Conservación de una obra efímera de arte urbano: El Mural dels Gats en el centro de Barcelona

El presente artículo refleja un claro ejemplo de respeto y conservación de una obra mural efímera por parte de diferentes profesionales indirectamente relacionados con el mundo del arte urbano que han intervenido en la consolidación y rehabilitación de la pared que lo sustenta

Open Walls Conference 2015 en Barcelona: Entrevista a Xavier Ballaz, organizador

Con motivo del espacio que el festival Open Walls Conference 15 brindó al grupo de arte urbano del GEIIC durante su tercera edición celebrada en Barcelona entre el 26 y el 31 de octubre, entrevistamos a uno de sus organizadores, Xavier Ballaz, para conocer su opinión sobre algunos aspectos relacionados con las actividades que el GEIIC llevó a cabo en el marco de este seminario internacional

Tècnica d'execució del frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys: a propòsit del dibuix preparatori

Els traços primigenis del dibuix preparatori del Frontal de Sant Llorenç de Morunys, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, s"observen a ull nu, sense haver d"emprar tècniques sofisticades, a causa d"una pèrdua important de l"estrat pictòric que, de conservar-se, impediria la lectura de les capes més profundes. S"han examinat aquestes traces, font de documentació privilegiada que se"ns ofereix per incrementar el coneixement de l"obra i també, per comprendre el procés d"elaboració d"una pintura sobre taula en el context del bisbat d"Urgell al tombant del segle XIII. Durant l"estudi ha estat possible reconstruir, amb el suport inestimable dels tractats medievals, la seqüència d"execució del dibuix preliminar: primer, la distribució provisional de les línies mestres a mà alçada, amb carbonet, seguit de la seva fixació amb una punta metàl·lica dura; segon, el traçat de l"esbós figuratiu, amb un estil tou, i el posterior repàs definitiu amb una agulla o punta afilada sobre l"estrat preparatori, creant un dibuix incís que romandria visible després de recobrir tota la superfície amb una làmina d"estany. Finalment, s"aplicaria una complexa policromia, que combinaria tècniques opaques i vernissos translúcids. La revisió d"un corpus d"obres catalanes de característiques similars, moltes en les reserves dels museus pel seu precari estat de conservació, podria aportar dades rellevants quant a les diferents tècniques del dibuix preparatori emprades en la pintura sobre taula d"època medieval

Frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys. Estudi del suport de fusta: tècnica de construcció i estat de conservació

Estudi preliminar realitzat a partir de la inspecció visual d’un frontal d’altar a les sales de reserva del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, lloc on es custodien les restes del que fou aquesta magnífica obra policromada de tombants del segle XIII executada en l’àmbit del bisbat d’Urgell. Avui en dia, la capa pictòrica ofereix un precari estat de conservació, però encara es conserven els estats preparatoris i una gran part del suport ligni. Les dades per a l’elaboració d’aquest estudi han estat recollides en diferents visites al museu durant els anys 2008-09. El suport del frontal de Sant Llorenç, de fusta de conífera, està constituït per quatre llargues posts disposades en sentit horitzontal que formen un plafó perfectament encaixat dins un marc que, en origen, tancava el conjunt. Actualment, les parts superior i inferior d’aquest marc no existeixen, degut a les nombroses vicissituds sofertes per l’obra al llarg del temps. L’encadellat de totes les peces es resolgué mitjançant espigues o clavilles de fusta, no detectant-se cap unió amb elements metàl·lics. Observant el revers del frontal amb llum rasant, s’aprecien les marques de l’eina que va desgruixar la superfície del suport, l’aixa. Pel sentit dels senyals deixats en la fusta, sembla que cada post va ser desbastada per separat. Després s’uniformaren els gruixos de cadascuna, tot passant un ribot per la zona que toca els cantells i es rebaixà la fusta tocant al perímetre del plafó per a facilitar l’encadellat del marc. Les labors de rebaix i allisat es durien a terme un cop el panell ja estava muntat. L’estat de conservació del suport ligni no és bo. La mancança de les peces superior i inferior del marc afecten l’estabilitat del conjunt que, al no quedar ben travat, acusa certs moviments de les peces amb les manipulacions i els trasllats, moviments que es transmeten també als estrats superiors, portadors de l’escassa policromia. Pel revers de l’obra es poden observar diverses pèrdues, de més o menys entitat, ocasionades per un antic i agressiu atac de xilòfags, de greus conseqüències per l’estructura lígnia, ja que ha debilitat molt les zones perimetrals del frontal, fent-les esdevenir poroses i fràgils

Examen organoléptico y estado de conservación de las pinturas murales de 'La Mantería'

En el siguiente artículo se expondrá el estudio de los materiales constitutivos del conjunto pictórico mural de La Mantería, así como también se valorará su estado de conservación de cara a lanzar una adecuada propuesta de restauración. Los materiales característicos de toda pintura al fresco -soporte, morteros y pigmentos- encuentran en esta obra ligeras variaciones, propias de la particular manera de construir en la zona, de las circunstancias del momento en que fueron encargadas las pinturas y de la técnica de preparación del muro, poco purista, utilizada por el equipo de Claudio Coello. Estas variaciones se observan sobre todo en la capa de los morteros, y han afectado a los estratos superiores, dando lugar, entre otras, a las patologías que se observan en la zona donde se encuentran los pigmentos carbonatados. Más adelante expondremos las causas de esta degradación, íntimamente ligadas a la composición del enfoscado y a una deficiente aplicación del enlucido superior. Analizaremos, por separado, los materiales que componen la obra, y que son los siguientes: soporte, morteros originales y de reposición, pigmentos y, por último, las capas pictóricas y fijativos pertenecientes a intervenciones posteriores

Planificació del treball al fresc en les pintures que decoren la cel·la de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes

Les pintures murals que decoren la cel·la de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes són un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana. En aquest article s'exposen alguns dels resultats de l'estudi efectuat sobre la cultura material d'aquest important conjunt, concretament els que fan referència a la planificació del treball al fresc. A partir de la identificació de les giornate i dels detalls d'execució de les mateixes (formes d'unió, penediments, extensió i organització) s'ha deduït la manera de treballar del taller i s'ha posat de manifest la coexistència de formes diferents d'operar pròpies d'un moment de canvi. Aquest treball és una part d'un projecte en curs molt més ampli que desenvolupa el Departament de conservació i restauració de l'MHCB i que té per objectiu fer una acurada diagnosi i la corresponent proposta de tractament d'aquesta obra. Las pinturas murales que decoran la celda de San Miguel del Real Monasterio de Santa María de Pedralbes son un testimonio excepcional dentro del panorama de la pintura gótica catalana. En este artículo se exponen los resultados del estudio efectuado sobre la cultura material de este importante conjunto, concretamente los que hacen referencia a la planificación del trabajo al fresco. A partir de la identificación de las Giornate y los detalles de ejecución de las mismas (formas de unión, arrepentimientos, extensión y organización) se ha deducido la manera de trabajar del taller y se ha puesto de manifiesto la coexistencia de formas diferentes de operar propias de un momento de cambio. Este trabajo es una parte de un proyecto en curso mucho más amplio que desarrolla el Departamento de conservación y restauración del MHCB y que tiene por objetivo hacer una cuidadosa diagnosis y la correspondiente propuesta de tratamiento de esta obra

Fresco work plan in the paintings of the Saint Michael's cell at Pedralbes Monastery

The wall paintings decorating Saint Michael's cell at the Royal Monastry of Pedralbes, attributed to the painter Ferrer Bassa, are a remarkable set and show exceptional evidence of the Catalan Gothic painting scene. Due to its importance, the Museu d'Història de la Ciutat of Barcelona (MHCB), in charge of the conservation and restoration of the monastery's cultural goods since 1999, considered the appraisal of the conservation status of this work as an ineludibly responsibility. Thus, the Conservation and Restoration Department of the MHCB had started out the project 'Diagnosis and Proposal to the conservation-restoration of the wall paintings at Saint Michael's cell', creating a research team with a great budgetary investment

Proyecto de restauración de las pinturas murales de la iglesia de Santo Tomás de Villanueva 'La Mantería'

El inicio de la restauración del conjunto mural, conservado en la Iglesia de 'La Mantería', ha supuesto una oportunidad, en condiciones muy favorables, para afrontar un proyecto ambicioso que, además de por la magnitud de la obra (1.200 m2 visitables), requiere de una intervención minuciosa que le devuelva toda la unidad potencial, esplendor y monumentalidad, ocultos por los avatares sufridos a lo largo de los años. La obra artística, desde su creación, se ha encontrado rodeada de condiciones desfavorables para su conservación; fallos en la propia estructura arquitectónica, por asentamiento del edificio y por el deterioro de la cubierta, deficiencias generalizadas en la capa de preparacion, realizada con mortero de cal aplicado sobre un guarnecido de yeso, y las intervenciones nada acertadas de restauracónes anteriores, han propiciado una situación prolongada en el tiempo que ha repercutido desfavorablemente sobre la obra de arte, hallándose ésta en un estado de conservación realmente lamentable

La Conservació dels murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Quan l'abadessa del monestir de Pedralbes estableix en el contracte de Ferrer Bassa que els murals de la capella de Sant Miquel es facin a l'oli segurament fa referència a una tècnica pictòrica consistent a aglutinar els pigments amb oli i a la seva aplicació damunt d'una capa prèvia feta a base de blanc de plom. Però la tècnica que ens trobem no és aquesta: si bé s'utilitza l'oli, s'empren altres aglutinants proteics i resines terpèniques, essent la fase prèvia una pintura al fresc. Els murals estan pintats al fresc i al sec gairabé en la mateixa proporció,i la distribució dels dos procediments està perfectament planificada abans de començar a pintar. També està previst fer la profusa decoració amb daurats i platejats. Els principals problemes de conservació són es inherents a la utilització d'aglutinants orgànics. La tècnica executiva és l'element que més ha condicionat la conservació dels murals, mentre que l'ambient estable de la capella i la seva ubicació han permès que aquest cicle pictòric hagi superat prop de set-cents anys d'història en un estat molt intacte i complet