A brute indicator for a NEET case : Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator

This article analyses the NEET (Not in Education, Employment or Training) concept and related indicators and its effects on both youth policies and the perception of young people. It is argued that a "weak version" of social exclusion is often used to explain the phenomenon. This leads both to defective policies (as a "victim blaming" approach tends to be developed instead of structural policies) and to the negative labelling of the NEET young people (as research and policies tend to focus on the individual's deficits and thus associate them with negative values). An alternative indicator is proposed, aimed at reducing the heterogeneity of the situations the concept includes and focus on the core NEET group. This restricted concept centres on those individuals who do not seem to have any objective impediment to study or work. Figures are calculated for the Spanish region of Catalonia and results show a lower proportion of people in a NEET situation; that the NEET rates for young people and adults are similar; that the phenomenon is not new; and confirm that it is related to the risk of social exclusion. These results reinforce the need for an approach which is more sensitive to inequalities to improve our understanding of the NEET population and to avoid the stigmatisation of individuals, generations and countries

The impact of the economic crisis on youth trajectories : a case study from Southern Europe

This paper analyses the impact of the economic crisis on the patterns of transition followed by Catalan young people. In particular, it does so by examining to what extent the crisis has affected the extension, de-linearization, reversibility and diversification of their trajectories. These processes have been detected at the European level and are often linked to a context of greater opportunities. The paper focuses on Catalonia, an example of a familistic youth regime. Results show that, in a context of crisis, and for the Catalan case, transitions take longer, linearity and reversibility increase and, although vulnerability rises, the typical trajectories remain stable. Thus, risk-avoidance, mostly through family support, has become even a more dominant strategy than during the expansive economic period. This reinforcement of the traditional pattern of transition, in which the family of origin has a central role, is expected to strengthen social reproduction

La nueva economía y la sobrecualificación entre los jóvenes catalanes. Principales resultados de un nuevo sistema de indicadores

This article presents the main results of a new indicators system to measure overqualification among the employed through an specific treatment of the Spanish Labour Force Survey. In the first section, the main concepts related to overqualification are defined and the author exposes his perspective. In the second section, the characteristics of the indicators system are defined. In the third section the main results are exposed: the absolute and relative relevance of overqualification is stated; also its growth during the last years; its recent stabilization among young people, parallel to its growth among adult people; and its different evolution depending on the young people’s sex. In the conclusion, overqualification is re-contextualised within globalisation and possible solutions to this problematic are discussed.El artículo presenta los principales resultados de un nuevo sistema de indicadores para medir la sobrecualificación entre la población ocupada a partir de un tratamiento específico de los datos de la EPA. En la primera parte, se definen los principales conceptos relacionados con la sobrecualificación y se expone la perspectiva adoptada por el autor. En la segunda parte, se detallan las características del sistema de indicadores. En la tercera parte se exponen los principales resultados: se constata la importancia absoluta y relativa de la sobrecualificación; su crecimiento en los últimos años; la aparente estabilización de la sobrecualificación entre los jóvenes, paralela a su extensión entre los adultos; y el comportamiento diferenciado en función del sexo de los jóvenes. En las conclusiones, se recontextualiza el fenómeno de la sobrecualificación en el marco de la globalización y se discuten las posibles soluciones a esta problemática

Canvis i continuïtats en les trajectòries de transició de la joventut catalana

Aquesta tesi es presenta sota la forma de compendi de publicacions, a partir de la compilació de tres articles acadèmics. L’objectiu general de la tesi és analitzar els canvis i continuïtats produïts a Catalunya en les trajectòries de transició a la vida adulta, fent un èmfasi especial en les transformacions produïdes en les trajectòries marcades per la vulnerabilitat. A més d’una identificació, quantificació i anàlisi d’aquests patrons, es pretén vincular els canvis detectats amb les característiques del règim de benestar familista i emmarcar les tendències de canvi detectades en el context de les transformacions en les trajectòries juvenils identificades a nivell europeu. A continuació es presenten els principals resultats de cadascun dels articles. Serracant, P. (2012). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. El primer article analitza les característiques de les trajectòries de transició a la vida adulta entre les persones joves a Catalunya en el darrer any de creixement econòmic previ a la crisi iniciada l’any 2008. Es pretenia esbrinar fins a quin punt s’estaven produint a Catalunya les tendències de canvi en les trajectòries juvenils detectades a nivell europeu. La investigació es basa en una anàlisi de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent a l’any 2007, que permeten estudiar les trajectòries educatives, laborals i familiars de les persones joves. L’anàlisi s’estructura al voltant d’una tipologia integrada de trajectòries de transició que permet aproximar-se als conceptes objecte d’anàlisi. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. El segon article es centra en analitzar el fenomen de les persones que es troben en situació NEET (Not in Education, Employment or Training). Tant el concepte com els indicadors habitualment emprats per analitzar el fenomen són recents en les ciències socials i han estat objecte de controvèrsia des dels seus inicis. A partir d’una revisió crítica de l’anàlisi estàndard d’aquest fenomen, l’article construeix un indicador alternatiu a partir de les dades de l’Enquesta de població activa i analitza els seus resultats pel cas català. Serracant, P. (pendent de publicació). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. Article embargat. El tercer article analitza l’impacte de la crisi sobre els patrons de transició que segueixen les persones joves a Catalunya. Concretament, analitza fins a quin punt la crisi econòmica actual ha alterat l’extensió, trencament de la linealitat, reversibilitat i diversificació de les trajectòries juvenils. Per fer-ho utilitza les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent als anys 2007 i 2012 i analitza els canvis produïts en els patrons de transició entre un moment i l’altre. L’article pretén contribuir al debat sobre la naturalesa dels canvis experimentats en les trajectòries juvenils a nivell europeu en les darreres dècadesThis thesis is presented as a collection of publications, consisting in three academic papers. The general objective of the thesis is to analyse the changes and continuities produced in Catalonia in the trajectories of transition to adulthood; it focuses on the transformations produced in the trajectories marked by vulnerability. Apart from identifying, quantifying and analysing these patterns, the detected changes are linked to the familistic welfare regime and framed into the context of transformation of youth trajectories identified at European level. Serracant, P. (2014). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. The first paper analyses the characteristics of the trajectories of transition into adulthood among Catalan young people during the last year of economic growth previous to the crisis that started in 2008. It aims to find to what extent the patterns of change detected at European level could be found in Catalonia. The research is based on analysing the data of the Catalan Youth Survey from 2007, which allow the study of the educational, labour and family trajectories of young people. The analysis is based on an integrated typology of transition trajectories that allows approaching the studied concepts. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. The second article analyses the issue of those people that are in a NEET (Not in Education, Employment or Training) situation. Both the concept and the main indicators used to analyse this issue are recent and have been controversial from their origins. Based on a critical review of the standard analysis of this issue, the paper offers an alternative indicator using the data of the Labour Force Survey and analysis its results for the Catalan case. Serracant, P. (forthcoming). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. The third article analyses the impact of the crisis on the patterns of transition followed by young people in Catalonia. Particularly, it analyses to what extent the current economic crisis has modified the extension, non-linearity, reversibility and diversification of youth trajectories. Data from the Catalan Youth Survey from 2007 and 2012 is used to analyse the changes in the transition patterns from one period to the other. The paper intends to contribute to the debate over the nature of the changes experimented in youth trajectories at European level during the last decades

Lengua y jóvenes. Análisis de las variables lingüísticas de la "Encuesta a la juventud de Cataluña 2012"

