El discurso argumentativo en actividades de diseño tecnológico colaborativo en el huerto escolar agroecológico

La investigación parte de una intervención didáctica en educación primaria centrada en el diseño y montaje del sistema de riego del huerto de la escuela. Se adopta una orientación critica de acción en el marco de la Agroecología Escolar que promueve el diseño tecnológico colaborativo para el aprendizaje de la complejidad y de la participación democrática. Se pretende conocer la estructura y la dinámica del discurso argumentativo de los alumnos durante la presentación de propuestas y la toma de decisiones sobre el sistema de riego. A través de un enfoque de análisis del discurso se identificaron eventos relevantes en relación a la construcción y evolución de las propuestas de diseño, los conflictos y los acuerdos entorno al sistema de riego poniendo en evidencia las diferencias entre la argumentación científica y tecnológica

El papel de la maestra de educación primaria en la construcción de la competencia eco-ciudadana en el huerto escolar

El huerto constituye un espacio privilegiado del sistema alimentario escolar para construir la competencia eco-ciudadana en educación primaria. La investigación se enmarca en la Agroecología Escolar y se desarrolla en la materia de educación para la ciudadanía. A través de una UD diseñada de manera colaborativa se propone el diseño y montaje de un sistema de riego para el huerto escolar a partir de criterios de sosteniblidad y democracia. A través de un enfoque de análisis del discurso se pretende investigar las funciones de la maestra en dos momentos clave de participación del alumnado: la presentación de propuestas de diseño y la asamblea de huerto para la toma de decisiones. Los resultados apuntan que el papel de la maestra es fundamental ya que orienta la construcción tanto de una mirada más compleja del huerto como de una manera de participar más democrática

La construcción discursiva de la competencia eco-ciudadana en la escuela: La realización de un diseño tecnológico colaborativo en agroecología escolar

En este artículo presentamos una investigación sobre la construcción discursiva de la competencia eco-ciudadana del alumnado de educación primaria durante la realización de un proyecto de diseño tecnológico colaborativo de un sistema de riego para el huerto escolar. Se analizan las interacciones entre el alumnado y la maestra para identificar la evolución del modelo agroecológico y el modelo de participación del alumnado a partir de la comparación entre dos actividades clave, la presentación de propuestas en pequeños grupos y la asamblea de huerto. Los resultados indican que el diseño tecnológico colaborativo orientado a la acción comunitaria constituye un buen contexto para la construcción de un modelo agroecológico de huerto más complejo y de un modelo de participación más democrático.The research presented in this paper focuses on the discursive construction of primary students’ econcitizenship competence during the technological collaborative design of a watering system for the school food garden. The interactions between students and the teacher have been analyzed to identify the evolution of the agroecological model and the participation model when comparing two key activities: the presentation of water system group design, and the food garden assembly. The results indicate that the collaborative technological design oriented towards community action constitutes a learning environment that promotes the construction of a more complex agroecological model and a more democratic participation model

La presa de decisions per consens a l'hort de l'escola primària en el context de la sequera a Catalunya, memòria de recerca

Treball de recerca en el marc del Màster Oficial d'iniciació a la recerca en didàctica de les matemàtiques i de les ciències. El context de la recerca és un hort en l'àmbit de l'educació per la sostenibilitat en una escola pública d'infantil i primària, en la recerca però se centrarà en l'etapa de primària i concretament en el cicle mitjà i superior. L'objecte d'estudi de la recerca és la interacció entre els alumnes en un procés de decisió sobre una acció ambiental. Concretament, una acció per fer front a la situació de sequera a l'hort, és per això que a més de la interacció, s'ha considerat imprescindible analitzar la seva percepció sobre el problema. El moment en el que es va portar a terme l'experiència, la sequera era tema de màxima actualitat als medis de comunicació

La Construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària : la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic /

La tesi doctoral La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic té la finalitat d'explorar el desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort escolar, i en concret en activitats de disseny tecnològic col·laboratiu. Amb aquest propòsit es va dissenyar, de forma col·laborativa amb una mestra, una intervenció didàctica en una escola primària en què l'alumnat va dissenyar i muntar el sistema de reg de l'hort de l'escola a través d'una seqüència de deu activitats. Per tal d'analitzar la construcció discursiva de la competència ecociutadana en dues de les activitats de la intervenció didàctica, s'han definit cinc preguntes de recerca que es focalitzen en diferents components d'aquesta competència. La primera pregunta fa referència al procés de disseny del sistema de reg, és a dir al disseny de l'acció tecnològica. S'ha fet un anàlisi de la construcció i l'evolució de les propostes de disseny, els conflictes i els acords entorn al sistema de reg. Els resultats mostren que l'alumnat tendeix a integrar elements de diferents propostes de disseny, i que no es discuteixen en base a propostes oposades i excloents entre elles. La segona pregunta pretén caracteritzar el discurs argumentatiu que es construeix en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Ens interessa conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció. Els resultats mostren que hi ha diferències entre l'estructura i la dinàmica argumentativa en activitats d'argumentació científica i les activitats d'argumentació en disseny tecnològic per les diferències en els objectius i les demandes. La tercera pregunta que ens plantegem és sobre el model d'hort que es construeix discursivament en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar, prenent com a referència el marc de l'agroecologia escolar. Els resultats indiquen que els conflictes de disseny que es donen entre les diferents propostes tecnològiques, i la necessitat de contextualitzar i concretar el disseny del sistema de reg, fan que s'evolucioni cap a un model d'hort més dinàmic i complex. El desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort, està lligada a la construcció d'un model d'hort però també a un model de participació. Per això, a la quarta pregunta ens plantegem com es construeix i com evoluciona el model de participació en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Els resultats mostren que el disseny col·laboratiu d'un sistema de reg també ha estat una oportunitat per construir un model de participació mes democràtic. Finalment, en interessa conèixer quin és el paper de la mestra en aquest procés, i per això en la cinquena pregunta de recerca analitzem quines són les funcions de la mestra en el procés disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l'hort escolar. Els resultats d'aquest eix d'anàlisi apunten que el paper de la mestra és fonamental ja que orienta la construcció discursiva dels dos models, tot contribuint a desenvolupar una mirada de l'hort més complexa i una manera de participar més democràtica. A partir d'aquest resultats, es conclou que actuar a l'hort com un dels àmbits preferents del sistema alimentari escolar suposa la construcció d'accions que sovint encaixen perfectament en l'àmbit de la tecnologia. Adoptar una orientació crítica de l'acció a l'escola ens ha portat a introduir el disseny tecnològic col·laboratiu com un bon context per aprendre a comprendre de manera més complexa i a participar de manera més democràtica. Aquest treball ha aportat evidències per afirmar que la tecnologia pot constituir un bon context per a desenvolupar la competència ecociutadana de l'alumnat d'educació primària per intervenir en el seu entorn, i fer-ho amb una dimensió col·laborativa i amb valors democràticsThe doctoral thesis The discursive construction of eco-citizenship competence in primary education through collaborative technological design in a school agroecological garden aims to explore the development of the eco-citizenship competence in the school food garden, and the collaborative technological design activities in particular. For this purpose, and in a collaborative way with a teacher, a didactical intervention in a primary school was designed. The students had to design and build the watering system in the school food garden through ten activities. In order to analyze the discursive construction of the eco-citizenship competence in two of the didactical intervention activities, five research questions have been defined focused on different components of this competence. The first question is related to the watering system design process, this means, to the technological action design. The construction and evolution of the design proposals, conflicts and agreements on the watering system have been analyzed. The results show that students tend to integrate elements from different design proposals that are not contrary or mutually exclusive. The second question seeks to characterize the argumentative discourse constructed in a collaborative technological design process in the school food garden. We want to learn about the structure of the argumentative design on the one hand, and the dynamics of the argumentation during the intervention, on the other. The results show that there are differences between the argumentative structure and dynamics in scientific argumentative activities and the argumentative activities in technological design due to the differences in goals and requests. The third question is based on the garden model that is discursively constructed in a collaborative technological design process in the school garden as part of the school agroecology. The results indicate that design conflicts that appear between the different technological proposals and the need of providing a context for the watering system design promotes the evolution of a more dynamic and complex food garden. The development of the eco-citizenship competence in the school garden is not only related to the construction of a garden model but also to a participation model. That is the reason why in the fourth question we consider the way the participation model in a collaborative technological design process in a school garden is constructed and the way it develops. The results reveal that a collaborative watering system design has been a great opportunity to build a more democratic participation model. Finally, we are interested in the roll the teacher plays in this process. Thus, in the fifth research question we analyze the teacher's roll in the collaborative design process of the watering system in the school garden. The results of this analysis show the teacher's roll is essential because it orientates the discursive construction of the two models and it helps developing a more complex food garden approach and a more democratic way of participation. From these results we conclude that acting in a school garden as a preferential field of the school food system means the construction of actions that often fit perfectly in the technological field. The critical orientation of actions at school leads to the introduction of the collaborative technological design as a good framework to learn how to understand things in a more complex way and participate in a more democratic way. This paper provides evidences that proof that technology can build a good context to develop the students eco-citizenship competence in primary school in order to intervene in their environment and to do so in a collaborative dimension and with democratic values

La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic

La tesi doctoral La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic té la finalitat d'explorar el desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort escolar, i en concret en activitats de disseny tecnològic col·laboratiu. Amb aquest propòsit es va dissenyar, de forma col·laborativa amb una mestra, una intervenció didàctica en una escola primària en què l'alumnat va dissenyar i muntar el sistema de reg de l'hort de l'escola a través d'una seqüència de deu activitats. Per tal d'analitzar la construcció discursiva de la competència ecociutadana en dues de les activitats de la intervenció didàctica, s'han definit cinc preguntes de recerca que es focalitzen en diferents components d'aquesta competència. La primera pregunta fa referència al procés de disseny del sistema de reg, és a dir al disseny de l'acció tecnològica. S'ha fet un anàlisi de la construcció i l'evolució de les propostes de disseny, els conflictes i els acords entorn al sistema de reg. Els resultats mostren que l'alumnat tendeix a integrar elements de diferents propostes de disseny, i que no es discuteixen en base a propostes oposades i excloents entre elles. La segona pregunta pretén caracteritzar el discurs argumentatiu que es construeix en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Ens interessa conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció. Els resultats mostren que hi ha diferències entre l'estructura i la dinàmica argumentativa en activitats d'argumentació científica i les activitats d'argumentació en disseny tecnològic per les diferències en els objectius i les demandes. La tercera pregunta que ens plantegem és sobre el model d'hort que es construeix discursivament en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l’hort escolar, prenent com a referència el marc de l'agroecologia escolar. Els resultats indiquen que els conflictes de disseny que es donen entre les diferents propostes tecnològiques, i la necessitat de contextualitzar i concretar el disseny del sistema de reg, fan que s'evolucioni cap a un model d'hort més dinàmic i complex. El desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort, està lligada a la construcció d'un model d'hort però també a un model de participació. Per això, a la quarta pregunta ens plantegem com es construeix i com evoluciona el model de participació en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l’hort escolar. Els resultats mostren que el disseny col·laboratiu d'un sistema de reg també ha estat una oportunitat per construir un model de participació mes democràtic. Finalment, en interessa conèixer quin és el paper de la mestra en aquest procés, i per això en la cinquena pregunta de recerca analitzem quines són les funcions de la mestra en el procés disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l’hort escolar. Els resultats d'aquest eix d'anàlisi apunten que el paper de la mestra és fonamental ja que orienta la construcció discursiva dels dos models, tot contribuint a desenvolupar una mirada de l'hort més complexa i una manera de participar més democràtica. A partir d’aquest resultats, es conclou que actuar a l'hort com un dels àmbits preferents del sistema alimentari escolar suposa la construcció d'accions que sovint encaixen perfectament en l'àmbit de la tecnologia. Adoptar una orientació crítica de l'acció a l'escola ens ha portat a introduir el disseny tecnològic col·laboratiu com un bon context per aprendre a comprendre de manera més complexa i a participar de manera més democràtica. Aquest treball ha aportat evidències per afirmar que la tecnologia pot constituir un bon context per a desenvolupar la competència ecociutadana de l’alumnat d’educació primària per intervenir en el seu entorn, i fer-ho amb una dimensió col·laborativa i amb valors democràtics.The doctoral thesis The discursive construction of eco-citizenship competence in primary education through collaborative technological design in a school agroecological garden aims to explore the development of the eco-citizenship competence in the school food garden, and the collaborative technological design activities in particular. For this purpose, and in a collaborative way with a teacher, a didactical intervention in a primary school was designed. The students had to design and build the watering system in the school food garden through ten activities. In order to analyze the discursive construction of the eco-citizenship competence in two of the didactical intervention activities, five research questions have been defined focused on different components of this competence. The first question is related to the watering system design process, this means, to the technological action design. The construction and evolution of the design proposals, conflicts and agreements on the watering system have been analyzed. The results show that students tend to integrate elements from different design proposals that are not contrary or mutually exclusive. The second question seeks to characterize the argumentative discourse constructed in a collaborative technological design process in the school food garden. We want to learn about the structure of the argumentative design on the one hand, and the dynamics of the argumentation during the intervention, on the other. The results show that there are differences between the argumentative structure and dynamics in scientific argumentative activities and the argumentative activities in technological design due to the differences in goals and requests. The third question is based on the garden model that is discursively constructed in a collaborative technological design process in the school garden as part of the school agroecology. The results indicate that design conflicts that appear between the different technological proposals and the need of providing a context for the watering system design promotes the evolution of a more dynamic and complex food garden. The development of the eco-citizenship competence in the school garden is not only related to the construction of a garden model but also to a participation model. That is the reason why in the fourth question we consider the way the participation model in a collaborative technological design process in a school garden is constructed and the way it develops. The results reveal that a collaborative watering system design has been a great opportunity to build a more democratic participation model. Finally, we are interested in the roll the teacher plays in this process. Thus, in the fifth research question we analyze the teacher’s roll in the collaborative design process of the watering system in the school garden. The results of this analysis show the teacher’s roll is essential because it orientates the discursive construction of the two models and it helps developing a more complex food garden approach and a more democratic way of participation. From these results we conclude that acting in a school garden as a preferential field of the school food system means the construction of actions that often fit perfectly in the technological field. The critical orientation of actions at school leads to the introduction of the collaborative technological design as a good framework to learn how to understand things in a more complex way and participate in a more democratic way. This paper provides evidences that proof that technology can build a good context to develop the students eco-citizenship competence in primary school in order to intervene in their environment and to do so in a collaborative dimension and with democratic values

El papel de la maestra de educación primaria en la construcción de la competencia eco-ciudadana en el huerto escolar

El huerto constituye un espacio privilegiado del sistema alimentario escolar para construir la competencia eco-ciudadana en educación primaria. La investigación se enmarca en la Agroecología Escolar y se desarrolla en la materia de educación para la ciudadanía. A través de una UD diseñada de manera colaborativa se propone el diseño y montaje de un sistema de riego para el huerto escolar a partir de criterios de sosteniblidad y democracia. A través de un enfoque de análisis del discurso se pretende investigar las funciones de la maestra en dos momentos clave de participación del alumnado: la presentación de propuestas de diseño y la asamblea de huerto para la toma de decisiones. Los resultados apuntan que el papel de la maestra es fundamental ya que orienta la construcción tanto de una mirada más compleja del huerto como de una manera de participar más democrática

El discurso argumentativo en actividades de diseño tecnológico colaborativo en el huerto escolar agroecológico

La investigación parte de una intervención didáctica en educación primaria centrada en el diseño y montaje del sistema de riego del huerto de la escuela. Se adopta una orientación critica de acción en el marco de la Agroecología Escolar que promueve el diseño tecnológico colaborativo para el aprendizaje de la complejidad y de la participación democrática. Se pretende conocer la estructura y la dinámica del discurso argumentativo de los alumnos durante la presentación de propuestas y la toma de decisiones sobre el sistema de riego. A través de un enfoque de análisis del discurso se identificaron eventos relevantes en relación a la construcción y evolución de las propuestas de diseño, los conflictos y los acuerdos entorno al sistema de riego poniendo en evidencia las diferencias entre la argumentación científica y tecnológica