Roma i Casanovas, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L A U R O  I 
El meteordeg Dionis Puig. (El Cultivador Moderno, Barcelona, juny 1914. Biblio~eta IACSI) 
T R E B A L L S  
Francesc Roma i Casanovas CONSIDERACIONS SOBRE 
L1OBRA DE DIONIS PUIG 
L'AGRICULTURA I EL PROBLEMA DE L'AIGUA 
L'any 1990, en el primer número de la revista Lauro, 
Jordi Planas publicava una notícia biogrhfica del 
meteorbleg granolleriDionís Puig (1 853- 1921) ('1. En 
aquest article vull aprofundir les seves idees cienti- 
fiques, especialment en el que fareferkncia al proble- 
ma de l'aigua i les seves relacions amb els estudis de 
meteorologia i d'espeleologia, tot situant-10s en el 
context sbcio-econdmic en el qual es gestaren. 
En l'obra de Dionis Puig sobresurt un element al 
voltant del qual gira totala sevaconcepció científica: 
l'aigua i la seva utilitat. De fet, si el nostre autor va 
arribar a tenir aquest tipus de preocupacions, es va 
(1) PLANAS, Jordi (1990): "Dionis Puig: Una vida dedicada a la recerco cientifica". lauro, núm. 1, phg. 24-28, Granollers 
(2) VICENS VIVES, Joume (1983): Industrials ipoliticr. Vicenrvives, phg. 36, Barcelona 
(3) PUIG, Dionis (1905): l a  requin en Espaia y sus causar. Cambio de ru régimen climatológico, phg. 9, Barcelona 
(4) PUIG, Dionis (1913): Dinamica otmorMrka y barograh de Furopa, Libreria de Feliu y Susanna, phg. 206, Barcelona 
deure al fet que va viure en un moment en el qual 
l'agricultura, tot i la tendkncia a perdre progrcssiva- 
ment el seu pes preponderant en l'estructma econb- 
mica catalana i espanyola, encara mantenia un im- 
portant pes en aquest conjunt. Segons Vicens Vives, 
el 88% del territori catal2 estava conreat a final del 
segle XIX i principi del XX I?). Si no tenim present 
aquest punt de partida, les seves idees poden semblar 
una mica anacrbniques, tot i que bona part ens fan 
adonar de temes que encara són ben vigents avui dia. 
En aquest context, la pervivkncia a Catalunya d'un 
sector agrícola important que necessita acarar la seva 
definitiva modernització permetri el sorgi~nent d ' ~ ~ n a  
situació en la qual es mantenen elements Sins a cert 
punt desfasatsjunt aaltres mostres d'indicadors d'un 
futur cada cop més basat en una agricultura intensiva 
i de mercat. Dionis Puig, al mateix temps que defensa 
algunes postures de caire fisiocrhtic, és un fidel 
representant d'unes idees que també dcfensava 
Joaquín Costa, qui amb la seva política hidrhulica 
volia assolir el desenvolupament agrari i social del 
país. Per a Dionis Puig, el signe indicador de la 
riquesa d'una nació era l'agncultura, la qual perme- 
tia convertir el treball de les persones en riquesa. És 
per aixb que es queixava de la manca de densitat de 
població agrhria, fet que el feia pensar que el proble- 
ma espanyol era senzillament agrari i que calia 
aplicar-li diverses solucions O). La concepció de Puig 
es basava en l'intent de regenerar l'agricultura es- 
panyola i fer-la més moderna i competitiva. En 
aquest procés de modernització no manquen unes 
dosis incipients de critica social, perb la seva apor- 
tació fonamental va consistir en la defensa d'una 
skrie de mesures innovadores sobre el camp, mesu- 
res que varen trobar un suport important en ]'Institut 
Agrícola Catalh de Sant Isidre (IACSI), el qual va 
publicar l'any 1905 la seva obra (<La sequí0 ell Es- 
pañau. No es pot afirmar que el nostre autor consi- 
derés que tots els problemes agraris eren de caire 
exclusivament tkcnic, perb sique és a aquests aspectes 
als quals va dedicar els seus esfor~os,  creient que <<El 
progreso del cultivo agrario es la base para el cngran- 
decimiento nacional>> (4). Puig creia que el canvi 
tkcnic, d'una manera o altra, generaria el canvi en les 
condicions de treball i en la constitució de la propietat 
rural, perd en cap moment no va deixar explicitats els 
mecanismes a través dels quals aixb s'havia de 
produir. 
