Les emocions i els sentiments morals en l'educació de la ciutadania

En la quotidianitat dels infants, de la mateixa manera que succeeix amb els adults, són moltes les situacions en les quals viuen i gestionen emocions, sentiments i valors. L'article proposa una atenció intencional i alhora intencionada del professorat, per tal de generar condicions favorables per a l'aprenentatge ètic de l'alumnat, amb el qual se senti més competent per a respondre a situacions moralment rellevants. Per aconseguir-ho es fa referència a la configuració moral dels infants, que pressuposa l'atenció explícita de les emocions i els sentiments morals com un valor cabdal de la seva tasca professional, i no com un valor afegit

Ethical Competence in Master’s Degrees: Definition and Shaping Factors

The inclusion of ethical competence in the training of master’s degree students remains a challenge. It has important links to the professionalization process, but unevenness has been found in its development and implementation, and this appears to generate shortcomings in training processes. The aim of this study is to understand the meaning of ethical competence and to identify factors that facilitate its inclusion in master’s degree programs. A multicentre phenomenological study was carried out at universities in Spain and Argentina. Students and faculty from ten master’s degree programs in different subjects participated. Three broad overall categories emerged from our analysis: competencies related to the professional profile; factors in the professionalizing process; and training in ethical competence. These categories suggest that ethical competence is a core rather than an added value for any professional, thereby stressing the need to address its pedagogical importance in education

L'assessorament: reflexió sobre la pràctica del professorat i la seva ètica

A lo largo del artículo se presentan un conjunto de reflexiones sobre las diferentes dimensiones de la función del asesor, los aspectos éticos que se derivan y su incidencia en las funciones actuales del profesorado. La perspectiva desde la que se parte es la práctica profesional como formadores de formadores y asesores de los propios autores, y también del análisis teórico de los retos actuales ante los cuales el profesorado conviene que reflexione y organice su tarea educativa. Se abordan las dificultades en el desarrollo de los asesoramientos que pretenden un cambio y la mejora de la cultura de los centros y de los profesores y profesoras como profesionales. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ L’article présente un ensemble de réflexions sur les différentes dimensions de la fonction de conseiller, sur les aspects éthiques qui en découlent ainsi que sur leur incidence dans les fonctions actuelles des enseignants. La perspective envisagée est celle de la pratique professionnelle des formateurs et formatrices ainsi que des conseillers des auteurs euxmêmes; elle rend compte aussi de l’analyse théorique des défis actuels face auxquels les enseignants doivent réfléchir et organiser leur tâche éducative. L’article aborde aussi les difficultés du développement de la tâche du conseiller qui vise un changement et une amélioration de la culture des établissements scolaires et des professeurs.A lo largo del artículo se presentan un conjunto de reflexiones sobre las diferentes dimensiones de la función del asesor, los aspectos éticos que se derivan y su incidencia en las funciones actuales del profesorado. La perspectiva desde la que se parte es la práctica profesional como formadores de formadores y asesores de los propios autores, y también del análisis teórico de los retos actuales ante los cuales el profesorado conviene que reflexione y organice su tarea educativa. Se abordan las dificultades en el desarrollo de los asesoramientos que pretenden un cambio y la mejora de la cultura de los centros y de los profesores y profesoras como profesionales.This article presents reflections concerning the various aspects involved in the work of a consultant, the ethical aspects that arise and their impact on the current functioning of the teaching staff. The perspective it takes is that of the professional practice of the trainers of trainers and consultants of the authors themselves, and also the theoretical analysis of the current challenges with those of the teaching staff that are apt to reflect and organise their educational work. It tackles the difficulties in the development of a form of consultation that tries to change and improve the culture of the centres and the teachers as professionals

QD2.0: Nadius digitals i qualitat democràtica. Memòria

Grup de Recerca en Educació Moral (GREM)La recerca que presentem té la finalitat de mostrar fins a quin punt les tecnologies digitals poden impulsar un nou marc de participació política dels més joves, els que no tenen la majoria d’edat. A més, aquesta investigació ha de permetre proporcionar als centres educatius pautes o criteris per intervenir en la formació política dels joves, els que són a punt de fer la majoria d’edat i, per tant, futurs electors. Per dur‐ho a terme, s’ha fet una recerca qualitativa, basada en un recull de dades quantitatives amb enquestes i qüestionaris, que s’ha completat amb un focus grup i un treball educatiu per mitjà d’una activitat didàctica en una mostra de centres educatius de batxillerat. Els apartats següents recullen un resum executiu, el marc conceptual i l’estat de la qüestió, el dispositiu metodològic, la descripció de la mostra, el resum de resultats i les conclusions. El document es tanca amb alguns annexos del material emprat.Investigació duta a terme amb un ajut en el marc de la convocatòria dels projectes de recerca en l’àmbit de la qualitat democràtica (ref. 2013 DEMOC 00015). Generalitat de Catalunya. Departament de Governació. Programa de Qualitat Democràtic

