Els costos ambientals dels models urbans dispersos

Al llarg dels darrers anys la regió metropolitana de Barcelona ha vist accelerar el seu procés històric de simplificació del territori, és a dir, de reducció de la seva complexitat amb el propòsit, generalment, d'augmentar la seva productivitat. L'ocupació urbana representa el darrer pas d'aquest procés i esdevé especialment greu, no únicament perque suposi un nivell de simplificació més gran que el dels estadis anteriors, sinó també pel major consum de recursos que comporta i pel seu caràcter irreversible. Quan aquesta ocupació urbana pren la forma d'urbanització dispersa, els impactes són especialment importants, no només a nivell ambiental sinó també a nivell social i territorial. Aquests costos de la urbanització dispersa porten a la necessitat de replantejar el model d'ocupació del sòl cap a variants que permetin la reducció de les disfuncions que genera. En aquest sentit, el model de ciutat mediterrània, compacta i complexa, esdevé un referent clau.A lo largo de los últimos años la región metropolitana de Barcelona ha visto acelerar su proceso histórico de simplificación del territorio, es decir, de reducción de su complejidad con el propósito, generalmente, de aumentar su productividad. La ocupación urbana representa el último paso de este proceso y es especialmente grave, no únicamente porque suponga un nivel de simplificación mayor respecto a los estadios anteriores, sino también por el mayor consumo de recursos que comporta y por su carácter irreversible. Cuando esta ocupación urbana adopta la forma de urbanización dispersa, los impactos son especialmente importantes, no sólo a nivel ambiental sino también a nivel social y territorial. Estos costos de la urbanización dispersa llevan a la necesidad de replantear el modelo de ocupación del suelo hacia variantes que permitan la reducción de las disfunciones que genera. En este sentido, el modelo de ciudad mediterránea, compacta y compleja, se convierte en referente clave.During the last years, the metropolitan region of Barcelona have seen an acceleration of its historic process of territory simplification, so to say, of reduction of its complexity with the purpose, generally, of increasing its productivity. The urban occupation represents the last step of this process and becomes especially grave, not only because it means an higher level of simplification with regard to former stages, but also for the greater comsumption of resources and for its irreversibility. When this urban occupation shapes in a disperse urbanization, the impacts are especially important, not only in the environmental level but also in a social and territorial level. These costs of disperse urbanization lead to a necessity of set up a new model of land occupation, to a approaches that enables the reduction of the disfunctions it creates. In this sense, the model of Mediterranian city, compact and complex, becomes a key reference.Au cours des dernières années, la région métropolitaine de Barcelona a vu s'accélerer son procés historique de simplifications du territoire, c'est-à-dire, de réduction de sa compléxité avec, généralement, le propos d'augmenter sa productivité. L'occupation urbaine représente le dernier échelon du procés et devient spécialement grave, non seulement parce qu'elle suppose un niveau de simplification plus grand que celui des états antérieurs, mais aussi à cause de la consommation plus elevée des ressources qu'elle demande et de son caractère irréversible. Lorsque cette occupation urbaine prend la forme d'urbanisation disperse, les impactes sont spécialement importants, non seulement au niveau environnement, mais aussi au niveau social et territorial. Ces coûts d'urbanisation disperse ont pour conséquence de remettre en question le modèle d'occupation du sol vers des variantes qui pemettront la réduction des disfonctions produites. C'est ainsi que le modèle de ville mediterranéenne compacte et complexe, devient un point clé

A Causal Analysis of Life Expectancy at Birth. Evidence from Spain

Background: From a causal point of view, there exists a set of socioeconomic indicators concerning life expectancy. The objective of this paper is to determine the indicators which exhibit a relation of causality with life expectancy at birth. Methods: Our analysis applies the Granger causality test, more specifically its version by Dumitrescu–Hurlin, starting from the information concerning life expectancy at birth and a set of socioeconomic variables corresponding to 17 Spanish regions, throughout the period 2006–2016. To do this, we used the panel data involving the information provided by the Spanish Ministry of Health, Consumer Affairs and Social Welfare (MHCSW) and the National Institute of Statistics (NIS). Results: Per capita income, and the rate of hospital beds, medical staff and nurses Granger-cause the variable “life expectancy at birth”, according to the Granger causality test applied to panel data (Dumitrescu–Hurlin’s version). Conclusions: Life expectancy at birth has become one of the main indicators able to measure the performance of a country’s health system. This analysis facilitates the identification of those factors which exhibit a unidirectional Granger-causality relationship with life expectancy at birth. Therefore, this paper provides useful information for the management of public health resources from the point of view of the maximization of social benefits

Life Expectancy at Birth in Europe: An Econometric Approach Based on Random Forests Methodology

The objective of this work is to identify and classify the relative importance of several socioeconomic factors which explain life expectancy at birth in the European Union (EU) countries in the period 2008–2017, paying special attention to greenhouse gas emissions and public environmental expenditures. Methods: The Random Forests methodology was employed, which allows classification of the socioeconomic variables considered in the analysis according to their relative importance to explain health outcomes. Results: Per capita income, the educational level of the population, and the variable AREA (which reflects the subdivision of Europe into four relatively homogeneous areas), followed by the public expenditures on environmental and social protection, are the variables with the highest relevance in explaining life expectancy at birth in Europe over the perip.1 he peusto el correo e inciod 2008–2017. Conclusions: We have identified seven sectors as the main sources of greenhouse gas emissions: Electricity, gas, steam, and air conditioning supply; manufacturing; transportation and storage; agriculture, forestry, and fishing; construction; wholesale and retail trade, repair of motor vehicles and motorcycles; and mining and quarrying. Therefore, any public intervention related to environmental policy should be aimed at these economic sectors. Furthermore, it will be more effective to focus on public programs with higher relevance to the health status of the population, such as environmental and social protection expenditures

Lagartija serrana – Iberolacerta monticola (Boulenger, 1905)

Reptiles - Orden Squamata - Familia Lacertidae en la Enciclopedia Virtual de Vertebrados Españoles, http://www.vertebradosibericos.org/. Versiones anteriores: 12-01-2005; 4-12-2006; 20-02-2007; 17-01-2008; 25-03-2008; 7-08-2009A comprehensive review of the natural history of the Iberian rock lizard Iberolacerta monticola in Spain.Peer reviewe

Mirlo acuático – Cinclus cinclus (Linnaeus, 1758)

Aves - Orden Passeriformes - Familia Cinclidae en la Enciclopedia Virtual de Vertebrados Españoles, http://www.vertebradosibericos.org/. Versiones anteriores: 12-03-2009; 25-02-2011A comprehensive review of the natural history of the White-breasted Dipper Cinclus cinclus in Spain.Peer reviewe

The new urban paradigm

This paper argues in favor of a new urban model that harnesses the power that cities have to curb global warming. Such a model tackles fundamental management challenges in the energy, building and transport sectors to promote the growth of diverse and compact cities. Such a model is essential for meeting complex challenges in cities, such as promoting a cohesive social life and a competitive economic base while simultaneously preserving agricultural and natural systems crucial to soil, energy, and material resources. With most of the population living in urban areas, the G20 should recognize the key role that cities play in addressing global challenges such as climate change. Improved measures taken by cities should be an indispensable solution. The G20 Development Working Group, Climate Sustainability Working Group, and Energy Transitions Working Group should incorporate an urban approach to discussions related to climate change.Fil: Lanfranchi, Gabriel. Centro de Implementación de Políticas Públicas para la Equidad y el Crecimiento; ArgentinaFil: Herrero, Ana Carolina. Centro de Implementación de Políticas Públicas para la Equidad y el Crecimiento; ArgentinaFil: Rueda Palenzuela, Salvador. Agencia Ecología Urbana Barcelona; EspañaFil: Camilloni, Ines Angela. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Ciudad Universitaria. Centro de Investigaciones del Mar y la Atmósfera. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales. Centro de Investigaciones del Mar y la Atmósfera; ArgentinaFil: Bauer, Steffen. German Development Institute; Alemani

Casar l'urbanisme ecològic i la nova ruralitat, un repte indefugible

Segons el concepte d'urbanisme ecològic, la ciutat és un ecosistema organitzat a partir de les relacions entre els seus elements. Si pensem en una ciutat mediterrània, això vol dir un ecosistema compacte, eficient, amb una organització complexa, i en què existeix cohesió social. L'ecòleg Salvador Rueda ho concreta a l'entrevista.El món rural s'ha transformat notablement en les darreres dècades. La majoria d'àrees rurals de Catalunya són àrees urbanes de baixa densitat de població. Per tant, això implica una nova ruralitat, com explica Ignasi Aldomà