De la substància única a la substancia com a subjecte : "El "diàleg" de Hegel amb Spinoza

És coneguda la concepció hegeliana de la història de la filosofia. Tota ella es pot veure com a preparació per al seu propi pensament, atès que la història de la filosofia és el "lloc", per dirho així, en què l'Absolut, que és el Tot, que és Déu, "pensament que es pensa", justament "es pensa".És coneguda la concepció hegeliana de la història de la filosofia. Tota ella es pot veure com a preparació per al seu propi pensament, atès que la història de la filosofia és el "lloc", per dirho així, en què l'Absolut, que és el Tot, que és Déu, "pensament que es pensa", justament "es pensa".És coneguda la concepció hegeliana de la història de la filosofia. Tota ella es pot veure com a preparació per al seu propi pensament, atès que la història de la filosofia és el "lloc", per dirho així, en què l'Absolut, que és el Tot, que és Déu, "pensament que es pensa", justament "es pensa"

Canvi de rumb en filosofia de la ciència

El segle XX apareix filosòficament com un segle de gran dispersió i multiplicitat. Tanmatix, aquesta es pot reduir dràsticament: irracionalisme, sociologia i filosofia social, lògica i metodologia. Preocupació per l'existència i la vida dels homes, vinguda de la desconfiança en la racionalitat, la qual, però (no en podem prescindir), ha buscat refugi en la ciència i la tècnica. És la filosofia de la ciència. Abordada tradicionalment com a anàlisi lògica de les teries científiques, únic saber rigorós, s'ha vist ella també abocada a un atzucac: al segle XX la mateixa ciència ha esdevingut problemàtica (relativitat, física quantica; o Kuhn, Feyerabend). Es pot reduir la ciència a mera tècnica? Oblidar l'intent per esbrinar què ens diuen les seves equacions sobre el món i quedar-nos amb la seva aplicació? Apostar per un pensament «feble»? La mateixa ciència, i els mateixos científics (Hawking) semblen demanar al filòsof quelcom més. Sens dubte cal que el filòsof vagi més enllà de la mera lògia i, en diàleg amb la ciència, sense dogmatismes i sense complexos, fer de la filosofia de la ciència una nova filosofia de la naturalesa. Cal, de totes totes, decidir-se a tornar a fer filosofia

Los niveles epicardiales de les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona)

Les Coves del Fem (Ulldemolins) es una gran cavidad situada en el macizo del Montsant, a 490 m snm, en el interior de Tarragona. Los trabajos iniciados el año 2013 han permitido documentar una amplia estratigrafía que abarca desde el Mesolítico Reciente hasta el Neolítico Postcardial. Los resultados de las intervenciones arqueológicas ponen de relieve el interés de este yacimiento por lo se refiere a la transición entre los últimos cazadores recolectores y los primeros grupos de agricultores y ganaderos en el norestes peninsular. En el marco de un nuevo proyecto de investigación se ha llevado a cabo una nueva intervención arqueológica en la parte central del abrigo, en un área que ocupa 9 m2. La zona intervenida colinda con los perfiles realizados en las campañas de 2013 y 2015 sobre un corte resultante de intervenciones clandestinas previas. La intención es obtener, en un futuro próximo, una sección transversal completa desde este punto hasta el fondo de la cueva. La excavación en extensión de esta área ha hecho patente la complejidad estratigráfica del yacimiento donde las unidades se presentan de forma muy heterogénea con sucesiones de niveles de arenas de fracción muy fina depositadas por la acción de las crecidas del río Montsant y por sedimentación eólica. Aunque el área intervenida no es muy amplia se han documentado un número relevante de estructuras como fosas, elementos de sostenimiento y estructuras de combustión de diversa tipología y función, algunas de las cuales se organizan en relación a una gran estructura compleja que, pese a que debería confirmarse en futuras intervenciones, podría interpretarse como una base de una cabaña. Los niveles excavados hasta la fecha corresponden a las ocupaciones epicardiales documentadas en las intervenciones anteriores, las cuales han proporcionado un abundante y variado conjunto material. Cabe destacar la industria lítica tallada en sílex, que abarca restos representativos de todas las fases del proceso de producción, la industria ósea, los elementos cerámicos, los restos antracológicos y carpológicos, así como restos de madera no carbonizada o semicarbonizada en buen estado de conservación.Peer reviewe