SECONDARY EDUCATION IN THE ADULT EDUCATION AND TRAINING CENTERS IN CATALONIA

The concept of adult education is complex and has evolved in order to respond to the social requests of different historical moments. Basic education within adult training, understood as the graduate in secondary education focused on Catalonia, does not escape this complexity and evolution  The concept of adult education is complex and has evolved in order to respond to the social requests of different historical moments. Basic education within adult training, understood as the graduate in secondary education focused on Catalonia, does not escape this complexity and evolution either. Generally, it has many different features compared to the rest of regular education, the main one being the socio-educational characteristics of its students. That is because, on the one hand, they must combine their training process with the responsibilities of their age; and on the other, more and more students are younger as a result of the school failure of the regular educational system. This means that, among other things, dropping out of school represents one of the most serious problems with which this type of education must face, which implies a restructuring of it to respond to the challenges posed in this society of continuous and accelerated change. Therefore, analysing compulsory education in adults implies taking into account several factors, because of the multidimensionality of the process. The article deals with some institutional, curricular and personal aspects that correspond to the macro, meso and microsocial systems respectively, to later provide some proposals that go through, among other things, the need of a flexible curriculum, the adoption of a social and community model and, fundamentally, the educational guidance within this training field. El concepto de educación de personas adultas resulta complejo y ha ido evolucionando con el objeto de responder a las exigencias sociales de los diferentes momentos históricos. La educación básica dentro de la formación de adultos, entendida como el graduado en educación secundaria centrado en Cataluña, no se escapa tampoco de esta complejidad y evolución. En líneas generales, cuenta con muchos rasgos diferenciadores respecto al resto de enseñanzas ordinarias, siendo el principal las características socioeducativas de su alumnado, bien, porque al encontrarse en la etapa adulta deben compaginar su formación con las responsabilidades propias de su edad, o bien, porque el alumnado es cada vez más joven fruto del fracaso escolar del sistema educativo ordinario. Esto hace que, entre otras cosas, el abandono escolar represente uno de los problemas más graves con los que se debe enfrentar este tipo de educación, lo que implica una reestructuración de la misma para dar respuestas a los retos que se plantean en esta sociedad de cambio continuo y acelerado. Analizar, por tanto, la enseñanza obligatoria en adultos implica tener en cuenta varios factores, dada la multidimensionalidad del proceso. El artículo trata algunos aspectos institucionales, curriculares y personales que se corresponden a los ámbitos macro, meso y microsocial respectivamente, para después aportar algunas propuestas que pasan, entre otras cosas, por la necesidad de una flexibilidad curricular, la adopción de un modelo socio comunitario y, fundamentalmente, la orientación educativa dentro de este ámbito formativo.O conceito de educação de adultos é complexo e evoluiu para responder às demandas sociais de diferentes momentos históricos. A formação básica na educação de adultos, entendida como a formação relativa ao ensino médio na Catalunha, não foge a essa complexidade e evolução. Via de regra, possui características diferenciadoras se a comparamos com a educação básica do público em geral, estando entre as principais, as características socioeducativas de seus alunos, porque, quando estão na fase adulta, devem combinar o estudo com as responsabilidades de sua idade, ou porque os alunos são cada vez mais jovens como resultado do fracasso escolar do sistema educacional comum. Isso significa que, entre outras coisas, o abandono escolar representa um dos problemas mais sérios com os quais esse tipo de educação deve enfrentar-se, o que implica uma reestruturação para responder aos desafios que surgem nessa sociedade de mudança contínua e acelerada. Portanto, analisar a escolaridade obrigatória em adultos implica levar em consideração vários fatores, dada a multidimensionalidade do processo. O artigo trata de alguns aspectos institucionais, curriculares e pessoais que correspondem às esferas macro, intermediário e micro social, respectivamente, para posteriormente apresentar algumas propostas que abarcam, entre outras coisas, a necessidade de flexibilidade curricular, a adoção de um modelo sócio comunitário e, fundamentalmente, a orientação educacional nesse ambiente de formação

XII Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional y neurociencia

XII Jornades d’Educació Emocional/XII Jornadas de Educación Emocional. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2016.La neurociència és un dels fonaments més sòlids de l’educació emocional. Els avenços actuals han permés comprobar que la neuroplasticitat neuronal explica que la nostra estructura del cervell va canviant contínuament. L’experiència emocional és un aspecte important dels canvis neuronals en el cervell. Les competències emocionals, així com les emocions en general, tenen un correlat neuronal que convé conèixer, i que es manifesta en la resposta múltiple de caràcter psiconeurofisiològic (taquicàrdia, sudoració, hipertensió, secrecions hormonals, canvis en els neurotransmissors, etc.), etc. En aquest sentit, la mielinització és una manifestació de com la pràctica afecta a la composició de les neurones. Els canvis que es produeixen contínuament en el cervell com a conseqüència del que estem fent ocasionen l’activació de determinats circuits neuronals i promouen l’atròfia d’altres. Això té uns efectes molt importants en el benestar emocional, ja que depèn del que fem, sentim i pensem. Les XII Jornades d’Educació Emocional recullen experiències i recerques que contribuexen a un millor coneixement d’aquesta relació estreta que s’estableix entre emocions i procesos neuronals en l’àmbit educatiu

XIII Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional en la actividad física y en el deporte

S’han celebrat les XIII Jornades d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona, gestionades per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), amb el tema Educació emocional a l’activitat física i l’esport els dies 31 de març i 1 d’abril, amb uns 150 participants procedents no sols de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. Els assistents són experts en els camps de la pedagogia, psicologia, psicopedagogia, professorat d’educació física, entrenadors, àrbitres, atletes, ex-atletes d’elit, empresaris del món esportiu, acròbates i persones interessades amb la temàtica. Tots ells han pogut reflexionar sobre la importància d’educar les emocions a l’entorn de l’esport i l’activitat física, i específicament en aspectes com l’autoregulació de l’esforç, de la frustració, del respecte que cal tenir a les grades, del rol tan important que exerceixen els entrenadors, la necessitat de la formació permanent, i especialment, de la prevenció de la violència a les grades. Les ponències dels experts, taules rodones, tallers, presentació de comunicacions i pòsters, han estat una oportunitat de formació, sensibilització i formació per a la pràctica de l’activitat física i l’esport des de la perspectiva emocional

Educación para la ciudadanía global basada en investigación: marco teórico

La presente publicación esboza el nuevo contexto educativo, caracterizado por la existencia de una ciudadanía global; plantea la estrategia didáctica de la investigación formativa y algunas pautas para implementarla en el ámbito escolar; y explica, desde una óptica práctica, cómo el profesorado puede tutorizar las diferentes fases de un proyecto de investigación.Está publicación ha sido realizada con el apoyo financiero de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID). El contenido de dicha publicación es responsabilidad exclusiva de Món-3 y Fundació Solidaritat UB y no refleja necesariamente la opinión de la AECID

XI Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional y familia

Barredo Gutiérrez, Blanca; Bizquerra Alzina, Rafel; García Aguilar, Núria; Giner Tarrida, Antoni; Pérez Escoda, Núria; Tey Teijón, Amelia (Coords.). XI Jornades d’Educació Emocional/XI Jornadas de Educación Emocional. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2015. Document electrònic

Los valores y su influencia en la satisfacción vital de los adolescentes entre los 12 y los 16 años: estudio de algunos correlatos

En esta investigación profundizamos en algunos aspectos de la calidad de vida entre los jóvenes a partir de factores como la autoestima, la percepción de control, el apoyo social percibido, los valores, etc. Se analizan las correlaciones entre factores que influyen en los valores y la satisfacción vital de los adolescentes entre los 12 y los 16 años. Se realiza un análisis exhaustivo de los datos obtenidos de los chicos y chicas por una parte, y de sus progenitores por otra, y se exploran las relaciones entre los factores y se analizan las concordancias y discrepancias de las respuestas de unos y otros.In this research we explore several aspects about the quality of life of youth from factors such as self-esteem, locus of control, the social perceived support, values, etc. In this article we study the correlations among factors the influence the values and vital satisfaction of adolescents aged 12-16 years old. We analize data from boys and girls and from their parents, we explore the relationship between the factors and we explore the concordances and discrepancies of their answers