Interacció en infants amb plurideficiència. Intervenció i avaluació.

La tesi té com a principal objectiu dissenyar i posar en pràctica un procés longitudinal d'intervenció-avaluació fonamentat en l'enfocament habilitador en general, i en la perspectiva dels sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, en concret, per a persones amb greu discapacitat per a la comunicació oral. Es postula el possible desenvolupament de la comunicació i el llenguatge des de l'ús de la noció de la bastimentada ("scaffolding") que aporta l'emmarcament teòric del constructivisme social, i en el model de recerca participativa. La tesi presenta els resultats d'un procés longitudinal d'assessorament, de quatre anys de durada, adreçat a les escoles i a les famílies de tres infants amb paràlisi cerebral i plurideficiència greu que necessiten utilitzar sistemes de comunicació assistida. Els resultats s'analitzen a la llum de la descripció d'un cas i de la quantificació de les observacions realitzades en els tres casos

Comunicació augmentativa en un context escolar inclusiu. El procés educatiu d’un alumne amb discapacitat

Les persones que tenen dificultats per comunicar-se tenen més obstacles per accedir al seu entorn i organitzar el seu destí vital. Des de la infància i durant tota la vida, el fet de poder expressar-se està associat a l’autonomia personal, la participació en el context i l’autovaloració, així com a generar expectatives en els altres (Snell i altres, 2010; Kulkarni i Parmar, 2017). Veure’s a un mateix com una persona independent, amb igualtat d’oportunitats, està relacionat amb la possibilitat d’expressar els propis interessos i sentiments, dir el que un vol o no vol fer, i participar en el seu entorn familiar, escolar o social. D’altra banda, i de retruc, les competències comunicatives generen opinions i comentaris dels interlocutors que fomenten la motivació i l’autoimatge de les persones. Expressar-se mitjançant la parla és el més habitual; no obstant això, hi ha infants, joves i adults que, per la seva discapacitat, no poden usar aquesta modalitat comunicativa. Per a aquestes persones, la comunicació augmentativa pot ser una solució (von Tetzchner, 2018). La comunicació augmentativa inclou una extensa gamma de formes d’expressió basades en gestos, signes manuals, signes tangibles i signes gràfics. La comunicació basada en signes gràfics requereix l’ús de productes de suport, siguin tecnològics o no, en els quals ’es disposen els símbols perquè l’usuari els pugui seleccionar amb fins comunicatius. La comunicació basada en signes manuals només requerirà saber-los articular amb les mans per transmetre el significat a l’interlocutor (Coronas, Rosell i Soro-Camats, en preparació)...

Study protocol of a randomized controlled trial of home-based computerized executive function training for children with cerebral palsy

Background: Cerebral palsy (CP) is frequently associated with specific cognitive impairments, such as executive dysfunction which are related to participation and quality of life (QOL). The proposed study will examine whether a computerized executive function (EF) training programme could provide superior benefits for executive functioning, participation, QOL and brain plasticity, as compared to usual care. Methods: A single-blind randomized controlled trial (RCT) design will be performed. Thirty children with CP aged 8 to 12 years will participate in a home-based computerized multi-modal executive training programme (12 weeks, 5 days a week, 30 min a day training, total dose = 30 h). Thirty children with CP matched by age, sex, motor and intelligence quotient (IQ) will compose the waitlist group. Cognitive, behavioural, emotional, participation and QOL measures will be obtained at three time points: before, immediately after and 9 months after completing the training. Additionally, structural and functional (resting state) magnetic resonance images (MRI) will be obtained in a subsample of 15 children from each group. Outcomes between groups will be compared following standard principles for RCTs. Discussion: The study will test whether the cognitive training programme exerts a positive effect not only on neuropsychological and daily functioning of children with CP but also on other measures such as participation and QOL. We will also use brain MRI to test brain functional and structural changes after the intervention. If this on-line and home-based training programme proves effective, it could be a cost-effective intervention with short- and long-term effects on EF, participation or QOL in CP

Incidència de diferents modalitats de tutoria per petits grups en els aprenentatges dels estudiants

S'ha analitzat la incidència de tres modalitats de tutoria (presencial planificada i obligatòria; no presencial planificada i obligatòria; presencial oberta i a demanda) sobre les qualificacions en treballs escrits d'activitats grupals, en tres assignatures obligatòries del grau de Psicologia. Globalment, trobem diferències significatives a favor de les tutories presencials, planificades i obligatòries, i del caràcter planificat i obligatori, però no en totes les assignatures

GIDC en psicologia del desenvolupament

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/4335

Habilitación del entorno y desarrollo : juego adaptado, movilidad asistida y comunicación aumentativa

Para muchos alumnos con discapacidad motriz, la posibilidad de acceder al currículum escolar, como también la normalización de muchos otros aspectos de la vida diaria, de las relaciones interpersonales y del tiempo libre, requieren la provisión de formas aumentativas y alternativas para la comunicación, la escritura, la movilidad, el juego y el control del entorno. La tecnología de apoyo en general y las ayudas técnicas en particular pueden ser una vía para combatir la exclusión social de los alumnos con discapacidad motriz.NavarraBiblioteca General de Navarra; Calle Plaza San Francisco, s. n.; 31001 Pamplona;ES

Interacció en infants amb plurideficiència : intervenció i avalació

Diseñar y poner en práctica un proceso longitudinal de intervención-evaluación para personas con grave discapacidad para la comunicación oral. Tres niños con discapacidad. En un primer apartado se hace una introducción al tema a tratar. En un segundo apartado se realiza un encuadre teórico en relación al tema de las personas con discapacidad y el desarrollo de la comunicación asistida. En un tercer apartado se describe la habilitación de la movilidad, el juego y el control del entorno. En un cuarto apartado se describe la comunicación aumentativa y alternativa y sus recursos materiales. En un quinto apartado se describe la intervención en la comunicación aumentativa y alternativa. En un sexto apartado se describe la comunicación aumentativa y alternativa en la etapa de atención precoz y de la escuela infantil. En el septimo apartado se describe el proceso de evaluación y toma de decisiones. En el octavo apartado se da el planteamiento de la búsqueda empírica. En el noveno apartado, se describe el caso de un niño con discapacidad. En el décimo apartado, se describen las conclusiones del caso anterior. En el undécimo apartado, se describen las unidades de análisis y las categorías. En el duodécimo apartado se analizan lo resultados comparativos de tres niños con discapacidad. En el apartado decimotercero se describen las conclusiones generales. El desarrollo en entornos naturales de estrategias planificadas con el fin de favorecer el desarrollo del lenguaje asistido, basadas en la teoría del andamiaje, promueve la adquisición de competencias de comunicación intencionadas y el uso de signos convencionales en niños con plurideficiencia grave.CataluñaES