Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Ralf KONNERSMANN, Kulturkriti

El pensamiento de la Bildung : de la mística medieval a Philipp Otto Runge

El concepto de Bildung, traducido por "formación", es uno de los más determinantes de la cultura alemana: lo encontramos desde sus inicios en la Edad media hasta nuestros días, ejerciendo una función central en importantes campos como son la religión, la filosofía, la literatura, el arte y la educación. En un principio, el concepto de Bildung tomó relevancia en el contexto de la mística medieval; después su sentido cambió, conservando, empero, durante siglos parte del sentido religioso originario. En este escrito veremos cuatro momentos claves de su historia: la Edad media, el Renacimiento, el Sturm und Drang y el Romanticismo. Y terminaremos con la presencia de este concepto en la obra de un pintor alemán, Philipp Otto Runge, en quien tomó su expresión más abstracta y concreta al mismo tiempo.The concept of Bildung, translated as "formation", is one of the most determining concepts in German culture: we find it since its beginnings in the Middle Ages until today, playing a central role in important fields such as religion, philosophy, literature, the arts and education. At first the concept Bildung became notable in the context of medieval mysticism; later its sense changed, preserving, however, for centuries its original religious sense. In this paper we will see four key moments in its history: the Middle Ages, the Renaissance, the Sturm und Drang and the Romanticism. And we will end with the presence of this concept in the work of a German painter, Philipp Otto Runge, where it took the most abstract and specific expression at the same time

H. E. Richter, l'intent de relacionar psicoanàlisi i ciències de la cultura

En aquest article, s'exposen i es valoren les idees principals de la filosofia de Horst-Eberhard Richter i de la seva l'empresa intel·lectual en el seu intent d'eixamplar les bases i els límits del psicoanàlisi fins abastar el conjunt de les ciències de la cultura, camí que ja havien iniciat també altres autors com ara Erich Fromm, Herbert Marcuse, Bruno Bettelheim, Alexander Mitscherlich, Paul Ricoeur, ..

Herder i la idea d'una nova mitologia

En aquesta comunicació s'analitzen els dos textos, en l'original alemany, en els quals Herder reflexiona sobre la idea d'una nova mitologia: Del nou ús de la mitologia (1767), i Iduna, o la poma del rejoveniment (1796). Explico com en el primer assaig l'autor presenta les característiques principals del que ell anomena «ús heurístic» o «nou ús» de la mitologia; i com en el segon mostra que també l'estudi dels mites nòrdics ens pot proporcionar nous elements per crear una poesia imaginativa. Comparant aquests dos textos, podrem valorar l'aportació de Herder a un tema rellevant en la història de l'estètica, i entendre millor el seu desenvolupament posterior en pensadors del primer Romanticisme alemany com són Hölderlin, Friedrich Schlegel i Schelling.This paper analyses the two texts, in the original German, where Herder reflects on the idea of a new mythology: On the New Use of Mythology (1767), and Iduna, or the Apple of Rejuvenation (1796). I explain how in the first essay the author presents the main characteristics of what he calls «heuristic use» or «new use» of mythology; and how in the second he shows that also the study of Nordic myths can provide us with new elements to create imaginative poetry. Comparing these two texts, we will be able to assess Herder's contribution to a relevant subject in the history of aesthetics and to better understand its later development in thinkers of early German Romanticism such as Höderlin, Friedrich Schlegel and Schelling

La funció de l'artista en el pensament romàntic alemany

Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung dela mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que situà el geni artista com a col·laborador prin-cipal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va con-ceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l'art contemporanis, i també en alguns epígons catalans.The origins of artist's function in German Romanticism go back to the concept of Bildung of medieval German mysticism, to its idea of God as a development process. With the Sturm und Drang this representation took the form of a philosophy of his-tory which placed the artist as genius as the main collaborator on the Creation process. These ideas were given concrete representation by the first Romantics, forming circels, organizing activities and spreading its writings. And Schelling conceptualized them in a philosophy. This romantic thought has had a continuity which can be traced in con-temporary philosophy and art; also in some catalan epigones

Park Güell: Reconstructing the Temple of Jerusalem through Light and Aesthetic Geometry

Having found that about Park Güell some important issues remain to be resolved, this article analyses in detail this work so that studying the relationship of sunlight with its parts, discovers how aesthetic geometry of Peter Lenz is present in it, forming a representation of the Temple of Jerusalem. This imaginary Temple became the centre of reference of a series of buildings made also through aesthetic geometry by other contemporary artists, who along with Antoni Gaudí, Eusebi Güell and other businessmen and politicians, formed a lodge that in the early 20th century, through art, intended to foster a kind of society based on the values characteristic of the first Christian communities. In this way, Park Güell appears as the symbolic foundation on which the Temple de la Sagrada Família should be built

Metaphysics of light in Schelling, the foundation of plastic arts

La metafísica de la llum és una branca de la filosofia poc coneguda fora de la cultura germànica. En aquest escrit, començaré presentant la genealogia d’aquesta disciplina, tractant alguns dels seus tombants més importants: Homer, Parmènides, Plató i Plotí. Després, passaré a abordar l’obra de Schelling, que en ple Romanticisme va convertir la metafísica de la llum en el fonament de la creativitat, especialment en les arts plàstiques. Finalment, il·lustraré aquesta tesi amb dos exemples d’artistes que han aplicat aquestes idees a les seves obres: Philipp Otto Runge, i Bernardí Martorell i Puig. D’aquesta manera, el llegat de Schelling es revela més extens del que fins ara s’ha pensat.Paraules clau: metafísica de la llum, genealogia, Schelling, arts plàstiques, Runge, Martorell i Puig.Metaphysics of light is a branch of philosophy little known outside of German culture. In this paper, I will begin by presenting the genealogy of this discipline, dealing with some of its most important milestones: Homer, Parmenides, Plato and Plotinus. Then, I will address Schelling’s work, who in the middle of Romanticism turned the metaphysics of light into the foundation of creativity, especially in plastic arts. Finally, I will illustrate this thesis with two examples of artists who have applied these ideas to their works: Philipp Otto Runge, and Bernardí Martorell i Puig. In this way, the legacy of Schelling reveals to be more extensive than previously thought.Keywords: metaphysics of light, genealogy, Schelling, plastic arts, Runge, Martorell i Pui

El Parque Güell: Reconstruir el Templo de Jerusalén mediante la luz y la geometría estética

Després d’haver constatat que sobre el Parc Güell encara queden qüestions importants per resoldre, aquest article analitza en detall aquesta construcció, identificant un conjunt de pedres que simbolitza una lògia que pretenia fer obres d’art mitjançant la geometria estètica. Amb aquests treballs, els membres d’aquest grup volien fomentar un tipus de societat basada en els valors de les primeres comunitats cristianes. L’estudi de la relació entre la llum del sol i algunes parts del parc, ens permetrà localitzar-hi una representació del Temple de Jerusalem concebuda amb tal geometria. D’aquesta manera, el Parc Güell es revela com el fonament simbòlic a sobre del qual s’hauria d’erigir el Temple de la Sagrada Família.Having found that about Park Güell some important issues remain to be resolved, this article analyses in detail this work so that studying the relationship of sunlight with its parts, discovers how aesthetic geometry of Peter Lenz is present in it, forming a representation of the Temple of Jerusalem. This imaginary Temple became the centre of reference of a series of buildings made also through aesthetic geometry by other contemporary artists, who along with Antoni Gaudí, Eusebi Güell and other businessmen and politicians, formed a lodge that in the early 20th century, through art, intended to foster a kind of society based on the values characteristic of the first Christian communities. In this way, Park Güell appears as the symbolic foundation on which the Temple de la Sagrada Família should be built.Tras haber constatado que sobre el Parque Güell aún quedan cuestiones importantes por resolver, este artículo analiza en detalle esta construcción, identificando un conjunto de piedras que simboliza una logia que pretendía hacer obras de arte mediante la geometría estética. Con estos trabajos, los miembros de este grupo querían fomentar un tipo de sociedad basada en los valores de las primeras comunidades cristianas. El estudio de la relación entre la luz del sol y algunas partes del parque, nos permitirá localizar una representación del Templo de Jerusalén concebida con tal geometría. De esta manera, el Parque Güell se revela como el fundamento simbólico encima del cual se debería erigir el Templo de la Sagrada Familia

Ressenyes

Obra ressenyada: Georg BOLLENBECK, Eine Geschichte der Kulturkritik. Von Rousseau bis Günther Anders, Munich, Verlag C. H. Beck, 2007