Moliné, Toni

Riu de Martín, Xavier

Senserrich Espuñes, Rosa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

XAVIER RIU DE MARTIN 
TONI MOLINÉ 
ROSA SENSERRICH ESPUNES 
LA TROBALLA DE L'ESCUT DELS MATAPLANA 1 LA SEVA RES- 
T A U R A ~ ~ ~  
Entre les trobaiies efectuades fins ara a les excavacions iniciades I'any 1986 a la 
mota-casteU de Mataplana (municipi de Gombrhn, comarca del Ripolles), desta- 
quen les restes de I'escut familiar dels Mataplana, pintar probablement a una de les 
parets d'una estanca del primer pis o planta noble del castell, avui enrunat i soterrar 
dins un monticle artificial. 
El Sector Sud del castell resta formar per dues estances de planta rectangular, de 
10.20 i de 6.40 metres de llargada respectivament, i de 4,80 merres d'amplada, 
separades per un mur interior de 60  centímetres de gruixhria, al centre del qual hi 
aparegué una finestreta de doble esqueixada (de 40 centímetres d'ample per uns 60 
centimetres d'altura). Ambdu-s estances es comunicaven amb el pati central del 
castell per dues portes adovellades, i restaven cobertes a la planta baixa amb volta de 
canó seguit, I'eix de la qual era disposat longitudinalment d'W. a E., mentre el pis 
superior restava cobert amb un sostre embigat. 
L'estanga situada més a I'W., adossada a la gran torre rectangular o edifici 
primer i principal del castell, mostra encara algunes restes de la volta de can6 seguit, 
pero la major part de dita volta, aixi com tambe les parets i el sostre del primer pis, 
que hom havia edificat al damunt, s'ensorraren i caigueren sobre el sol de la planta 
baixa, cnnstituint un amuntegament de runa de prnp de cinc metres de potencia. A 
la part N.E. d'aquesta estansa s'obri la porta que la comunicava amb el pati. Era una 
porta adovellada de 1.50 m de llum. 1 davant per davant de la porta hom traca una 
quadrícula de 3 X 2.50 metres, al costat mateix del mur que separava les dues 
estances, per tal d'anar rebaixanr les tetres i pedres de l'enderroc fins arribar al nivel1 
del sol. 
Des de la profunditat de 2,90 metres, I'equip dirigit pel professor Prim Bertran 
que s'encarregava d'excavar aquesta quadrícula al Sector Núm. 3, observa entre les 
terres i pedres de I'enderroc la presencia de petits fragments d'arrebossat, format per 
picadís de cerimica i guix, blanc o bé pintat de tonalitan vermellenca i negra, amb 
diversos motius: ratlles curves negres, fons negre amb un trkbol blanc en mig, o bé 
d'aspa vermella sobre fons blanquinós. La humitat havia fet que aquest arrebossat, 
corresponent als dos pisos del Sector, s'anés desprenent de les paren i esmico- 
lant. 
Perb un gran bloc, d'uns 40 X 39 cms, amb fragmenn d'arrebossat fou trobat el 
dimecres dia 16 de julio1 del 1986, caigut davant la porta a 3,70 metres de 
profunditat, i fou enregistrat amb el núm. 31 a I'inventari dels materials. Aquesta és 
la peca que mereix ara la nostra atenció. Era un bloc format per quatre pedres 
irregulars de tamanys diferents, unides amb calc i terra i amb algún trosset de teula, 
arrebossat per dos dels costats amb giuixos que oscil~laven entre els 2 i els 6 
cms. 
Calgué consolidar-lo immediatament amb estopa i escaiola al dors i als costats, 
per tal d'evitar que es desintegrés en assecar-se i perdre la humitat ambiental. Si bé 
dit bloc de paret presentava allisades dues cares, una d'elles tan sols havia estat 
parcialment pintada i conservava gairebé sencer un escut fet al tremp sobre el fons 
enguixat de la paret. 
L'escut és de forma triangular, equilitera i curvilínea (de 20 X 20 centímetres 
aproximadament), resta perftlat amb una Iínia negra (de 15 mm de gruix) i mostra 
el camper truncat i dividit horitzontalment en dues parts desiguals. La superior i 
major, el camp de la qual és vermell o de gules, presenta al damunt tres bandes, 
travesses o troncs amb els tanys o nusos corresponents, inclinades de dreta a esquerra 
i pintades d'un tó ocre-rosat o grogós molt perdut i ennegrit. La part inferior o peu 
del camper ocupa un ter$ i és pintada de sable, o sigui de negre, amb negre de 
fum. 
Aquest escut fou molt probablement I'escut inicial dels Mataplana, senyors del 
castell, pintat segons ens sembla a les darreries del segle XiIi, i fou trobat, en aquest 
Sector núm. 3 amb ceramica de pasta grisa-plom i engalba negra mat per les dues 
cares, tipus ce rh ic  que podria fer-nos anticipar la conf~ció de I'escut a la meitat 
del segle XiIi. El professor Maní de Riquer ens suggerí que és possible que aquest 
escut passés als Pallars el darrer terc del segle X I I ~  i després als Cardona. Hom el troba 
definit d'antic run escut de guella, tres palletes de or en banda> com pertanyent als 
Mataplana (Vegeu M. de Riquer: Herkldica catalana des de I'any 1150 al ISSO,  
Quaderns Crema, Barcelona 1983, vol. 1, pags. 238-239 i vol. 11, pig. 506). 
Posteriorment, com és sabut, hom rodejaria l'escut d'una iguila bickfalaque aquíno 
apareix encara i hom dauraria les palletes que aquí són negroses. 
El bloc de pedra i terra, preparat degudament com hem dit amb escaiola i 
estopa, i dotat de dues barres de ferro que farien de portadores, fou transportat i resta 
Fig. 1. Dibuix de I'cwut de Mntaplma nbanr de restaurar-lo 
(X. Riu). 
dipositat provisionalment al Casal de Mataplana, fins que fou entregat a I'equip de 
restauradors per tal que procedís a la seva consolidació. El resultat dels divenos 
treballs, realitzats entre el juny i el desembre del 1987, al Laboratori de Restauració 
de la Facultat de Beiies Am de la Univenitat de Barcelona, els exposem a continua- 
ci6. Fig. 1. 
a) Infórmació general sobre I'objccte en -di 
El fragment de pintura mural que es va trobar, formava part com hem dit d'un 
mur pertanyent al casteii de Mataplana. Aquest mur estava enderrocat i enterrat, en 
condicions d'humitat elevades, la qual cosa, per altra pan, va contribuir a crear un 
microdima que I'havia conservat fins els nostres dies. 
A la mateixa zona de I'excavació es van uobar nombrosos cascots de pintura 
corresponents a la continuació d'aquest mur, els quais es va procedir a dassificar i a 
Fig, 2, Mataplana , L'escut en el moment d 'apareixer al sector núm, 3 (forografía M, Riu) , 
guardar per les posteriors anhlisis, ja que la seva integració a la pesa objecte d'estudi 
va resultar infructuosa. 
El fragment de pintura es va identificar com un escut de fans vermellós amb una 
franja rosada que el creuava en diagonal, i les seves mides eren aproximadament de 
30 x 40 x 39 centimetres (mides que tindria adossat al mur). 
b. Examen preliminar organol2ptic o ocular 
El suport d'aquesta pintura mural, es a dir, el mur, era format de pedra calisa 
lligada amb argamassa, i es trobava completament enderrocat. 
La preparació de la pintura mural era composta de guix blanc barrejat amb 
partícules petites de carbó vegetal i alguns que altres trossets de ceramica i terres 
fosques, i el seu gruix variava entre 0,5 i 5 cm. Presentava diverses fisures i es 
trovaba en un estat dolent de conservació, degut a la humitat soferta. 
La pintura, que en un principi cteiem que era un fresc, va resultar després de les 
analisis que era un tremp, ja que la preparació no era de cal& sinó de guix. No 
podeni determinar el tipus d'aglutinants que tenia aquest tremp, doncs arnb el 
temps, s'han perdut, fent que la pintura es trobésen un estat mig polsinós. Moltes de 
les zones de la pintura s'havien perdut, degut també a les esquerdes i pkrdues de la 
preparació. 
Per sobre de la pintura, es trobaven trossos de terra adherits a la mateixa, degut a 
que la pesa estava enterrada. (Fig. 2). 
El restaurador de camp, en la impossibilitat de consolidar immediatament la 
pintura, va procedir a fotografiar-la uin-situ» des de diversos angles, i es va 
consolidar el suport amb escaiola a la fíde poder extreure la pesa sense danyar-la, i se 
li van adjuntar duesguies de ferro Uigades amb I'escaiola a modus de ucamiila* per a 
procedir a transportar-la. 
Desprks de netejar la capa pintada retirant la terra amb pincells suaus de pel de 
bou, es va decidir, rota vegada que la pqa  era facilment transportable per les seves 
dimensions, no arremac la pintura uin-situr, i portar-la a un taller de restauració per 
a realitzar les pertinents analisis anteriors a tota intervenció i procedir a restaurar- 
la. 
Per garantitzar un transport més fiable, i que la capa pictbrica no es desprengués 
degut al seu estat precari de cohesió, es va consolidar de la següent manera: es van 
enganxar dues capes de teles fines arnb paraloid E-72 disolt al 50-60s arnb xilé, 
procurant adaptar-les bé a les irregularitats de la pintura. Fotografiat tot aquest 
procés, i un cop ben seques les teles, es va transportar la pega al taller. 
Per mitji de I'analisi a la gota varem constatar el següent: 
En elsuport: Gotejant amb icid clorhídric a la pedra del mur, va resultar que la 
pedra era cakiria. 
En la preparuc2 Gotejant icid clorhídric a la preparació per determinar els 
carbonats que contenía, el resultar va donar negatiu, a a dir, la preparació no era de 
cal5, i per tant, no era un fresc. 
Fent una altra prova per veure si era guix amb carbonat sadic i indicador de 
fenoftaleina, el resultar ens va donar positiu, es a dir, la preparació estava formada 
per un extracte de guix, i per tant, la pintura de I'escut havia de ser alguna mena de 
tremp. 
En elspigments: Amb I'icid clorhídric, es va determinar l'existkncia de carbonats 
d'una forma perb, no molt palesa, en el pigment negre de la franja que envolta I'es- 
cut. Fig. 5. 
Utiliuant el sulhir d i c .  per a determinar si eis pigments contenien plom, s'obtin- 
gueren resultan p i t i u s  en el pigment corresponent a la matra vermeiiosa del fons de 
I'escut, pel que es va d e d e  que es uactava de mini de plom. Fig. 3. 
Es va fer la prova de I'icid nítric a la mostra rosada de la franja que creua I'escut, 
per a veure si contenia plom, la qual cosa faria tornar a la mostra fosca. Al donar 
negatiu, es va determinar que no era mini de plom. 
En els aglurinunts delspigmenrs: Per determinar si hi havia alguna mena de coles 
als pigments, es van fer viries proves amb diferents indicadors. L'indicador de Lugol 
va donar negatiu. 
La Funina va donar lleugerament positiu en les mostres negre i rosada. L'acid 
nítric barrejat amb aigua oxigenada, va donar positiu en la mostra que contenia 
plom, degut a que el pigment de plom faiseja els resultats en aquest indicador. 
La conclussió que s'extreu d'aquests analisis és que possiblement bi hagués 
alguna mena de coles que Uiguessin els pigments, ja que el suport era guix i no cal$, 
pero que les coles, per I'efecte de la humitat ai trobar-se enterrada la pintura, 
s'hagessin disolt, filtrant-se els pigments amb el guix. 
Per I'anilisi a la lamina prima: 
En elspigmnts: Amb I'obsemació al microscopi es va determinar que el pigment 
negre era de tipus vegetal degut a la seva estructura fibrosa (canteUs trencadisos), 
procedent possiblement de la carbonització de la fusta &una conífera. Fig. 4. 
Es va arribar a la conclusió que la franja rosada de I'escut procedia de cristalitza- 
cions calciuies que havien aflorar a la capa pictbrica, en forma d'empaiitzada, 
procedents de la pedra del mur. Fig. 6. 
Per I'analisi amb Uum ultraviolada: 
Es van confirmar les cristalitzacions calcaries de la mostra rosada, jaque donava 
ESCUTS DELS MATAPLANA 463 
Fi8 Mdrablan# !d.ari>li>ri>grattr N.- 
colr cremar del plpment dcl min! dc plom 
n 20 augrnents. 
I:ig. . A .  hlurapluna. Mairi~liiii>~ra¡in. Si- 
rolr parallelr del pipmrnr nepe a 10 aup- 
ments. 
