Els fonaments de la ironia caldersiana: «La Glòria del doctor Larén»

Resum: L’article passa revista a les diferents modalitats de la ironia que són presents a La Glòria del doctor Larén (1936), la primera novel·la de Pere Calders: les reflexions metaficcionals a càrrec dels narradors i dels personatges i altres recursos irònics a l’abast del narrador en l’exercici de les seues funcions, la ironia de l’autor en el prefaci, les ironies de situació, les ironies verbals i les paròdies. L’anàlisi mostra, a través de la diversitat i la recurrència de les ironies que hi apareixen, que La Glòria del doctor Larén posa les bases de la ironia que identificarà la poètica de l’autor i ho fa amb el caràcter, les funcions i l’estil característics de la producció de l’etapa de maduresa.Paraules clau: ironia, metaficció, paròdia, Pere Calders, La Glòria del doctor Larén.Abstract: This paper reexamines the different types of irony present in La Glòria del doctor Larén (1936), Pere Calders’s first novel. These include meta-fictional reflections by narrators and characters and other ironic means within reach of the narrator in the exercise of his functions, the author’s irony in the preface, irony of situation, verbal irony and parody. Through the diversity and recurrence of its ironies, the analysis shows that La Glòria del doctor Larén provides the basis for identifying the author’s poetic irony with the character, functions and style characteristic of Calder’s production of maturity..Key words: irony, metafiction, parody, Pere Calders, La Glòria del doctor Larén

Ironies del destí i visió del món en dues narracions de Víctor Català i Josep Carner

The current article examines the use of irony in two short stories by Víctor Català and Josep Carner: «Parricidi» and «L¿objecte màgic», respectively. These are two particularly interesting examples for the study of the subject, since the ironic treatment is carried out around the concepts that support the authors¿ vision: fatalism, in Víctor Català, and arbitrariness, in Josep Carner. Thanks to the study not only the use of situational irony or dramatic irony in Català, but also the use or verbal irony, with its different procedures, in Carner¿s story can be confirmed. [Keywords: Irony; vision of the world; fatalism; arbitrariness; Josep Carner; Víctor Catal

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientació general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera. Ramon Solsona and Sergi Pàmies, this paper analyses the existence of a trend, in the Catalan short narrative, which happens to use metafiction ressources, adapting them to the literay interests and to each author's style, but with a shared general aim. It is a clearly non-realistic trend and with a full textuality conscience which explicits fiction's procedures; a kind of ironic discourse that wonders about the possibilities and the limits of how to represent what is real and, shortly, about what we think it is real

Antaviana: del text narratiu al text dramàtic

The author studies the changes taken place in the stories which have given rise to the theatrical play in its passage from the genres of narrative to drama, from narrated history to performed history

Memòria i ficció: metaficció historiogràfica en la narrativa de Jesús Moncada

The critical reception of Jesus Moncada's work has been determined by critical debate that opposed rural literature and urban literature in the eighties of the twentieth century. From this perspective, the narrative of Moncada has been identified with the desire to preserve the memory of Mequinensa, disappeared under the water. The paper proposes a reading of author's work from the historiographic metafiction in which the exercise of memory is not to be understood as the desire to preserve against forgetting a lost world, but as a question about mechanisms of understanding of the real one, about conditionings and limits on access to knowledge of history and about relationship between fiction and reality. The main resources of historiographic metafiction analysed are: disrepute of memory, fantastic elements, fragmentation of narrative by marginal characters of story, intertextuality, loss of reliance on narrator and irony

Metaficció irònica a «Estremida memòria», de Jesús Moncada

The reception of Jesús Moncada’s work at the beginning of his literary career was determined by the debate between «rural novel» and «urban novel», up to the point of directing its reading towards an elegiac dimension, at the expense of other distinctive traits of greater importance. In this sense, Moncada’s work has been understood, in an almost exclusive way, as a literary recording of the collective memory. The present article suggests a different reading of «Estremida memòria», in order to discover the essenciality of the irony in the author’s world, in this case, through the characteristic procedures of metafiction: metalepsi and metatextuality. The recreation of Mequinenza’s history is in the background, according to the reflection on the process of writing and on the mechanisms of capturing and reproducing this reality by means of Literatur

Territori i identitat en la narrativa de Carme Riera

This paper analyses the relations between thematization of the territory and symbolic elaboration of identity in Carme Riera's narrative: in two inicial short story collections, Te deix, amor, la mar com a penyora and Jo pos per testimoni les gavines, and in two novels: Dins el darrer blau and La meitat de l'ànima. The aim of the research is to show that, according to the works, the identity value of Mallorca arises either from a sentimental perspective, or in terms of moral or in terms of cultural transmission, in literary key. Cet article analyse la relation entre la thématisation du territoire et l'élaboration symbolique de l'identité dans l'oeuvre romanesque de Carme Riera : dans les deux premiers volumes de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora et Jo pos per testimoni les gavines, et dans les romans Dins el darrer blau et La meitat de l'ànima. Le but de la recherche est de montrer que, selon les oeuvres, la valeur identitaire de Majorque est posée soit du point de vue sentimental, soit en termes moraux, soit comme une forme de transmission culturelle, à clef littéraire

Imatges del món i miralls literaris : l'escriptura metaficcional en l'obra de Carme Riera

L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l'obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixen les relacions entre literatura i realitat. La denúncia de la ficcionalitat del text, l'atenció al procés d'escriptura, la presència dels referents de la tradició literària i el paper actiu en la interpretació del text són els principals mecanismes metaficcionals que podem trobar en la literatura de Carme Riera. La percepció de la dimensió metaficcional de la literatura de Carme Riera es presenta amb la voluntat de contribuir a la comprensió de la poètica de l'autora.El artículo propone un análisis de los elementos que, dentro de la diégesis y a modo de eje vertebrador de la literatura de Carme Riera, atraen la atención a la propia naturaleza literaria del texto y a los mecanismos de construcción y de funcionamiento que le son propios; es decir, nos referimos a los elementos que delatan el carácter ficticio de la obra y a través de los cuales se plantea un pacto metaficcional. La autoconciencia y la autorreferencialidad del texto metaficcional rompen la ilusión de la mímesis propia del pacto realista, y plantean, por ende, una cierta reflexión sobre el artificio con que la literatura capta lo real. Quedan, así, al descubierto los límites y los códigos que rigen las relaciones entre literatura y realidad. La denuncia del carácter ficticio del texto, la atención que se presta al proceso de escritura, la presencia de referentes de la tradición literaria y el papel activo en la interpretación del texto son los mecanismos principales metaficcionales que pueden hallarse en la producción de Carme Riera. La recepción de la dimensión metaficcional se presenta con ánimo de contribuir a la comprensión de la poética de la autora.This article proposes an analysis of the elements that, within the diegesis and as the vertebral axis in Carme Riera's literature, draw attention to the very literary nature of the text and the mechanisms of its very functioning and construction. This is to say that we will refer to the elements that make evident the fictional character of the work and through which the metafictional pact is proposed. The self-conscious and self-referential nature of the metafictional text break with the illusion of mimesis, characteristic of the realist pact, and propose, therefore, a given reflection on the artifice with which literature captures the real. In so doing, the limits and codes that govern the relationships between literature and reality are revealed. The primary mechanisms of metafiction that can be found in Carme Riera's production are: denouncing the fictional character of the text, the attention paid to the process of writing, the presence of references to the literary tradition, and the active role of textual interpretation of the text. The reception of the metafictional dimension is presented through the desire to contribute to understanding the author's poetics