Learning strategies with video games from the Neuroeducation

[Resumen] La neurociencia está colaborando de modo eficaz a descubrir las claves del aprendizaje a través del conocimiento de las funciones del cerebro determinando qué partes del mismo hay que estimular para la consecución de qué aprendizajes se pretenda conseguir. Nuestro ensayo pretende aproximarse a determinar las funciones que los videojuegos pueden aportar para conseguir aprendizajes en función de los estímulos que éstos sean capaces de desarrollar en el cerebro. En este sentido intentaremos relacionar las aportaciones de la taxonomía de Bloom a la práctica de videojugar con las características del cerebro que nos descubre la Neurociencia y la Neuroeducación.[Abstract] Neuroscience is working effectively to discover the keys to learning through knowledge of brain functions determining which parts of it should be encouraged to achieve what it is intended to achieve learning mode. Our test approach aims to determine the functions that video games can provide for learning based on stimuli that they are able to develop in the brain. In this sense we will try to relate the contributions of Bloom's taxonomy videojugar to practice with the characteristics of the brain that reveals Neuroscience and Neuroeducation

Podcast d'antropologia de l'educació temes 1 al 9

Premis_Fernando_Sapiña_2024- Amb aquest pòdcast el professorat d’Antropologia de l’Educació debatrà sobre diverses qüestions al voltant del temari de l’assignatura perquè pugueu gaudir d’aquesta Gran Aventura Anthropos. - A més cal tenir en compte que podem situar dos tipus d'antropologia: d'una banda, parlem de l'antropologia positiva, que és l'estudi de l’ésser humà d'acord amb els principis i mètodes propis de les ciències; i d'altra banda parlem de l'antropologia filosòfica, la qual busca respondre a la pregunta per l’ésser humà i el seu sentit des d'una perspectiva més objectiva i crítica. - I dintre de l’antropologia positiva, també podem fer dues distincions: la física biològica, que és la que estudia l’evolució biològica de l'ésser humà; i la social o cultural, que explora com es formen i conformen les societats, la cultura, els costums. Recorde que l'any passat va ser un dels conceptes que més van costar d’assolir. - En efecte, dins d'una mateixa branca de coneixements hi ha diferents ramificacions, igual que dintre de la medicina hi ha diferents perspectives i especialitats. L’antropologia també és una disciplina que disposa de diferents camps d'estudi. Una altra pregunta fonamental que es planteja l'antropologia és què i qui és l'ésser humà. - Una pregunta que ens hem fet des dels orígens i que continuarem plantejant-nos fins al final dels nostres dies. Una primera aproximació seria entendre que l'ésser humà és un pont entre el món de l'esperit i el de la matèria. La relació ment-cervell és un tema que ha interessat molt els filòsofs, psicòlegs, biòlegs, i la falta d'una descripció exacta de la percepció conscient que aclarisca i explique la nostra experiència vital ha desenvolupat la postulació de diferents teories. - Aquestes teories poden agrupar-se fonamentalment en dues: materialistes i interaccionistes. Popper ens diu que tot el que existeix i tota la nostra experiència està continguda en tres mons: el món un, dels objectes físics; el món dos, de la consciència i el coneixement subjectius; i el món tres, de la cultura creada per l'home. - En efecte. A més, dintre de les teories ment-cervell, trobem tres tipus de teories: les denominades materialistes o fisicalistes, els posturals de Kripke, i les teories dualistes. Explicarem breument aquestes teories, que caldrà aprofundir més en l'aventura. Les teories materialistes contemplen el cervell com una realitat i neguen l’existència del món dos de la consciència i els coneixements subjectius. Així, ens trobem amb el panpsiquisme de Spinoza, Leibniz, Clifford, l’epifenomenalisme, la teoria de la identitat o de l'estat central i el funcionalisme. D'altra banda, ens trobem amb les posturals de Kripke, que es postula en contra de la teoria de la identitat. Finalment, parlem de les teories interaccionistes dualistes, que postulen que el cervell i la ment són entitats independents que pertanyen, respectivament, al món u i al món dos, i entre els quals existeix algun tipus d’interacció o acció recíproca. - No podem oblidar citar també les aportacions de Gehlen, el qual estudia l'ésser humà des de tots els punts de vista possibles, no sols centrant-se en el punt de vista filosòfic, psicològic o biològic de l'home. Parteix de la diferència de l'home respecte a la resta d’animals.Universitat de València4 - Educació de Qualita

Videojuegos: una herramienta en el proceso educativo del "homo digitalis"

La literatura, el teatro, el cine, el cómic y la televisión han sido, hasta hace poco, quienes han acometido la tarea de llenar de fantasía y dar a conocer otros mundos Sin embargo desde hace más de 30 años los videojuegos han ido forjándose un espacio entre estos grandes medios de promoción de la cultura. Los videojuegos acumulan las tradiciones estéticas y narrativas de las disciplinas que les han precedido: del cine sudinamismo, de la televisión su accesibilidad, del cómic su fuerza, la imaginación de la literatura y el teatro. Todo ello alimentado por el poder envolvente de la imaginación del jugador

Revista de educación

El role-taking supone, por sus implicaciones en la formación del autoconcepto, el incremento de las habilidades de comunicación. Se plantea la posibilidad de una intervención educativa en el incremento del role-taking, utilizando un juego educativo de propia creación y realizando una investigación como medio para validar, o no, este instrumento de intervención educativa y conocer las virtualidades del mismo. Se presenta un estudio dividido en tres partes diferenciadas: aportaciones teóricas, diseño experimental y correlaciones.Ministerio Educación CIDEBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Procesos y contextos educativos : máster en profesor-a de Educación Secundaria

Resumen basado en el de la publicaciónSe reflexiona sobre los Procesos y Contextos Educativos, en el ámbito de la formación pedagógica de los profesores de Educación Secundaria. Se pretende proporcionar conocimientos técnico-pedagógicos a los profesores, con el objetivo de que puedan ser buenos educadores, para ello se analizan: 1. El sistema educativo español; 2. Teoría y práctica de la organización, dirección, gestión y participación social en los institutos de Educación Secundaria; 3. El proceso educativo; 4. El currículum en Educación Secundaria; 5. La profesión docente; 6. Orientación y tutoría en Educación Secundaria; 7. Atención a la diversidad en Educación Secundaria; 8. Educación para la ciudadanía; 9. Convivencia y mediación escolar.ValenciaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín 5 -3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

CEV 2022 - 1st Spanish Congress on Videogames 2022

{Resumen no disponible