exposada a molts d'aquests agents mitotòxics, molts dels quals són fàrmacs habitualment emprats en la pràctica clínica.Els tres primers treballs tracten sobre la toxicitat mitocondrial del VIH i el TARV i pretenen establir mètodes menys invasius per determinar l'abast de la lesió mitocondrial i la reversibilitat de la mateixa. A través de l'estudi de la funció mitocondrial en teixit muscular, el primer dels treballs valida l'ús de cèl·lules mononuclears de sang perifèrica com a model d'estudi de la funció mitocondrial en pacients VIH-positius que sota TARV desenvolupen una crisis d'hiperlactatèmia. Per això la resta de treballs s'han realitzat en cèl·lules mononuclears. Aquest estudi també valida l'aplicació d'un test d'esforç aeròbic de l'avantbraç, inicialment dissenyat per detectar disfunció mitocondrial primària (genètica), en el seguiment i diagnòstic de la disfunció mitocondrial secundària (tòxica) d'aquest tipus de pacients. Mitjançant tots aquests tests es determina que la funció mitocondrial en aquests individus es recupera un cop superat l'episodi d'hiperlactatèmia.El segon dels treballs determina la reversibilitat de la lesió mitocondrial induïda per un TARV de contrastada potència mitotòxica com són els dideoxinucleòsids quan són substituïts per un tractament teòricament menys lesiu pel mitocondri consistent en saquinavir potenciat amb ritonavir, tenofovir i enfuvirtide. Transcorreguts 6 mesos el canvi de TARV només aconsegueix una recuperació mitocondrial parcial amb una millora de la funció però no de la genètica (contingut en ADN mitocondrial o ADNmt) d'aquest orgànul.El tercer dels treballs avalua com la reducció de la dosi d'un dels components del TARV pot reduir la toxicitat mitocondrial d'aquesta teràpia. Concretament es valora la reducció de dosi de didanosina de 400 a 250 mg/d quan s'administra conjuntament amb tenofovir i nevirapina. Un any de tractament a elevades dosis d'aquest fàrmac disminueix el contingut en ADNmt i la funció mitocondrial en aquests pacients i l'administració consecutiva durant un altre any de la dosi reduïda de l'antiretroviral només permet una recuperació mitocondrial parcial que possibilita que es restableixi el contingut en ADNmt però no la funció d'aquest orgànul.El quart dels treballs avalua la toxicitat mitocondrial de l'antibiòtic linezolid en pacients que desenvolupen hiperlactatèmia associada al tractament prolongat amb aquest fàrmac. Estableix que el linezolid inhibeix la síntesi de proteïnes mitocondrials amb la conseqüent disminució de l'activitat enzimàtica de la cadena respiratòria d'aquest orgànul, malgrat l'augment en la taxa de transcripció mitocondrial (probablement en un intent infructuós d'augmentar la síntesi proteica bloquejada pel linezolid), i que aquesta podria ser la etiologia de la hiperlactatèmia associada a l'administració d'aquest antibiòtic. Totes aquestes alteracions són reversibles en retirar el fàrmac.El cinquè dels treballs estudia la toxicitat mitocondrial dels antipsicòtics, caracteritzada per la inhibició de la funció de la cadena respiratòria mitocondrial a nivell del complex I, i en el cas de l'haloperidol, a més a més, per l'augment de l'estrès oxidatiu. La capacitat mitotòxica dels antipsicòtics és proporcional al grau de manifestacions adverses de tipus extrapiramidal associades per a cadascun dels fàrmacs considerats (haloperidol > risperidona > clozapina), i podria ser doncs part de la base fisiopatològica responsable de l'aparició dels efectes secundaris. El sisè dels treballs (l'únic que no està publicat) empra l'estudi de la funció mitocondrial per avaluar les diferents opcions terapèutiques disponibles per tractar la intoxicació aguda per CO. El CO inhibeix la funció del complex IV de la cadena respiratòria independentment de la gravetat de la intoxicació, sense que augmenti el nivell d'estrès oxidatiu. En els intoxicats la funció mitocondrial es recupera al llarg del temps, de manera independent al tractament d'oxigen aplicat. Per tant, la recuperació de la funció mitocondrial només requereix una sessió d'oxigen hiperbàric per als intoxicats greus i l'oxigen normobàric per als lleus. Caldrà cerciorar aquests resultats un cop finalitzada la inclusió de pacients.[eng] This thesis is composed by 5 articles and one manuscript on preparation which analyse the mechanisms of mitochondrial lesion induced by some mitochondrial toxic (mitotoxic) agents such as the human immunodeficiency virus (HIV), the antiretroviral treatment (ARVT) used to treat HIV infection, an antibiotic named linezolid, different antipsychotics and carbon monoxide (CO). All these studies have been performed on humans samples that have been analysed ex-vivo.Many mitotoxic agents induce mitochondrial lesion and clinical symptoms common to primary (hereditary or genetic) mitochondriopathies. Primary mitochondrial disorders are not much frequent on general population, but many people is exposed to mitotoxic agents, many of them, because are routinely drugs in clinical practice.The first three studies of the present thesis analyse mitochondrial toxicity of both HIV and ARVT to establish less invasive methods to study mitochondrial dysfunction and the reversibility of HIV and ARVT-induced mitochondrial damage. They have validated the use of peripheral blood mononuclear cells and the forearm aerobic effort test to study mitochondrial lesion in HIV-infected and ARV-treated patients. These studies have determined that mitochondrial lesion reverts after an hyperlactatemic episode and partially recovers after changing potent mitotoxic ARVT (dideoxynucleosides) by theoretically less mitotoxic drugs (saquinavir/ritonavir+tenofovir+enfuvirtide) or after reducing ARV doses (didanosine from 400 to 250 mg/d+tenofovir+nevirapine).The forth study analyses mitochondrial toxicity of linezolid in patients suffering from hyperlactatemia. It demonstrates that linezolid inhibits mitochondrial protein synthesis and respiratory chain function, albeit increased mitochondrial transcription rates (maybe as an homeostatic intent to upregulate linezolid inhibited translation), and that all these mitochondrial abnormalities revert with linezolid withdrawal.The fifth study analyses mitochondrial toxicity of antipsychotics, which inhibit mitochondrial complex I function, and in case of haloperidol, indeed, increases oxidative stress. Antipsychotic mitochondrial lesion is proportional to their capacity to induce extrapiramidal disorders (haloperidol > risperidona > clozapina). Maybe mitochondrial lesion could be partially responsible of clinical adverse manifestations.The sixth study (unique work not published) use mitochondrial function monitorisation to evaluate different therapeutic options to treat acute CO intoxication. CO binds to mitochondrial complex IV inhibiting its function, independent to intoxication severity, without increasing oxidative stress. In CO poisoning mitochondrial function is recovered along the time independent to oxygen treatment option. Thus, recover of mitochondrial function after CO intoxication only requires of one hyperbaric oxygen session for severe poisoned patients and normobaric oxygen for the moderate ones, although these results have to be validated with a bigger amount of patients