La mida del cervell de les aus és clau per a la seva supervivència

L'evolució dels cervells grans en vertebrats, com els dels primats o els lloros, presenta una paradoxa als científics: Si posseir un cervell gran comporta importants costos de producció i manteniment, per què alguns animals han desenvolupat cervells tan grans? Una explicació clàssica és que els costos de posseir un cervell gran es compensarien amb els beneficis d'una major supervivència dels adults associada a una major capacitat d'aprenentatge, una teoria coneguda com el "buffer cognitiu". Ara, un nou estudi ha trobat suport per aquesta teoria. Almenys en ocells, les espècies amb cervells més grans presenten major supervivència que aquelles amb cervells més petits.La evolución de los cerebros grandes en vertebrados, como los de los primates o los loros, presenta una paradoja para los científicos. Si poseer un cerebro grande comporta importantes costes de producción y mantenimiento, ¿por qué algunos animales han desarrollado cerebros tan grandes? Una explicación clásica es que los costes de poseer un cerebro grande se compensarían con los beneficios de una mayor supervivencia de los adultos asociada a una mayor capacidad de aprendizaje, una teoría conocida como el "buffer cognitivo". Ahora, un nuevo estudio ha encontrado apoyo para esta teoría. Al menos en los pájaros, las especies com cerebros más grandes presentan mayor supervivencia que aquelles que tienen cerebros más pequeños.The evolution of large brains in vertebrates, such as primates or parrots, poses a paradox for scientists: if the possession of a large brain carries with it great production and maintenance costs, then why have some animals developed such large brains? A classical explanation is that the costs of having a large brain are compensated by the benefits of greater survival rates for adults associated with a greater capacity for learning, a theory known as the "cognitive buffer". Now a new study has found support for this theory. At least in birds, species with larger brains have greater chances of survival than those with small brains

La migració afavoreix que els ocells tinguin cervells més petits

Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a UAB, aporten llum nova sobre l'evolució de la mida del cervell dels ocells. Des de fa algun temps se sap que els ocells migradors tenen cervells més petits que els residents. Ara, un nou estudi es pregunta el per què i conclou que el mateix fet de migrar condueix a una reducció del cervell. Els autors apunten que les causes tindrien a veure amb la necessitat de reduir costos energètics, metabòlics i cognitius. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han reconstruït la història evolutiva d'un dels grups d'ocells més nombrosos de la Terra, els passeriformes, al qual pertanyen les orenetes, les mallerengues i els corbs.Investigadores del Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF), adscrito a la UAB, aportan nueva luz sobre la evolución del tamaño del cerebro en las aves. Desde hace algún tiempo se sabe que las aves migratorias tienen cerebros más pequeños que las residentes. Ahora, un nuevo estudio se pregunta el por qué y concluye que el propio hecho de migrar conduce a una reducción del cerebro. Los autores apuntan que las causas tendrían que ver con la necesidad de reducir costes energéticos, metabólicos y cognitivos. Para llegar a estas conclusiones, los investigadores han reconstruido la historia evolutiva de uno de los grupos de aves más numerosos de la Tierra, los paseriformes, al que pertenecen las golondrinas, los herrerillos y los cuervos.Researchers at Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF, a UAB-affiliated centre) shed new light on the evolution of brain size in birds. Scientists have known for some time that migratory birds have smaller brains than their resident relatives. Now a new study looks into the reasons and concludes that the act of migrating leads to a reduced brain size. Authors point to the fact that the causes could be due to a need to reduce energetic, metabolic and cognitive costs. To reach these conclusions, scientists reconstructed the evolutionary history of one of the most numerous orders of birds, the passeriformes, a group which includes swallows, tits and crows

Comparison between two censuses of Feral Pigeon (Columba livia var.) from Barcelona: an evaluation of seven years of control by killing

Des de 1983 l'ajuntament de Barcelona realitza un programa de control de la població de coloms que es basa en l'eliminació d'individus. Per avaluar si aquest programa ha produït algun efecte sobre la mida de la població s'han comparat els censos realitzats els anys 1983 i 1991. El cens de 1991 presentava algunes diferències respecte el de 1983 i per això ha calgut recalcular el cens de 1991 emprant les dades originals no estratificades, excloent el factor de correcció i incloent la Zona Franca. Les diferències entre els dos censos no són significatives (t=0,047, g.l. 35, n.s.) la qual cosa suggereix que les mesures de control no han estat efectives. Això pot ser a causa de l'existència de mecanismes reguladors de la població que actuarien compensant l'efecte de les captures. Les estratègies de control dels coloms per eliminació generalment no han donat bons resultats, i si no van acompanyades d'una reducció dels recursos que limiten la mida de la població (e.g. l'aliment) és difícil que aportin una solució definitiva al problema

Distribución de la Gaviota Argéntea (Larus argentatus michahellis) en Catalunya durante el otoño: resultado del censo de 1992

És prou conegut que bona part de la població reproductora de gavià argentat de Catalunya muda a la tardor al delta de l'Ebre. No obstant això, fins ara no s'havien realitzat censos específics sobre aquesta espècie en aquesta època de l'any. Aquest estudi confirma que el delta de l'Ebre és la principal zona de concentració de l'espècie a la tardor, encara que una part de la població resta a les illes Medes, principal zona de reproducció. La proporció de joves/adults va ser pròxima a 1:3 a totes les àrees estudiades (n=6), excepte a les illes Medes on hi havia una major proporció d'adults, i a Tarragona on va passar just el contrari. Aquestes dades, però, revelen el delta de l'Ebre com una àrea especial de muda per a aquesta espècie

Relative brain size and its relation with the associative pallium in birds

Despite growing interest in the evolution of enlarged brains, the biological significance of brain size variation remains controversial. Much of the controversy is over the extent to which brain structures have evolved independently of each other (mosaic evolution) or in a coordinated way (concerted evolution). If larger brains have evolved by the increase of different brain regions in different species, it follows that comparisons of the whole brain might be biologically meaningless. Such an argument has been used to criticize comparative attempts to explain the existing variation in whole-brain size among species. Here, we show that pallium areas associated with domain-general cognition represent a large fraction of the entire brain, are disproportionally larger in large-brained birds and accurately predict variation in the whole brain when allometric effects are appropriately accounted for. While this does not question the importance of mosaic evolution, it suggests that examining specialized, small areas of the brain is not very helpful for understanding why some birds have evolved such large brains. Instead, the size of the whole brain reflects consistent variation in associative pallium areas and hence is functionally meaningful for comparative analyses

Interference in the Processing of Adjunct Control

Recent research on the memory operations used in language comprehension has revealed a selective profile of interference effects during memory retrieval. Dependencies such as subject–verb agreement show strong facilitatory interference effects from structurally inappropriate but feature-matching distractors, leading to illusions of grammaticality (Pearlmutter et al., 1999; Wagers et al., 2009; Dillon et al., 2013). In contrast, dependencies involving reflexive anaphors are generally immune to interference effects (Sturt, 2003; Xiang et al., 2009; Dillon et al., 2013). This contrast has led to the proposal that all anaphors that are subject to structural constraints are immune to facilitatory interference. Here we use an animacy manipulation to examine whether adjunct control dependencies, which involve an interpreted anaphoric relation between a null subject and its licensor, are also immune to facilitatory interference effects. Our results show reliable facilitatory interference in the processing of adjunct control dependencies, which challenges the generalization that anaphoric dependencies as a class are immune to such effects. To account for the contrast between adjunct control and reflexive dependencies, we suggest that variability within anaphora could reflect either an inherent primacy of animacy cues in retrieval processes, or differential degrees of match between potential licensors and the retrieval probe

Green Synthesis of Potential Antifungal Agents: 2-Benzyl Substituted Thiobenzoazoles

A series of benzyl-substituted thiobenzoazoles were synthesized by an environmentally friendly 18 approach, to search for new antifungal agrochemicals. Compounds were prepared starting from 2- 19 mercaptobenzoazoles, using KOH, benzyl halides and water, resulting in a simple and ecological 20 method. New antifungals were tested against a group of phytopathogenic fungi. Two compounds 21 showed an interesting activity against Botrytis cinerea, Fusarium oxysporum and Aspergillus spp.: 22 2-((4-(trifluoromethyl)benzyl)thio)benzo[d]thiazole, 3ac, and 2-((4- 23 methylbenzyl)thio)benzo[d]thiazole, 3al. Thus, 3ac and 3al can be considered as broad spectrum 24 antifungal agents. Furthermore, two new compounds, 2-((4-iodobenzyl)thio)benzo[d]thiazole, 3aj, 25 and 2-(benzylthio)benzo[d]oxazole, 3ba, showed better inhibitory effect against Botrytis cinerea 26 and Fusarium oxysporum when compared to the commercial fungicide Captan. Thus, 3aj and 3ba 27 can be considered reduced-spectrum antifungalsFil: Ballari, María Sol. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Córdoba. Instituto de Investigaciones en Físico-química de Córdoba. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Químicas. Instituto de Investigaciones en Físico-química de Córdoba; ArgentinaFil: Herrera Cano, Natividad Carolina. Universidad Nacional de San Juan. Facultad de Ingeniería. Instituto de Biotecnología; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: López, Abel Gerardo. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Instituto de Ciencia y Tecnología de los Alimentos; ArgentinaFil: Wunderlin, Daniel Alberto. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Córdoba. Instituto de Ciencia y Tecnología de Alimentos Córdoba. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Químicas. Instituto de Ciencia y Tecnología de Alimentos Córdoba; ArgentinaFil: Feresin, Gabriela Egly. Universidad Nacional de San Juan. Facultad de Ingeniería. Instituto de Biotecnología; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Santiago, Ana Noemi. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Córdoba. Instituto de Investigaciones en Físico-química de Córdoba. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Químicas. Instituto de Investigaciones en Físico-química de Córdoba; Argentin

Distribuació de la Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus) a Catalunya

Es descriu la distribució actual de la cotorra de pit gris a Catalunya. El mapa de distribució s'ha dibuixat en base a les dades aconseguides mitjançant una enquesta. La cotorra de pit gris és una espècie escassa i localitzada que es pot observar principalment a les localitats costaneres, especialment a Barcelona. La distribució actual segueix el clima temperat amb poca pluja, en àrees molt humanitzades i amb jardins amb palmeres. No obstant això, la colonitació encara es troba en un estadi inicial i probablement l'àrea de distribució anirà canviant en els pròxims anys