Present-Day Solifluction Processes in the Semi-arid Range of Sierra Nevada (Spain)

In the highest land of the Sierra Nevada National Park, an experiment to monitor solifluction rates together with the thermal regime of the ground was implemented during the period 2005-2011. Data show evidence of the low activity of solifluction processes in the present-day periglacial belt of Sierra Nevada. Annual displacement rates were lower than 1 cm yr-1 both in northern and southern slopes. Solifluction was more active near snow patches and streams. Rates were also higher during snowier years. Soil temperatures showed seasonal frost occurrence, though the depth and duration of the frozen layer is strongly conditioned by the annual snow cover. Water availability appears to be a crucial factor for solifluction processes in this semiarid environment

El paisaje como valor patrimonial en los espacios protegidos: el caso del Parque Nacional de Sierra Nevada (España).

Sierra Nevada es una montaña con identidad singular, en particular, por el valor patrimonial de sus paisajes naturales y culturales. Los primeros, reflejados ante todo, en su rica biodiversidad y formas de relieve, y, los segundos, caracterizados por la huella del hombre a lo largo de la historia. Ambos tipos de valores (valiosa flora y vegetación, registros sedimentarios y formas de modelado pleistocenoholoceno e impronta antrópica en el territorio) quedan muy representados en el Parque Nacional de Sierra Nevada, instalado en las cumbres del macizo. Su excepcionalidad, únicos en el conjunto de las montañas andaluzas y extremo suroccidental del Mediterráneo, hace necesaria su preservación y conservación sin que ello deba suponer menoscabo de la práctica sostenible de las actividades económicas tradicionales y de aquellas otras más recientes compatibles con la salvaguarda de los valores patrimoniales del paisaje

Càlcul i cartografia de la irregularitat pluviomètrica temporal a Catalunya mitjançant tècniques SIG

Catalunya té un clima mediterrani, a excepció, de la Val d'Aran. Els règims de circulació atmosfèrica de la conca mediterrània mostren un cicle estacional lligat a la circulació temperada i humida de l'oest a l'hivern i a una d'estrictament subtropical a l'estiu. El clima mediterrani s'ubica en una transició geogràfica entre el domini temperat i humit de les latituds mitjanes i l'àrea àrida i desèrtica del cinturó dels anticiclons tropicals. La gran complexitat geogràfica de la conca mediterrània composta de tres penínsules de remarcable extensió a la vessant nord, i la seva singularitat, quasi semitancada a l'Atlàntic, donen lloc a una gran diversitat de subclimes, basats en una gran varietat de comportaments atmosfèrics, principalment pluviomètrics. Quan els factors geogràfics intervenen en la dinàmica de la circulació, provoquen una distribució estacional de la precipitació en certes regions de la conca que difereixen de la típica mediterrània. Específicament, a la franja est de la Península Ibèrica on s'ubica Catalunya, a sotavent de la influència atlàntica, la tardor és l'estació més plujosa, mentre l'hivern és relativament sec (MARTÍN-VIDE i OLCINA CANTOS, 2001). El relleu de la orografia catalana juga un paper important per afavorir microclimes i comportaments pluviomètric molt diferenciats a nivell local. Des dels Pirineus, amb pics de més de 3.000 metres, fins a la línia de costa, relativament propera, hi ha tot un ampli ventall de matisos en el clima de Catalunya

El análisis a gran escala y las nuevas tecnologías: una nueva interpretación geográfica del espacio para la gestión territorial

La información y la cartografía a gran escala permiten detectar y analizar unidades y procesos difíciles de identificar a escalas medias y pequeñas. El uso de los Sistemas de Información Geográfica (SIG) está llevando a cabo un cambio cuantitativo en el manejo de datos y la generalización de su uso, unido a la cantidad de datos que permite manejar, también da lugar a un cambio cualitativo. En esta comunicación se muestran los resultados del trabajo realizado a lo largo de cinco años en el macizo del Montseny, situado en el conjunto montañoso más elevado del Sistema Litoral Catalán, al noreste de la Península Ibérica. Se ha elaborado un mapa de los usos del suelo y de la vegetación que suponen un inventario de los usos y coberturas actuales con un gran detalle. La tecnología permite y ofrece una nueva interpretación y ello conlleva a una visión de la dinámica espacial de los sistemas naturales fruto, en la mayoría de los casos, de un sistema de explotación pretérito y actual

El Cuaternario en el macizo de Sierra Nevada. Evolución paleoambiental y paisaje a partir de la interpretación de registros naturales y documentos de época

El conocimiento relativo a la evolución ambiental cuaternaria en las montañas de la Península Ibérica ha avanzado sustancialmente en las últimas décadas. Particularmente significativos son los progresos realizados en el macizo de Sierra Nevada, en el sur peninsular. En este caso, los investigadores se han servido de registros naturales y fuentes documentales para reconstruir la dinámica ambiental desde la Última Glaciación y posterior deglaciación del macizo hasta su evolución reciente. Los cambios ambientales detectados permiten inducir la variabilidad climática durante los últimos milenios. El impacto de la actividad antrópica en las cumbres de Sierra Nevada ha sido significativo durante el Holoceno superior, particularmente desde la ocupación musulmana

Geomatic Techniques Applied to the Dynamic Study (2001-2019) of the Rock Glacier in the Veleta Cirque (Sierra Nevada, Spain)

During the Little Ice Age (LIA), Corral del Veleta (Sierra Nevada) housed a small glacier of which relict glacial ice and permafrost still remain under packets of ice blocks. Currently, it is considered the southernmost rock glacier in Europe. The analysis and results of monitoring carried out on this rock glacier reveal it to be in an accelerated process of immobilization and that the relict glacial ice blocks and permafrost on which it lies are in a continual process of degradation. The rock glacier was monitored from 2001 to 2019 using diverse geomatic techniques, to which geophysical and thermal techniques were added. The results obtained during the observation period shed light on the dynamic of the rock glacier (morpho-topographic movements and deformations) as well as the physical state of the underlying frozen bodies (volumetric reduction and spatial distribution). The changes observed are related to variations in the dominant high-mountain climate of Sierra Nevada, particularly since the end of the 20th century, the general tendencies of which are increasing temperatures, decreasing annual snowfall, and a shorter duration of snow on the ground

El interés geográfico de los documentos históricos en la explicación científica del foco glaciar del Corral del Veleta (Sierra Nevada, España) durante la Pequeña Edad del Hielo

La documentación histórica analizada ha ratificado su utilidad en el estudio del origen y evolución del foco glaciar del Corral del Veleta, instalado en el macizo de Sierra Nevada (España). La información obtenida, que abarca escritos desde el siglo XVII hasta mediados del siglo XX, ha ampliado conocimientos auxiliares valiosos de la Pequeña Edad del Hielo. Los nuevos datos aportados han permitido explicar mejor saberes parciales que desde la Geomorfología ya poseíamos de los sistemas naturales y paisajes de la Sierra, en particular de los acontecimientos geomórficos glaciares de sus cumbres. Los resultados obtenidos, desde un enfoque metodológico transdisciplinar, han demostrado que el foco glaciar del Corral del Veleta resultó ser un acontecimiento geomorfológico singular debido a las particulares condiciones ambientales del nivel de cumbres de Sierra Nevada, así como a la favorable configuración morfotopográfica del relieve, altitud, orientación y condiciones climáticas locales del reducto geográfico que cobijó al foco glaciar. De no ser así, difícilmente éste podría haberse desarrollado

Anàlisi de les plantes i de la fauna vertebrada a la vall de Furiosos (Montnegre, Serralada Litoral Catalana)

[cat] L'objectiu principal de la tesi és analitzar la biodiversitat i riquesa d'espècies i demostrar la relació entre la fauna, la vegetació i l'home a la vall de Fuirosos, així com relacionar els elements biòtics amb els factors litològics, geomorfològics, climàtics, edàfics i antròpics. Des d'un punt de vista metodològic, es va pretendre posar en pràctica un mètode d'estudi corològic i cartogràfic de la flora vascular i de la fauna vertebrada. També es van dissenyar diferents mètodes de mostreig per a l'obtenció de dades estadísticament comparable. La recerca es va desenvolupar al massís del Montnegre, a la serralada Litoral Catalana. L'àrea és de 48 km², situada 41º39' de latitud nord i 2º33' de longitud est. Aquesta zona inclou tota la vall de la riera de Fuirosos i quatre valls més petites que li són veïnes. L'àrea d'estudi està situada entre tres comarques: el Vallès Oriental, la Selva i el Maresme. Els municipis on es treballa són Sant Celoni, Fogars de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Tordera. Gairebé tota la zona és dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor i està protegida pel Pla Especial de Protecció (1989). La vall de la riera de Fuirosos és una de les més característiques del vessant vallesà del Montnegre, les seves aigües tributen a la Tordera, que desemboca a la Mediterrània, entre les poblacions de Blanes i Malgrat. Aquesta riera esdevé interessant perquè gairebé porta aigua tot l'any, els mesos d'estiu queda seca menys en el curs superior. Els anys de gran sequera l'aigua es manté als embassaments i en els trams anteriors a aquest. Fuirosos es troba en els dominis de vegetació de la sureda, de l'alzinar i de les rouredes. Però a la zona investigada també trobem plantacions de pins i d'eucaliptus que fan evident una explotació forestal més o menys intensa. La presència d'espècies espontànies mediterrànies, eurosiberianes i d'espècies indicadores de l'estat de la vall -bioindicadores- fan de la vall un punt idoni per posar en pràctica un mètode de treball biogeogràfic on s'integri la vegetació i la fauna vertebrada. Les aportacions principals de la tesi han estat, en primer lloc, reconèixer quins són els factors físics i humans que intervenen en la distribució de la vegetació i de la fauna. En segon lloc, l'elaboració d'un catàleg de flora i de fauna de la vall de Fuirosos: sobretot a partir d'un treball de camp sistemàtic. En tercer lloc, s'aporta la cartografia corològica de les plantes vasculars i de la fauna vertebrada més significativa, amb base UTM d'1 km de costat. S'ha demostrat que són els quadrats UTM de la carena del Montnegre, on el relleu presenta les seves màximes pendents, on es donen els nivells més baixos de biodiversitat i de riquesa. A la carena dominen les rouredes i les castanyedes, ambdós boscos caducifolis afavorits i la majoria aprofitats per l'home, per treure la fusta. En general han estat els quadrats per on circula la riera de Fuirosos i la Tordera els que donen un valors més elevats de riquesa i de diversitat i si tenim en compte que és on hi ha els camps de conreus més grans, també és on es dóna més abundància d'espècies de fauna vertebrada.[eng] The main aim of the thesis is focused in the biodiversity and the species richness and in the relationship between fauna, vegetation and man in the Fuirosos valley. The research was undertaken in the Montnegre massif, in the Coastal Catalan Ranges in Barcelona province, Spain. The study area is 48 km², located at 41º39' North and 2º33' East. Almost the entire zone is included inside the Natural Reserve of the Montnegre and Corredor and it is protected by the Special Plan of Protection (1989). The Fuirosos valley is one of the most typical in the "vallesan" area of the Montnegre massif. Its waters drain to the Tordera, which ends at the Mediterranean Sea, between the locations of Blanes and Malgrat. Fuirosos is under the vegetation domains of the cork oaks, evergreen oaks and oaks. However, in the study area there also exist pine and eucalyptuses plantations that make evident more or less intense forest exploitation. The main thesis contributions have been, in first place, to recognize which are the physical and human factors that intervene in the vegetation and fauna distribution. Secondly, the elaboration of a flora and fauna catalogue of the Fuirosos valley: basically obtained from a systematic fieldwork. Thirdly, the chorological cartography of vascular plants and vertebrated fauna most significant, using a 1 km side UTM grid. It has been demonstrated that in the UTM cells that belong to the highest area of the Montnegre, the lowest levels of biodiversity and wealth of flora are found. In this area oaks and the chestnut-trees are dominant, and both are favored non-perennial forests from which man has taken advantage in order to extract wood. In general, they belong to the cells where the Fuirosos River and the Tordera River flow through, which provide higher values of wealth and of flower diversity. Bearing in mind that it is in this area where the largest agricultural fields are found, it is also the cells where the major abundance of vertebrate fauna species are found

Mercurialis canariensis new for El Hierro Islands (Canary Islands).

Mercurialis canariensis Obbard & S. A. Harris is an endemic plant recently described from the Canary Islands (OBBARD et al., 2006b: 103). This taxon went undetected until recently, having been included within the variability of the Mercurialis annua sensu lato complex (HANSEN & SUNDING, 1993:170; STIERSTORFER & GAISBERG, 2006)

Mercurialis canariensis new for El Hierro Islands (Canary Islands).

Mercurialis canariensis Obbard & S. A. Harris is an endemic plant recently described from the Canary Islands (OBBARD et al., 2006b: 103). This taxon went undetected until recently, having been included within the variability of the Mercurialis annua sensu lato complex (HANSEN & SUNDING, 1993:170; STIERSTORFER & GAISBERG, 2006)