Les visites pastorals a Catalunya durant l'època moderna : mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població

Les visites pastorals catalanes de l'època moderna esdevenen una poderosa arma de confessionalització. El seu objectiu serà múltiple i divers, en evolució constant, adaptant-se als canvis: la instauració d'un ordre social (amb l'Església i l'Estat a dalt de tot), l'establiment d'una religió homogènia i unitària, el control sobre la població i el coneixement del territori.Las visitas pastorales de la época moderna se convierten en una poderosa arma de confesionalización. Su objetivo será múltiple y diverso, en constante evolución, adaptándose a los cambios: la instauración de un orden social (donde la Iglesia y el Estado permanecen en la cima), el establecimiento de una religión homogénea y unitaria, el control sobre la población y el conocimiento del territorio.The Catalan modern pastoral visits had become a powerful instrument of confessionalisation. The objective will be multiple and diverse, immerse in a constant evolution and it takes part of the changes: the instauration of a social order (where the Church and the State remain at the top), the establishment of a Catholic religion in a homogeneous and united way, the control over the population, and the knowledge of the territory

La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La tesi doctoral que presentem aborda la implantació de la Reforma catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (el Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), des de 1587 fins a les darreries del segle XVIII, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francesc de Veyan. La principal font documental emprada han estat les visites pastorals, segurament l'instrument més adequat i adient per aproximar-nos a les intencions de confessió íntegra i total del territori. Els manaments de les visites s'han contrastat amb els decrets del Concili de Trento, les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard, ben entrat el segle XVIII.The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau). The main sources of information are the pastoral bishop visits. The chronology goes from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise

La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La tesi doctoral que presentem aborda la implantació de la Reforma catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (el Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), des de 1587 fins a les darreries del segle XVIII, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francesc de Veyan. La principal font documental emprada han estat les visites pastorals, segurament l'instrument més adequat i adient per aproximar-nos a les intencions de confessió íntegra i total del territori. Els manaments de les visites s'han contrastat amb els decrets del Concili de Trento, les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard, ben entrat el segle XVIII.The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau). The main sources of information are the pastoral bishop visits. The chronology goes from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise

Bisbes, clergues i feligresos. Les parròquies de les valls de Bas, Hostoles i Amer en els segles XVI i XVII a través de les visites pastorals

-

La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra

La Guerra de Successió Espanyola (1700- 1714) tingué uns efectes destructors molt relatius en els edificis civils i religiosos del Collsacabra i els voltants. Algunes poblacions cresqueren espectacularment en persones i habitatges —l’Esquirol i Cantonigròs, a redós del camí ral, o Tavertet—, i altres s’estancaren —Rupit. Va caldre construir noves esglésies a Rupit i a Santa Maria de Corcó i recuperar els santuaris. La majoria de masos es van remodelar i embellir