El pas de la decoració naturalista a la decoració geomètrica en els teixits andalusins

A la primera meitat del segle xii la tècnica del lampàs apareix a Alandalus, sempre unida a la del taqueté, amb una decoració de cercles amb animals o personatges al seu interior, de tradició persa. La decoració, amb la mateixa tècnica, va passar a formes més geometritzades durant la segona meitat del segle, a causa de la invasió d’Alandalus pels almohades i la formació de l’Imperi almohade. Aquesta decoració va arribar al total geometrisme a la fi del segle xii i l’inici del xiii, qeometrisme i alhora riquesa de colors, mentre que la tècnica va evolucionar cap a una major simplificació del treball, però mantenint el teixit fet alhora amb tècnica de lampàs i taqueté en un teler no preparat per a teixir lampàs. En aquest article hem volgut posar al dia les nostres recerques i l’estat de la qüestió sobre els lampàs andalusins del segle xii i del primer quart i la segona meitat del segle xiii, tot fent menció a teixits específics que ens van mostrant aquesta evolució i, especialment, als que es conserven al Museu Episcopal de Vic. In the first half of the 12th century the Persian technique of lampas appears in Alandalus –always together with the taqueté technique–, with a decoration of circles with animals or people in their interior. During the second half of the century and using the same technique, the decorations started to become more geometric in form owing to the invasions of Alandalus by the Almohads and the formation of the Almohad Empire. These decorations become totally geometric in form and rich in colour by the end of the 12th century and through into the beginning of the 13th. The technique moved towards a greater simplification of the work, although the fabric continued to be made using lampas and taquete with a loom not prepared for weaving lampas. In this article we have tried to update our research and shed light on the technique of Andalusian lampas of the 12th century and the first quarter and second half of the 13th century, while presenting fabrics that show these evolutions –in particular, the fabrics kept in the Museu Episcopal de Vic

L'Humeral de Sant Eudald

L'Humeral de Sant Eudald va ser trobat durant l'obertura del reliquiari del sant monestir de Santa Maria de Ripoll el desembre de 1979. Va ser restaurat i estudiat al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona i actualment es conserva al Museu Etnogràfic de Ripoll. És una peça d'indumentària andalusina del tipus almaizar, utilitzada a Rupoll com a humeral, fet del qual li ve el nom. Tècnicament, està format per dos teixits: la part central és una baiadera que alterna tafetà i sarja, mentre que els dos extrems són d'un teixit que combina tafetà, espiga i tapisseria. És d'ordit de seda i trames de seda i or. Pertany a un grup de tapisseries andalusines del segle XIII amb decoració de llaceries, ataurics i inscripcions de caràcter nasj

Ciencia en la calle

“Ciencia en Acción " (versión española de Science on Stage) está organizado anualmente por CSIC, FECYT, RSEF, RSME y UNED. Cada año, aumenta la calidad y el número de proyectos presentados y 2007 fue el primer año en el que se aceptaron proyectos de todos los países de habla hispana y portuguesa. Más de 100 proyectos de escuelas primarias, secundarias y universidades se presentaron a más de 15000 visitantes en dos días. Los participantes de todas las regiones españolas, Portugal, Argentina, Colombia, El Salvador y Uruguay mostraron sus propuestas distribuidas en 14 categorías (Demostraciones de Física, Demostraciones de Química, Laboratorio de Matemáticas, Laboratorio de Biología y Geología, Ciencia y Tecnología, Materiales Didácticos soporte papel y soporte digital, Trabajos de Divulgación Científica soporte papel y otros soportes , Sostenibilidad, Ciencia, Ingeniería y Valores, Puesta en Escena y Cortos Científicos). Durante el festival disfrutamos de la final del concurso "Adopta una Estrella" relacionado con el internacional " Catch a Star". El proyecto implicó a los grupos de estudiantes de escuela primaria y secundaria y profesores

Methodological proposal to evaluate the scenic quality of waterscapes and their potential as a touristic attraction

Los paisajes del agua en destinos turísticos costeros pueden ayudar a reducir la saturación y estacionalidad que sufren este tipo de destinos basados en el recurso playa. A la vez, el turismo puede ofrecer argumentos para la conservación de estos paisajes, a menudo olvidados, creando una relación simbiótica entre turismo y conservación. Para ello se hace necesaria una valoración y tipificación de las cualidades de estos espacios para convertirse en recursos turísticos. En este artículo presentamos una metodología para valorar simultáneamente la calidad escénica de los paisajes y su potencial de atracción turística. La calidad escénica se enfoca con una perspectiva multisensorial, considerando no sólo el paisaje visual, sino también el sonoro y el olfativo. Para evaluar el potencial turístico se valoran aspectos como la relevancia, accesibilidad, calidad de los equipamientos y viabilidad a largo plazo. La metodología es aplicada y testada en tres paisajes del agua del destino turístico Costa Brava (Girona, España), demostrando suficiente fiabilidad para ser extrapolada a otros paisajes del agua.Waterscapes in coastal tourist destinations can reduce overcrowding and seasonality, which effect tourist destinations that focus on beaches as a tourism resource. Furthermore, tourism can justify the conservation of these landscapes, which is often forgotten by urban planners, thus forming a symbiotic relationship between tourism and conservation. To this end, it is necessary to evaluate and classify the attributes of waterscapes so that they can become a tourism resource. In this paper, a method to simultaneously evaluate the scenic quality and the potential as a tourism attraction is presented. Scenic quality focuses on a multisensory perspective, one that not only considers visualscape but also soundscape and smellscape. To evaluate its tourist potential, the relevance, accessibility, equipment and long-term viability were all taken into consideration. The method is applied and tested in three waterscapes of the Costa Brava (Girona, Spain). It proved to be reliable enough from an all-round point of view to be extrapolated in other waterscapes.Este trabajo es parte del proyecto Análisis de tendencias y estrategias de resiliencia en los usos y el consumo de agua en espacios turísticos. El caso de la Costa Brava [CSO2013-41262-P] financiado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología del Gobierno de España. El Ministerio de Educación y Cultura del Gobierno de España financia la beca predoctoral del primer autor [FPU13/00663]

Introducció a la col·lecció de teixits coptes del Museu Episcopal de Vic

Amb motiu de la recent inauguració del nou edifici del Museu Episcopal de Vic, duta a terme l’any 2002, es van poder presentar al públic en les sales d’exposició permanent les peces més significatives de la col·lecció de teixits coptes del Museu. Durant l’any 2006 les restauradores Carmen Masdeu Costa i Luz Morata García han dut a terme la restauració de cinc fragments coptes i un teixit fatimita de la col·lecció del Museu. En el present article exposen el procés d’aquesta restauració així com les mesures de conservació preventiva adoptades. Rosa Maria Martín fa una introducció sobre el procés de formació d’aquesta col·lecció copta del MEV. The recent inauguration of the new Museu Episcopal building in Vic, which took place in 2002, provided the opportunity for the most significant pieces in the museum’s collection of Coptic textiles to be exhibited to the public in its permanent exhibition rooms. In the course of 2006, restorers Carmen Masdeu Costa and Luz Morata García completed the restoration of five Coptic fragments and a Fatimid textile from the museum’s collection. In the present article they discuss these restoration processes, as well as the preventive preservation measures adopted. Rosa Maria Martín provides an introduction to the development of this Coptic collection at the MEV

The taxonomic status and the geographical relationships of the Macaronesian endemic moss Fissidens luisieri (Fissidentaceae) based on DNA sequence data

Copyright © 2009 by The American Bryological and Lichenological Society, Inc.The taxonomic identity and the geographical relationships of the Macaronesian endemic moss Fissidens luisieri have been studied using the chloroplast trnGUCC intron, the spacer between trnM and trnV, together with the trnV intron and ITS1 and ITS2 sequences. A comparison of F. luisieri with the most closely related species, F. serrulatus, from the same geographical areas reveals that the distribution pattern of F. serrulatus and F. luisieri, rather than their morphological differences, explains the observed differences. Therefore, we conclude that both names correspond to the same species. One of the primers for the chloroplast trnGUCC intron and both primers for the trnM–trnV region were designed for this study; they can all be widely used within bryophytes because they provide similar degrees of variability as other regions of the chloroplast genome such as the atpB–rbcL intergenic spacer

Distribution patterns of Leucodon species in Macaronesia, with special reference to the Canary Islands

Copyright © 2009 Adac. Tous droits réservés.The genus Leucodon is represented in Macaronesia by three species, L. sciuroides, L. canariensis and L. treleasei, the latter two being endemic to this region. An analysis of distribution, frequency and habitats for all three species in this region shows singular patterns for each species, mainly related to habitat conservation and type of habitat. Leucodon canariensis is the most restricted species as regards habitat conditions, with a confirmed presence only on Madeira and the Canary Islands, although more abundant in the latter. Leucodon treleasei exhibits the widest habitat amplitude, especially on Madeira, and it is present in all three northern archipelagos. Leucodon sciuroides is the most tolerant species to aridity and is mainly found on Madeira and the Canary Islands, although its occurrence was confirmed in all the Macaronesian archipelagos

Simultaneous gain profile design and noise figure prediction for Raman amplifiers using machine learning

A machine learning framework predicting pump powers and noise figure profile for a target distributed Raman amplifier gain profile is experimentally demonstrated. We employ a single-layer neural network to learn the mapping from the gain profiles to the pump powers and noise figures. The obtained results show highly accurate gain profile designs and noise figure predictions, with a maximum error on average of ∼ 0.3 dB. This framework provides a comprehensive characterization of the Raman amplifier and thus is a valuable tool for predicting the performance of next-generation optical communication systems, expected to employ Raman amplification