Globalización, anti-globalización y políticas de reducción de daños y riesgos

[ES] Se analizan las características básicas de la globalización y su relación con la cuestión de las drogas y, por otra parte, la emergencia de políticas de reducción de daños y riesgos. El tráfico ilegal de drogas se puede considerar como elemento de poder que consolida el desequilibrio mundial de fuerzas. Frente al prohibicionismo se contrapone una “cultura positiva de las drogas” que permita minimizar sus aspectos más negativos en un proceso de normalización, asegurando además una participación ciudadana que garantice una gestión democrática transparente.[EU] Globalizazioaren oinarrizko ezaugarriak drogen gaiarekin duten erlazioa aztertzen da. Beste alde batetik arrisku eta kalteen murrizketa politikak aztertzen ditu. Drogen legez kanpoko trafikoa mundu mailako indarren desoreka finkatzen duen botere elementutzat bezala har genezake. Prohibizionismoaren aurrean kontrajartzen den “drogen kultura positiboa” behar dugu aspektu negatiboak minimizatzeko, normalizazioaren ikuspegi batetik, kudeaketa demokratiko gardena bermatzen duen hiritarron partaidetza.[EN] This contribution analyzes the basic features of globalisation and their relationship to the drugs issue; the emergence of harm and risk reduction policies is also considered. Illegal traffic of drugs can be seen as an element in the consolidation of the world balance of forces. A “positive culture of drugs” is formulated against prohibitionism, trying to minimize the most negative aspects through a normalization process and assuring at the same time the participation of citizens able to guarantee a transparent and democratic management of the issue.[FR] On analyse les caractéristiques de base de la globalisation et son rapport avec les drogues et, d’autre part, l’urgence des politiques de réduction des dommages et des risques. Le trafic illégal de drogues peut être considéré comme un élément de pouvoir qui consolide le déséquilibre de forces à l’échelle mondiale. Face au prohibitionnisme on oppose ”une culture positive des drogues” qui permet de diminuer ses aspects plus négatifs dans un processus de normalisation, en assurant, en outre, une participation des citoyens qui garantit une gestion démocratique transparente

La normalización del cannabis desde una perspectiva global. Percepciones sociales y políticas públicas

[ES] Se discuten algunos de los problemas planteados en torno a la normalización del cannabis; mas específicamente, las dificultades de valorar y gestionar las percepciones sociales, de cara a la intervención social en aquellos aspectos que se consideran problemáticos en relación a su consumo. Así, tras unos breves apuntes sobre las relaciones entre percepciones sociales y políticas sobre drogas, se esboza la discusión del concepto de riesgo. Finalmente, se exponen algunas de las características más sobresalientes del momento actual de las drogas en España, y algunos datos respecto a la normalización del cannabis en relación a las actuales políticas de drogas.[EU] Kannabisaren normalizazioaren gainean planteatzen diren hainbat arazo eztabaidatzen dira; adibidez, gizarte perzeptzioak kudeatu eta baloratzeko zailtasunak, esku hartze sozialari dagokionez, kontsumoen gaineko aspektu problematikoen inguruan. Era honetan, gizarte perzeptzioak eta drogen gaineko politiken arteko erlazioak ikusi eta gero, “arrisku” kontzeptuaren gaineko eztabaida ematen da. Azkenik, Espainiako gaur egungo drogen inguruko ezaugarri nagusienak argitzen dira eta kannabisaren normalizazioak egungo drogen gaineko politikekin duen erlazioari buruzko zenbait datu azaltzen dira.[EN] This contribution focuses on the problems generated by the normalisation of cannabis; particularly, on the difficulties of appreciation and management of the social perceptions in order to assure a social intervention over those aspects that are considered problematic concerning the drugs use. After an introduction on the relationship between social perceptions and drug policy, the discussion focuses on the concept of risk. Finally the author explains some of the most important features of the present situation of drugs in Spain and gives information on the normalization of cannabis in the frame of the present drug policy.[FR] On examine certains problèmes autour de la normalisation du cannabis; plus spécifiquement, les difficultés d’évaluer les perceptions sociales, face à l’intervention sociale dans ces aspects qui sont considérés problématiques par rapport à la consommation de cannabis. Ainsi, après un bref analyse du rapport entre les perceptions sociales et les politiques de drogues, on pose la discussion du concept de risque. Enfin, on explique les caractéristiques les plus remarquables des drogues en Espagne, et quelques données sur la normalisation du cannabis par rapport aux actuelles politiques de drogues

Tumors benignes vs. tumors malignes

Entenem com a tumor el creixement anòmal, per excés, d’una massa de cèl·lules determinades, que poden ser com les cèl·lules normals de l’organisme o bé pot tractar-se de cèl·lules atípiques. La diferència essencial entre els tumors benignes i els malignes rau en la  capacitat dels malignes d’escampar-se per tot el cos, per la qual cosa, el pronòstic d’aquests és, en principi, pitjor que el dels benignes. Aquesta afirmació pot no ser del tot certa, ja que pot donar-se el cas de tumors malignes amb baixa malignitat i de fàcil tractament i en l’altra banda tindrem els tumors benignes difícils de localitzar i de tractar i que poden ser força invalidants, com seran aquells que afectin a estructures de vital importància (cor, cervell...).Mots clau: tumor, tumors benignes, tumors malignes. ResumenSe denomina tumor al crecimiento anómalo, por exceso, de una masa de células determinadas, que pueden ser como las del propio organismo o bien tratarse de células atípicas. La diferencia esencial entre tumor benigno y maligno estriba en la capacidad de los malignos de extenderse por todo el cuerpo, por lo que el pronóstico de éstos, en principio, es peor que en el caso de los benignos. Esta afirmación puede, en determinadas ocasiones, ser discutida, ya que puede darse el caso de tumores malignos con malignidad baja y tratamiento sencillo y, por otro lado, tumores benignos difíciles de localizar y tratar que pueden ser altamente invalidantes, como son los que afectan a estructuras de importancia vital (corazón, cerebro...). Palavras clave: tumor, tumores benignos, tumores malignos.AbstractTumor is the name of an abnormal growth, by excess, of a mass of certain cells, which can be as the body itself or being atypical cells. The essential difference between benign and malignant tumor lies in the ability of the malignant ones to spread throughout the body, so the prognosis of these, in principle, is worse than in the case of the benign ones. This statement can, on occasion, be discussed, as it may be the case of malignant tumors with low malignancy and simple treatment and on the other hand we have benign tumors difficult to locate and treat that can be highly disabling, as they will be affecting vital structures (heart, brain...) Key words: tumor, benign tumor, malignant tumor

Estudi de la regulació de la proteïna proapoptòtica RTP801 per l’E3 ubiquitina lligasa parkina en la malaltia de Parkinson

[cat] Les mutacions del gen PARK2 estan associades amb l‘aparició de parkinsonisme juvenil autosòmic recessiu (AR-JP). A través de diferents mecanismes aquestes mutacions comporten la pèrdua de la funció E3 lligasa de la proteïna parkina, amb el que promouen l’acumulació tòxica de proteïnes que resulta en una lenta però progressiva degeneració i mort neuronal. En aquest treball, s’ha descrit la proteïna RTP801/REDD1, proapoptòtica i reguladora de la cinases de supervivència mTOR i Akt, com a substrat de la parkina. L’E3 lligasa parkina interacciona amb la proteïna proapoptòtica RTP801 i en catalitza la poliubiquitinització K48, facilitant així la seva degradació proteasomal, i contribuint a mantenir-ne els nivells proteics baixos. En efecte, s’ha observat que la pèrdua de funció de la parkina provoca una acumulació de l’RTP801 en models cel·lulars i en ratolins genoanul·lats per parkina (PaKO). L’augment en els nivells de la proteïna RTP801 també és remarcable en seccions post mortem de la substància negra pars compacta (SNpc) i en fibroblasts de pacients amb mutacions patològiques del gen PARK2. Per altra banda, l’expressió ectòpica de la parkina disminueix els nivells proteics de l’RTP801 i exerceix un efecte protector vers la toxicitat dependent de l’elevació d’aquesta, ja sigui per la sobreexpressió ectòpica de l’RTP801 o pel tractament amb la neurotoxina parkinsoniana 6-OHDA. Aquest efecte és dependent de la poliubiquitinització i degradació de l’RTP801, com ho demostra l’absència de protecció vers el mutant no ubiquitinitzable RTP801 K-R. De manera consistent, la parkina mutant inactiva falla en produir aquest efecte protector, mentre que la depleció de la parkina produeix una exacerbació dels efectes deleteris de l’RTP801 i contribueix a la inactivació de la via de supervivència cel·lular mTOR/Akt. Per tot plegat, es proposa que la parkina és capaç de prevenir l’acumulació tòxica de la proteïna proapoptòtica RTP801 en un context parkinsonià. En conjunt, aquests resultats indiquen que l’RTP801 es un nou substrat de l’activitat E3 lligasa de la parkina, y que podria estar contribuint a la neurodegeneració causada por la pèrdua de l’expressió o activitat de la parkina. L’intercanvi d’informació entre neurones és un procés vital que té lloc en els contactes sinàptics, o sinapsis. En aquest treball s’ha demostrat que l’RTP801 es troba especialment expressat en les espines sinàptiques en conjunció amb la densitat postsinàptica dels contactes excitadors. A nivell funcional, s’ha vist que l’RTP801 ectòpica provoca un deteriorament de la transmissió sinàptica excitadora, causat per la disminució en la intensitat de l’expressió de diverses proteïnes sinàptiques. També s’ha determinat que l’efecte deleteri de la toxina 6-OHDA sobre el sistema de neurotransmissió glutamatèrgica és dependent de l’elevació dels nivells sinàptics de l’RTP801. Inesperadament, la manca de parkina tan sols produeix una lleuger increment dels nivells sinàptics de l’RTP801, tal com es dedueix dels experiments realitzats en cultius corticals de rata, i en ratolins PaKO, on inesperadament la proteïna RTP801 es situa preferentment en el compartiment presinàptic. Al contrari que en el teixit humà estriatal post mortem, on l’RTP801 és postsinàptic. La pèrdua d’innervació dopaminèrgica a l’estriat parkinsonià promou un efecte distròfic en les dendrites de les neurones espinoses mitjanes estriatals. En aquest treball s’ha descrit que les mostres estriatals post mortem provinents de pacients parkinsonians presenten una major acumulació de l’RTP801 tant en els homogenats com en les sinapsis, així com una reducció de l’activació de la via mTOR/Akt. Aquestes observacions obren la porta a una possible implicació de l’RTP801 en la disfunció sinàptica estriatal característica de la malaltia de Parkinson.[eng] Mutations in the PARK2 gene are associated with an Autosomal Recessive form of Juvenile Parkinsonism (AR-JP). These mutations affect parkin solubility and impair its E3 ligase activity leading to a toxic accumulation of proteins within susceptible neurons that results in a slow but progressive neuronal degeneration and cell death. Here, we report that RTP801/REDD1, a pro-apoptotic negative regulator of survival kinases mTOR and Akt, is one of such parkin substrates. We observed that parkin knockdown elevated RTP801 in sympathetic neurons and neuronal PC12 cells while ectopic parkin enhanced RTP801 poly-ubiquitination and proteasomal degradation. In parkin knockout mouse brains and in human fibroblasts from AR-JP patients with parkin mutations, RTP801 levels were elevated. Moreover, in human postmortem Parkinson’s disease (PD) brains with mutated parkin, nigral neurons were highly positive for RTP801. Further consistent with the idea that RTP801 is a substrate for parkin, the two endogenous proteins interacted in reciprocal co-immunoprecipitates of cell lysates. A potential physiological role for parkin-mediated RTP801 degradation is indicated by observations that parkin protects neuronal cells from death caused by RTP801 over-expression by mediating its degradation, while parkin knockdown exacerbates such death. Similarly, parkin knockdown enhanced RTP801 induction in neuronal cells exposed to the PD mimetic 6-OHDA and increased sensitivity to this toxin. This response to parkin loss-of-function appeared to be mediated by RTP801 since it was abolished by RTP801 knockdown. Taken together these results indicate that RTP801 is a novel parkin substrate that may contribute to neurodegeneration caused by loss of parkin expression or activity. In this work it has also been investigated the role of RTP801 in synaptic plasticity. We have observed high RTP801 expression in the postsynaptic compartment in rat striatum, cortex, hippocampus and ventral midbrain. The synaptic sublocalization of RTP801 in human striatum is also clearly postsynaptic. At a functional level, ectopic RTP801 dampens the excitatory synaptic transmission by decreasing the levels of several synaptic markers. It has also been shown that the deleterious postsynaptic effect of 6- OHDA is dependent on RTP801 induction in cortical cultures. Finally, we described that RTP801 accumulates in the synaptosomes isolated from striatal postmortem tissue from PD and AR-JP patients, where we have also described an inactivation of the mTOR/Akt, which may contribute to the striatal synaptic dysfunction in PD

Ecologia i telecomunicacions

Peer Reviewe