L'Ensenyament i l'Aprenentatge de la Música Tradicional i Popular a Catalunya: una anàlisi Pedagògica i Psicosocial

[cat] La present recerca vol aportar una mirada diferent a l’estudi de la Música Tradicional i Popular a Catalunya, enfocada des del seu ensenyament i aprenentatge i des d’una possible caracterització psicològica i social dels seus agents. Actualment la majoria dels llibres, articles i recerques que tracten sobre la música tradicional i popular catalana transmeten coneixement a partir d’una mirada bàsicament etnomusicològica. La present recerca amplia aquesta mirada eixamplant-la cap a dos punts de vista més: el pedagògic i el psicosocial. Tot i que aquests dos punts de vista també es troben en llibres i articles de revista sempre es tracten des d’una òptica més divulgativa que científica. Per aquest motiu es descriu i s’analitza les metodologies de l’ensenyament i els models d’aprenentatge de la música tradicional i popular a Catalunya, es caracteritza psicològicament i social els agents que hi intervenen (intèrprets, professorat i estudiants), i es proposen millores en l’ús i en l’ensenyament de la música tradicional en els contextos d’educació formal i no formal. Es tracta d’un estudi interpretatiu, i la metodologia que es fa servir és de tipus descriptiva, exploratòria, transversal, prospectiva i correlacional, utilitzant un mètode mixt que combina dades qualitatives i quantitatives. La mostra inclou els col·lectius implicats en l’ensenyament i l’aprenentatge de la música tradicional i popular a Catalunya: alumnes d’instruments, professors d’instruments i intèrprets. Les dades s’han recollit a partir dels següents instruments: BFI-10, CRI-A, MBI-GS, LID, anàlisi documental, qüestionari ad hoc contestat per 347 participants i 66 entrevistes. Els resultats que se n’han obtingut avalen i donen valor a unes percepcions que es detecten fàcilment si formes part del col·lectiu de músics que toquen música tradicional i popular a Catalunya, i que serviran per posar-los en pràctica i utilitzar-los –en un futur no massa llunyà– tant en el moment pràctic de l’ensenyament i l’aprenentatge dels instruments que toquen música tradicional i popular de Catalunya com en l’elaboració de documents requerits actualment com currículums, unitats didàctiques, diaris de classe..., que concreten i expliciten el treball didàctic de l’ensenyament i l’aprenentatge, on elements com l’anar a tocar en el context i el tocar en grup són elements claus que retroalimenten el procés d’aprenentatge[eng] This research aims to offer a different perspective to the study of Traditional and Folk Music in Catalonia, focused from their teaching and learning and from a possible social and psychological characterization of his agents. Currently the majority of books, articles and research dealing with Catalan traditional music and popular transmit knowledge from an essentially ethnomusicology perspective. This research extends this view to widening the two points of view: the educational and psychosocial. Although these two views are also found in books and magazine articles, always are treated from a perspective more informative than scientific. For this reason it describes and analyzes the methodologies of teaching and learning models of traditional and popular music in Catalonia, characterizing psychologically and social actors involved (musician, teachers and students), and propose improvements for the use and teaching of traditional music in the formal and non-formal context. This is an interpretative study, and the methodology used is descriptive, exploratory, cross- sectional, prospective and correlational, using a mixed approach method combining quantitative and qualitative data. The exhibition includes the groups involved in the teaching and learning of traditional and popular music in Catalonia instruments: students, teachers and musicians. Data were collected from the following instruments: BFI-10 CRI-A, MBI-GS, LID, documentary analysis, ad hoc questionnaire answered by 347 participants and 66 interviews. Outcomes have been obtained to support and add value perceptions detected easily if you are part of the group of musicians playing traditional and popular music in Catalonia, implementing them into practice and use them -for sure in a near future- both at the practical teaching and learning tools from whom play traditional and popular music of Catalonia and the preparation of documents required today as curricula, didactic units, didactic class… that specified and explicit educational work of teaching and learning where things like going to play on the context and play ensemble are key elements that feed the learning process

Improvisar, crear e instrumentar en el aula de instrumentos tradicionales de la escuela municipal de música de Tarragona

La creación musical es una faceta imprescindible en el estudio de cualquier instrumento, favoreciendo con su aprendizaje práctico la adquisición de destrezas musicales relacionadas con la práctica instrumental y con la teoría. La presente comunicación muestra, a partir de ejemplos reales de alumnos de grado elemental, como en el Aula de Instrumentos Tradicionales utilizamos la creación para mobilizar los conocimientos musicales aprendidos, tanto en las asignaturas teóricas como prácticas, y desarrollar la creatividad musical

L'ensenyament de la música tradicional i popular: una proposta multidisciplinària per al seu estudi

