L'acció antròpica sobre les matèries dures animals durant el Plistocè del Nord-Est de Catalunya

Estudi de diferents aprofitament antròpics de la fauna del Plistocè del Nord-Est de Catalunya des d’una perspectiva tafonòmica, de determinació faunística, de processos de formació dels dipòsits òssis (ja sigui per acció d’un carnívor, processos de desarticulació natural o per acció de l’home). L’acumulació antròpica s’estudia des de l’òptica de l’anàlisi de les modificacions òssies i es determinen els següents processos: esquarterament, desarticulació, descarnació, obtenció de medul•la i grasses i fabricació d’eines (indústria òssia). La metodologia de treball s’ha elaborat a partir de l’experimentació, la comparació bibliogràfica, tant de jaciments arqueològics com etnològics. La fitxa resultant de la metodologia aplicada és analítica i estructural. L’estudi es limita als jaciments de L’Arbreda, Mollet i Cova 120 que donen una completa visió evolutiva de les tècniques de carnisseria i fabricació d’eines òssies que van des del Paleolític mitjà a finals del superior. Com a contrapunt s’han estudiat també les modificacions òssies del jaciment vil•lafranquià. D’un antiguitat de 900.000 anys d’Incarcal V. D’aquesta manera es poden contrastar els resultats dels jaciments arqueològics. Evidentment aquest jaciment paleontològic no conserva cap vestigi d’acció humana. Tot això ha portat a poder determinar els diferents processos que han contribuït a la formació dels dipòsits òssis esmentats, els diferents mètodes de carnisseria aplicats i els processos de fabricació d’eines òssies. A partir d’aquesta informació s’han pogut establir diferents tècniques i de mètode que han pogut comparar-se amb diferents períodes culturals, establint-se una clar correlació entre canvi tècnic i canvi cultural.Estudio de los distintos aprovechamientos antrópicos de la fauna pleistocénica de la Ccatalunya N.O., desde una perspectiva tafonómica, de determinación faunística, de procesos de formación de los depósitos óseos (ya sea por acción de carnívoro, procesos de desarticulación natural o por acción del hombre). La acumulación antrópica se estudia desde la óptica del análisis de las modificaciones óseas, determinándose los siguientes procesos: despellejamiento, descuatización primaria y secundaria, desarticulación, descarnación, obtención de médula y grasas y fabricación de útiles (industria ósea). La metodología de trabajo se ha elaborado a partir de la experimentación, la comparación bibliográfica, tanto de yacimientos arqueológicos, como etnológicos. El tipo de ficha resultante de la metodología aplicada es una exhaustiva ficha analítica y estructural. El estudio se limita a los yacimientos de L’Arbreda, Mollet i i Cova 120, que nos dan una completa visión evolutiva de las técnicas de carniceria y fabricación de utillaje óseo que abarcan desde el Paleolítico Medio a finales del Superior. Como contrapunto se han estudiado tambien las modificaciones óseas del yacimiento vilafranquiense, de una antiguedad de 900.000 años de Incarcal V. De esta manera se pueden contrastar los resultados de los yacimientos arqueológicos. Evidentemente este yacimiento paleontológico no conserva, ni por asomo, ningun vestigio de acción humana. Todo ello nos ha llevado a poder determinar los distintos procesos que han contribuido a la formación de los depósitos óseos mencionados, los distintos métodos de carnicería aplicados y los procesos de fabricación de utillaje óseo. A partir de esta información hemos podido establecer diferencias técnicas y de método que han podido ser comparadas con los distintos períodos culturales, estableciéndose una clara correlación entre cambio técnico y cambio cultural

Les Publicacions periòdiques dels museus gironins

Estudi de les publicacions periòdiques produïdes pels museus gironins en la dècada 1988-1990. se centra en 5 museus i identifica 3 tipus de publicacions: informatives, d’estudi del mateix àmbit, i de temàtica museològica i museogràfica i d’àmbit catal

Una aproximación al análisis del no-público de los museos a partir del estudio de uso del Museo de Arte de Girona

Sobre el paper dels Museus a partir de l'anàlisi d'ús dels mateixo

La Cova 120, parada de caçadors recol·lectors del Paleolític mitjà

In this study the fourth and fifth strata of cave 120 will be analysed corresponding to the occupation of the cave as a refugeby groups of hunters-gatherers during the archaic phase of the Middle Paleolithic. The most usual technical process of thelithic industry ofthese groups was the production of tools out of fragments of quartz, the scraper being the most representativemorphotype. During these occupations Cepaea nemoralis was used for human consumptionEn aquest estudi s'analitzen la quarta i cinquena capes de la cova 120 corresponent a l'ocupació de la cova com a refugi per grups de caçadors - recol·lectors durant la fase arcaica del Paleolític Mitjà. El procés tècnic més habitual de la indústria lítica d'aquests grups va ser la producció d'eines amb fragments de quars, essent el morfotipus més representat el raspador. Durant aquestes ocupacions es va utilitzar per al consum humà Cepaea nemorali

El yacimiento del Paleolítico Medio de la Cueva 120 (La Carrotxa, Cataluña) : primeros resultados

The paper describes the first results from the study of Plistocene levels of the 120 cave (La Garrotxa, Catalonia), a new site of Middle Paleolithic in CataloniaEn esta comunicación se presentan los primeros resultados del estudio de los niveles pleistocenos de la Cueva 120 (la Garrotxa, cataluña), un nuevo yacimiento Paleolítico Medio en Cataluñ