Fig. 5 .  Matoplan.. Macrofotografia. Ni- 
colr parallels del pipment negre a 40 aug- 
menti. 
l .  6 ,  M#raplaapl. Macro¡uri>prafia. Ni- 
culs cremats de la frania rosada on s'apre- 
cia la estructura de la cristal-litzsció en 
forma de palirrada. 
fluorescencies tant a La pedra calcaria del suport com a les cristaiitzacions de la fran- 
ja. 
També es van treure quatre mostres que eren petits trossets de pedres que es 
trobaven barrejats amb la preparació, i després de les analisis es va confirmar que 
eren de cuarc, terres fosques i ceramica. 
Es van reaiitzar fotografíes de les lamines primes amb Nicols paral.lels i Nicols 
creuats. 
d) Procés de con~ewució-restuuració 
Un cop al taller, es va procedir a retirar les teles que s'havien utilitzat per al 
transport a la fí de poder fotografiar la pesa, mirar-la amb llum utra-violada i 
extreure les mostres pertinenrs per a procedir a les analisis. 
A la fí de protegir la pintura de les posreriors intemencions, es van tornar a 
enganxar dues teles de gasses fines (tarlatana) amb paraloid B-72 al 20% amb 
xilé. 
Es va girar la peca ¡.es va procedir a desmuntar la pared de pedra del darrera amb 
escarpa i martell, ganivets, bisturís, torns de dentista i discs de tungsté, fins a deixar 
un centímetre aproximadament de suport pel darrera de la pintura. 
Amb esruc es van reomplir les escletxes del darrera per a consolidar-ho. En 
arribar a aquest punt ens varem topar amb dos inconvenients: 
- per una banda, la duresa de la preparació (guix barrejat amb quars) que no 
permitia arribar a deixar una capa prima i nivellada per a enganxar una gasa al da- 
rrera. 
- per una altra banda, la pintura estava molt deteriorada i no permeria fer un 
arrencament típic ja que ens exposavem a perdre gran part d'ella, per la qual cosa 
varem optar de fer per la part del darrera un nou suport que substituís a les pedres 
amb argamasa, pero amb més garantíes degut a la precarietat de la cohesió entre les 
pedres i I'argamassa, i a més que fos lieuger, reversible i fiable per a la seva conserva- 
ció. 
Calgué optar, doncs, pel poliureta expandit, que enganxaría i anivellaria els 
desnivells de la preparació per la part posterior a la pintura. 
Per aplicar-lo, vhem fer un caixetí amb fusta Ueugerament més alt i ample que 
la peca. 
Vem acabar de consolidar la capa de guix amb una m i  de cola blanca molt 
diluida i abans de que sequés, es va reomplir el caixetí de poliureta expandit, 
protegint les cantonades de la peca que donaven a la capa pictorica amb fang, i 
tapant el caixetí plé de poliureta expandir amb un vidre vaselinat, a la fí de que el 
poliureta quedés Uis i cornpacte i no se li adherís. 
Un cop sec el poliureta, es va retirar el vidre i es va girar la peca. Vem retirar les 
gases de protecció de la capa pictorica amb acetona. 
ESCUTS DELS MTAPLANA 465 
Es va retirar el fang col.locat als bisells de la capa pictorica. 
Després de rebaixar per davant el poliureta, es procedeix a estucar els bisells i a 
reomplir amb reboc (fet de sorra, estuc i cola blanca) les cantonades del caixetí a on 
es veia el poliureti que abans havia estat tebaixat. 
Es consoliden les esquerdes injectant Mowilith al 30% amb acetnna. 
S'estuquen les petites firdues de pintura i foradets i es reintegren pintant amb 
guasch. 
Per la consnlidació final es va procedir a donar una iieugera capa de pataloid 
8-72 molt rebaixat amb acetona (5%) ,  mitjancant un polvorirtador d'aire compri- 
mit. 
La presentació final de la pega inclou el caixetí de marc i una fullnla que se li va 
clavar al darrera, ambdues coses tintades amb nogalina i vernissades a la munyeca 
amb goma-laca. 
Agra~m la col.laboració i assessorament tkcnic de la Dra. TRUCA HEREDERO, 
especialista en restauració de pintura mural i professora de la Facultat de Belles 
Arts. 
* Les Anilisis quimiques foren reaiitzades per ANTONI PALET, professor de 
«Metodes d'anilisis i &examen» de la Facultat de Belles Arts, de la Universitat de 
Barcelona. 


La troballa de l'escut dels Mataplana i la seva restauració.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert