Reseñas

Obra ressenyada: Peter HEERING ; Oliver HOCHADEL and David J. RHEES (eds.), Playing with Fire: histories of the lightning Rod. Philadelphia: American Philosophical Society, 2009

De guineus, lleons, llops i pastors : domini i govern en el pensament polític de Llull

La força i el frau són, segons una vella doctrina ciceroniana, els elements que configuren la part animal de la política. Dante, a la Commedia, va identificar aquests conceptes amb les dues causes de la injustícia que el cel castiga i va usar la seva distinció en el principal criteri de demarcació entre els territoris infernals. Aquest article parteix del relat que Dante fa del que va sentir al cercle de l’Infern on es troba Guido da Montefeltro condemnat per haver aconsellat a Bonifaci VIII el recurs al frau per tractar la qüestió del consell i de la relació entre el saber i el poder. I proposa la lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull com un mirall en què l’autor, d’acord amb aquella doctrina i amb la tradició literària de les faules animalístiques, recorre a les feres per instruir el príncep sobre els secrets del domini, amb unes lliçons que parlen del poder de la força i del poder de l’engany i que deixen al marge el discurs sobre la justícia que defineix el bon govern.According to an old Ciceronian doctrine, force and fraud are the elements configuring the animal part in politics. In the Commedia, Dante identified these concepts with the two causes of injustice punished by the heavens and used his distinction in the main criterion to mark off the infernal territories. This article comes from the story told by Dante of what he felt in the Inferno circle where he met Guido da Montefeltro, who had been condemned for having advised Boniface VIII to use fraud, to deal with the council and about the relationship between knowledge and power. He makes a suggestion to read Ramon Llull’s The Book of the Beasts as a mirror where the author, following that doctrine and the literary tradition of animalistic fables, uses beasts to instruct the prince in the secrets of domination, with lessons on the power of force and the power of deceit, leaving aside the discourse on justice that defines good governance

Les imatges de la ciència

Maó va ser l'escenari, el passat mes de maig, de la 6a. Escola Europea de Primavera d'Història i Popularització de la Ciència de Maó, dedicada enguany a les representacions visuals de la ciència, tradicionalment oblidades per la història de la ciència. Organitzada, entre altres entitats, pel Centre d'Història de la Ciència de la UAB (CEHIC) va comptar, en aquesta ocasió, amb la presència de Daniela Bleichmar (de la Universitat del Sud de Califòrnia), de Klaus Hentschel (de l'Univesitat Stuttgart) i de Nick Hopwood (de la Universitat de Cambridge) i va constituir un esglaó més per a corregir aquest biaix.Maó fue el escenario, el pasado mes de mayo, de la 6 a Escuela Europea de Primavera de Historia y Popularización de la Ciencia de Maó, dedicada este año a las representaciones visuales en la ciencia, tradicionalmente olvidadas por la historia de la ciencia. Organizada, entre otras entidades, por el Centro de Historia de la Ciencia de la UAB (CEHIC) contó, en esta ocasión, con la presencia de Daniela Bleichmar (de la Universidad del Sur de California), de Klaus Hentschel (de la Univesidad de Stuttgart) y de Nick Hopwood (de la Universidad de Cambridge) y constituyó un peldaño más para corregir este sesgo.Mahon was the scenario this past month of May of the 6th European Spring School on History of Science and Popularization, this year devoted to the visual representations in science, an area traditionally forgotten by the history of science. Organised by the Centre d'Història de la Ciència de la UAB (CEHIC), in collaboration with other entities, this year's edition included the presence of Daniela Bleichmar (University of Southern California), Klaus Hentschel (Universität Stuttgart) and Nick Hopwood (University of Cambridge) and represented a step forward in correcting this bias

El Arte de Ramón Llull y la filosofía política de las leyes religiosas de los falasifa

El Arte de Llull fue pensado como un instrumento útil para disputar y convertir a los musulmanes. El artículo identifica a los falasifa como objetivo preferente de las estrategias de conversión lulianas y examina, a partir del análisis de los planteamientos de los propios falasifa sobre la ley religiosa, algunas posibles correspondencias entre estos planteamientos y el artefacto epistemológico concebido por el pensador mallorquínLlull’s Art was designed as a useful tool for disputations and for converting Muslims. This article identifies the falasifa as the primary target of Llull’s conversion strategies and, after analysing their positions on matters of religious law, examines some possible parallels between their views and Llull’s epistemological artefact

El segle XVII, el segle de Llull

El segle XVlI està marcat per la figura de Ramón Llull, indestriable del seu mètode. Sigui amb la intenció de criticar-lo, recuperar-lo o millorar-lo, la majoria d'autors (Bacon, Gassendi, Descartes, Alsted, Izquierdo, Kircher, Leibniz) el prenen en consideració d'una forma o d'altra. Part de la importància de Llull en el segle del mètode s'explica per ser aquest el primer en assajar un art inventiva universal no subjecta a les restriccions del mètode aristotèlic. (Redacció)XVIIth century is marked by the figure of Ramon Llull and his method. However the intention was to criticize him, justify him or improve him, the majority of the authors (Bacon, Gassendi, Descartes, Alsted, Iquierdo, Kircher, Leibniz) consider him in some way or other. Part of Llull's importance during the "method century" is understood because he was the first in rehearsal an inventive universal art, free from the restrictions in Aristotelian method