First identification of excited states in the Tz_z = 1/2 nucleus 93^{93}Pd

The first experimental information about excited states in the N = Z + 1 nucleus 93Pd is presented. The experiment was performed using a 205 MeV 58Ni beam from the Vivitron accelerator at IReS, Strasbourg, impinging on a bismuth-backed 40Ca target. Gamma-rays, neutrons and charged particles emitted in the reactions were detected using the Ge detector array Euroball, the Neutron Wall liquid-scintillator array and the Euclides Si charged-particle detector system. The experimental level scheme is compared with the results of new shell model calculations which predict a coupling scheme with aligned neutron-proton pairs to greatly influence the level structure of $N\approx Z$ nuclei at low excitation energies

Relative spins and excitation energies of superdeformed bands in 190Hg: Further evidence for octupole vibration

An experiment using the Eurogam Phase II gamma-ray spectrometer confirms the existence of an excited superdeformed (SD) band in 190Hg and its very unusual decay into the lowest SD band over 3-4 transitions. The energies and dipole character of the transitions linking the two SD bands have been firmly established. Comparisons with RPA calculations indicate that the excited SD band can be interpreted as an octupole-vibrational structure.Comment: 12 pages, latex, 4 figures available via WWW at http://www.phy.anl.gov/bgo/bc/hg190_nucl_ex.htm

A tüdőrák molekuláris diagnosztikája

Development of the target therapies of lung cancer was a rapid process which fundamentally changed the pathological diagnosis as well. Furthermore, molecular pathology became essential part of the routine diagnostics of lung cancer. These changes generated several practical problems and in underdeveloped countries or in those with reimbursement problems have been combined with further challenges. The central and eastern region of Europe are characterized by similar problems in this respect which promoted the foundation of NSCLC Working Group to provide up to date protocols or guidelines. This present paper is a summary of the molecular pathology and target therapy guidelines written with the notion that it has to be upgraded continuously according to the development of the field

Demonstration of a Melanoma-Specific CD44 Alternative Splicing Pattern That Remains Qualitatively Stable, but Shows Quantitative Changes during Tumour Progression

The role of CD44 in the progression of human melanoma has mostly been characterised by qualitative changes in expression of its individual variable exons. These exons however, may be expressed to form a number of molecules, the alternative splice variants of CD44, which may be structurally and functionally different. Using real-time PCR measurements with variable exon specific primers we have determined that all are expressed in human melanoma. To permit comparison between different tumours we identified a stable CD44 variable exon (CD44v) expression pattern, or CD44 ‘fingerprint’. This was found to remain unchanged in melanoma cell lines cultured in different matrix environments. To evaluate evolution of this fingerprint during tumour progression we established a scid mouse model, in which the pure expression pattern of metastatic primary tumours, circulating cells and metastases, non-metastatic primary tumours and lung colonies could be studied. Our analyses demonstrated, that although the melanoma CD44 fingerprint is qualitatively stable, quantitative changes are observed suggesting a possible role in tumour progression

Octupole correlations in the structure of O2 bands in the N=88 nuclei150Sm Gd

Knowledge of the exact microscopic structure of the 01 + ground state and first excited 02 + state in 150Sm is required to understand the branching of double β decay to these states from 150Nd. The detailed spectroscopy of 150Sm and 152Gd has been studied using (α,xn) reactions and the γ -ray arrays AFRODITE and JUROGAM II. Consistently strong E1 transitions are observed between the excited Kπ = 02 + bands and the lowest negative parity bands in both nuclei. These results are discussed in terms of the possible permanent octupole deformation in the first excited Kπ = 02 + band and also in terms of the “tidal wave” model of Frauendorf.Web of Scienc

Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques excavada a les Eolianites quaternàries i als materials del Pliocè

S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica. La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l’existència d’una important formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificació i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s’inicien dins dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freàtic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l’existència de conductes ascendents lligats a l’alimentació profunda del sistema de drenatge. L’absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial. Destaquen dipòsits obscurs amb presència d’importants quantitats de ferro i especialment manganès que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de l’illa de Cabrera. S’ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d’una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordr

Strategies to inhibit tumour associated integrin receptors: rationale for dual and multi-antagonists

YesThe integrins are a family of 24 heterodimeric transmembrane cell surface receptors. Involvement in cell attachment to the extracellular matrix, motility, and proliferation identifies integrins as therapeutic targets in cancer and associated conditions; thrombosis, angiogenesis and osteoporosis. The most reported strategy for drug development is synthesis of an agent that is highly selective for a single integrin receptor. However, the ability of cancer cells to change their integrin repertoire in response to drug treatment renders this approach vulnerable to the development of resistance and paradoxical promotion of tumor growth. Here, we review progress towards development of antagonists targeting two or more members of the RGD-binding integrins, notably αvβ3, αvβ5, αvβ6, αvβ8, α5β1, and αIIbβ3, as anticancer therapeutics