L A U R O  
Ara bé, en un país amb un clima caracteritzat per una 
sey~icra gairebé endbmica, amb un procés de deser- 
tit~ació Important -detectat pel nostre autor i per 
molts dels excursionistes de l'kpoca-, afavorir el 
desenvolupament de I'agricultura havia de dur apa- 
rellada la necessitat del regatge i, per tant, l'aigua 
havia d'adquirir valor de bé preciós. En aquest 
contcxt és on I'aigua s'investeix d'unes caracteristi- 
ques especials, les quals reflecteix molt bé el nostre 
autor: <<El a g ~ a  es la gran comandataria de la agricul- 
tura, el verdadero signo indicador de la riqueza de 
una nación, que siempre se halla en razón directa del 
caudal dc aguaqueposee. Donde aparece un filete de 
agua, estri en presencia de un eleinento de riqueza, 
que aunque no se le utilice como generalmente 
succde en España, subsiste, aunque en estado de 
potencia>> li ) .  
En I'obra de Dionis Puig, I'aigua esdevé un valor 
importantissiin com a font de millora econbmica i 
social. Qualsevol tipus d'aigua és interessant per a 
ell, especialment l'aigua de pluja, a la previsió de la 
clual dedicari trenta anys de la seva vida i la qual es 
plantejari en alguna ocasió de produir de forma 
artificial. com ja s'havia provat en altres llocs 
d'Europa. L'aspecte que vincula Puig i l'estudi de la 
meteorologia és forga conegut, especialment des- 
prbs dels treballs d7Amador Garrell i de Jordi Planas 
sobre cl nostre autor 'h'. Sobre aixb només vull re- 
cordar com Dionis Puig i Soler va ser soci delegat a 
Granollers del Centre Excursionista de Catalunya. 
En el rnarc d'aquesta entitat el dia 22 de febrer de 
I 894 va fer una conferbncia sobre els seus treballs en 
111atkria de meteorologia. Encara estem lluny del seu 
viatgc a Paris per tal de demostrar els seus coneixe- 
ments (1 899), per6 ja en aquells dies, el nostre autor 
va deknsar, davant del president de 1'Acadbmia de 
Ciencies i del director de l'observatori meteorolbgic 
de Vilafranca, una teoria tkrmica de la dinimica 
atmosl'krica que refusava la dels corrents atmosfkrics 
desviats pel moviment de rotació terrestre. Ja aquell 
dia par121 de Catalunya des del punt de vista meteo- 
rolbgic i insistí en el canvi de rbgim climitlc, el qual 
es podia endevinar darrera la baixada de temperatu- 
res a l'hivern i primavera i la manca de pluges a 
I'cstiu. Segons ell, aixb era causat per la despoblació 
dels novtres boscos i, per solucionar-ho, va demanar 
introduir diferents solucions que coincideixen amb 
les que mbs endavant veurem. 
Un aspecte, fins al moment desconegut, de l'obra 
científica de Dionis Puig, el trobem en la seva 
viticulació als primers estudis de caire espeleolbgic 
aCalal~~nya~". Amb el que porto dit fins arajapodem 
veure com, ben possiblement, aquest personatge que 
durant tant temps hem associat a les beceroles dels 
estudis meteorolbgics, s'ha d'associar també a les 
prinicres recerques dins el camp de l'espeleologia, 
fins al punt que Norbert Font i Sagué, I'iniciador 
Biblioteca del Institoto Agrícola Catalán de San Isidro 
Volumen I 
D I O N I S I O  P U I G  
- 
LA SEQUIA EN ESPANA 
Y 
SUS CAUSAS 
- 
BARCELONI\. - 1905 
I > ~ P R E S T A  D E  H E X R I C R  Y C.' E S  C O I A V D I T A  
Calb de Cdrrcga, 318 
Dionis Puig va trobar un suport important en I'IACSI, que el 1905 va publicar el seu estudi 10 
requí0 en Espaio y rus causar. (Biblioteca IACSI) 
d'aquesta practica a casa nostra, podra qualificar 
Dionis Puig com el ccverdader introductor d'aquesta 
ciencia a Catalunya>> 
Vull recordar que aquests dos personatges s'havien 
conegut personalment i no cal subratllar el fet que 
Font i Sagué va tenir una important admiració pel 
meterebleg que vivia a Granollers. Aquesta amistat 
expressa a nivell simbblic una comunió d'idees entre 
els primers estudis de temitica meteorolbgica i les 
primeres recerques pel subsbl catali. També és ben 
evident que entre els primers espeleblegs hi havia 
una idea clara, una idea que ja vkiem en I'obra de 
Dionis Puig: l'aigua subterrhnia era una deu de 
riquesa per al país; endemés el seu cabdal es consi- 
derava gairebé inexhaurible. Per millorar l'estat de la 
(5) l a  sequia en Espaia y rus causos, pag. 15. Aquesta idea també es troba present en Dinomica atmosférica y barografía de Europa 
(6) GARRELL, Amador (1925): "En membri0 de Dionis Puig. La seva error més gran". l a  Gralla, núm. 189: pbg. 3, Granollers. PLANAS, 
Jordi: art, cit 
(7) Vegeu ROMA, Francesc (1992): "Norbert Font i Sogue i el Valler: un premi i unes exploracions". Agrupació Excursionista Granollers, 
Butlletíd'informacio iactivitats, núm. 186: pbg. 173-178, Granollers 
(8) FONT I SAGUE, Norbert (1897): "Cotbleg espeleobgic de Cabiunya". BuLtidelCentre Fxcursionirta de Ca J n y a ,  núm. 35: pbg. 
323. Dionis Puig va mereixer aquesta pel fet de ser el propulsor i coordinador d'uno circular interrogatori que el CEC 
envia als seus socis delegats en 1896, tot preparant la vinguda d'Edouord A. Model. La visita d'oquest espeldleg fronter esti 
considerada com el punt de partida dels estudis espeleoligits a Catalunya, continuats posteriorment pel mateix Font i Sague 
L A U R O  
DIONISIO PUIG V SOLER 
Dinámica atmosférica 
y Barografia de Europa 
BARCELONA 
LlBRERiA DE F E L I U  V SUSANNA 
RONDI OE s*n PEDRO, JB 
1913 
Dinamica atmorPrica y borografia de Europa, publicada a Barcelona el 1913, es I'obra Il~lustroció de la reva obra Dinamita atmorférica y borografio de Europo. (Hemeroteca 
cienlifica mes important de Dionis Puig. [Hemeroteca Municipal Josep Móra) Municipal Josep Móra) 
nostra agricultura calia aprofitar els nostres rius i 
deslliurar les aigües subterrhnies. 
Aquestes idees varen ser molt importants en aquell 
moment i expliquen el ressb que els estudis espeleo- 
lbgics varen tenir en el mateix Lluís MariB Vidal i 
Carreras. Aquest personatge estava molt vinculat a 
Norbert Font i Sagué (va ser ell, com a president del 
Centre Excursionista de Catalunya, qui li va pro- 
porcionar un mínim de material per dur a terme les 
seves exploracions subterranies), i aquest vincle 
existia perquk Vidal considerava que els beneficis 
que l'espeleologia generava a nivell individual i 
general eren molt grans ("'. Segons aquest eminent 
gebleg, l'espeleologia no sols buscava un fi científic, 
sinó que també tenia una perspectiva de benefici 
industrial i agrícola. Per a tots ells, l'aigua era l'or 
convertit en element líquid, per6 aixb era especial- 
ment cert per a Dionís Puig que la considerava el 
ccúnico indicador de la riqueza nacional)) (I0). Segons 
aquest autor calia emprendre un seguit de mesures 
per afavorir que l'aigua de pluja s'infiltrés cap al 
subsbl, a fi d'evitar així possibles inundacions del 
terrer alhora que s'atresorava el bé més preuat que 
ens havia donat la natura. Calia facilitar-ne 
l'acumulació, fins al punt que segons Puig s'havien 
de llaurar els camps seguint les corbes de nivell del 
(9) Vegeu el reu discurs com a president del Centre Excursionista de Catalunya que apareix al Buflletidel Centre Excursionista de 
Catalunya, núm. 36 de rany 1898 
(10) Dinomko ahnorférica y borografio de Europa, pbg. 206 
(I I) La requia en Espaia y rus causar, pbg. 7 
terreny, per afavorir l'absorció i evitar-ne un drenat- 
ge excessivament ripid, el qual no en permetria la 
retenció. 
D'entre totes les mesures encaminades a aquesta 
finalitat vull destacar la defensa de l'extensió del 
regatge. En alguns passatges de la seva obra sembla 
com si l'única manera de solucionar els problemes 
del nostre camp fos l'extensió de la superfície rega- 
da. En el cas espanyol, com va denunciar Dionís 
Puig, s'anava produint un progressiu i preocupant 
retrocés de la superfície arbrada. Aquesta disminu- 
ció de la biomassa vegetal es devia fonamentalment 
a les tales indiscriminades de boscos i a les onades de 
focs forestals que semblaven endkmiques al nostre 
país. Ell va arribar a afirmar que el clima abrasador 
que dominava Espanya era un producte que no 
responia a cap llei física sinó a una accidentalitat 
provocada pel mateix home: (c( ...) 10s mismos locos 
que han destruído la flora nacional, convirtiendo el 
suelo patrio en paramal infecundo, piden agua, pre- 
gonando que el sentido común es el menos común de 
todos 10s sentidos), 'I1). 
Dionis Puig va arribar a veure diferents vies per tal 
de solucionar el problema, la més espectacular pot- 
ser seria la provocació artificial de la pluja, per6 la 
més ecolbgica la va trobar en la plantació d'arbres. 
Dionís Puig va ser conegut pels seus esforgos per 
establir la Festa de 1'Arbre i per premiar aquells 
propietaris que més haguessin fet per la repoblació 
de les seves hisendes. Segons ell, l'arbre era una 
preciosa bomba aspirant, capag d'elevar l'aigua des 
de les profunditats de la terra i de fer-la arr~bar a 
l'atmosfera en grans quantitats de vapor d'aigua. 
També la plantació d'arbres servia per evitar l'erosió 
L A U R O  
dels s6ls laborables i de les muntanyes, alhora que 
era una mesura preventiva contra les inundacions. 
De lnanera que I'increment de la massa forestal duria 
aparellat un augment de la riquesa nacional, com 
també produia el mateix efecte l'increment de les 
zones de regatge, les quals ajudarien a elevar el 
volum de precipitacions anuals del país (molta aigua 
a ~ u b  qi~k es rega s'acabaevaporant). Si s'incrementava 
la zona regada a Espanya fins a cinc milions 
d'hccthrees, a base de repoblar amb arbres i de fer 
crCixer la gespa en els vessants de les nostres mun- 
tanyes, es podria arribar a esperar que plogués durant 
el període d'estiu (I?'. En la seva obra, la sagnia dels 
rius, la construcció de canals i skquies, de pantans, 
mines, sínies i molins de vent era una mesura neces- 
siria, la qual havia de dur com a conseqükncia 
I'cnaltiment de la phtria. 
Es fa difícil considerar Dionís Puig com un dels 
iniciadors de la prictica espeleolbgica a Catalunya 
tot i la cita que en aquest sentit féu Font i Sagué 
mateix. Perb vull ressaltar que és precisament aques- 
ta ~iopricticaactivaallbque ens indicael vincleentre 
diferents est~tdis de la realitat natural del nostre 
entorn al principi de segle. Si poguéssim afirmar que 
Dionís Puig va ser un espelebleg de renom, podríem 
caure en el perill de considerar que el vincle entre el 
desenvolupament de l'agricultura i la practica cien- 
tífica de l'espeleologia era fruit de les dkries d'una 
skric de personatges més o menys brillants. Per6 el 
l'ct que Puig no fos practicant assidu de l'estudi de les 
cavitats, juntament amb la coincidkncia que es pro- 
dueix entre la seva postura i la dels primers espe- 
lehlegs, és allb que dóna valor a aquesta hipbtesi que 
vincula els interessos de modernització agriria amb 
el sorgiment de les practiques científiques, en aquest 
cas la meteorologia i l'espeleologia, a casa nostra. 
Per acabar, valgui dir que no pretenc donar al naixe- 
ment d'aquests estudis unacausalitatúnica, fet aquest 
que només ens allunyaria de la complexitat que 
presideix totes les accions humanes: segurament, 
aqtlcstes cikncies es desenvoluparen en aquell mo- 
nient per un conjunt de factors coincidents. Aquest 
article només n'ha estudiat un. 
(12) alograr la lluvio en verano ius~ifitorio en una natión bien regida los mayores sotrifitios; 
pues bien, el sotrificio que se requiere es construir obrar de riego que centuplican la 
riquezo general del pair, atreten la fortuna de los por~itulares y aumenton la poblatión, 
lo tual es detir que tubren ton tretes el gasto que implicon; el satrifitio que se requiere es 
En la seva obra, Dionis Puig desiatava la importancio dels aprofitomenls hidrbulits. En la 
fotografia, el soll del moli de Brotons, a Coslellter(ol. (Arxiu Folográfic Municipal de Granollers) 
(reor riquem forestal por la tual los extranieros no5 tomon cuantiosos millones, ofreter l'aigua subterranis era una "deu de riquesa" per al pair. En la fotografio, el brollodor de ton 
pastos abundantes a la ganoderio, por la cual resultamos también en défitit embelleter Colet, resullat de les prospeccions de Lluir Serra i Gubrdia Vany 1912, per proveir d'oigua 
el poiraje hatiendo oiracliva la madre patriar [Dinámko aimoskrica borogrofio de potable Granollers. [ la Comarca, Publitotions (do Grollar~Vol. VII, Granollers 1933. 
Europo, pbg. XI i XII) Hemeroteca Municipal Josep Móra] 


Consideracions sobre l'obra de Dionís Puig. L'agricultura i el problema de l'aigua

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert