Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

Curs 2010-2011El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.This work wants to answer the question: What is the experience of the main informal caregivers who take care of old people relatives with dementia since more than four years? After planting the initial hypothesis, the specific objectives are defined and the interest, justification, relevance and contribution of this research are explained. 4 In the corresponding part about the question of status of the conceptual basis and after a bibliographic checking, the elements that form this thematic are described: profiles of caregivers and care-receivers, the meaning of taking care, everyday life, quality life and the description of the Virginia Hendenson’s conceptual model. The following chapter outlines the methodology, paradigm and research method used in this work as well as the basis of the content analysis matrix and the speech. From this point the results based on posed objectives are raised. In the discussion, the obtained data are analysed and interpreted and they are offset to other researches apart from making a personal reflection about the acquired learning and a proposal of future ways of working. Following there are some conclusions to summarise the obtained information, in the bibliographic section of references we mention the consulted sources and in the annexes there are the interview model and the matrices for data analysis, the informed consent form, as well as the highlighted points of the interviews and the assay of them.Director/a: Jordi Collet i Sab

Infermeres de les Brigades Internacionals destinades a l'Hospital Internacional de Vic: humanisme i compromís polític (abril 1938-gener 1939)

Programa de Doctorat: Cures Integrals i Serveis de SalutInfermeres de les Brigades Internacionals destinades a l'Hospital Internacional de Vic: Humanisme i compromís polític (abril 1938 - gener 1939). A la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les Brigades Internacionals van crear un servei sanitari propi, del qual van formar part infermeres voluntàries. En aquest marc es planteja l’objectiu de comprendre el compromís professional i polític de les infermeres destinades a l’Hospital Internacional de Vic, a partir de les activitats que s’hi van portar a terme. La Microhistòria és el corrent històric que ha guiat aquesta investigació, que combina metodologia quantitativa i qualitativa. Els resultats mostren les característiques sociodemogràfiques de 95 dones procedents de 17 països que van participar en aquesta guerra i que se les va destinar a Vic, així com el recorregut d’algunes d’elles fins arribar-hi. L’Hospital Internacional de Vic és un cas paradigmàtic dels hospitals del Servei Sanitari Internacional i de l’activitat assistencial i políticocultural que hi van desenvolupar aquestes infermeres, com a membres actius en la lluita antifeixista des de la mateixa infermeria. Aquesta lluita la van mantenir a l’acabar la Guerra Civil i la van ampliar a través de la defensa dels drets humans.En la Guerra Civil española (1936-1939), las Brigadas Internacionales crearon un servicio sanitario propio, en el que formaron parte enfermeras voluntarias. En este marco se plantea el objetivo de comprender el compromiso profesional y político de las enfermeras destinadas al Hospital Internacional de Vic, a partir de las actividades llevadas a cabo en él. La Microhistoria es la corriente histórica que ha guiado esta investigación, que combina metodología cuantitativa y cualitativa. Los resultados muestran las características sociodemográficas de 95 mujeres procedentes de 17 países que participaron en esta guerra y que se las destinó a Vic, así como el recorrido de algunas de ellas hasta llegar allí. El Hospital Internacional de Vic es un caso paradigmático de los hospitales del Servicio Sanitario Internacional y de la actividad asistencial y políticocultural que desarrollaron allí estas enfermeras, como miembros activos en la lucha antifascista desde la misma enfermería. Esta lucha la mantuvieron al terminar la Guerra Civil y la ampliaron a través de la defensa de los derechos humanos.During the Spanish Civil War (1936-1939), International Brigades created their own sanitary service, in which volunteer nurses participated. With this regard, the main goal of this research was to understand the politic and professional compromise of the nurses assigned to Vic’s International Hospital, by means of the activities conducted there. Microhistory is the historic movement that has guided this investigation, combining a qualitative and quantitative methodology. The results show the sociodemographic characteristics of 95 women coming from 17 countries that participated in the war and were assigned to Vic, as well as the journey of some of them to get there. Vic’s International Hospital is a paradigmatic case of International Sanitary Service’s hospitals and of the politico-cultural and assistance activity that the nurses performed. These women were active members in the antifascist fight from the nursery itself, a fight they maintained and expanded through the defence of human rights

La clínica militar de Vic, un inici marcat per un episodi de febre tifoide (abril i maig de 1938)

La Clínica Militar de Vic, integrada en les Brigades Internacionals, va començar a funcionar el mes d'abril de 1938 i molt aviat s'hi visqué un episodi de febre tifoide que es donà per controlat el 29 de maig del ma- teix any. L'ús de múltiples fonts documentals ha permès elaborar un relat a l'entorn de la causa que el provocà, els factors que hi con- tribuïren, les mesures aplicades, així com les conseqüències que aquest episodi va tenir. En l'article es pot observar com els elements locals es combinen amb d'altres de més generals que permeten contemplar el caràcter social de la malaltia

Taula Rodona: recerca i docència sobre història de la infermeria: conèixer el passat per a construir el futur

Taula Rodona: Recerca i Docència sobre Història de la Infermeria. Conèixer el passat per construir el futur Presentació: Dra. Paola Galvany Estragués, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UC