Características del dolor neuropático crónico y su relación con el bienestar psicológico en pacientes con lesión medular

Objetivos. Determinar la prevalencia del dolor neuropático (DN) en una muestra de pacientes con lesión medular (LM), examinar la relación entre las características clínicas, demográficas y psicológicas con la prevalencia del DN después de una LM y a su vez con los diferentes tipos de DN, y estudiar el valor predictivo de los factores más significativos. Pacientes y métodos. Estudio transversal observacional de un total de 260 pacientes que acudieron a una revisión anual. Las principales medidas de resultados incluyeron presencia/ausencia de DN, índice de bienestar psicológico, historia detallada del dolor y escala de puntuación numérica de 0-10 para la media de intensidad del dolor. Resultados. 93 pacientes (36%) con LM tenían DN. De los pacientes que presentaron DN, un 35% mostró dolor a nivel de la lesión, mientras que un 65% presentó DN por debajo. La única variable con capacidad predictiva sobre la prevalencia del DN fue la edad en el momento de la LM. Se observaron diferencias estadísticamente significativas entre la prevalencia del DN y la percepción de bienestar psicológico; el grupo de pacientes con DN fue el que tuvo proporcionalmente un malestar psicológico mayor. En cuanto a los diferentes tipos de DN, las variables con capacidad predictiva sobre la clasificación del DN eran el inicio temprano del dolor en el DN a nivel y el hecho de que la lesión sea incompleta en el DN por debajo. Conclusión. El DN aparece con frecuencia después de la LM y se da de forma más común en aquellos pacientes que han sufrido la lesión a edades más avanzadas. El DN tiene un impacto negativo en la percepción de bienestar psicológicoAIMS. To determine the prevalence of neuropathic pain (NP) in a sample of patients with spinal cord injury (SCI), to examine the relation between clinical, demographic and psychological characteristics with the prevalence of NP after SCI and the different types of NP, and to study predictive factors. PATIENTS AND METHODS. Transversal observational study of 260 patients who attended their annual revision. Main outcome measures included presence/absence of NP, psychological well-being index, detailed pain history and 0-10 numerical rating scale of average pain intensity. RESULTS. 93 patients (36%) with SCI had NP. Of the patients with NP, 35% showed pain at level, while 65% showed NP below the level of injury. The only variable with a predictive value on the prevalence of NP was older age at the time of SCI. Statistically significant differences were observed between the prevalence of NP and the perception of psychological well-being; patients with NP were the ones with more psychological distress. As for the different types of NP, the variables with predictive value on the classification of NP were early onset of pain at level, and incompleteness of the lesion in the below level NP. CONCLUSION. The results of this study show that NP appears frequently after SCI being more prevalent in patients who suffered the injury at more advanced ages. NP has a negative impact on the perception of psychological well-bein

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Long-term psycosocial outcomes in the population with spinal cord injury living in the community

Resultats psicosocials a llarg termini en la població de persones amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Tesi doctoral 2017. Departament de Neuropsicologia, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), Espanya. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser determinar en quina mesura les variables relacionades amb la lesió, les característiques sociodemogràfiques o els aspectes psicosocials tenen capacitat predictiva del procés d'adaptació en els individus amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Un objectiu secundari d'aquesta tesi va ser adaptar i validar a l'Espanyol dos qüestionaris específics per a individus amb lesió medul·lar per avaluar el dolor i les estratègies d'afrontament respectivament. Aquesta tesi es divideix en tres estudis separats: I. Avaluació psicomètrica de la versió Espanyola de l'Inventari Multidimensional del Dolor per la Lesió Medul·lar (MPISCI). II. Adaptació i validació de la versió en Espanyol del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la Lesió Medul·lar (SCL CSQ-S). III. Depressió en individus amb lesió medul·lar traumàtica i no traumàtica que viuen a la comunitat. Els participants dels estudis I, II i III van ser individus amb lesió medul·lar (LM) que viuen a la comunitat i van assistir a la valoració integral periòdica a l'hospital. L'estudi I va comprendre a 126 individus amb LM i dolor crònic i va demostrar que la versió en espanyol de l'Inventari Multidimensional del Dolor per a la LM (MPI-SCI-S) és una mesura fiable i vàlida. Les seves subescales van mostrar una capacitat de predicció sobre la percepció subjectiva de benestar. En l'estudi II es van incloure 511 subjectes amb LM i els resultats van verificar la robustesa de l'estructura de la versió espanyola del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la LM i les estratègies d'afrontament van contribuir a la predicció de resultats relacionats amb l'adaptació a la discapacitat com la qualitat de vida o la participació social entre d'altres. En l'estudi III es va incloure un total de 831 individus amb LM traumàtica o LM no traumàtica i es va observar una major prevalença de probable trastorn depressiu major en individus amb LM no traumàtica. Els resultats van demostrar que els factors de risc entre les dues etiologies no van diferir molt. El sexe femení, el dolor crònic, i els nivells més baixos de / dificultats en la participació es van associar amb la presència de probable trastorn depressiu major. Aquesta tesi conclou que el dolor crònic està relacionat amb el malestar psicològic i pot ser un factor de risc per a l'adaptació a la discapacitat en la població d'individus amb LM. A més, aporta major reconeixement de l'efecte positiu de factors psicològics com les estratègies d'afrontament durant l'adaptació a les discapacitats físiques. Diversos aspectes demogràfics i relacionats amb la lesió que poden coexistir amb més freqüència entre els individus amb LM no traumàtica semblen indicar una major vulnerabilitat emocional i una major dificultat per adaptar-se a la discapacitat. El sexe femení, el dolor crònic, les barreres ambientals a la participació, la baixa mobilitat, la baixa ocupació i la dificultat per integrar-se socialment haurien d'alertar als clínics sobre un major risc de resultats negatius a llarg termini com pot ser la depressió. Finalment, els resultats d'aquesta tesi remarquen la necessitat d'una major conscienciació i implementació dels objectius de tractament dirigits a capacitar les persones amb LM i facilitar la seva reinserció a la comunitat.Resultados psicosociales a largo plazo en la población de personas con lesión medular que vivien en la comunidad. Tesis doctoral 2017. Departamento de Neuropsicología, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), España. El objetivo principal de esta tesis fue determinar en qué medida las variables relacionadas con la lesión, las características sociodemográficas o los aspectos psicosociales tienen capacidad predictiva del proceso de adaptación en los individuos con lesión medular que viven en la comunidad. Un objetivo secundario de esta tesis fue adaptar y validar al Español dos cuestionarios específicos para individuos con lesión medular para evaluar el dolor y las estrategias de afrontamiento respectivamente. Esta tesis se divide en tres estudios separados: I. Evaluación psicométrica de la versión española del Inventario Multidimensional del Dolor para la Lesión Medular (MPISCI). II. Adaptación y validación de la versión en Español del Cuestionario de Estrategias de Afrontamiento Relacionadas con la Lesión Medular (SCL CSQ-S). III. Depresión en individuos con lesión medular traumática y no traumática que viven en la comunidad. Los participantes de los estudios I, II y III fueron individuos con lesión medular (LM) que viven en la comunidad y asistieron a la valoración integral periódica en el hospital. El estudio I comprendió a 126 individuos con LM y dolor crónico y demostró que la versión en español del Inventario Multidimensional del Dolor para la LM (MPI-SCI-S) es una medida fiable y válida. Sus subescalas tienen una capacidad de predicción sobre la percepción subjetiva de bienestar. En el estudio II se incluyeron 511 sujetos con LM y los resultados verificaron la robustez de la estructura de la versión española del Cuestionario de Estrategias de Afrontamiento relacionadas con la LM y las estrategias de afrontamiento contribuyeron a la predicción de resultados relacionados con la adaptación a la discapacidad como la calidad de vida o la participación social entre otros. En el estudio III se incluyó un total de 831 individuos con LM traumática o LM no traumática y se observó una mayor prevalencia de probable trastorno depresivo mayor en individuos con LM no traumática. Los resultados demostraron que los factores de riesgo entre las dos etiologías no difirieron mucho. El sexo femenino, el dolor