Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung dela mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que situà el geni artista com a col·laborador prin-cipal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va con-ceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l'art contemporanis, i també en alguns epígons catalans.The origins of artist's function in German Romanticism go back to the concept of Bildung of medieval German mysticism, to its idea of God as a development process. With the Sturm und Drang this representation took the form of a philosophy of his-tory which placed the artist as genius as the main collaborator on the Creation process. These ideas were given concrete representation by the first Romantics, forming circels, organizing activities and spreading its writings. And Schelling conceptualized them in a philosophy. This romantic thought has had a continuity which can be traced in con-temporary philosophy and art; also in some catalan epigones
