Bringing public perceptions in the Integrated Assessment of coastal systems : case studies on beach tourism and coastal erosion in the Western Mediterranean /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa tesis aplica el pensamiento sistémico y la Evaluación Integrada (IA) al campo de la gestión costera. En particular, se analiza la contribución que el estudio de las percepciones aporta a los procesos de evaluación ambiental de los sistemas costeros, para mejorar las deficiencias de los métodos más convencionales caracterizados por su unidimensionalidad y dependencia del conocimiento disciplinar. Se han realizado tres estudios de caso relativos a la calidad de las playas en ambientes turísticos y a la erosión costera. El primer caso se ha desarrollado en la zona de la Costa Brava, al Nordeste España. El caso afronta la necesidad de incorporar la perspectiva del usuario a los métodos de evaluación de la calidad de la Playa. Se realizaron 600 cuestionarios a los usuarios de las playas y un conjunto de entrevistas en profundidad a actores locales. Los resultados muestran que los estudios de percepción pueden ser instrumentos muy útiles para los gestores costeros, aportando información sobre el perfil del usuario, sus preferencias y sus valoraciones sobre la calidad de las playas. En estos contextos los sistemas costeros deberían ser gestionados adaptándose a las particularidades ambientales de cada playa y a la diversidad de sus usuarios, evitando prácticas de homogeneización. El segundo caso trata el problema de la erosión costera. El estudio se localiza en Sitges (Cataluña, España) donde se analiza un conflicto social surgido a principios del 2000 como reacción a una propuesta de intervención para frenar la erosión existente. La investigación explora los elementos que dificultan dar respuestas integradas a la erosión costera a partir de un estudio de percepción basado en entrevistas en profundidad. La complejidad e incertidumbre ligadas a los propios procesos erosivos, las características de los marcos de evaluación existentes y el contexto institucional en el campo de la protección costera en España son algunos de las cuestiones analizadas. El estudio muestra como el conocimiento técnico no es suficiente para encontrar soluciones coherentes i sólidas con el contexto local y las necesidades sociales y constata la necesidad de incorporar enfoques más participativos. Finalmente, el tercer caso se desarrolló en el Lido de Séte (Francia) y explora los beneficios de aplicar un Análisis Multicriterio Participativo (AMP) para evaluar estrategias de gestión de la erosión costera. Los resultados muestran que las alternativas más adaptativas como el retroceso controlado de la línea de costa y la recuperación de la dinámica natural son socialmente más aceptados, en el caso de estudio, que alternativas más rígidas basadas en enfoques ingenieriles. El enfoque utilizado contribuye a representar la multidimensionalidad de la costa, integra diferentes perspectivas, facilita el intercambio de conocimiento y permite el tratamiento de la incertidumbre. La disertación concluye ofreciendo una propuesta metodológica para incorporar la dimensión social en la evaluación integrada de sistemas costeros.The present dissertation applies complex system thinking and Integrated Assessment (IA) to the field of coastal management. It emphasises the social perspective and analyses the added value of integrating public perceptions into the processes of assessing coastal socio-ecological systems. It argues that the Integrated Assessment of coastal systems requires moving away from one-dimensional evaluation methods and to develop innovative assessment approaches capable to understand coasts in as highly complex, multidimensional dynamic systems and explicitly acknowledge their inherent degree of uncertainty. Three case studies have been carried out regarding the assessment of beach quality and coastal erosion. The first one was developed in the area of «Costa Brava», North-East Spain, a tourist hotspot. The case study addressed the lack of bottom-up approaches to assess beach quality. The methods, which were applied on six beaches, involved a survey of 600 beach-users and a set of in-depth interviews to local stakeholders. The results showed that public perception surveys can be useful tools for coastal managers. Coastal systems should be specifically managed in an adaptive fashion considering the particularities of each beach and avoiding homogenising practices. In this way, conservation strategies could be prioritised in natural environments with recognised natural values or with higher potential for ecological recovery. While in the other hand, 'hard' interventionist approaches oriented to enhance recreational beach uses could be pursued in those intensively used beaches, normally located along urban water fronts. The second case deals with coastal erosion. It was carried out in Sitges (Catalonia, Spain) and analyzed a conflict that arose at the beginning of the year 2000 as a reaction to a proposal for intervention to cope with coastal erosion. The research explored the elements that make it difficult to give integrated responses to coastal erosion. In this case, the research of public perception was based on in-depth interviews. Issues related to the very nature of the coastal systems - complexity and uncertainty of coastal erosion- were addressed. Furthermore, the work explored the drawbacks of the existing assessment approaches and the policy framework on coastal protection in Spain. The case study showed that the technical knowledge does not fit enough to find robust solutions that satisfy both social needs and technical requirements. The complexity of coastal erosion risks demands to move beyond the existing assessment frameworks where the role of the experts need to be reformulated. This process should open up the debate to other disciplines and knowledge which may bring more adaptive alternatives more in coherence with natural dynamics of coastal systems. The third case was carried out in the Lido of Séte (France) and explored the suitability of applying participatory MultiCriteria Analysis (MCA) to assess different strategies to cope with coastal erosion risks. The methods used involved the Social Multicriteria Evaluation tool of Naiade combined with in-depths interviews and focus groups. Results showed that more adaptive alternatives such as «retreating the shoreline» were preferred by selected stakeholders to those corresponding to »protecting the shoreline» and the Business as Usual proposals traditionally put forward by experts and policy makers on these matters. Participative MCA contributed to represent coastal multidimensionality, elicit and integrate different views and preferences, facilitated knowledge exchange, and allowed highlighting existing uncertainties. The dissertation concludes by drawing a methodological proposal on how to bring social perspective into the assessment of coastal systems. A 3-step procedure is put forward which includes the following: i) a baseline analysis of the values and perceptions of the society under study; ii) institutional analysis and maping out the stakeholders' relationships in order to identify barriers and opportunities to implementing integrated strategies and, iii) a public participation within the assessment process. We argue that all this in-depth knowledge on the functioning of the social system needs to be combined with an in-depth understanding of the dynamics of the ecological system under consideration

Promoting digital inclusion in modern transport systems: the management and use of data in the H2020 DIGNITY project

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.2 - Per a 2030, proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessi­bles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjan­çant l’ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones gran

Collaborative workshop: sustainable civil engineering proposals for real settings

The objective is to familiarize students with real civil engineering problems as posed by social agents (e.g. a city council, a neighbourhood association, etc.) and to foster social responsibility, active and cooperative learning, teamwork and sustainability. A multidisciplinary team accompanies students in finding solutions to problems affecting a region, with the goal of training them in how to sensitively deal with complex urban realities and understand the possible impacts and conflicts of their projects for their region and society. Methodologically, this training strategy is based on active teamwork and cooperation applied to a real case. It is also influenced by service learning in that local stakeholders explain their problems to the students and ask for solutions. This initiative is not part of any study plan but is a complementary teaching activity organized by the Civil Engineering School of Barcelona and worth 3 ECTS for participating students. In 2016-2017, the workshop —covering problems related to harbour design, water quality, pedestrian bridges and retaining walls— as conducted in Marina d’Empuriabrava on the Costa Brava, proving to be a very satisfactory experience for students, teachers and local stakeholders in terms of learning and proposals. In 2017-2018 the workshop has been held in El Vendrell (Tarragona). In the next, editions, it is planned to make ongoing improvements in terms of time organization and teamwork evaluation.Postprint (published version

Beach users’ perceptions of coastal regeneration projects as an adaptation strategy in the western Mediterranean

Some coastal environments facing climate change risks are starting to be managed with nature-based solutions (NBS). Strategies based on the rehabilitation of green infrastructures in coastal municipalities, such as renaturalization of seafronts, are considered adaptive to the effects of climate change but may cause misconceptions that could lead to social conflicts between the tourist sector and the society. A survey was carried out to study user perceptions on the effects of climate change, preferences for adaptation strategies, and the assessment of projects of dune reconstruction. We find that while beach users recognize the benefits of NBS for environmental conservation and storm protection, they show little concern about possible effects of climate change on recreational activity and have limited understanding about the protective capacity of NBS. Thus, a greater effort must be made to better explain the effects of climate change and the potential benefits of NBS in coastal risk management.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

L’Avaluació de l'impacte social en els processos de construcció d'infraestructures i reforma urbana

La intervenció territorial en la construcció de noves infraestructures i la localització d’activitats en els processos d’urbanització, desencadenen una sèrie d’impactes socials i ambientals -directes o induïts- positius i negatius. La modificació de l’espai on es desenvolupen les activitats econòmiques i les formes de vida, afecta també la qualitat de vida i els hàbits de la societat. Així s’inicia un procés de transformació més o menys dinàmica, però sempre irreversible. Aquest conjunt d’efectes requereix una avaluació de l’impacte, per després integrar-la tant en la planificació territorial i urbanística com en la projectació de noves infraestructures, que consideri previsions en un llarg horitzó temporal i diferents escales espacials. En aquest àmbit, les metodologies d’estudi d’impacte s’ha plasmat en una línia de recerca desenvolupada des del Laboratori d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil (LESEC), del Departament d’Infraestructura del Transport i Territor

La Participació social en els plans de mobilitat de la UPC

El Pla de Mobilitat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (PMETSAV) i el Pla del Campus del Baix Llobregat (PMCBL) formen part d’un conjunt de plans de mobilitat sostenible que s’estan elaborant en els campus de la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del LESEC, integrant de l’equip redactor d’aquests plans, s’està contribuint al desenvolupament metodològic de la participació que, com ja reconeix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, esdevé un element clau en el moment de realitzar estudis de diagnosi i concretar les posteriors propostes d‘actuació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència participativa aplicada a cadascun d’aquests plans i avaluar-ne els resultats obtinguts en la fase de diagnosi, que permet extreure’n una sèrie de lliçons per a futurs processos planificadors

Taller col·laboratiu per acostar els estudiants de l´àmbit d'enginyeria civil i ambiental a problemàtiques reals

L'objectiu és acostar l'estudiantat a problemes reals de l'enginyeria civil a proposta d'un agent del territori per fomentar les competències de treball en equip, la sostenibilitat i el compromís social. Per això, s'ha dissenyat un taller basat en l'aprenentatge actiu i cooperatiu, on un equip multidisciplinar acompanya als estudiants per trobar solucions a les qüestions plantejades des del territori. El curs anterior es va fer a Empuriabrava i enguany s’ha portat a terme a El Vendrell amb una valoració positiva per part de tots els estudiants.Postprint (published version

Espais vius: una experiència participativa per l’aprenentatge de la sostenibilitat urbana

Espais vius és una iniciativa d’aprenentatge participatiu per sensibilitzar i transformar des de l’anàlisi de la intervenció urbana i de les actuacions en infraestructures. El principal objectiu és formar professionals sensibles a una realitat urbana complexa i crítics amb els impactes socioambientals i urbanístics que es poden generar. S’ha dissenyat una estratègia d’aprenentatge que combina instruments docents més convencionals (seminaris i sortides) i tècniques d’aprenentatge cooperatiu (tallers a l’aula i cas d’estudi). Dinamitzat a través del web Espais Vius (http://espaisvius.itt.upc.edu), s’estimula un debat obert i continu entorn un cas d’estudi treballat a l’aula. El primer cas d’estudi pren forma en els espais oberts del Campus Nord i el seu teixit urbà, en l’anomenada experiència Living Campus. També s’han tractat altres casos com la transformació del Poblenou i el 22@ i el Parc Lineal de la Sagrera. L’experiència, aplicada a més de 150 estudiants, es valora satisfactòriament per tots els seus participants. Des de l’equip docent es reconeix la millora de l’aprenentatge quan s’implica a l’estudiant a realitats urbanes properes. L’ús del web esdevé un element estimulant per l’estudiant i de gran practicitat pels docents.Peer Reviewe

Integrating Sustainability snd Social Commitment (S&SC) competences in the curriculum at the Barcelona School of Civil Engineering

The importance of integrating the Sustainable Development Goals (SDG) in the curriculum of all the bachelor and master degrees at UPC has been legally and institutionally recognised. At the Barcelona School of Civil Engineering, issues such as professional ethics, environmental impacts of infrastructures, respect for cultural diversity and gender perspective are currently cross-cutting competences highlighted and stated in the study plans as a transversal competence on Sustainability and Social Commitment (S&SC). However, its effective implementation requires significant teaching efforts in order to adapt academic curricula, so far limited to individual non- coordinated initiatives. The launch of the “ODS-Camins Toolkit” project (Toolkit for the Promotion of SDG in the Civil and Environmental Engineering Fields) seeks to encourage the implementation of teaching innovation practices that contribute to the deployment and assessment of S&CS competences. The aim of the project is to exchange experiences, develop new practices, and draft a common pathway for the promotion and implementation of the SDGs in the field of civil and environmental engineering studies. The paper will explain the experience of this one-year project, highlighting barriers, challenges, and sharing the lessons learned with the final purpose of involving all the community in the years to come. It will also present the Toolkit for the Promotion of SDGs in the Civil and Environmental Engineering FieldsPostprint (published version

Análisis de la percepción social para la ordenación de un espacio litoral: la ampliación del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Girona

La evaluación de problemas y conflictos que afectan a la ordenación de las áreas protegidas han impedido una comprensión profunda de la dimensión social. Analizar las percepciones y las actitudes frente a las estrategias puede producir información pertinente para mejorar la gestión de estos espacios. Esta comunicación presenta los resultados de una investigación llevada a cabo en el ámbito del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, en la Costa Brava, Girona, donde una propuesta para ampliar el perímetro del área protegida ha creado un conflicto social grave. Nuestro principal objetivo es explorar la percepción local frente a esta actuación con el fin de profundizar en las causas principales del conflicto y rechazo social. La investigación ha recogido la opinión sobre el problema y la percepción frente a los impactos socioeconómicos y ambientales de la propuesta de ampliación. Se trata básicamente de un análisis de percepción social sobre la base de una encuesta cualitativa con los actores locales. Los resultados muestran diferentes posiciones sociales frente a la solución propuesta. Esencialmente, la intervención es la sensación de amenaza para el futuro de varias actividades socio-económicas (agricultura y turismo). Por otra parte, la desconfianza en la administración pública ha reproducido la aparición de un viejo conflicto.Postprint (published version