Reflexiones sobre la enseñanza de la seguridad en España : razones que justifican el lanzamiento del proyecto MESI

Las enseñanzas universitarias de seguridad informática o seguridad de la información han experimentado en España un espectacular crecimiento. En menos de cinco años se ha multiplicado por 6 la oferta docente y por 27 la presencia de estas asignaturas como obligatorias en carreras técnicas, un incremento espectacular que convierte a esta área de especialización de la informática y de las telecomunicaciones en un caso único y digno de estudio dentro de la formación universitaria. En este artículo se hace un breve análisis de cómo se ha llegado a esta situación y se plantean algunas dudas sobre la amplitud de esta formación universitaria en seguridad y sus perfiles, un tema que por lo visto aún permanece sin solución aparente

Estudi de la situació actual i propostes de millora del sistema de retorn d’envasos buits d’una empresa del sector càrnic per tal d’optimitzar recursos i reduir costos

L’objectiu del present projecte és l’estudi del sistema actual de retorn d’envasos buits d’una empresa del sector càrnic de la província de Girona per tal de proposar un mètode per optimitzar recursos, reduir costos i obtenir la màxima eficiència. L’empresa en qüestió no té un sistema de control de retorn d’envasos, fet que provoca que al llarg de l’any hagin de comprar un gran nombre d’envasos per suplir els que es perden entre els clients. En primer lloc, s’analitzen les dades corresponents al retorn dels envasos buits al llarg d’un any. S’aplica un algorisme de transport, Clarke & Wright, per obtenir les rutes òptimes de recollida d’envasos amb els mitjans de transport disponibles de l’empresa i per a diferents modalitats de recollida. Paral·lelament, es proposa la compra d’un nou vehicle de major capacitat i es fa un anàlisi de viabilitat econòmica per valorar aquesta alternativa. Es comparen les modalitats de recollida així com la viabilitat de la compra d’un nou vehicle i es proposa la utilització del mètode que demostra millors resultats per obtenir els majors beneficis dins d’un marc sostenible. La solució obtinguda és la compra de dues furgonetes en una inversió amb una taxa interna de rendibilitat del 130%, un valor actualitzat net de més de 90.000€, un pay-back de menys de deu mesos i unes emissions anuals de 39 tones de CO2. Amb les diferents polítiques de transport es proposen diverses solucions viables per tal d’aconseguir reduir costos de compra i reutilització d’envasos així com reduir els costos logístics mitjançant una política de rutes òptimes de recollida. Finalment, s’obren possibles línies de millora per a un treball posterior

Actitud 2.0: la política més enllà dels blogs

L'Actitud 2.0 és l'element clau per a aprofitar les possibilitats que el treball i la relació en xarxa proporciona a empreses, organitzacions i administracions. Si una persona és 2.0, vol dir que fa servir les eines del Web 2.0 per a generar xarxa i obtenir beneficis personals o professionals, individuals i col·lectius, compartint coneixement. Aquest article comença definint el Web 2.0 per a demostrar que sense una actitud envers aquest fenomen el concepte no pot arribar enlloc. A partir d'aquesta conceptualització, el document desenvolupa l'aplicació de l'Actitud 2.0 en l'àmbit de la política. El que es coneix com a Política 2.0, diu el text, s'està aplicant més des del punt de vista de la ciutadania que dels mateixos polítics. Per tant, la Política 2.0 crea una nova manera de fer política per part dels ciutadans. Això vol dir que aquests intenten generar una xarxa de la qual els polítics moltes vegades no formen part, fins i tot encara que s'hagin integrat a l'àmbit 2.0. El problema, doncs, és que molts polítics suposadament 2.0 només fan servir les eines -blogs, Facebook, YouTube, Twitter...- sense entrar a fons en les capacitats de la xarxa. Perquè, de fet, la Política 2.0 els permetria conèixer, compartir i escoltar més directament les necessitats i els interessos de la mateixa ciutadania. Arribats a aquest punt, i després de repassar algunes iniciatives interessants de Política 2.0, l'article acaba destacant la importància de la nova generació de nadius digitals, de persones que han nascut amb el fenomen 2.0 integrat, la "generació de la Nintendo". Aquest grup de joves són els qui han de marcar les tendències que es duran a terme en un futur molt immediat: treball i relació en xarxa elevat al màxim exponent. Per tant, ha de quedar clar als polítics que, ara per ara, la Política 2.0 s'ha de fer amb Actitud 2.0, i que aquesta va molt més enllà de tenir un simple blog