El present estudi vol mostrar els diversos elements que intervenen en l'ensenyament d'un estil musical, la música tradicional i popular, en un territori concret, a Catalunya, des de l'òptica etnomusicològica, pedagògica i psicosocial. Actualment els llibres, articles i recerques que tracten sobre la música tradicional i popular catalana transmeten coneixement a partir d'una mirada bàsicament etnomusicològica. Aquesta mirada es vol ampliar cap a dos punts de vista més: el pedagògic i el psicosocial. Aquest article pretén mostrar un marc teòric bàsic per a analitzar el fenomen de la música tradicional i popular des d'una òptica multidisciplinària, necessària per a poder caracteritzar-ne els agents, contextos, usos i ensenyament. Per aquests motius es planteja descriure i analitzar les metodologies de l'ensenyament de la Música Tradicional i Popular a Catalunya i caracteritzar psicològicament i social els agents que hi intervenen (intèrprets, professorat i estudiants), com també proposar millores en l'ús i en l'ensenyament de la música tradicional en els contextos d'educació formal i no formal

Género, música y coeducacion en contextos educativos

La coeducación, entendida como una educación que promueve la igualdad de género sin que exista ningún tipo de discriminación, será primordial a la hora de orientar y ofrecer actividades a los jóvenes que acaben con los estereotipos de todo tipo. En los centros educativos, los integrantes que conforman la comunidad educativa y el sistema educativo en general deberán promover políticas y aprendizajes que eviten la reproducción de tales roles. Para ello, y siguiendo las líneas propuestas por Contreras y Trujillo (2014), es necesario realizar estudios de género que permitan descubrir y cuestionar los estereotipos que de manera implícita y simbólica nos encontramos en los espacios educativos y a partir de los resultados obtenidos proponer posibles soluciones coeducativas que sean extrapolables a la vida cotidiana. La presente comunicación tiene como objetivo ofrecer un estado de la cuestión actualizado sobre la funcionalidad de la música durante la adolescencia y su relación con la identidad de género, así como también mostrar diferentes actividades coeducativas realizadas en el aula con alumnos y alumnas de 3º de la ESO desde la asignatura de música

Personalidad adolescente y gestión del tiempo en educación artística. Una investigación aplicada

La gestión del tiempo es un elemento clave en la formación artística. En este sentido la procrastinación resulta determinante en el día a día de los estudiantes. En esta investigación se analiza la relación entre la procrastinación y los factores de personalidad obtenidos a través del BIG FIVE Inventory (BFI-10) en una muestra de 887 estudiantes. Los datos mostraron una relación negativa significativa de la procrastinación con tres de los cinco factores de personalidad, en concreto: responsabilidad (r = -.426; p = .000), cor- dialidad (r = -.153; p = .000) y extraversión (r = -.103; p = .003). En cambio no presenta correlación ni con el neuroticismo (r = .022; p = .538), ni con la apertura a la experiencia (r = .033; p = .346)

Entrevistes i Estudi de Cas. desembre 2013 i gener 2014

Aquest document consta de les nou entrevistes realitzades durant els mesos de desembre 2013 i gener 2014, per tal d'elaborar la comunicació La enseñanza y el aprendizaje de la música tradicional y popular en Cataluña: el caso del AMTP, CAT y los grupos de castellers y gigantes, que es presenta al III Congrés CEIMUS Congreso de Educación y Investigación Musical, Enseñar y aprender música: modelo tradicional, online y semipresencial, que es celebra a Barcelona el 28 de febrer i 1 i 2 de març de 2014

Models d'interpretació de la cançó tradicional catalana per part dels mestres especialistes de música a l'escola primària

Diploma d'Estudis Avançats. Doctorat: Música i la seva didàctica, Curs 2006-2007Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de música de l'etapa primària, exposa diversos models d'interpretació de la cançó, prèvia exposició dels diversos elements que en configuren el caràcter

La construcció de la identitat personal i social per mitjà de la música

El present article vol mostrar diferents aspectes que des de diverses ciències o disciplines aporten coneixement a la construcció de la identitat. Des d'una òptica sempre musical, l'article s'inicia amb un ventall divers de la realitat per anar-se endinsant primer amb la dualitat individu-societat, el nosaltres-l'altre; enumerant els components que, des de l'òptica psicològica i sociològica, configuren la identitat; mostrant explicativament els elements que caracteritzen el concert com a ritual; la relació entre la cultura, la identitat i el discurs, així com els paradigmes d'investigació de la identitat. Els exemples fugen dels tòpics musicals i volen activar el lector per tal que pugui establir relacions entre el desenvolupament teòric i el seu propi i personal coneixement i vivència musical. Paraules claus: música, identitat, cultura, individu, societat, etnomusicologia, psicologia, sociologia