Josep Puig i Cadafalch, un esportista científic

La portada d’aquest últim número d’apunts de l’any 2001 és un homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Després d’un any 2000 dedicat a Domenech i Montaner i a l’espera d’un 2002 gaudinià, l’any 2001 ha estat declarat any Josep Puig i Cadafalch , el tercer del grans arquitectes modernistes. Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867. Va estudiar en aquesta ciutat en el Col·legi de Santa Anna de les Escoles Pies, on va acabar el batxillerat als setze anys. En 1883 va iniciar simultàniament la carrera d’arquitecte a l’Escola Provincial d’Arquitectura, i la de Ciències Físico-Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. El 1884 va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts, on va freqüentar les classes de pintura, escultura, gravat, estètica i historia de l’art. Com a arquitecte, las seves realitzacions són nombroses i una gran part encara enriqueix els carrers de Barcelona. S’ha escrit molt sobre les seves obres i també sobre projectes no consumats, com el de la Plaça de Catalunya i el de l’Exposició Universal. Pot ser considerat justament com un dels pares de la Pàtria. La seva vida política, des que, d’estudiant, va militar en el Centre Escolar Catalanista fins que el 1917, a la mort de Prat de la Riba, va ser designat President de la Mancomunitat de Catalunya, es va manifestar essencialment per la seva catalanitat. La seva tasca al front de la Mancomunitat, especialment en el camp cultural, va ser extraordinària. Després, l’exili fins l’any 1942, essent aleshores primordial el seu paper actiu en la recuperació de tradicions catalanes, com la festa de Sant Jordi, i d’institucions, com l’Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch posseïa un esperit despert, ple de nobles inquietuds, però, al mateix temps, tenia un caràcter sec, amb reaccions imprevisibles, a vegades fins i tot violentes, en el qual destacaven la tenacitat i la intransigència

Josep Puig i Cadafalch, un deportista científico

La cubierta de este último número de apunts del año 2001 es un homenaje a Josep Puig i Cadafalch. Después de un año 2000 dedicado a Domènech i Montaner y a la espera de un 2002 gaudiniano, el año 2001 ha sido declarado año Josep Puig i Cadafalch, el tercero de los grandes arquitectos modernistas. Josep Puig i Cafafalch nació en Mataró el año 1867. Estudio en esta ciudad en el Colegio de Santa Ana de las Escuelas Pías, donde terminó el bachillerato a los dieciséis años. En 1883 inició simultáneamente la carrera de arquitecto en la Escuela Provincial de Arquitectura y la de Ciencias Físico-Matemáticas en la Universidad de Barcelona. En 1884 ingresó en la Academia de Bellas Artes, donde frecuentó las clases de pintura, escultura, grabado, estética e historia del arte. Como arquitecto sus realizaciones son numerosas y una gran parte de ellas enriquece todavía las calles de Barcelona. Se ha escrito mucho sobre sus obras y también sobre proyectos no consumados, como el de la Plaza de Cataluña y el de la Exposición Universal. Puede ser considerado como uno de los padres de la Patria. Su vida política, desde que de estudiante, militaba en el Centre Escolar Catalanista hasta que en 1917, a la muerte de Prat de la Riba, fue designado Presidente de la Mancomunidad de Cataluña, se manifestó esencialmente por su catalanidad. Su labor al frente de la Mancomunidad, especialmente en el campo cultural, fue extraordinaria. Después, el exilio hasta el año 1942, siendo primordial su activo papel en la recuperación de tradiciones catalanas, como la fiesta de Sant Jordi, y de instituciones, como el Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch poseía un espíritu despierto, lleno de nobles inquietudes, pero al mismo tiempo tenía un carácter seco, con reacciones imprevisibles, a veces incluso violentas, en el cual destacaban la tenacidad y la intransigencia..

Quan els gimnastes es fan artistes

Recentment el Museu de l'Esport ha acollit l'exposició de dos artistes: Renata Muller i Àngel de Luna. Ambdós tenen en comú haver estat gimnastes destacats i presentar en aquesta mostra únicament obres de temàtica esportiva. La gimnàstica és gairebé l'únic esport que uneix al seu nom el cognom d'artístisca. És una de les poques activitats esportives en les quals l'estètica és element intrínsec i fonamental de la pròpia essencia de l'esport. Això fa que el gimnasta cerqui en tot moment que les posicions que adopta i els seus moviments i gestos siguin sempre estètics i harmònics. Aquesta especial sensibilitat que li atorga l'esport afavoreix que, quan el gimnasta té el do i habil itat de poder crear obra plàstica, es converteixi amb facilitat en artista. Renata Muller desenvolupà l'activitat esportiva competitiva dins la natació i la gimnàstica. Fou campiona d'Espanya en salts de palanca i de trampolí i en gimnàstica artística. En aquesta última especialitat, va estar membre de l'equip espanyol en els Jocs Olímpics de Roma l'any 1960. Ha continuat vinculada a l'esport a través de la docència, ja que és Diplomada en l'Escola Federal d'Educació Física de Mägglingen (Suïssa) i Llicenciada en Educació Física i Esports a l'INEF de Barcelona, on exerceix actualment de professora de Gimnàs- tica. Artísticament té una arrelada tradició familiar —és filla i néta de pintora i escultora  i una sòlida formació com alumna de l'Escola de Pintura Mural del Monestir de Sant Cugat, de Escola Massana i de Escola de Belles Arts; en aquestes últimes ha seguit diferents cursos de perfeccionament. Ha estat deixeble d'artistes com Sainz de la Maza, Gloria Muñoz i Giralt Miracle. La continuada relació amb l'esport de Renata M ul ler fa que la major part de la seva obra estigui dedicada a la temàtica esportiva, demostrant un polifacetisme en les tècniques utilitzades. En l'actual exposició presenta un conjunt de dibuixos a Ilapis, en els quals realitza una interessant anàlisi de la plàstica corporal del moviment dels esportistes. Trobem també diversos quadres treballats amb tècnica acrílica, amb imatges extraòrdinariament dinàmiques d'atletes, gimnastes i saltadors aquàtics

El tennis, un esport poètic

L'any 984, en preparar un article sobre el músic Pau Casals i la seva poc coneguda activitat esportiva "havia estat bon nedador, entusiasta excursionista i excel·lent tennista" considerant l'excepcional personalitat del protagonista, volia adjuntar a la iconografia esportiva una illustració literària adient que enriquís el meu escrit. Un bon amic filòleg, poeta i jugador de tennis, em va assabentar de l'existència en l'obra de Josep Carner, d'un sonet anomenat Joc de tennis. Vaig aprofitar el primer quartet de l'esmentat poema, per encapçalar el treball. Aquest fet va motivar, a més, que una publi-cació de tanta difusió com la Revista Olímpica "amb edicions espanyola, francesa i anglesa" incorporés, possiblement per primera vegada, uns mots en català

El tenis, un deporte poético

El año 1984, al preparar un artículo sobre el músico Pau Casals y su poco conocida actividad deportiva —había sido buen nadador, entusiasta excursionista y excelente tenista— considerando la excepcional personalidad del protagonista, quería adjuntar a la iconografía deportiva una ilustración literaria adecuada que enriqueciese mi escrito. Un buen amigo filólogo, poeta y jugador de tenis, me informó de la existencia, en la obra de Josep Carner, de un soneto denominado Joc de tennis (Juego de tenis). Aproveché el primer cuarteto del poema citado, para encabezar el trabajo. Este hecho motivó, además, que una publicación de tanta difusión como la Revista Olímpica —con ediciones española, francesa e inglesa— incorporase, posiblemente por primera vez, unas palabras en catalán

Josep Segrelles, un artista injustamente poco valorado y muy olvidado

En general, las personas que aprenden a relajarse obtienen La todavía reciente evocación del Centenario del Club de Fútbol Barcelona, ha permitido recordar y revalorizar al ilustrador y pintor Josep Segrelles. Recordarle a través del cartel conmemorativo de las Bodas de Plata del Club y revalorizarle mediante una extraordinaria exposición antológica presentada en el Museo del Barça. Josep Segrelles i Albert nació en Albaida, País Valencià, el año 1885, lugar donde pasó la primera infancia. A partir de 1894 vive en la ciudad de Valencia donde comienza su formación artística en la Escola de Belles Arts de Sant Carles con Isidre Garuelo. También recibió algunas lecciones de Joaquín Sorolla. A principios de siglo se trasladó a Barcelona y estudió, entre 1905 y 1909, en l'Escola Superior d'Arts (conocida como Llotja). Hacia el año 1910 se inicia como ilustrador

La biblioteca "Los Sports"

APUNTS de Educación Física y Deportes ha sido un proyecto editorial con finalidad didáctica, que ha triunfado plenamente y que hoy es una realidad dinámica en progresión. La Biblioteca "Los Sports" fue un proyecto editorial, asimismo con finalidad didáctica que, iniciado a principios del siglo actual ocupó durante muchos años un lugar destacado entre la escasa bibliografía deportiva de nuestro país. Josep Elias i Juncosa, "Corredises" ("Carrerillas"), sin duda el activista deportivo más importante del deporte catalán de principios de siglo —fue deportista polifacético, fundador, promotor y dirigente de la mayoría de clubs deportivos de Barcelona y de muchos de Catalunya— fundó hacia 1913 la citada Biblioteca "Los Sports". Esta biblioteca consistió en un conjunto de manuales de técnica y didáctica deportiva de extraordinaria calidad, teniendo en cuenta el nivel de nuestro deporte en los tiempos en que fueron publicados. Cabe destacar la evidente visión de futuro del promotor y director de esta colección de libros dedicados al de-porte, que fue la primera y única durante muchos años en nuestro ambiente. En otra publicación posterior, Josep Elias establece un paralelismo entre "Los Sports" y tres colecciones extranjeras por entonces vigentes: Sports-Bibliotéque (25 volúmenes) de París, The All-England Series (33 volúmenes) de Londres y Spalding's Athletic Library (200 volúmenes) de Nueva York. Aunque Elias era un nacionalista convencido, la totalidad de las obras se publicaron en lengua castellana, posiblemente por el interés comercial de ocupar la totalidad del mercado estatal y americano. El título, "Los Sports", corresponde a la denominación inglesa del deporte que por entonces se utilizaba con absoluta normalidad en Catalunya y en el resto del estado español. No olvidemos que el deporte era casi privativo de las clases acomodadas y aristocráticas y que los practicantes eran generalmente "distinguidos sportsmen"

Josep Segrelles, un artista injustament poc valorat i molt oblidat

L'encara recent evocació del centenari de la fundació del Club de Futbol Barcelona, ha permès recordar i revalorar l'il·lustrador i pintor Josep Segrelles. Recordar-lo a través del cartell commemoratiu de les Noces d'Argent del Club i revalorar-lo mitjançant una extraordinària exposició antològica presentada en el Museu del Barça. Josep Segrelles i Albert va néixer a Albaida, País Valencià, l'any 1885, lloc on va passar la primera infància. A partir de 1894 viu a la ciutat de València, on va començar la seva formació artística a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidre Garuelo. També va rebre algunes lliçons de Joaquim Sorolla. A principi de segle es va traslladar a Barcelona i va estudiar, entre 1905 i 1909, a l'Escola Superior d'Arts (l'anomenada Llotja). Cap a l'any 1910 es va 'iniciar com a il·lustrador. El seu primer treball és un llibre dedicat al jiu-jitsu, esport que aleshores gaudia de gran popularitat a Catalunya. Després va realitzar les il·lustracions per a uns quaderns populars d'aventures (Dick Navarro i Montbers el Pirata) i per a novel·les policíaques. Més endavant va col·laborar amb les editorials més importants del país com Granada, Molina, Salvat i Araluce; els dibuixos per als llibres infantils d'aquesta última empresa li donen entrada a totes les llars. Èxit especial tingueren algunes obres entre les quals cal destacar Las mil y una noches, Las Florecillas de San Francisco, La vida de San José de Calasanz i La vida de San Vicente Ferrer. El 1922 l'editorial Gallach-Calpe li va encarregar una gran edició de Don Quijote, obra que, curiosament, va publicar Espasa-Calpe com esdeveniment artístic nacional l'any 1966, amb 106 il·lustracions en color i 125 dibuixos a la ploma. Va participar també en nombroses revistes com L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Jornada Deportiva de Barcelona, La Esfera i Blanco y Negro de Madrid i, fins i tot, en Illustrated London News de Londres; aquesta revista li va contractar, entre 1927 i 1932, les pàgines centrals del número nadalenc

El deporte en el Museo de Arte Naif

Hace pocos meses se ha inaugurado en Far d'Empordá, pequeña población situada a sólo 4 km de la ciudad de Figueres, el Museo de Arte NO (MAN). Ha sido creado por la iniciativa privada del francés Albert Laporte, el cual año 1960 comenzó a buscar y descubrir en numerosos países pintores y escultores naif, logrando reunir una colección internacional de obras de este arte. Una parte importante de dicha colección constituye el fondo del MAN. El Museo está emplazado en un antiguo molino construido a mediados del siglo XIX por encargo del Marqués de la Torre, circunstancia que ocasionó que la propiedad recibiera el nombre de Molí de la Torre. El año 191 1 la casa fue adquirida por la cantante María Gay, miembro de la familia Pitxot de Figueres. Es conocida la amistad existente entre las familias Pitxot y Dalí, la cual facilitó que el año 19 19, el joven Dalí, que por entonces tenía doce años, pasara una corta temporada en el Molí de la Torre. Allí, según explica Dalí en el libro Vida Secreta, descubrió el impresionismo a través de la obra de Ramón Pitxo