64 research outputs found
Gallego-Arrufat, M.J. & Raposo-Rivas, M. (2016). Formación para la educación con tecnologías. Madrid: Ediciones Pirámide. [Reseñas]
Prevent Reading Difficulties: Design and Evaluation of an Educational Software
La literatura científica señala que reducir las señales de alerta para las dificultades lectoras mejora las perspectivas de éxito de la adquisición lectora. El presente artículo describe el proceso de diseño y evaluación de un software didáctico dirigido a minimizar el riesgo de presentar dificultades lectoras. Para ello, se detallan el diseño educativo e informático del software y se presentan los resultados de la investigación cuasi-experimental realizada para medir la eficacia del programa. Tras una exploración test-retest del rendimiento en los signos de riesgo, se constata que el software es eficaz para reducir las principales señales de alerta.As it is stated in the scientific literature, reducing early signs of reading difficulties improves the prospects of success in acquiring reading skills. This paper describes the design and evaluation process of an didactic software, which is aimed to minimize the risks for reading difficulties. To do this, educational and computer designs of software are detailed along with a quasi-experimental research in which the effectiveness of the program is measured. After a test-retest exploration of risk-signs performance, it has been found out that the software is effective in reducing major warning-signs.Grupo de Investigación Consolidado del la UPV/EHU IT863-13Vicerrectorado de Euskara de la UPV/EH
Vender inspirando: branding, marketing experiencial y marketing emocional en Jacquemus
[Resumen] Simon Porte (Salon-de-Provence, 1990) es la cabeza creativa de la casa de moda francesa Jacquemus,
una marca nacida en 2009, que en los últimos años ha conseguido ganarse el prestigio y
reconocimiento de las revistas y diseñadores más importantes del mundo. Tras haber obtenido el
premio especial del jurado en el LVMH Prize de 2015, la trayectoria de la marca se vio catapultada
unos años más tarde, cuando el desfile de su décimo aniversario en un campo de lavandas de la
Provenza francesa causó furor en los medios de comunicación.
Sus colecciones están marcadas por historias que nos trasladan a su propio universo; el sur de Francia,
el amor, el mediterráneo, la naturaleza, la luz del sol y las texturas de un cuadro. Simon crea sus
propios personajes, escribe el guion, y proyecta su película temporada tras temporada a través de sus
redes sociales y sus desfiles. Con una idea muy clara, Jacquemus transmite su identidad utilizando el
marketing emocional y el experiencial como herramientas clave.
Dejando ya atrás aquel desfile provenzal, la casa ha sido causante de un sinfín de experiencias físicas
que se han viralizado, y su presencia en redes también lo ha facilitado. Su perfil de Instagram ha
conseguido llamar la atención de más de uno gracias a una constante generación de contenido
inspiracional, y la no-tan-típica conversión entre la persona (Simon) y la marca (Jacquemus), que
permite su relación tan cercana con el público.
Es por esto que el objetivo del trabajo es estudiar cómo la firma ha conseguido posicionarse en el
mercado a través de su estrategia de comunicación, utilizando una prominente coherencia entre su
branding, el marketing experiencial y el marketing emocional.
A través de una revisión bibliográfica y un análisis de contenido de la marca, el estudio nos ha
permitido concluir que el éxito de la misma proviene de las estrategias de comunicación vinculadas a
la viralidad y a la creación de comunidades, y que parte de su éxito viene también de su forma de
vender no-invasiva; inspirando.En este sentido, haber encontrado la forma de transmitir su branding
de una forma única a través del marketing experiencial y el emocional, ha sido clave.
Gracias a haber encontrado la fórmula de su éxito, Jacquemus ha conseguido posicionarse en el ultra
competitivo sector de la moda en un periodo muy corto de tiempo, situándose muy cerca de las
grandes casas de moda que tienen detrás siglos de historia. Es por esto que “Jacquemus es más que
una buena marca, es una buena idea” (Girela, 2018).
Palabras[Resumo] Simon Porte (Salon-de-Provence, 1990) é a cabeza creativa da casa de moda francesa Jacquemus,
unha marca nada en 2009, que nos últimos anos conseguiu gañarse o prestixio e recoñecemento das
revistas e deseñadores máis importantes do mundo. Tras obter o premio especial do xurado no LVMH
Prize de 2015, a traxectoria da marca viuse catapultada uns anos máis tarde, cando o desfile do seu
décimo aniversario nun campo de lavandas da Provenza francesa causou furor nos medios de
comunicación.
As súas coleccións están marcadas por historias que nos trasladan ao seu propio universo; o sur de
Francia, o amor, o mediterráneo, a natureza, a luz do sol e as texturas dun cadro. Simon crea os seus
propios personaxes, escribe o guion, e proxecta a súa película tempada tras tempada a través das súas
redes sociais e os seus desfiles. Cunha idea moi clara, Jacquemus transmite a súa identidade utilizando
o márketing emocional e o experiencial como ferramentas clave.
Deixando xa atrás aquel desfile provenzal, a casa foi causante dunha infinidade de experiencias físicas
que se han viralizado, e a súa presenza en redes tamén o facilitou. O seu perfil de Instagram conseguiu
chamar a atención de máis dun grazas a unha constante xeración de contido inspiracional, e a nontan-
típica conversión entre a persoa (Simon) e a marca (Jacquemus), que permite a súa relación tan
próxima co público.
É por isto que o obxectivo do traballo é estudar como a firma conseguiu posicionarse no mercado a
través da súa estratexia de comunicación, utilizando unha prominente coherencia entre a súa
branding, o márketing experiencial e o márketing emocional.
A través dunha revisión bibliográfica e unha análise de contido da marca, o estudo permitiunos
concluír que o éxito da mesma provén das estratexias de comunicación vinculadas á viralidad e á
creación de comunidades, e que parte do seu éxito vén tamén da súa forma de vender non-invasiva;
inspirando.Neste sentido, atopar a forma de transmitir a súa branding dunha forma única a través do
márketing experiencial e o emocional, foi clave.
Grazas a atopar a fórmula do seu éxito, Jacquemus conseguiu posicionarse no ultra competitivo sector
da moda nun período moi curto de tempo, situándose moi preto das grandes casas de moda que teñen
detrás séculos de historia. É por isto que “Jacquemus é máis que unha boa marca, é unha boa idea”
(Girela, 2018).[Abstract] Simon Porte (Salon-de-Provence, 1990) is the creative head of the French fashion house Jacquemus,
a brand born in 2009, which in recent years has managed to earn the prestige and recognition of the
world's leading magazines and designers. After winning the special jury prize at the 2015 LVMH Prize,
the brand's trajectory was catapulted a few years later, when its 10th anniversary fashion show in a
lavender field in French Provence caused a furor in the media.
His collections are marked by stories that transport us to his own universe; the south of France, love,
the Mediterranean, nature, sunlight and the textures of a painting. Simon creates his own characters,
writes the script, and projects his film season after season through his social networks and his fashion
shows. With a very clear idea, Jacquemus conveys its identity using emotional and experiential
marketing as key tools.
Leaving behind that Provençal fashion show, the house has been the cause of countless physical
experiences that have gone viral, and its presence in networks has also facilitated it. Its Instagram
profile has managed to attract the attention of more than one thanks to a constant generation of
inspirational content, and the not-so-typical conversion between the person (Simon) and the brand
(Jacquemus), which allows its close relationship with the public.
This is why the aim of the paper is to study how the firm has managed to position itself in the market
through its communication strategy, using a prominent coherence between its branding, experiential
marketing and emotional marketing.
Through a literature review and a content analysis of the brand, the study has allowed us to conclude
that the success of the brand comes from communication strategies linked to virality and the creation
of communities, and that part of its success also comes from its non-invasive way of selling; inspiring,
in this sense, having found the way to transmit its branding in a unique way through experiential and
emotional marketing, has been key.
Thanks to having found the formula for its success, Jacquemus has managed to position itself in the
ultra-competitive fashion sector in a very short period of time, placing itself very close to the big
fashion houses that have centuries of history behind them. This is why "Jacquemus is more than a
good brand, it is a good idea" (Girela, 2018).Traballo fin de grao (UDC.FHD). Xestión Industrial da Moda. Curso 2022/202
Irakurketa zailtasunei aurrea hartzeko software didaktiko baten diseinua eta ebaluazioa.
