Josep Simon Castell

Castell, Josep Simon

Hemeroteca Cientifica Catalana

Entre novembre de 2002 i febrer de 2003, la seu an-tiga de la Universitat de València acull l’exposició“Obrint les caixes negres: La col·lecció d’instrumentscientífics de la Universitat de València”. Es tracta de lamostra número deu del programa Thesaurus de laUniversitat de València, dirigit a la recuperació i estu-di del seu patrimoni històric. És, doncs, la conseqüèn-cia més visible d’un projecte de recerca que ha permèslocalitzar, catalogar i estudiar els instruments científicsantics pertanyents a la Universitat, i constituir unacol·lecció de més de mil dues-centes peces. Aquestprojecte de treball en marxa, fent-se ressò d’altres ini-ciatives europees sobre patrimoni científic, pretén mos-trar l’alt valor patrimonial dels instruments científics,la seva gran potencialitat com a eines didàctiques enl’ensenyament i la divulgació, i el seu ús com a fontsmaterials per a la recerca històrica. L’exposició és unmoment interessant per reflexionar sobre aquestesqüestions i el futur immediat d’aquesta col·lecciód’instruments que, no cal recordar-ho, és el resultat deltreball silenciós i pacient d’un nombre molt importantde professors i tècnics de laboratori. L’important esforçOBRINT LES CAIXES NEGRESUn projecte per a recuperar i divulgar el patrimoni científic de la Universitat de ValènciaJosep Simon Castell*Núm. 36  MÈTODE    13Gravat del popular tractat de física de Ganot, que il·lustra el cartell de l’exposició. Dos xiquets intenten separar dues semiesferes (anome-nades hemisferis de Magdeburg), dins de les quals s’ha fet el buit, famós experiment que ja al segle XVII escenificà espectacularment Otto vonGuericke a la ciutat de Magdeburg.que aquests han realitzat, durant un llarg període detemps, per preservar els instruments de la seva seguradestrucció és mostra d’una sensibilitat històrica quemereix un reconeixement per part de tota la comunitatuniversitària. La primera sala reuneix una interessant selecciód’instruments emprats en l’ensenyament durant lasegona meitat del segle XIX. Les peces provenen fona-mentalment de l’IES Ribalta de Castelló, l’IESJorge Juan d’Alacant, l’IES Lluís Vives deValència i l’Escola de Magisteri de la Univer-sitat de València. El títol de capçalera que arti-cula la sala: “Demostrar i manipular”, recull la presèn-cia de dos tipus d’ensenyament de les ciències durantel període abastat per la mostra. En el primer cas, elsestudiants o el públic interessat contemplava amb sor-presa les espectaculars operacions realitzades pel pro-fessor, com ara les espurnes produïdes per una màqui-na elèctrica o els intrigants fenòmens associats al buit.En els anomenats “cursos de manipulacions físiques oquímiques”, per contra, els estudiants havien de realit-zar per si mateixos les operacions físiques necessàries,en un laboratori i amb uns instruments adaptats per atal situació. La sala està ordenada en tres àrees repre-sentatives de les subdivisions disciplinars de la físicadel segle XIX: la mecànica, l’acústica i l’electricitat.L’àrea dedicada a la mecànica inclou dos instrumentsemprats per a estudiar la caiguda dels cossos: lamàquina d’Atwood, que permetia calcular aproxima-dament el valor de l’acceleració de la gravetat a partirde la mesura del temps de caiguda i els espais recorre-guts pels greus, i l’aparell de Morin, que cobria fun-cions similars però que a més produïa registres gràficsque posteriorment podien ésser analitzats. S’exhibeixtambé un equip complet per a l’estudi demostratiu deles característiques de les forces centrífugues. 14 Núm. 36  MÈTODEPolarímetre Q-0055, Universitat de València. Els polarímetres, em-prats per mesurar concentracions de substàncies a partir de llurspropietats de polarització de la llum, actuaren sovint com a mitjan-cers entre el món del laboratori i el de la indústria.Màquina electrostàtica de Ramsden,IES Francesc Ribalta, Castelló.«PRETÉN MOSTRAR L’ALT VALORPATRIMONIAL DELS INSTRUMENTSCIENTÍFICS, LA SEVA GRANPOTENCIALITAT COM A EINESDIDÀCTIQUES EN L’ENSENYAMENT I LA DIVULGACIÓ, I EL SEU ÚS COM A FONTS MATERIALS PER A LA RECERCA HISTÒRICA»En la secció dedicada al so podem trobar instru-ments que permeten enregistrar i, doncs, reproduir elso, com el fonògraf d’Edison, o instruments que forendissenyats per a estudiar l’estructura de ventres i nodesassociada per la teoria a aquest fenomen, com les pla-ques vibrants o els tubs sonors accionats per manxes.També un banc de ressonadors de Helmholtz, interes-sant instrument que el citat autor dissenyà per avalarles seves teories sobre la composició del so i que méstard seria emprat en la indústria. L’última secció ens mostra alguns instruments em-prats en la producció i emmagatzemament d’electrici-tat, la imatge dels quals ha quedat fortament lligada ala iconografia de les demostracions públiques amb pro-ducció d’espurnes i descàrregues. Una màquina elec-trostàtica de Ramsden, fabricada a Espanya durant elsegle XIX, una màquina de Wimshurst, instrument queanà substituint els altres tipus de màquines electrostà-tiques durant les últimes dècades del segle, una bateriaelèctrica formada per nou grans bocals de Leyden idues bobines d’inducció de Ruhmkorff conformenaquest apartat. La segona sala, sala Thesaurus, ens situa en els es-pais i les pràctiques associades a la recerca en elscamps de la física i la química. S’ofereix, doncs, unavisió d’alguns instruments emprats als laboratoris,mostrant també, però, els lligams de la investigacióamb la indústria dedicada a la fabricació d’instrumentscientífics. Els instruments de recerca eren en generalmés precisos, més sensibles i en conseqüència méscars. Tanmateix cal tenir en compte que cap a finals delsegle XIX, ensenyament i recerca al laboratori comen-cen a esdevenir aspectes indissolubles en la majoriad’universitats europees. D’altra banda, com ha apuntatPaolo Brenni, el trajecte dels instruments és llarg i so-vint, una vegada exhaurides les seves possibilitats enel camp de la investigació, els instruments passen aésser emprats en l’ensenyament. Tal és el cas d’algunsdels espectroscopis de tres braços presents en la sala,que actualment només es fan servir en l’ensenyamentde les ciències. La sala s’articula en diverses seccions, una de lesquals inclou instruments dissenyats per mesurar i ana-litzar allò que al segle XIX s’anomenaven “fluidsimponderables”: la llum, el calòric i l’electricitat.Sobre una gran taula es recullen una sèrie d’instru-ments característics d’un laboratori químic, com arauna interessant col·lecció de sacarímetres, un colo-rímetre de Duboscq i un colorímetre fotoelèctric odiversos tipus de balances. S’han inclòs també enaquesta secció alguns instruments cedits per institutsde recerca del CSIC, entre els quals cal destacar dosmicroscopis fabricats al segle XVIII, provinents delMuseo de Ciencias Naturales, un interferòmetre deMichelson de la casa italiana Officine Galileo i l’es-pectrògraf de Hilger emprat per Miguel Ángel Cata-lán (1894-1957) en les seues investigacions. Aquestúltim es troba en una sala particular situada en laplanta baixa.Pel que fa a les connexions amb la indústria deprecisió, es dedica un apartat especial a l’InstitutoLeonardo Torres Quevedo, principal proveïdor dematerial científic per a les universitats espanyoles apartir de la postguerra. D’altra banda, hom pot acos-tar-se a la història de Beckman, un dels més impor-tants fabricants internacionals d’instruments químics,a través d’un vídeo que narra el desenvolupament d’a-questa empresa des dels seus inicis. Aquest documentha estat traduït per primera vegada a la nostra llengua.Una mostra de pH-metres Beckman de diverses èpo-ques, pertanyents a la col·lecció de la Universitat,completa aquesta secció. Núm. 36  MÈTODE    15Factura de compra de material científic realitzada per la Universitatde València al fabricant parisenc Deleuil, el 1847.A la mateixa planta i en sala annexa a la biblioteca,es mostren els registres gràfics que deixaren els ins-truments científics en els catàlegs i fullets comercialsdels fabricants, llibres de text, factures de compra o in-ventaris de laboratori. El material exposat és d’unagran vàlua i vital per a la documentació de la col·lec-ció. Precisament, molts dels documents exhibits hanestat recuperats durant el procés de catalogació i, enmolts casos, han estat trobats al costat dels mateixosinstruments. La recuperació d’aquesta rica documenta-ció, la seva catalogació i poste-rior estudi són alguns dels rep-tes que caldrà afrontar en elfutur. Altres documents hanestat localitzats a l’arxiu histò-ric de la Universitat i són elsúnics testimonis que ens hanquedat de molts instrumentsper desgràcia desapareguts. Finalment, tornant a la plan-ta baixa, la capella acull elsinstruments de l’ObservatoriAstronòmic. Aquest estiguéinicialment situat a l’edifici delcarrer de la Nau que ara acullaquesta exposició, com la restade laboratoris i gabinets deciències. Molts dels instru-ments conservats hui a l’Obser-vatori provenen de l’èpocad’activitat del seu fundador,Ignacio Tarazona. Entre els ins-truments exposats podem des-tacar un sextant, cedit pelmateix Tarazona a l’Observatori el 1910, una esferaarmil·lar, i un cercle meridià semifix del fabricantfrancès Mailhat, que podem observar també en unafotografia al costat d’Ignacio Tarazona. L’exposició que ocupa les sales de la vella seu dela Universitat, molt prop del lloc on alguns dels ins-truments foren utilitzats durant els segles XIX i XX,ofereix així un recorregut pel nostre passat científic,gràcies a les nombroses peces materials que hansobreviscut a les mancances d’espai, les reformes itrasllats d’edificis, els incendis de laboratoris o lamanca de sensibilitat històrica respecte al nostre patri-moni científic. Un catàleg, editat en CD-ROM i con-sultable també on-line conté la informació bàsica decada peça. A més a més, s’ha publicat un llibre querecull altres experiències semblants de catalogació delpatrimoni científic en altres parts d’Europa, així comprimers estudis sobre conjunts d’instruments de lacol·lecció. Per tal d’aprofitar la potencialitat dels ins-truments en l’ensenyament de la ciència, s’ha editatuna guia didàctica per als estudiants de secundària iuniversitat també disponible en la xarxa. Tots aquests resultats i, el que és més important, lapervivència d’un nombre tan important d’instrumentsd’extraordinària qualitat, no pot ocultar tanmateix lesdificutats i reptes que caldrà superar per tal d’assegu-rar la seva conservació i aprofitament per part de totala comunitat universitària. Cal recordar que encarasón moltes les peces que estansense catalogar en molts depar-taments de la nostra Universi-tat, en perill constant de desa-parició o destrucció, situacióque també es dóna per a moltsinstruments ja inventariats. Ésurgent la creació d’unes condi-cions mínimes d’emmagatze-mament dels instruments ambaccés als investigadors i perso-nes interessades, i una políticaa llarg termini per a estudiar-los i restaurar-los. Esperem,doncs, que pel febrer de 2003,quan es baixe el teló de l’expo-sició, el treball realitzat hajaservit per avançar en la creaciód’aquestes condicions que evi-tarien el risc de perdre irre-meiablement una col·leccióque tants esforços ha costatcrear. Aquest seria el millorhomenatge que podríem fer alsprofessors, estudiants i tècnics de laboratori que utilit-zaren en el passat aquests instruments i que, poste-riorment, els han conservat amb cura per tal que, ahores d’ara, puguem disposar d’un extraordinari patri-moni científic que tenim l’obligació de preservar iestudiar. * Departament d’Història de la Ciència i DocumentacióUniversitat de València MÉS INFORMACIÓBERTOMEU, J. R.; A. GARCÍA BELMAR (eds.): Obrint les caixes negres: Col·lec-ció d’instruments de la Universitat de València, València, Universitat deValència, 2002. 460 p. Catàleg online dels instruments de la Universitat de València: http://www.valencia.edu/cultura/patrimoni/instruments/colleccio/inicio.swf Guia didàctica de l’exposició:http://www.uv.es/~bertomeu/material/museo/instru/index.htm 16 Núm. 36  MÈTODE«L’EXPOSICIÓ QUE OCUPA LES SALES DE LA VELLA SEUDE LA UNIVERSITAT OFEREIXUN RECORREGUT PEL NOSTREPASSAT CIENTÍFIC GRÀCIES A LES NOMBROSES PECESMATERIALS QUE HANSOBREVISCUT A LESMANCANCES D’ESPAI, LES REFORMES I TRASLLATSD’EDIFICIS, ELS INCENDIS DE LABORATORIS O LA MANCADE SENSIBILITAT HISTÒRICARESPECTE AL NOSTREPATRIMONI CIENTÍFIC»

Obrint les caixes negres

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45845/46015

Obrint les caixes negres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana