Non-invasive Geophysical Surveys in Search of the Roman Temple of Augustus Under the Cathedral of Tarragona (Catalonia, Spain): A Case Study

An integrated geophysical survey has been conducted at the Tarragona's Cathedral (Catalonia, NE Spain) with the aim to confirm the potential occurrence of archaeological remains of the Roman Temple dedicated to the Emperor Augustus. Many hypotheses have been proposed about its possible location, the last ones regarding the inner part of the Cathedral, which is one of the most renowned temples of Spain (twelfth century) evolving from Romanesque to Gothic styles. A geophysical project including electrical resistivity tomography (ERT) and ground probing radar (GPR) was planned over 1 year considering the administrative and logistic difficulties of such a project inside a cathedral of religious veneration. Finally, both ERT and GPR have been conducted during a week of intensive overnight surveys that provided detailed information on subsurface existing structures. The ERT method has been applied using different techniques and arrays, ranging from standard Wenner-Schlumberger 2D sections to full 3D electrical imaging with the advanced Maximum Yield Grid array. Electrical resistivity data were recorded extensively, making available many thousands of apparent resistivity data to obtain a complete 3D image after a full inversion. In conclusion, some significant buried structures have been revealed providing conclusive information for archaeologists. GPR results provided additional information about shallowest structures. The geophysical results were clear enough to persuade religious authorities and archaeologists to conduct selected excavations in the most promising areas that confirmed the interpretation of geophysical data. In conclusion, the significant buried structures revealed by geophysical methods under the cathedral were confirmed by archaeological digging as the basement of the impressive Roman Temple that headed the Provincial Forum of Tarraco, seat of the Concilium of Hispania Citerior Province

A la recerca del temple d'August a Tarragona: una experiència entre arqueologia i geofísica

La catedral de Tarragona està enclavada en l'espai més elevat de la ciutat. Els romans ocuparen aquest indret a partir de final del segle III aC i el convertiren en el campament militar des d'on iniciaren, a la Península, les lluites contra els cartaginesos, comandats per Anníbal. Tarraco fou punt d'arribada de les tropes que iniciaren la conquesta d'Iberia. En temps de l'emperador August Tarraco fou elevada a la categoria de capital de la Provincia Hispania Citerior i s'hi inicià una sèrie de transformacions urbanístiques d'acord amb el nou rang. És així que l'historiador Tàcit esmenta que l'any 15 dC una representació de tarraconenses van demanar a Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August, que podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma. Així ens ho indiquen les fonts clàssiques: in omnes provincias exemplum. Finalment, l'epigrafia ens parla de l'existència del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, el màxim òrgan provincial. La major part d'estudis arqueològics que s'han desenvolupat fins ara coincideixen a ubicar el temple augustal a l'acròpolis de la ciutat, l'espai actualment ocupat per la catedral medieval de Tarragona

La colección numismática del Museo Bíblico Tarraconense

The Biblical Museum at Tarragona, which was founded in 1930 and was recuperated at the end of the 1980s through the initiative of the Diocesan Secretariat of the Pastoral Biblical and the efforts of a group of volunteers, complements by 128 coins among an accurate selection of archaeological objects, plus literary and artistic items. This numismatic collection, which integrates into the museum display, is presented completely in this paper in the form of a catalogue

Nous contextos arqueològics relacionats amb l’entrada dels francs a Tàrraco en el segle III dC: la moneda com a element de datació post quem per a la recuperació de la ciutat

La excavación en el interior y alrededores del edificio modernista del Mercat Central ha permitido acercarnos a la realidad arqueológica de un área extramuros de la ciudad de Tárraco, donde los niveles de incendio recuperados muestran los daños causados por una incursión violenta en la década de 260 d.C. A la par, el estudio conjunto de la posición estratigráfica, la cerámica y las monedas indica que fue a partir de 276 d.C. cuando la zona se recuperó de las consecuencias devastadoras de este episodio de destrucción.The excavation inside and around the modernist building of the Mercat Central has allowed us to approach the archaeological reality of an area outside the walls of Tarraco, where the strata of fire recovered show the damage caused during a violent raid in the 260s. At the same time, the joint study of the stratigraphic position, the pottery and the coins has indicated that it was not until 276AD that the area recovered from the devastating consequences of that episode of destruction

La moneda de bronze d’imitació: apunts del seu comportament i tarannà a la ciutat de Tarraco

Es presenta una aproximació als intervals d'emissió d'imitacions de moneda de bronze dels segles I dC, II dC i V dC, tot incidint en el seu reflex i el seu comportament a la ciutat de Tarraco. Per això, comptem amb noves troballes numismàtiques contextualitzades en estratigrafies fiables d'excavacions dels darrers anys a la ciutat, així com amb catàlegs antics ja publicats.Presents an approximation to the intervals of issue with limitations of bronze currency to the I, III, and V centuries A.D., affecting in its reflexion and behaviour within the city of Tarraco, towards this end it relies on new numismatic finds, within reliable stratigraphical contests of archaeological excavations of the last years within the city as well as ancient catalogues already in publication

Noves aportacions al coneixement de la moneda d’imitació a TARRACO: des de l’antoninià fins al tremís

Es presenten noves aportacions de falsificacions d’època contextualitzades arqueològicament a la ciutat de Tarraco, i s’ha constatat que, fins ara, les monedes d’imitació de plata i d’or són absents en les darreres excavacions arqueològiques. Així, la moneda de bronze continua sent la protagonista en intervals d’emissió d’imitacions que són identificats durant certs períodes de l’Imperi. També s’ha volgut reflectir el comportament de les imitacions d’època visigoda a partir dels pocs exemplars coneguts que imiten les produccions de la seca de Terracuna.Presented are new contributions relating to fakes of the period of the city of Tarraco from archeological contexts, taking into account that up to the present imitation coinage in both silver and gold have been absent from the latest archeological excavations. Thus bronze coinage remains the main protagonist during the intervals of the production of imitations wich have been identified from certain periods of the Empire. Also have been reflected the behaviour of imitations during the Visigothic epoch taking into account the few examples known which imitate the production from the area of Terracuna

La plaza de representación del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris: soluciones y dudas sobre su interpretación arquitectónica

New data about the structure of the representation square of Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris are presented. This is possible thanks to the results of the latest archaeological works that have been carried out in the southwestern area – better known as ‘Volta del Pallol’ – former ‘Beateri de Sant Domènech’, which is placed on the second of the three terraces of the monumental architectural complex, the Provincial Council, which was built in the upper part of Tarraco during the Flavian period