Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas

M.S. Sanclamente: Floristic and corologic contributions about Tricholomataceae. The 35 species identified were collected from 28 localities in Catalonia (NE Spain). Two are new record for Catalonia: Marasmius graminum (Libert.) Berk. and Marasmius limosus Boud. e Quél. Also, Calocybe chrysenteron (Bull. ex. Fr) Sing., Collybia distorta (Fr.) Quél., Crinipellis tomentosa (Quél) Sing., Laccaria tortilis (Bolt.) S.F. Gray, Marasmius cohaerens (Pers.: Fr.) Fr., Marasmius lupuletorum (Weim.) Fr. y Melanoleuca rasilis (Fr.) Sing. are very interesting.Se citan 35 especies de Tricolomatáceas, recolectadas en 28 localdades de Cataluña. Destacamos Marasmius graminum (Libert.) Berk. y Marasmius limosus Boud. e Quél. como citas nuevas para Cataluña, así como el hallazgo de Calocybe chrysenteron (Bull. ex Fr.) Sing., Collybia distorta (Fr.) Quél., Crinipellis tomentosa (Quél.) Sing., Laccaria tortilis (Bolt.) S.F. Gray, Marasmius cohaerens (Pers.: Fr.) Fr., Marasmius lupuletorum (Weinm.) FR. y Melanoleuca rasilis (Fr.) Sing