369 p.La presente tesis describe la investigación llevada a cabo en el diseño del software de intervención Berni para la mejora de las manifestaciones tempranas de la dislexia y en la evaluación de su eficacia. Para ello, por una parte, se detalla el proceso seguido en el diseño del software, la estructura, las características y el funcionamiento. Además, se pormenoriza tanto la versión locial como la página web donde se ubica la versión online del programa educativo (berni.dalata.net). En concreto, el programa en euskera Berni interviene en las manifestaciones predisléxica de conciencia fonológica, velocidad de nombrado, principio alfabético, memoria verbal, lenguaje receptivo-expresivo y conciencia de lo impreso
Collaboration between General and Special Education Teachers in Inclusive Classrooms: A Review of the Literature
Teaching in inclusive classrooms is challenging for teachers, therefore, collaboration is considered one of the main elements for inclusive education to be effective for all students. This paper aims to conduct a literature review of how general and special education teachers implement collaborative practices to meet all students' needs in mainstream schools. Peer-reviewed academic papers and dissertations on collaborative practices were reviewed. The literature review offers an analysis of studies that address how teachers collaborate in the context of inclusive classrooms. The resultant discussion indicates that teachers recognize the value of collaboration but they highlight insufficient and limited collaborative behavior. The review also shows that there is a difference between studies regarding the implementation of collaborative practices and this can be interpreted by the different school cultures in each research. Nevertheless, this paper illustrates a variety of obstacles, which hinder the teachers' partnership and pinpoint the need for specific factors as training, positive attitudes, communication, and more time for the collaboration between teachers to be successful. Finally, this review demonstrates the need for additional research to fill the remaining gaps concerning the development of methods to overcome constraints impeding successful collaboration. Keywords: inclusive education, collaboration, general – special education teachers, obstacles. DOI: 10.7176/JEP/12-6-04 Publication date: February 28th 202
Teachers’ Attitudes towards Inclusive Education at Greek Secondary Education Schools
[EN] Advocates of inclusive education believe in the right of all learners to education and the many benefits it delivers. Teachers’ attitudes and beliefs toward inclusive education are instantly reflected in their classroom activities and practices. This research will concentrate on special and general education teachers in Greek secondary schools. It will investigate their attitudes toward inclusive education and how these attitudes alter as a consequence of variables such as age, gender, teaching experience, and inclusive education training. Quantitative, main, and correlational research was obtained between groups using a non-experimental technique. The sample was taken from 307 educators, who were almost equally divided between general and special education. The SACIE-R questionnaire was used to assess teachers’ attitudes toward inclusive education. The outcomes of the research demonstrated that attitudes toward inclusive education were impacted by the kind of special education received, as well as age and general education teaching experience. Furthermore, positive attitudes were impacted by gender, but negative sentiments and concerns were influenced by general education and special education teaching experience. Finally, the study revealed low levels of negative sentiments, medium levels of concerns, and high levels of favourable attitudes toward inclusive education
Selective Functionalization of Arene C(sp2 )−H Bonds by Gold Catalysis: The Role of Carbene Substituents
The complete regioselective incorporation of carbene units to nonactivated arene rings has been achieved employing gold(I) catalysts bearing alkoxydiaminophosphine ligands, with readily available, nonelaborated ethyl 2-phenyl-diazoacetate as the carbene source. These results are in contrast with the scarce precedents which required highly elaborated diazo substrates. Density functional theory (DFT) calculations have revealed the important role of the R group in the C(R)CO 2Et fragment, which dramatically affects the energy profile of this transformation.We thank the Ministerio de Ciencia e Innovación for Grant PID2020-113797RB-C21, also financed by FEDER “Una manera de hacer Europa”. We also thank Junta de Andalucía (P18-RT-1536) and Universidad de Huelva (P.O. Feder UHU-1260216). I.S. and A.N. acknowledge the support from the Research Council of Norway through its FRINATEK (No. 314321), Centre of Excellence schemes (No. 262695), and the Norwegian Metacenter for Computational Science (NOTUR) for computational resources (project number nn4654k).
Funding for open access charge: Universidad de Huelva / CBU
Projecte de reforma i canvi d'ús d'una nau situada al barri del Raval
Donades les característiques analitzades en els apartats anteriors, en la reconversió de l’antiga
nau industrial objecte del projecte, situada al barri del raval de Barcelona, s’ha optat per la
creació de set habitatges destinats a lloguer per artistes i un espai polivalent destinat a
l’exposició dels treballs realitzats per els inquilins. S’ha optat així per un model de comunitat que
conservi la nau com a conjunt i permeti la interrelació dels seus habitants tant entre ells com
amb l’entorn. En aquesta línia es considera molt important la relació que es crea amb el barri,
entenent que s’ha optat per una solució que interacciona amb l’entorn i s’enenriqueix d’aquest.
El barri de Raval, en continuo desenvolupament es idoni per el desenvolupament d’activitats
artístiques, centre de la cultura i art contemporani de Barcelona ( CCCB, MACBA), el seu interior
també guarda universitats (UB filosofia, geografia i historia, Blanquerna-URL facultat de
comunicació), l’escola d’art Massana, la seu de l’institut d’estudis catalans, així com la futura
seu de la filmoteca de Catalunya. Barri històric amb importants mostres d’arquitectura (des de
el segle XVIII fins a l’actualitat), barri multicultural i lloc d’acollida per a nouvinguts, barri de vida
nocturna amb petits bars emulant la bohèmia francesa, barri de petits comerços de joves
creadors, botigues de segona mà i hotels de gran luxe, barri d’“street art”, graffitis i skaters, el
barri del Raval es un barri que no dorm mai, on sempre estan passant coses i on totes les
propostes semblen encabir-s’hi. En aquest marc resulta idoni pensar en uns habitatges - taller per
artistes, amb el taller situat en la façana principal, desenvolupant així un carreró per al treball
d’artistes, procurant donar un nou ús a l’antiga fabrica, creant així una fabrica d’art. Altrament
l’espai polivalent funciona com a aparador del que està passant en aquesta comunitat
d’artistes, i d’alguna forma retorna al barri allò que ha rebut. La galeria d’art, la botiga i el petit
cafè -tertúlia, funcionen com un espai comercial públic dintre el barri i animen a la gent que
passeja a conèixer el treball dels inquilins que habiten les vivendes taller.
- Tipus d’intervenció:
La intervenció a realitzar a la nau és la de reforma per al seu canvi d’ús, alguns elements
requereixen la seva rehabilitació com es el cas de l’antiga coberta que ha de ser substituïda per
una nova. La reforma consisteix en l’enderroc d’antics envans i la construcció de noves
divisions. En qualsevol cas es conserva l’estructura original que on és necessari es reforça amb
una supletòria.
En la intervenció s’ha tingut en compte l’adequació constructiva a la normativa actualment
vigent (LOE, CTE, decrets habitabilitat i accessibilitat), d’altra banda s’han considerat mesures
d’adequació mediambiental tant en la tria de materials com amb la incorporació de mesures
que millores l’eficiència energètica de l’edifici i la incorporació de energies renovables.
- Ús característic de l’edifici i altres usos previstos
Es preveu l’ús d’habitatges, per a les set vivendes-taller i un ús comercial a l’espai polivalent
- Programa funcional
Els habitatges estan formats per planta baixa i altell, la planta baixa esta la destinada a la zona
de dia de l’habitatge i també allotjarà en l’entrada el taller. Tots els habitatges disposaran d’un
taller, estar- menjador, cuina, bany complementari i un petit pati exterior. En l’altell es disposa la
zona de nit de l’habitatge on depèn de la tipologia de l’habitatge hi haurà un dormitori, dos o
tres i un o dos banys.
L’espai polivalent costa d’una espai expositiu/galeria flexible en funció de les obres a exposar,
una cafeteria amb taules tant el l’interior com en l’exterior i dos banys (homes i dones, sent un
adaptat a persones amb minusvalia) . També disposarà d’una botiga.
- Relació amb l’entorn
En l’intervenció de la nau es pretén mantenir la relació ja existent entre l’antiga indústria i
l’entorn en el que es trobava. D’aquesta manera s’opta per mantenir el ritme de la
façana que dona al carrer Sant Martí, aprofitant cada un dels finestrals/porta (tot i que
algun es troben tapiats) per delimitar els habitatges, d’aquesta manera cada un
d’aquests finestrals es converteix en l’entrada als habitatges fruit del canvi d’ús. De
manera similar s’actua amb l’espai polivalent, aprofitant la gran entrada, que abans
servia d’entrada a trànsit rodat a la nau, per permetre un gran espai obert de
comunicació de la galeria d’art amb el carrer, els dos finestrals restants de la façana del
carrer Sant Martí s’aprofiten per fer el servei d’aparador de la botiga de l’espai polivalent.
Així podem veure com la façana del carrer Sant Martí, tota ella, actua com a espai
d’intervenció amb el barri i els seus passejants, convidant en el cas de l’espai polivalent a
entrar i fer-se partícip de l’experiència artística de la comunitat, volent ésser aquest un
espai d’intercanvi entre la comunitat i la gent que hi entra
- …