En aquest article s'exposen els resultats de les set preguntes de l'"Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) 2012" que fan referència a les qüestions lingüístiques: llengua inicial, llengua habitual i llengua d'ús en cinc àmbits diferents (amb els amics, a l'institut, a la universitat o a la feina, amb la parella, amb els fills i amb algú que no coneixes). Aquesta fotografia estàtica es complementa amb tres elements dinàmics. En primer lloc, es comparen els resultats de l'EJC 2012 amb els de l'EJC 2007 per aproximar-se a l'impacte dels canvis demogràfics i contextuals en la pràctica lingüística. En segon lloc, s'analitzen els canvis en els usos lingüístics amb la intenció de saber quins contextos faciliten el manteniment o el canvi de la llengua en els usos. Finalment, s'adopta, sempre que ha estat possible, una perspectiva transicional amb l'objectiu d'obtenir pistes sobre la interacció entre la trajectòria lingüística de la persona jove (el camí que va de la llengua inicial a la llengua habitual) i les altres trajectòries que caracteritzen l'etapa juvenil (educativa, laboral i d'emancipació).This article presents the results of the seven questions posed in the Catalan Youth Survey (EJC) 2012 which refer to matters related to language: initial language, customary language and language of use in five different situations (with friends, at school, at the university or at work, with the partner, with the children and with a stranger). This static photograph is complemented by three dynamic elements. In the first place, results of the 2012 Survey are compared with those of 2007 to obtain an idea of the impact made by demographic and contextual changes in language practice. Secondly, changes in language use are analysed to discover which contexts lead to maintaining or changing language in the different situations. Finally, whenever possible a transitional perspective has been adopted with the aim of obtaining indications about the interaction between a young person’s linguistic pathway (the route from initial language to customary language) and other pathways that characterise the stage of their youth (educational, work-related and emancipation).En este artículo se exponen los resultados de las siete preguntas de la Encuesta a la juventud de Cataluña (EJC) 2012 que hacen referencia a cuestiones lingüísticas: lengua inicial, lengua habitual y lengua de uso en cinco ámbitos diferentes (con los amigos, en el instituto, en la universidad o en el trabajo, con la pareja, con los hijos y con alguien que no conoces). Esta fotografía estática se complementa con tres elementos dinámicos. En primer lugar, se comparan los resultados de la EJC 2012 con los de la EJC 2007 para aproximarse al impacto de los cambios demográficos y contextuales en la práctica lingüística. En segundo lugar, se analizan los cambios en los usos lingüísticos con la intención de saber qué contextos facilitan el mantenimiento o el cambio de la lengua en los usos. Por último, se adopta, siempre que ha sido posible, una perspectiva transicional con el objetivo de obtener pistas sobre la interacción entre la trayectoria lingüística de la persona joven (el camino que va de la lengua inicial a la lengua habitual) y las demás trayectorias que caracterizan la etapa juvenil (educativa, laboral y de emancipación)

Nous (i vells) reptes en la mobilitat urbana

Com afrontar els reptes que planteja la mobilitat urbana és una qüestió estretament relacionada amb la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest sentit, els autors de l'article proposen un planejament urbanístic que tingui en compte, d'antuvi, les directives associades a la mobilitat sostenible, un planejament urbanístic que no s'associï a un tipus d'ocupació urbana de baixa densitat, a les grans infraestructures viàries i a l'ocupació il·limitada de l'espai públic urbà

La recerca sobre joventut a Catalunya

L'objectiu d'aquest article és el d'oferir una panoràmica de la situació i de l'evolució recents de la recerca sobre joventut a Catalunya. En una primera part («La recerca en temes de joventut i el paper de l'Observatori Català de la Joventut»), s'hi descriuen les diferents estratègies institucionals d'anàlisi de la realitat juvenil, s'hi presenta l'Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut (Generalitat de Catalunya), s'hi fa una anàlisi de les característiques del camp d'investigació sobre joventut i de la seva evolució i s'hi plantegen els reptes i les necessitats d'actuació en aquest camp. En una segona part («Notes de recerca»), s'hi ofereix un conjunt de fitxes descriptives d'algunes de les principals recerques sobre joventut realitzades en els darrers anys a través de l'Observatori Català de la Joventut. Finalment («Bibliografia»), s'hi presenta una breu selecció bibliogràfica, realitzada pel Centre de Documentació Juvenil, d'algunes de les monografies sobre la realitat juvenil catalana aparegudes des de l'any 2000.This section offers a State of the arts on youth research in Catalonia. In the first part («A: Youth research and the role of the Catalan Youth Observatory»), the different institutional strategies of youth research are described; the Catalan Youth Observatory (Catalan Government) is described; the characteristics and evolution of the youth research field are analysed; and the challenges on this field are also analysed. The second part («B: Research notes») gathers several notes on the main youth researches carried out in recent years through the Catalan Youth Observatory. The third part («C: Bibliography») presents a bibliography of some of the Catalan youth researches that have appeared since 2.000

Canvis i continuïtats en les trajectòries de transició de la joventut catalana

Aquesta tesi es presenta sota la forma de compendi de publicacions, a partir de la compilació de tres articles acadèmics. L'objectiu general de la tesi és analitzar els canvis i continuïtats produïts a Catalunya en les trajectòries de transició a la vida adulta, fent un èmfasi especial en les transformacions produïdes en les trajectòries marcades per la vulnerabilitat. A més d'una identificació, quantificació i anàlisi d'aquests patrons, es pretén vincular els canvis detectats amb les característiques del règim de benestar familista i emmarcar les tendències de canvi detectades en el context de les transformacions en les trajectòries juvenils identificades a nivell europeu. A continuació es presenten els principals resultats de cadascun dels articles. Serracant, P. (2012). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. El primer article analitza les característiques de les trajectòries de transició a la vida adulta entre les persones joves a Catalunya en el darrer any de creixement econòmic previ a la crisi iniciada l'any 2008. Es pretenia esbrinar fins a quin punt s'estaven produint a Catalunya les tendències de canvi en les trajectòries juvenils detectades a nivell europeu. La investigació es basa en una anàlisi de les dades de l'Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent a l'any 2007, que permeten estudiar les trajectòries educatives, laborals i familiars de les persones joves. L'anàlisi s'estructura al voltant d'una tipologia integrada de trajectòries de transició que permet aproximar-se als conceptes objecte d'anàlisi. Serracant, P. (2014). "A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator". Social Indicators Research, 117: 401-419. El segon article es centra en analitzar el fenomen de les persones que es troben en situació NEET (Not in Education, Employment or Training). Tant el concepte com els indicadors habitualment emprats per analitzar el fenomen són recents en les ciències socials i han estat objecte de controvèrsia des dels seus inicis. A partir d'una revisió crítica de l'anàlisi estàndard d'aquest fenomen, l'article construeix un indicador alternatiu a partir de les dades de l'Enquesta de població activa i analitza els seus resultats pel cas català. Serracant, P. (pendent de publicació). "The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe". Young. Nordic Journal of Youth Research. Article embargat. El tercer article analitza l'impacte de la crisi sobre els patrons de transició que segueixen les persones joves a Catalunya. Concretament, analitza fins a quin punt la crisi econòmica actual ha alterat l'extensió, trencament de la linealitat, reversibilitat i diversificació de les trajectòries juvenils. Per fer-ho utilitza les dades de l'Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent als anys 2007 i 2012 i analitza els canvis produïts en els patrons de transició entre un moment i l'altre. L'article pretén contribuir al debat sobre la naturalesa dels canvis experimentats en les trajectòries juvenils a nivell europeu en les darreres dècadesThis thesis is presented as a collection of publications, consisting in three academic papers. The general objective of the thesis is to analyse the changes and continuities produced in Catalonia in the trajectories of transition to adulthood; it focuses on the transformations produced in the trajectories marked by vulnerability. Apart from identifying, quantifying and analysing these patterns, the detected changes are linked to the familistic welfare regime and framed into the context of transformation of youth trajectories identified at European level. Serracant, P. (2014). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. The first paper analyses the characteristics of the trajectories of transition into adulthood among Catalan young people during the last year of economic growth previous to the crisis that started in 2008. It aims to find to what extent the patterns of change detected at European level could be found in Catalonia. The research is based on analysing the data of the Catalan Youth Survey from 2007, which allow the study of the educational, labour and family trajectories of young people. The analysis is based on an integrated typology of transition trajectories that allows approaching the studied concepts. Serracant, P. (2014). "A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator". Social Indicators Research, 117: 401-419. The second article analyses the issue of those people that are in a NEET (Not in Education, Employment or Training) situation. Both the concept and the main indicators used to analyse this issue are recent and have been controversial from their origins. Based on a critical review of the standard analysis of this issue, the paper offers an alternative indicator using the data of the Labour Force Survey and analysis its results for the Catalan case. Serracant, P. (forthcoming). "The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe". Young. Nordic Journal of Youth Research. The third article analyses the impact of the crisis on the patterns of transition followed by young people in Catalonia. Particularly, it analyses to what extent the current economic crisis has modified the extension, non-linearity, reversibility and diversification of youth trajectories. Data from the Catalan Youth Survey from 2007 and 2012 is used to analyse the changes in the transition patterns from one period to the other. The paper intends to contribute to the debate over the nature of the changes experimented in youth trajectories at European level during the last decades