Ritmo clásico, danza y música en el Noucentisme catalán

En les dues primeres dècades del segle xx un gran nombre d'artistes plàstics del Noucentisme català van introduir en les seves obres les idees de classicisme i mediterraneïtat proposades per aquest moviment per mitjà d'un estil imbuït del postimpressionisme i el retour à l'ordre francès. Artistes i teòrics essencials del Noucentisme van ser Eugeni d'Ors, Josep Maria Junoy, Joaquim Torres García o Joan Llongueras, entre d'altres. Les seves idees d'enaltiment del que és clàssic i mediterrani van implicar també considerar la dansa hel·lènica com a model plàstic i rítmic, a partir de les teories de Dalcroze. Les representa- cions iconogràfiques van plasmar aquest marc estètic de recuperació de la música, la dansa i els instruments de l'antiguitat seguint diferents models iconogràfics. Per al filòsof i crític Eugeni d'Ors, la renovació de la societat catalana a l'inici del segle xx s'havia de dur a terme mitjançant un procés unitari de modernització que va anomenar Noucentisme, símbol de renovació artística i social basada en un nou classi- cisme. El terme va aparèixer per primera vegada en el Glosari de Xènius (Eugeni d'Ors) el 1906. La confrontació estètica Modernisme-Noucentisme va constituir per a D'Ors i els noucentistes una qüestió teòrica de gran importància. Per D'Ors, el Modernisme era romàntic i irracional, i estava carregat d'emotivitat. Es va establir un sistema de categoritzacions de valors antitètics localisme-imperialisme, nord - claredat mediterrània, classicisme-romanticisme, naturalisme-idealisme, sentimentalisme-intel·ligència basat en els pressupòsits de l'École Romaine i L'Esprit Nouveau franceses. La divisió entre les arts proposada pels intel·lectuals noucentistes va atorgar a la música un lloc preeminent. Per mitjà del Glosari i les crítiques en diaris i revistes, es troben judicis estètics sobre uns compositors determinats, si bé el que és fonamental del discurs sobre la música es deu principalment a l'adscripció de valors i nocions musicals a determinats trets del classicisme. Hi ha una associació de la qualitat estructural i arquitectònica del que és clàssic amb la noció de «contrapunt» que, amb tot, es va usar per referir-se a pintors. És el pol oposat de l'impressionisme, associat amb el segle xix i amb Wagner i amb artistes espanyols del modernisme: Anglada Camarasa i Mir. En aquesta comunicació compararé les idees que van exposar els teòrics noucentistes en els textos i publicacions principals La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista amb la representació visual de la música i la dansa, la seva significació plàstica, especialment al·legòrica, i amb els models iconogràfics que s'hi utilitzen, analitzats per mitjà de les principals obres d'artistes plàstics del Noucentisme: teles, frescos, cicles pictòrics, dibuix, revistes i il·lustracions de Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich i Torres García, entre d'altres.In the first two decades of the 20th century, many visual artists of the Catalan Noucentisme movement introduced ideas of classicism and Mediterraneity into their works, using a style imbued with French Post-Impressionism and Return to Order. Essential artists and theoreticians of Noucentisme included Eugenio dOrs, Josep Maria Junoy, Joaquim Torres García and Joan Llongueras, among others. Their ideas extolling the classical and the Mediterranean also implied the consideration of ancient Greek dance as a visual and rhythmic model, on the basis of Dalcrozes theories. Their iconographic representations expressed this aesthetic framework, involving the recovery of Antiquitys music, dance and instruments, according to various iconographic models. For the philosopher and critic Eugenio dOrs, the renewal of Catalan society at the beginning of the 20th century was to be carried out by means of a unitary process of modernisation which he called Noucentisme, a symbol of artistic and social renewal based on a new classicism. The term appeared for the first time in the work Glosari by Xènius (pen name of Eugenio dOrs) in 1906. The aesthetic confrontation of Modernisme and Noucentisme was, for dOrs and the noucentistes, a theoretical question of the greatest importance. Indeed, for dOrs, Modernisme was romantic, irrational and laden with emotion. A system of categorisations of antithetical values was established: localism-imperialism, north - Mediterranean clarity, classicism-romanticism, naturalism-idealism, sentimentalism-intelligence, based on the premises of the French École Romaine and LEsprit Nouveau. The division between the arts proposed by the noucentista intellectuals attributed a pre-eminent place to music. Throughout Glosari and critiques in newspapers and magazines, aesthetic judgements are found on certain composers, although the fundamental aspects of the discourse on music stem mainly from the attribution of musical values and notions to certain features of classicism. The structural and architectural quality of the classical was associated with the notion of counterpoint, which was used in reference to painters. Noucentisme forms the opposite pole to Impressionism, which was associated with the 19th century and with Wagner and the Spanish modernista artists (Anglada Camarasa and Mir). This paper compares the ideas put forward by the noucentista theoreticians in the principal texts and publications (La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista) with the visual representation of music and dance and its expressive and especially allegorical signification, as well as with the iconographic models used for this representation, analysed through the main works of the visual artists of the Noucentisme movement, including canvases, frescoes, cycles of paintings, drawings, magazines and illustrations by, among others, Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich and Torres García.En las dos primeras décadas del siglo xx numerosos artistas plásticos del Noucentisme catalán introdujeron en sus obras las ideas de clasicismo y mediterraneidad propuestas por dicho movimiento a través de un estilo imbuido del postimpresionismo y el retour à lordre francés. Artistas y teóricos esenciales del Noucentisme fueron Eugenio dOrs, Josep Maria Junoy, Joaquín Torres García o Joan Llongueras, entre otros. Sus ideas de enaltecimiento de lo clásico y lo mediterráneo implicaron también considerar la danza helénica como modelo plástico y rítmico, a partir de las teorías de Dalcroze. Las representaciones iconográficas plasmaron ese marco estético de recuperación de la música, la danza y los instrumentos de la antigüedad siguiendo diferentes modelos iconográficos. Para el filósofo y crítico Eugenio dOrs, la renovación de la sociedad catalana en el inicio del siglo xx debía llevarse a cabo mediante un proceso unitario de modernización que denominó Noucentisme, símbolo de renovación artística y social basada en un nuevo clasicismo. El término apareció por primera vez en el Glosari de Xènius (Eugenio dOrs) en 1906. La confrontación estética Modernismo-Noucentisme constituyó para DOrs y los noucentistas una cuestión teórica de suma importancia. Para DOrs, el Modernismo era romántico e irracional, y estaba cargado de emotividad. Se estableció un sistema de categorizaciones de valores antitéticos localismo-imperialismo, norte - claridad mediterránea, clasicismo-romanticismo, naturalismo-idealismo, sentimentalismo-inteligencia basado en los presupuestos de la École Romaine y LEsprit Nouveau francesas. La división entre las artes propuesta por los intelectuales noucentistas otorgó a la música un lugar preeminente. A través del Glosari y las críticas en periódicos y revistas, se encuentran juicios estéticos sobre determinados compositores, si bien lo fundamental del discurso sobre la música se debe principalmente a la adscripción de valores y nociones musicales a ciertos rasgos del clasicismo. Existe una asociación de la cualidad estructural y arquitectónica de lo clásico con la noción de «contrapunto» que con todo se usó para referirse a pintores. Es el polo opuesto del impresionismo, asociado al siglo xix y a Wagner y a artistas españoles del modernismo: Anglada Camarasa y Mir. En esta comunicación compararé las ideas esgrimidas por los teóricos noucentistas en los principales textos y publicaciones La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista con la representación visual de la música y la danza, su significación plástica, especialmente alegórica, y con los modelos iconográficos utilizados para ella, analizados a través de las principales obras de artistas plásticos del Noucentisme: lienzos, frescos, ciclos pictóricos, dibujo, revistas e ilustraciones de, entre otros, Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich y Torres García

Aportaciones florísticas y corológicas sobre Aphyllophorales

Se citan 101 especies de Aphyllophorales, recolectadas en 117 localidades de Cataluña, Aragón y sur de Francia. Destacamos Bondarzewia montana (Quél.) Singer, Cantharellus melanoxeros Desm., Clavarla rosea Fr., Clavaria tenuipes Berk. & Br., Clavulinopsis luteoalba (Rea) Corner, Peniophora pithya (Pers.) Erikss., Hymenochaete cinnamomea (Pers.) Quél., Hymenochaete corrugata (Fr.) Lév., Phellinus contiguus (Fr.) Pat., Ramaria pallida (Schaeff. ex Schulzer) Ricken, Trametes ijubarskyi Pilát como citas nuevas para Cataluña, así como el hallazgo de Stereum reflexulum Reid en el sur de Francia y Lenzitopsis oxycedri MalenÇon & Bertault en Zaragoza.Floristic and corologic contributions about Aphyllophorales. The 101 species identified were collected from 117 localities in Catalonia, Aragon (NE Spain) and the south of France. 11 are new record for Catalonia: Bondarzewia montana (Quél.) Singer, Cantharellus melanoxeros Desm., Clavaria rosea Fr., Clavaria tenuipes Berk. & Br., Clavulinopsis luteoalba (Rea) Corner, Peniophora pithya (Pers.) Erikss., Hymenochaete cinnamomea (Pers.) Quél., Hymenochaete corrugata (Fr.) Lév., Phellinus contiguus (Fr.) Pat., Ramaria pallida (Schaeff. ex Schulzer) Ricken, ijubarskyi. Pilát. Also, Stereum reflexulum Reid in France and Lenzitopsis oxycedri Malençon & Bertault in Zaragoza, are very interesting

Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas

M.S. Sanclamente: Floristic and corologic contributions about Tricholomataceae. The 35 species identified were collected from 28 localities in Catalonia (NE Spain). Two are new record for Catalonia: Marasmius graminum (Libert.) Berk. and Marasmius limosus Boud. e Quél. Also, Calocybe chrysenteron (Bull. ex. Fr) Sing., Collybia distorta (Fr.) Quél., Crinipellis tomentosa (Quél) Sing., Laccaria tortilis (Bolt.) S.F. Gray, Marasmius cohaerens (Pers.: Fr.) Fr., Marasmius lupuletorum (Weim.) Fr. y Melanoleuca rasilis (Fr.) Sing. are very interesting.Se citan 35 especies de Tricolomatáceas, recolectadas en 28 localdades de Cataluña. Destacamos Marasmius graminum (Libert.) Berk. y Marasmius limosus Boud. e Quél. como citas nuevas para Cataluña, así como el hallazgo de Calocybe chrysenteron (Bull. ex Fr.) Sing., Collybia distorta (Fr.) Quél., Crinipellis tomentosa (Quél.) Sing., Laccaria tortilis (Bolt.) S.F. Gray, Marasmius cohaerens (Pers.: Fr.) Fr., Marasmius lupuletorum (Weinm.) FR. y Melanoleuca rasilis (Fr.) Sing

Aportaciones florísticas y corológicas sobre Aphyllophorales

Floristic and corologic contributions about Aphyllophorales. The 101 species identified were collected from 117 localities in Catalonia, Aragon (NE Spain) and the south of France. 11 are new record for Catalonia: Bondarzewia montana (Quél.) Singer, Cantharellus melanoxeros Desm., Clavaria rosea Fr., Clavaria tenuipes Berk. & Br., Clavulinopsis luteoalba (Rea) Corner, Peniophora pithya (Pers.) Erikss., Hymenochaete cinnamomea (Pers.) Quél., Hymenochaete corrugata (Fr.) Lév., Phellinus contiguus (Fr.) Pat., Ramaria pallida (Schaeff. ex Schulzer) Ricken, ijubarskyi. Pilát. Also, Stereum reflexulum Reid in France and Lenzitopsis oxycedri Malençon & Bertault in Zaragoza, are very interesting.Se citan 101 especies de Aphyllophorales, recolectadas en 117 localidades de Cataluña, Aragón y sur de Francia. Destacamos Bondarzewia montana (Quél.) Singer, Cantharellus melanoxeros Desm., Clavarla rosea Fr., Clavaria tenuipes Berk. & Br., Clavulinopsis luteoalba (Rea) Corner, Peniophora pithya (Pers.) Erikss., Hymenochaete cinnamomea (Pers.) Quél., Hymenochaete corrugata (Fr.) Lév., Phellinus contiguus (Fr.) Pat., Ramaria pallida (Schaeff. ex Schulzer) Ricken, Trametes ijubarskyi Pilát como citas nuevas para Cataluña, así como el hallazgo de Stereum reflexulum Reid en el sur de Francia y Lenzitopsis oxycedri MalenÇon & Bertault en Zaragoza

College Transition Experiences of Homeschooled Women

During the past 40 years, the U.S. homeschooling population rose exponentially. The results of homeschooling need to be studied further so that parents, legislators, and higher education leaders can make prudent and well-informed decisions regarding homeschooled students. No studies have been completed that focus on the unique experiences of homeschooled women as they transition to college in terms of academics, forming new relationships, and individuating from their families. The purpose of this phenomenological study was to explore academic and relational processes during the transition to college. In this qualitative dissertation based on constructivist design and in the conceptual framework of feminist essentialism, 11 female second- and third-year college students who were homeschooled for all of high school were chosen using criterion sampling. NVivo software was employed for data analysis using Moustakas\u27 modification of the Van Kaam method of data analysis. Findings for this study were, a) homeschooled women felt substantially similar to traditionally schooled students in terms of academics and relationships, and b) homeschooled women felt as though they were raised in a different culture, but they felt equally or slightly more capable academically, more self-directed in their studies, and closer to their families than their traditionally schooled peers did. The results of this study may contribute to positive social change by helping parents, legislators, and college professionals empower homeschooled college women by altering curriculum, by developing supportive programs and policies to help homeschooled women transition to college, and by understanding how to tailor college programs and classes to maximally benefit homeschooled women

