Canvi social i conflictivitat als segles XVIII i XIX. El cas d'Osona

Aquest article analitza la conflictivitat que es produeix durant el segle xviii i la primera meitat del xix a la comarca d’Osona. S’hi estudien dos tipus de conflictes diferents: d’una banda, els lligats a la provisió de productes bàsics per al mercat local; de l’altra, la conflictivitat derivada de l’àmbit productiu, amb els canvis socials derivats del procés de modernització industrial com a rerefons. Al final, es fa una referència als conflictes per l’aprofitament de la llenya dels boscos i a un conflicte amb motiu de la recaptació de nous impostos que va esclatar a Gurb durant la primera dècada del segle xix

Règim meteorològic i desenvolupament industrial a Osona (1835-1900)

El desenvolupament industrial de Catalunya durant el segle xix va estar condicionat per l’absència de fonts barates d’energia. Davant de la carestia del preu del carbó, les indústries de la comarca d’Osona es van veure obligades a utilitzar els recursos hídrics, especialment el riu Ter, per poder ser competitives. No obstant això, aquest riu es caracteritza per fluctuacions importants del seu cabal. Aquesta variable marcà les relacions socials entre treballadors i empresaris i va donar una dimensió moral al fet de treballar

Les Petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada

Aquest article estudia les petjades mítiques que es troben a Catalunya, entenent per petjada mítica qualsevol forma del medi natural que sigui vista com la marca del peu d'algun personatge mític sobre alguna superfície natural, normalment la roca. Normalment, aquestes petjades han estat atribuïdes a sants, verges, al mateix déu i als dimonis, sense oblidar els casos d'altres personatges més o menys històrics. Moltes vegades donen lloc a referents toponímics i en tots els casos estudiats algun tipus de narració llegendària explica la seva aparició. Aquest estudi se centra en les primeres manifestacions que s'han pogut documentar i només tracta de manera esporàdica alguns casos referenciats un cop arribat el segle xx. S'ofereix, per primera vegada, un intent d'explicació de la diversitat d'orígens que ha donat lloc a unes formes més o menys semblants sobre la nostra geografia i a les llegendes que les expliquen.Las huellas míticas en Cataluña: una geografía casi inexplorada. Este artículo estudia las huellas míticas que se encuentran en Cataluña, entendiendo por huella mítica cualquier forma del medio natural que sea vista como la marca del pie de algún personaje mítico sobre alguna superficie natural, normalmente la roca. Normalmente, estas huellas han sido atribuidas a santos, vírgenes, al mismo dios y a los demonios, sin olvidar los casos de otros personajes más o menos históricos. Muchas veces han dado lugar a referentes toponímicos y, en todos los casos aquí estudiados, algún tipo de narración legendaria explica su aparición. Este estudio se centra en las primeras manifestaciones que se han podido documentar y sólo trata de manera esporádica algunos casos referenciados una vez llegado el siglo xx. Se ofrece, por primera vez, un intento de explicación de la diversidad de orígenes que ha dado lugar a unas formas más o menos similares sobre nuestra geografía y a las leyendas que las explican.Catalonia mythical foot prints: an almost unknown geography. This article studies the mythical footprints found in Catalonia. We call mythical footprints forms and marks appeared in the natural environment, especially in rocks that are considered as the traces of a mythical character. Usually, those traces are believed to be the traces of Saints, Virgin Mary, or even Good or devils, but also from other characters more or less historic. Sometimes, these legends have become toponymic references, and in all the cases analyzed here, there is a narration that explains the reason for that name. This paper focuses on the first documented cases and in a few cases there are also exams from the twentieth century. For the first time, this paper presents an explanation of the diversity of origins and the commonalities of forms and geographies, and of the legends that explain them

Recensions

Eduardo BERICAT ALASTUEY. "Sociología de la movilidad espacial. El sedentarismo nómada