crónico, y los niveles más bajos de/dificultades en la participación se asociaron con la presencia de probable trastorno depresivo mayor. Esta tesis concluye que el dolor crónico está relacionado con el malestar psicológico y puede ser un factor de riesgo para la adaptación a la discapacidad en la población de individuos con LM. Además, aporta mayor reconocimiento del efecto positivo de factores psicológicos como las estrategias de afrontamiento durante la adaptación a las discapacidades físicas. Varios aspectos demográficos y relacionados con la lesión que pueden coexistir con mayor frecuencia entre los individuos con LM no traumática parecen indicar una mayor vulnerabilidad emocional y una mayor dificultad para adaptarse a la discapacidad. El sexo femenino, el dolor crónico, las barreras ambientales a la participación, la baja movilidad, la baja ocupación y la dificultad para integrarse socialmente deberían alertar a los clínicos sobre un mayor riesgo de resultados negativos a largo plazo como puede ser la depresión. Finalmente, los resultados de esta tesis remarcan la necesidad de una mayor concienciación e implementación de los objetivos de tratamiento dirigidos a capacitar a las personas con LM y facilitar su reinserción en la comunidad.Long-term psycosocial outcomes in the population with spinal cord injury living in the community. Doctoral thesis 2017. Department of Neuropsychology, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), Spain. The main aim of this thesis was to determine to what extent injury-related variables, sociodemographic characteristics or psychosocial aspects are predictive of the adjustment process among communityresiding individuals with spinal cord injury (SCI). A secondary objective of this thesis was to adapt and validate into Spanish language two specific questionnaires for spinal cord injury individuals to assess pain and coping strategies respectively. This thesis is divided into three separate studies: I. Psychometric evaluation of the Spanish version of the MPI-SCI. II. Adaptation and validation of the Spanish version of the Spinal Cord Lesion-related Coping Strategies Questionnaire (SCL CSQ-S). III. Depression in individuals with traumatic and non-traumatic spinal cord injury living in the community. Participants of paper I, II and III were individuals with SCI living in the community and attended an annual comprehensive hospital check-up. Paper I encompassed 126 individuals with an SCI and chronic pain (CP) and proved that the Spanish version of the West Haven-Yale Multidimensional Pain Inventory for Spinal Cord Injury (MPI-SCI-S) is a reliable and valid measure. Its subscales have a prediction capacity over the person's perception of well-being. In paper II 511 subjects with SCI were included in the study and the results verified the robustness of the structure of the Spanish version of the Spinal Cord Lesion-related Coping Strategies Questionnaire (SCL CSQ) and coping strategies contributed to the prediction of outcomes related to disability adaptation such as quality of life or social participation between others. In paper III a total of 831 individuals with traumatic or non-traumatic SCI were enrolled in the study and a higher prevalence of probable major depressive disorder (PMDD) was noted for individuals with a nontraumatic SCI. The results demonstrated that risk factors between the two etiologies did not differ greatly. Female sex, chronic pain, and lower levels of/difficulties in participation were associated with the presence of PMDD. This thesis concludes that chronic pain is related to psychological distress and may be a risk factor to adaptation to disability in the population of SCI individuals. Also, provided further support for the positive effect of psychological factors such as coping strategies during adaptation to physical disabilities. Several demographic and injury-related aspects that may coexist at a greater frequency among individuals with NTSCI seem to indicate a greater emotional vulnerability and a bigger difficulty in adapting to disability. Female sex, chronic pain, environmental barriers to participation, low mobility, low occupation score, and difficulty integrating socially should alert clinicians to an increased risk for a negative long-term outcome such as depression. Finally, the results if this thesis highlights the need for greater awareness and implementation of treatment aims to empower individuals with SCI and facilitate their smooth reintegration into the community

Long-term psycosocial outcomes in the population with spinal cord injury living in the community /

A la portada: Institut Guttmann, hospital de neurorehabilitació, institut universitari adscrit a la UAB.Departament responsable de la tesi: Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'EducacióPremi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2017-2018Resultats psicosocials a llarg termini en la població de persones amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Tesi doctoral 2017. Departament de Neuropsicologia, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), Espanya. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser determinar en quina mesura les variables relacionades amb la lesió, les característiques sociodemogràfiques o els aspectes psicosocials tenen capacitat predictiva del procés d'adaptació en els individus amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Un objectiu secundari d'aquesta tesi va ser adaptar i validar a l'Espanyol dos qüestionaris específics per a individus amb lesió medul·lar per avaluar el dolor i les estratègies d'afrontament respectivament. Aquesta tesi es divideix en tres estudis separats: I. Avaluació psicomètrica de la versió Espanyola de l'Inventari Multidimensional del Dolor per la Lesió Medul·lar (MPISCI). II. Adaptació i validació de la versió en Espanyol del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la Lesió Medul·lar (SCL CSQ-S). III. Depressió en individus amb lesió medul·lar traumàtica i no traumàtica que viuen a la comunitat. Els participants dels estudis I, II i III van ser individus amb lesió medul·lar (LM) que viuen a la comunitat i van assistir a la valoració integral periòdica a l'hospital. L'estudi I va comprendre a 126 individus amb LM i dolor crònic i va demostrar que la versió en espanyol de l'Inventari Multidimensional del Dolor per a la LM (MPI-SCI-S) és una mesura fiable i vàlida. Les seves subescales van mostrar una capacitat de predicció sobre la percepció subjectiva de benestar. En l'estudi II es van incloure 511 subjectes amb LM i els resultats van verificar la robustesa de l'estructura de la versió espanyola del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la LM i les estratègies d'afrontament van contribuir a la predicció de resultats relacionats amb l'adaptació a la discapacitat com la qualitat de vida o la participació social entre d'altres. En l'estudi III es va incloure un total de 831 individus amb LM traumàtica o LM no traumàtica i es va observar una major prevalença de probable trastorn depressiu major en individus amb LM no traumàtica. Els resultats van demostrar que els factors de risc entre les dues etiologies no van diferir molt. El sexe femení, el dolor crònic, i els nivells més baixos de / dificultats en la participació es van associar amb la presència de probable trastorn depressiu major. Aquesta tesi conclou que el dolor crònic està relacionat amb el malestar psicològic i pot ser un factor de risc per a l'adaptació a la discapacitat en la població d'individus amb LM. A més, aporta major reconeixement de l'efecte positiu de factors psicològics com les estratègies d'afrontament durant l'adaptació a les discapacitats físiques. Diversos aspectes demogràfics i relacionats amb la lesió que poden coexistir amb més freqüència entre els individus amb LM no traumàtica semblen indicar una major vulnerabilitat emocional i una major dificultat per adaptar-se a la discapacitat. El sexe femení, el dolor crònic, les barreres ambientals a la participació, la baixa mobilitat, la baixa ocupació i la dificultat per integrar-se socialment haurien d'alertar als clínics sobre un major risc de resultats negatius a llarg termini com pot ser la depressió. Finalment, els resultats d'aquesta tesi remarquen la necessitat d'una major conscienciació i implementació dels objectius de tractament dirigits a capacitar les persones amb LM i facilitar la seva reinserció a la comunitat.Resultados psicosociales a largo plazo en la población de personas con lesión medular que vivien en la comunidad. Tesis doctoral 2017. Departamento de Neuropsicología, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), España. El objetivo principal de esta tesis fue determinar en qué medida las variables relacionadas con la lesión, las características sociodemográficas o los aspectos psicosociales tienen capacidad predictiva del proceso de adaptación en los individuos con lesión medular que viven en la comunidad. Un objetivo secundario de esta tesis fue adaptar y validar al Español dos cuestionarios específicos para individuos con lesión medular para evaluar el dolor y las estrategias de afrontamiento respectivamente. Esta tesis se divide en tres estudios separados: I. Evaluación psicométrica de la versión española del Inventario Multidimensional del Dolor para la Lesión Medular (MPISCI). II. Adaptación y validación de la versión en Español del Cuestionario de Estrategias de Afrontamiento Relacionadas con la Lesión Medular (SCL CSQ-S). III. Depresión en individuos con lesión medular traumática y no traumática que viven en la comunidad. Los participantes de los estudios I, II y III fueron individuos con lesión medular (LM) que viven en la comunidad y asistieron a la valoración integral periódica en el hospital. El estudio I comprendió a 126 individuos con LM y dolor crónico y demostró que la versión en español del Inventario Multidimensional del Dolor para la LM (MPI-SCI-S) es una medida fiable y válida. Sus subescalas tienen una capacidad de predicción sobre la percepción subjetiva de bienestar. En el estudio II se incluyeron 511 sujetos con LM y los resultados verificaron la robustez de la estructura de la versión española del Cuestionario de Estrategias de Afrontamiento relacionadas con la LM y las estrategias de afrontamiento contribuyeron a la predicción de resultados relacionados con la adaptación a la discapacidad como la calidad de vida o la participación social entre otros. En el estudio III se incluyó un total de 831 individuos con LM traumática o LM no traumática y se observó una mayor prevalencia de probable trastorno depresivo mayor en individuos con LM no traumática. Los resultados demostraron que los factores de riesgo entre las dos etiologías no difirieron mucho. El sexo femenino, el dolor crónico, y los niveles más bajos de/dificultades en la participación se asociaron con la presencia de probable trastorno depresivo mayor. Esta tesis concluye que el dolor crónico está relacionado con el malestar psicológico y puede ser un factor de riesgo para la adaptación a la discapacidad en la población de individuos con LM. Además, aporta mayor reconocimiento del efecto positivo de factores psicológicos como las estrategias de afrontamiento durante la adaptación a las discapacidades físicas. Varios aspectos demográficos y relacionados con la lesión que pueden coexistir con mayor frecuencia entre los individuos con LM no traumática parecen indicar una mayor vulnerabilidad emocional y una mayor dificultad para adaptarse a la discapacidad. El sexo femenino, el dolor crónico, las barreras ambientales a la participación, la baja movilidad, la baja ocupación y la dificultad para integrarse socialmente deberían alertar a los clínicos sobre un mayor riesgo de resultados negativos a largo plazo como puede ser la depresión. Finalmente, los resultados de esta tesis remarcan la necesidad de una mayor concienciación e implementación de los objetivos de tratamiento dirigidos a capacitar a las personas con LM y facilitar su reinserción en la comunidad.Long-term psycosocial outcomes in the population with spinal cord injury living in the community. Doctoral thesis 2017. Department of Neuropsychology, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), Spain. The main aim of this thesis was to determine to what extent injury-related variables, sociodemographic characteristics or psychosocial aspects are predictive of the adjustment process among communityresiding individuals with spinal cord injury (SCI). A secondary objective of this thesis was to adapt and validate into Spanish language two specific questionnaires for spinal cord injury individuals to assess pain and coping strategies respectively. This thesis is divided into three separate studies: I. Psychometric evaluation of the Spanish version of the MPI-SCI. II. Adaptation and validation of the Spanish version of the Spinal Cord Lesion-related Coping Strategies Questionnaire (SCL CSQ-S). III. Depression in individuals with traumatic and non-traumatic spinal cord injury living in the community. Participants of paper I, II and III were individuals with SCI living in the community and attended an annual comprehensive hospital check-up. Paper I encompassed 126 individuals with an SCI and chronic pain (CP) and proved that the Spanish version of the West Haven-Yale Multidimensional Pain Inventory for Spinal Cord Injury (MPI-SCI-S) is a reliable and valid measure. Its subscales have a prediction capacity over the person's perception of well-being. In paper II 511 subjects with SCI were included in the study and the results verified the robustness of the structure of the Spanish version of the Spinal Cord Lesion-related Coping Strategies Questionnaire (SCL CSQ) and coping strategies contributed to the prediction of outcomes related to disability adaptation such as quality of life or social participation between others. In paper III a total of 831 individuals with traumatic or non-traumatic SCI were enrolled in the study and a higher prevalence of probable major depressive disorder (PMDD) was noted for individuals with a nontraumatic SCI. The results demonstrated that risk factors between the two etiologies did not differ greatly. Female sex, chronic pain, and lower levels of/difficulties in participation were associated with the presence of PMDD. This thesis concludes that chronic pain is related to psychological distress and may be a risk factor to adaptation to disability in the population of SCI individuals. Also, provided further support for the positive effect of psychological factors such as coping strategies during adaptation to physical disabilities. Several demographic and injury-related aspects that may coexist at a greater frequency among individuals with NTSCI seem to indicate a greater emotional vulnerability and a bigger difficulty in adapting to disability. Female sex, chronic pain, environmental barriers to participation, low mobility, low occupation score, and difficulty integrating socially should alert clinicians to an increased risk for a negative long-term outcome such as depression. Finally, the results if this thesis highlights the need for greater awareness and implementation of treatment aims to empower individuals with SCI and facilitate their smooth reintegration into the community

Características del dolor neuropático crónico y su relación con el bienestar psicológico en pacientes con lesión medular

Objetivos. Determinar la prevalencia del dolor neuropático (DN) en una muestra de pacientes con lesión medular (LM), examinar la relación entre las características clínicas, demográficas y psicológicas con la prevalencia del DN después de una LM y a su vez con los diferentes tipos de DN, y estudiar el valor predictivo de los factores más significativos. Pacientes y métodos. Estudio transversal observacional de un total de 260 pacientes que acudieron a una revisión anual. Las principales medidas de resultados incluyeron presencia/ausencia de DN, índice de bienestar psicológico, historia detallada del dolor y escala de puntuación numérica de 0-10 para la media de intensidad del dolor. Resultados. 93 pacientes (36%) con LM tenían DN. De los pacientes que presentaron DN, un 35% mostró dolor a nivel de la lesión, mientras que un 65% presentó DN por debajo. La única variable con capacidad predictiva sobre la prevalencia del DN fue la edad en el momento de la LM. Se observaron diferencias estadísticamente significativas entre la prevalencia del DN y la percepción de bienestar psicológico; el grupo de pacientes con DN fue el que tuvo proporcionalmente un malestar psicológico mayor. En cuanto a los diferentes tipos de DN, las variables con capacidad predictiva sobre la clasificación del DN eran el inicio temprano del dolor en el DN a nivel y el hecho de que la lesión sea incompleta en el DN por debajo. Conclusión. El DN aparece con frecuencia después de la LM y se da de forma más común en aquellos pacientes que han sufrido la lesión a edades más avanzadas. El DN tiene un impacto negativo en la percepción de bienestar psicológicoAIMS. To determine the prevalence of neuropathic pain (NP) in a sample of patients with spinal cord injury (SCI), to examine the relation between clinical, demographic and psychological characteristics with the prevalence of NP after SCI and the different types of NP, and to study predictive factors. PATIENTS AND METHODS. Transversal observational study of 260 patients who attended their annual revision. Main outcome measures included presence/absence of NP, psychological well-being index, detailed pain history and 0-10 numerical rating scale of average pain intensity. RESULTS. 93 patients (36%) with SCI had NP. Of the patients with NP, 35% showed pain at level, while 65% showed NP below the level of injury. The only variable with a predictive value on the prevalence of NP was older age at the time of SCI. Statistically significant differences were observed between the prevalence of NP and the perception of psychological well-being; patients with NP were the ones with more psychological distress. As for the different types of NP, the variables with predictive value on the classification of NP were early onset of pain at level, and incompleteness of the lesion in the below level NP. CONCLUSION. The results of this study show that NP appears frequently after SCI being more prevalent in patients who suffered the injury at more advanced ages. NP has a negative impact on the perception of psychological well-bein