Ritmo clásico, danza y música en el Noucentisme catalán

En les dues primeres dècades del segle xx un gran nombre d'artistes plàstics del Noucentisme català van introduir en les seves obres les idees de classicisme i mediterraneïtat proposades per aquest moviment per mitjà d'un estil imbuït del postimpressionisme i el retour à l'ordre francès. Artistes i teòrics essencials del Noucentisme van ser Eugeni d'Ors, Josep Maria Junoy, Joaquim Torres García o Joan Llongueras, entre d'altres. Les seves idees d'enaltiment del que és clàssic i mediterrani van implicar també considerar la dansa hel·lènica com a model plàstic i rítmic, a partir de les teories de Dalcroze. Les representa- cions iconogràfiques van plasmar aquest marc estètic de recuperació de la música, la dansa i els instruments de l'antiguitat seguint diferents models iconogràfics. Per al filòsof i crític Eugeni d'Ors, la renovació de la societat catalana a l'inici del segle xx s'havia de dur a terme mitjançant un procés unitari de modernització que va anomenar Noucentisme, símbol de renovació artística i social basada en un nou classi- cisme. El terme va aparèixer per primera vegada en el Glosari de Xènius (Eugeni d'Ors) el 1906. La confrontació estètica Modernisme-Noucentisme va constituir per a D'Ors i els noucentistes una qüestió teòrica de gran importància. Per D'Ors, el Modernisme era romàntic i irracional, i estava carregat d'emotivitat. Es va establir un sistema de categoritzacions de valors antitètics —localisme-imperialisme, nord - claredat mediterrània, classicisme-romanticisme, naturalisme-idealisme, sentimentalisme-intel·ligència— basat en els pressupòsits de l'École Romaine i L'Esprit Nouveau franceses. La divisió entre les arts proposada pels intel·lectuals noucentistes va atorgar a la música un lloc preeminent. Per mitjà del Glosari i les crítiques en diaris i revistes, es troben judicis estètics sobre uns compositors determinats, si bé el que és fonamental del discurs sobre la música es deu principalment a l'adscripció de valors i nocions musicals a determinats trets del classicisme. Hi ha una associació de la qualitat estructural i arquitectònica del que és clàssic amb la noció de «contrapunt» que, amb tot, es va usar per referir-se a pintors. És el pol oposat de l'impressionisme, associat amb el segle xix i amb Wagner i amb artistes espanyols del modernisme: Anglada Camarasa i Mir. En aquesta comunicació compararé les idees que van exposar els teòrics noucentistes en els textos i publicacions principals —La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista…— amb la representació visual de la música i la dansa, la seva significació plàstica, especialment al·legòrica, i amb els models iconogràfics que s'hi utilitzen, analitzats per mitjà de les principals obres d'artistes plàstics del Noucentisme: teles, frescos, cicles pictòrics, dibuix, revistes i il·lustracions de Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich i Torres García, entre d'altres.In the first two decades of the 20th century, many visual artists of the Catalan Noucentisme movement introduced ideas of classicism and Mediterraneity into their works, using a style imbued with French Post-Impressionism and Return to Order. Essential artists and theoreticians of Noucentisme included Eugenio d’Ors, Josep Maria Junoy, Joaquim Torres García and Joan Llongueras, among others. Their ideas extolling the classical and the Mediterranean also implied the consideration of ancient Greek dance as a visual and rhythmic model, on the basis of Dalcroze’s theories. Their iconographic representations expressed this aesthetic framework, involving the recovery of Antiquity’s music, dance and instruments, according to various iconographic models. For the philosopher and critic Eugenio d’Ors, the renewal of Catalan society at the beginning of the 20th century was to be carried out by means of a unitary process of modernisation which he called Noucentisme, a symbol of artistic and social renewal based on a new classicism. The term appeared for the first time in the work Glosari by Xènius (pen name of Eugenio d’Ors) in 1906. The aesthetic confrontation of Modernisme and Noucentisme was, for d’Ors and the noucentistes, a theoretical question of the greatest importance. Indeed, for d’Ors, Modernisme was romantic, irrational and laden with emotion. A system of categorisations of antithetical values was established: localism-imperialism, north - Mediterranean clarity, classicism-romanticism, naturalism-idealism, sentimentalism-intelligence, based on the premises of the French École Romaine and L’Esprit Nouveau. The division between the arts proposed by the noucentista intellectuals attributed a pre-eminent place to music. Throughout Glosari and critiques in newspapers and magazines, aesthetic judgements are found on certain composers, although the fundamental aspects of the discourse on music stem mainly from the attribution of musical values and notions to certain features of classicism. The structural and architectural quality of the classical was associated with the notion of “counterpoint”, which was used in reference to painters. Noucentisme forms the opposite pole to Impressionism, which was associated with the 19th century and with Wagner and the Spanish modernista artists (Anglada Camarasa and Mir). This paper compares the ideas put forward by the noucentista theoreticians in the principal texts and publications (La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista…) with the visual representation of music and dance and its expressive and especially allegorical signification, as well as with the iconographic models used for this representation, analysed through the main works of the visual artists of the Noucentisme movement, including canvases, frescoes, cycles of paintings, drawings, magazines and illustrations by, among others, Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich and Torres García.En las dos primeras décadas del siglo xx numerosos artistas plásticos del Noucentisme catalán introdujeron en sus obras las ideas de clasicismo y mediterraneidad propuestas por dicho movimiento a través de un estilo imbuido del postimpresionismo y el retour à l’ordre francés. Artistas y teóricos esenciales del Noucentisme fueron Eugenio d’Ors, Josep Maria Junoy, Joaquín Torres García o Joan Llongueras, entre otros. Sus ideas de enaltecimiento de lo clásico y lo mediterráneo implicaron también considerar la danza helénica como modelo plástico y rítmico, a partir de las teorías de Dalcroze. Las representaciones iconográficas plasmaron ese marco estético de recuperación de la música, la danza y los instrumentos de la antigüedad siguiendo diferentes modelos iconográficos. Para el filósofo y crítico Eugenio d’Ors, la renovación de la sociedad catalana en el inicio del siglo xx debía llevarse a cabo mediante un proceso unitario de modernización que denominó Noucentisme, símbolo de renovación artística y social basada en un nuevo clasicismo. El término apareció por primera vez en el Glosari de Xènius (Eugenio d’Ors) en 1906. La confrontación estética Modernismo-Noucentisme constituyó para D’Ors y los noucentistas una cuestión teórica de suma importancia. Para D’Ors, el Modernismo era romántico e irracional, y estaba cargado de emotividad. Se estableció un sistema de categorizaciones de valores antitéticos —localismo-imperialismo, norte - claridad mediterránea, clasicismo-romanticismo, naturalismo-idealismo, sentimentalismo-inteligencia— basado en los presupuestos de la École Romaine y L’Esprit Nouveau francesas. La división entre las artes propuesta por los intelectuales noucentistas otorgó a la música un lugar preeminente. A través del Glosari y las críticas en periódicos y revistas, se encuentran juicios estéticos sobre determinados compositores, si bien lo fundamental del discurso sobre la música se debe principalmente a la adscripción de valores y nociones musicales a ciertos rasgos del clasicismo. Existe una asociación de la cualidad estructural y arquitectónica de lo clásico con la noción de «contrapunto» que con todo se usó para referirse a pintores. Es el polo opuesto del impresionismo, asociado al siglo xix y a Wagner y a artistas españoles del modernismo: Anglada Camarasa y Mir. En esta comunicación compararé las ideas esgrimidas por los teóricos noucentistas en los principales textos y publicaciones —La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista…— con la representación visual de la música y la danza, su significación plástica, especialmente alegórica, y con los modelos iconográficos utilizados para ella, analizados a través de las principales obras de artistas plásticos del Noucentisme: lienzos, frescos, ciclos pictóricos, dibujo, revistas e ilustraciones de, entre otros, Sunyer, Picasso, Dalí, Viladrich y Torres García

Mejora docente aplicada al tema Cultura, Clima y Comunicación en las Organizaciones en la asignatura Psicología del Trabajo y de las Organizaciones

Este ciclo de mejora docente es resultado del Curso General de Docencia Universitaria (CGDU) organizado por el Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universidad de Sevilla. El ciclo de mejora se realizó con el tema “Cultura, clima y comunicación en las Organizaciones” dentro de la asignatura Psicología del Trabajo y de las Organizaciones en primer curso del Grado de Relaciones Laborales. La metodología didáctica se basó en el Modelo de Reelaboración de Ideas y en los Talleres Conceptuales, tratando a su vez de introducir mejoras en las habilidades docentes. Los resultados fueron satisfactorios, tanto respecto a la mejora del aprendizaje de los alumnos como en lo relativo a la propia mejora del docente