"Aprendre a aprendre" a l'escola i a l'institut. Desenvolupament de la competència d'"aprendre a aprendre" a l'educació obligatòria

La introducció de l'«aprendre a aprendre» com una de les competències bàsiques que s'han d'assolir durant l'escolarització obligatòria és coherent amb la idea de preparar l'individu per a un món canviant, competitiu, globalitzat, tecnològic, on la informació flueix lliurement i, per tant, la capacitat per aprendre d'una manera autònoma, crítica i creativa és fonamental per assolir una plena integració en la societat i per al desenvolupament personal i professional. Els nois i noies aprenen moltes coses a l'escola (potser massa!). Mentre les aprenen han de posar atenció al procés intern que duen a terme per aprendre. Ens situem, per tant, en una perspectiva metacognitiva. Es tracta que els alumnes, d'una manera progressiva, al llarg de l'escolarització obligatòria, siguin capaços d'analitzar i de comprendre la manera com obtenen, com processen i com estructuren la informació, és a dir, la manera com aprenen. L'article parteix de la caracterització d'aquestes competències bàsiques (CB) als textos oficials i proposa l'existència de set àmbits o dimensions que s'han de tenir en compte per al seu desenvolupament: a) el coneixement d'allò que volem aprendre (objectius); b) el desenvolupament de les capacitats cognitives que ho fan possible; c) el coneixement de les pròpies capacitats i limitacions; d) el coneixement d'estratègies i tècniques; e) el reconeixement i la regulació dels aspectes emocionals; f) la intervenció dels altres, i g) la creació d'un ambient. Finalment, els darrers paràgrafs es dediquen a plantejar algunes qüestions a tenir en compte en el pas a la pràctica."Learning to learn" in primary and secondary schools. Developing "Learning to learn" skills in compulsory education. The introduction of “learning to learn” as a key skill that needs to be attained du- ring compulsory education is consistent with the idea of preparing an individual for a changing, competitive, globalised, technological world, where information flows freely. The capacity to learn independently, critically and creatively is therefore fundamental for achieving full integration into society and for personal and professional development. Girls and boys learn many things at school (perhaps too many!). While learning them, they have to pay attention to the internal process that they implement to learn. We are, therefore, positioning ourselves in a metacognitive perspective. Throughout compulsory schooling, it is about pupils gradually being able to analyse and understand the way they obtain, process and organise information, that is to say, the way they learn. The article begins by characterising these key skills (KSs) in official documents and proposes the existence of seven areas or dimensions that should be taken into account for their development: a) knowing what we want to learn (objectives); b) developing cognitive skills to make that possible; c) being aware of one’s strengths and weaknesses; d) being aware of strategies and techniques; e) recognising and regulating emotional aspects; f) intervention by others and, g) creating an environment. Finally, the paragraphs at the end of the article are given over to posing a number of questions that should be taken into account in the step towards practice

Afrontamiento de situaciones de hostilidad y desempeño de la función directiva : planteamientos y reflexiones a raíz de una actividad de formación permanente de directivos de centros educativos de titularidad pública

La intervención ante los conflictos organizativos y, particularmente, el afrontamiento de las situaciones de hostilidad (caracterizadas por la alteración emocional, la tensión, la agresividad verbal, etc.) constituye uno de los aspectos que más preocupa a los directivos de centros educativos y, por tanto, debe otorgársele una atención prioritaria en la formación inicial y permanente para el ejercicio de cargos de dirección y coordinación. El texto recoge algunos aspectos a tener en cuenta en el desarrollo de tales habilidades directivas: a) se establecen las características distintivas; b) se da respuesta al dilema en torno a la existencia de posibilidades de mejora; c) se pone de manifiesto la necesidad de partir de la motivación y la participación activa de los directivos en su propio desarrollo personal y, finalmente, d) se aporta el diseño de un actividad formativa de desarrollo de competencias de afrontamiento de situaciones de hostilidad, dirigida a directivos de centros de educación primaria y secundaria, que se llevó a cabo en Girona, en noviembre de 2005.____________________________________The intervention in the organized conflicts and, particularly, the confrontation of hostile situations (based on the emotional alteration, the strain, the verbal aggressiveness, etc) is one of the aspects that worry the principals of the educative centres and, therefore, a main attention must be given to the initial and permanent training to have managing duties. Throughout the text we take some aspects into account in the development of these managing skills:a) we set the distinctive features; b) we answer to the dilemma about the existence of improvement possibilities; c) we state the need to star from the motivation and the active participation of the principals in their own personal development and, finally, d) we contribute with the design of a training activity to develop skills to confront hostile situations, addressed to the principals of primary and secondary schools, that was done in Girona, in November 2005

Les competències bàsiques a l'escola: de la conceptualització a la posada en pràctica. Un camí per explorar

El temps de canvis constants que ens ha tocat viure en aquest inici del segle XXI ha provocat una gran sacsejada en el món de l'educació. Tenint en compte que el màxim convenciment del moment present és que res del que anem aprenent o vivint és immutable, cal ser conscients més que mai que ja no és important només «saber-ne molt», sinó «saber aplicar» tot allò que anem aprenent per continuar aprenent més, per poder refer aprenentatges anteriors i per no tenir-ne mai prou... El terme competència (o el fet de ser competent en una matèria) recupera el vell (però també bell) concepte d'educació integral, posant especial èmfasi en la mateixa persona i en les necessitats que el món canviant li va «imposant» però sobretot fent especial atenció en la recerca d'estratègies per anar resolent tot el que es va trobant en la seva quotidianitat, malgrat que no tingui res a veure amb el que un dia va aprendre. Tot això implica un gran canvi en el dia a dia de les escoles, que per primera vegada incideix directament a les aules. Canvi que cal viure com un veritable repte. El major repte dels nostres temps.Key skills in schools: From conceptualisation to implementation. A path to explore. The times of constant change that we are experiencing in the early 21st century have caused a major shake-up in the world of education. Bearing in mind that the greatest maxim of the present time is that everything we learn or experience is likely to change, it is essential to be more aware than ever that it is important not only “to know a lot”, but also “to know how to apply” everything we learn to carry on learning more, to refresh previous learning and never to have enough. The term “competence” (the fact of being competent in a subject) draws on the old (and fine) concept of integral education, placing particular emphasis on the person and the needs that the changing world imposes on him or her, and above all, paying particular attention to research into strategies aimed at resolving all the issues that he or she comes up against in his or her daily life, despite the fact that such issues may not bear any relation to what he or she may have learnt. All of this involves a major change in the day-to-day operation of schools and, for the first time ever, it impacts directly on the classroom. A change should be experienced as a true challenge. The greatest challenge of our times

Anàlisi de la implantació i l’avaluació dels PEC i les seves programacions esportives de les Entitats Homologades de la ciutat de Barcelona

[cat] Aquesta tesi, cerca contribuir a l’anàlisi de les programacions d’activitat física i esport (AFE) a les Entitats Homologades per l’Ajuntament de Barcelona. En el marc de l’activitat física (AF) i l’Esport en Edat Escolar, destaca la professionalització que per part dels diferents agents socials s’ha portat a terme. La necessitat i/o voluntat de seguir un Projecte Esportiu de Centre (PEC) per part d’aquests responsables, és innegable. A partir de la col·laboració i participació amb els agents implicats i tenint com a referència els PEC dissenyats i redactats per les Entitats Homologades de la ciutat de Barcelona, es planteja la funcionalitat del desplegament d’aquests.. L’estudi es centra en l’anàlisi de la implantació i l’avaluació dels PEC i de les seves programacions, a partir dels agents que treballen en aquesta àrea, siguin escoles, AMPAS, associacions esportives i clubs, i des de llicenciats en educació física (EF) fins a persones tècniques esportives (PTE). La fonamentació es realitza a partir de la recerca de les lleis, plans i programes oficials, que des de les diferents administracions, ordenen l'Esport en Edat Escolar, tant en el marc europeu, com en el nacional, autonòmic i local. La cerca de les raons per les quals seguir un PEC es mostra com l’eina fonamental de treball per tots els agents protagonistes, preocupats per la promoció i progressió de l’AF., ha estat la confirmació que d’un temps ençà és la forma normal d’organització de les entitats, tant a la nostra ciutat, com en l’àmbit nacional i internacional. L’univers de població amb el que s’ha treballat és molt concret, ja que amb dades del BOPB, del 12 de setembre de 2016, a partir de la resolució de presidència de l'organisme autònom local IBE, el nombre d'Entitats Esportives Homologades a la ciutat de Barcelona era de 265. La definició de la població ha estat limitada, establint una estructura a partir dels 10 districtes de la ciutat. I d’aquesta manera, aconseguir que tots ells tinguin representació en l’estudi. Per la mostra concreta han participat un total de 30 Entitats Homologades implicades en les responsabilitats sobre l’Esport en Edat Escolar en el marc de la ciutat de Barcelona. Per a cada entitat, s’han avaluat els PEC i s’ha enquestat a la persona responsable del PEC (PRP) i a una persona tècnica esportiva (PTE). Per tal d’aportar dades objectives, s’ha orientat la investigació cap a la recerca mitjançant mètodes quantitatius i tècniques estadístiques pel processament de la informació. Específicament s’ha portat a terme a partir de la creació de dos tipus d’instruments: un Llistat de Control per l’anàlisi dels seus PEC i uns Qüestionaris dirigits a la PRP i a una PTE de cada Entitat Homologada. Les conclusions als resultats obtinguts, expressen la total instauració dels PEC en les Entitats Homologades, encara que reflecteixen desajustos a les programacions esportives específiques, així com l’escassa retroalimentació que de les avaluacions es porta a terme. Alhora, es prospecten vies vinculades a la recerca i a les seves aplicacions pràctiques, amb l’objectiu d’establir una millora qualitativa respecte al desenvolupament de l’Esport en Edat Escolar que les Entitats Homologades de la ciutat de Barcelona porten a terme.[eng] This thesis, seeks to contribute to the analysis of physical activity and Sport programmes (PASP) in the approved organizations by the Barcelona City Council. Within the framework of physical activity (PA) and school age sport, the professionalization that the different social actors of the company have carried out is highlighted. The study is centered on the knowledge of the use of the programmes, from the agents working in this area, whether they are schools, AMPAS, sports associations and clubs, and from graduates in Physical education (PE) to sports technical people (STP). The necessity and/or the will to follow a sports project of the Centre (SPC) by those responsible, is undeniable. The study analyses the implantation of the SPC and the sport programmes of the entities approved in the city of Barcelona. It wants to know if they are evaluated, and how the treatment of the assessments on the sporting objectives are carried out. It is based on the search for laws, plans and official programmes that of the different administrations, order of school-age sport, both in the European framework, as at a national, regional and local level. The search for the reasons why to follow a SPC is shown as the fundamental tool of work by all the protagonists, concerned with the promotion and progression of PA. It was the confirmation that some time from now this will be the normal way of organization of the entities, both in our city and at a national and international level. The conclusions express the total establishment of the SPC in the approved entities, even though they reflect misalignments in specific sports schedules, as well as the scarce feedback that the assessments are carried out

Imipenem resistance of Pseudomonas in pneumonia: a systematic literature review

<p>Abstract</p> <p>Background</p> <p>Pneumonia, and particularly nosocomial (NP) and ventilator-associated pneumonias (VAP), results in high morbidity and costs. NPs in particular are likely to be caused by <it>Pseudomonas aeruginosa </it>(PA), ~20% of which in observational studies are resistant to imipenem. We sought to identify the burden of PA imipenem resistance in pneumonia.</p> <p>Methods</p> <p>We conducted a systematic literature review of randomized controlled trials (RCT) of imipenem treatment for pneumonia published in English between 1993 and 2008. We extracted study, population and treatment characteristics, and proportions caused by PA. Endpoints of interest were: PA resistance to initial antimicrobial treatment, clinical success, microbiologic eradication and on-treatment emergence of resistance of PA.</p> <p>Results</p> <p>Of the 46 studies identified, 20 (N = 4,310) included patients with pneumonia (imipenem 1,667, PA 251; comparator 1,661, PA 270). Seven were double blind, and 7 included US data. Comparator arms included a β-lactam (17, [penicillin 6, carbapenem 4, cephalosporin 7, monobactam 1]), aminoglycoside 2, vancomycin 1, and a fluoroquinolone 5; 5 employed double coverage. Thirteen focused exclusively on pneumonia and 7 included pneumonia and other diagnoses. Initial resistance was present in 14.6% (range 4.2-24.0%) of PA isolates in imipenem and 2.5% (range 0.0-7.4%) in comparator groups. Pooled clinical success rates for PA were 45.2% (range 0.0-72.0%) for imipenem and 74.9% (range 0.0-100.0%) for comparator regimens. Microbiologic eradication was achieved in 47.6% (range 0.0%-100.0%) of isolates in the imipenem and 52.8% (range 0.0%-100.0%) in the comparator groups. Resistance emerged in 38.7% (range 5.6-77.8%) PA isolates in imipenem and 21.9% (range 4.8-56.5%) in comparator groups.</p> <p>Conclusions</p> <p>In the 15 years of RCTs of imipenem for pneumonia, PA imipenem resistance rates are high, and PA clinical success and microbiologic eradication rates are directionally lower for imipenem than for comparators. Conversely, initial and treatment-emergent resistance is more likely with the imipenem than the comparator regimens.</p

Percepcions i expectatives entorn dels directors de centres escolars. 'Percepciones y expectativas en torno a los directores de centros escolares'

Abordar el estudio de la dirección desde la perspectiva de sus protagonistas. Trece escuelas de educación primaria de 8 a 20 unidades, diecisiete escuelas de educación primaria de más de 20 unidades, trece escuelas de educación secundaria de 8 a 20 unidades, diecisiete escuelas de educación secundaria de más de 20 unidades. Todas las escuelas pertenecen a las comarcas catalanas de Cerdanyola, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà, Pla de l'Estany, Gironès, Baix Empordà, La Selva. La tesis se configura en diez capítulos. Un primer capítulo inicial recoge la justificación del tema de estudio. Los capítulos segundo, tercero y cuarto constituyen el marco teórico de la investigación. En el capítulo quinto se procede a la descripción del proceso seguido para llevar a cabo la investigación (delimitar el tema estudio, exponer y justificar el diseño, destacar principales características, la temporalización, la instrumentación, población estudiada y selección y formación de colaboradores para la recogida de datos). Los capítulos sexto y séptimo recogen los resultados y los capítulos finales la conclusión y bibliografía. Paquete estadístico SPSSx, análisis de frecuencias. Se hace patente la influencia de las percepciones y expectativas, tanto de los directores como del resto de estamentos de la Comunidad Educativa, en la definición de la situación que se encuentra en la base del comportamiento directivo. En el análisis de estamentos se pone de manifiesto que la utilidad percibida en el director parece que se encuentra influída por la posición que éste ostenta dentro de la institución.CataluñaES

Alambique : didáctica de las ciencias experimentales

Resumen tomado de la publicaciónSe explica el trabajo realizado con unos estudiantes de segundo de Educación Secundaria Obligatoria basado en el libro potencias de diez (Morrison, 1984), en el cual aparece una secuencia de fotografías tomadas a diferentes distancias. El libro comienza con una fotografía del universo y en las páginas siguientes se realizan zooms progresivos hasta ofrecer una visión del interior del núcleo atómico. El trabajo que realizan los alumnos y alumnas consiste en dibujar una de estas imágenes que posteriormente se distribuyen por el aula. Entonces se puede ver una secuencia que parte del macrocosmos y que se va acercando a su provincia, a su comarca, a su ciudad y así sucesivamente hasta llegar al microcosmos.CataluñaES