Característiques ultrastructurals del tegument de "Lernanthropus kroyeri" Van Beneden "(Crustacea: Copepoda)"

Lernanthropus kroyeri Van Beneden is an ectoparasite of Dicentrarchus labrax which is found attached to the gill filaments. Due to this fact, it shows morphological modifications at different levels, which are studied through Electronic Transmission and Scanning Microscopy. On the dorsal surface, the body shows two types of epicuticular formations: very abundant ones with a tubular or filamentous aspect, which provides the copepod with a considerable increase of cuticular surface in order to a better oxygen utilization, and so improving respiratory processes through the integument; the other type of cuticular formation consists of longer and more ramified expansions less abundant than the other ones , and they have mainly a sensory function. The cuticle, 13 µm thick, shows three markedly different zones : epicuticle, exocuticle, and endocuticle. It is crossed by a great number of canalicles, wich allow the passage of substances from the underlying epithelium. Epithelial cells have the typical morphology of this integumentary tissue, and the two main features are: a great number of septate junctions and mitochondria with very developped and abundant cristae, which means an intense respiratory and metabolic activity, due to their oxygen-poor habitat as well as to the immobility showed by L. Kroyeri

Dinámica de la desmonetización de la economía rusa

Este trabajo aborda el fenómeno de las transacciones no monetarias (TNM) en la economía rusa durante la transición. Para ello, se ofrece en primer lugar una descripción sucinta del fenómeno de la desmonetización rusa, exponiendo brevemente las principales modalidades de TNM y su evolución. A continuación se realiza la explicación de este fenómeno a partir del legado de rutinas de comportamiento soviéticas y de tres grupos de factores causales. En el último epígrafe, a modo de conclusión, se realizan algunas observaciones sobre el desmantelamiento del sistema de TNM en [email protected]

The construction of market institutions in Russia : a view form the institutionalism of Polanyi

After a decade of economic transition in Russia there is still no theoretic analysis which coherently interprets of it. Various analytic approaches have been tried. The ones that stand out as important are those which have stemmed from a neoclassic (orthodox) point of view. According to these studies, the destruction of the traditional institutions related to central planning guarantees the appearance of a market economy. This destruction permits economic agents to interact freely, generating what is known as an economic market (Aslund 1995; Blanchard 1997; Lipton and Sachs 1990). Nevertheless, this focus has presented serious limitations in explaining the difficulties of extending and consolidating reforms and, therefore, their positive results.1 Attempts have been made to explain a part of the problems that have appeared by considering certain political factors such as corruption (Shleifer 1997; Shleifer and Vishny 1993, 1994). Nevertheless, such considerations have not succeeded in resolving the problems of the orthodox focus

Fine structure of the deferent duct and the seminal vesicle of "Diaptomus conexus" (Crustacea: Copepoda)

L'estudi ultrastructural de les cèl•lules que formen els tres trams anatomies del conducte deferent demostra el seu caire secretor. I efectivament, les cèl•lules epitelials presenten un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat, nombrosos dictiosomes alhora que dues poblacions de mitocondris. La riquesa d'estructures vesículo-membranoses minva a mesura que ens apropem a la vesícula seminal. Existeix, com és lògic, un paral•lelisme entre el desenvolupament de les estructures implicades en la síntesi i els grànuls de secreció formats per aquestes cèl•lules. Els grànuls de secreció, uniformement densos als electrons, ocupen gran part de l'àrea apical de les cèl•lules i són molt més nombrosos en les cèl•lules dels trams proximal i mitjà que no en les del tram distal i en les de la vesícula seminal. Els grànuls de secreció formats i lliurats per les cèl•lules epitelials del conducte deferent, juntament amb productes elaborats a nivell del testicle, són responsables de la formació de la cutícula, de la regió central i dels diversos materials que constitueixen la paret i el contingut dels espermatòfors

Economía Pública y corrupción. Una ordenación de las propuestas anticorrupción

La corrupción en la economía pública en España está generando muchas y muy diversas propuestas de medidas para combatirla. En este trabajo se presenta un método de ordenación de dichas medidas a partir de una combinación de dos teorías criminológicas, la Teoría de las Expectativas Racionales y la Teoría de las Actividades Rutinarias. El método distingue cuatro espacios de riesgo de corrupción articulados en torno al ciclo de las políticas públicas: delincuentes, guardianes, escenarios y víctimas. En cada uno de estos espacios la política anticorrupción posee una naturaleza diferente y, en consecuencia, unos objetivos e instrumentos específicos. El método que se propone permite ubicar cada propuesta en un espacio concreto y así obtener una visión panorámica de las mismas, a partir de la cual se pueden hacer valoraciones desde una perspectiva integral de lucha contra la corrupción pública. En particular, facilita la identificación de ámbitos en los cuáles hay insuficiencia o duplicidades de propuestas, incoherencias e incompatibilidades, así como círculos viciosos (que retroalimentan la corrupción) y virtuosos (que aceleran su reducción). Más allá de las medidas específicas, permite comparar planes anticorrupción, facilitando las evaluaciones técnicas y políticas a priori y su posible integración. Por último, puede ayudar a elaborar cronogramas para combinar medidas cuya efectividad responda a tiempos políticos diferentes

Ultraestructura dels espermatozoides de Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis i Donax trunculus (Mollusca, Bivalvia)

La majoria dels mol·luscs bivalves són organismes gonocòrics, amb alguns casos d'hermafroditisme en diferents grups. La gònada masculina, quan és madura, envaeix tota la cavitat del mantell i els gàmetes són alliberats a la cavitat paleal de l'individu. Els espermatozoides dels bivalves són del tipus primitiu, com tots els dels organismes aquàtics que presenten fecundació externa. Són cèl·lules en les quals es distingeixen tres parts ben diferenciades: cap, peça intermèdia i cua. En les tres espècies estudiades, Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis i Donax trunculus, els espermatozoides responen a aquest patró, però amb variacions morfològiques especifiques que estan relacionades amb les característiques dels oòcits que han de fecundar. En C. gigas el cap de l'espermatozoide és arrodonit i entre l'acrosoma i el nucli destaca la regió subacrosòmica, amb components fibril·lars d'actina. L'espermatozoide de M. galloprovincialis és molt més allargat que l'anterior i el sistema fibril·lar de la regió subacrosòmica forma un canal intranuclear. L'acrosoma destaca per la seva longitud. L'espermatozoide de D. trunculus segueix el patró considerat primitiu, tot i que en la peça intermèdia conté més mitocondris i els centríols tenen una disposició en línia i no ortogonal, com en els altres estudiats.The majority of bivalve mollusks are gonocoric organisms, and some cases of hermaphroditic individuals have been reported in different groups. When it reaches maturity, the male gonad invades the whole of the mantle cavity and gametes are released into the pallial cavity of the individual. The spermatozoa of bivalve mollusks are of a primitive type, as those of all aquatic organisms with external fertilization. They are cells in which three clearly differentiated parts can be identified: a head, a middle piece and a tail. In all three analyzed species: Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis and Donax trunculus, the spermatozoa fit within this pattern, but with specific morphological variations related to the characteristics of the oocytes they fertilize. In C. gigas, the sperm head is rounded and between the acrosome and the nucleus stands out the subacrosomal region with fibrillar components of actin. The sperm of M. galloprovincialis is much more elongated and the fibrillar system of the subacrosomal region forms an intranuclear channel. The acrosome is conspicuous because of its length. The sperm of D. trunculus fits with the pattern considered to be primitive, although the middle piece has more mitochondria and the centrioles are arranged in a line instead of being orthogonally oriented as in the other analyzed species

Presencia de la familia Helicopsychidae (Trichoptera) en la mitad meridional de España peninsular

La familia Helicopsychidae Ulmer, 1906, cuesta con unas 250 especies distribuidas por todo el mundo y pertenecientes en casi su totalidad al género Helicopsyche von Siebold, 1856, salvo una especie endémica de Nueva Zelanda: Rakiura vernale McFarlane, 1973

Ultraestructura dels espermatozoides de Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis, Donax trunculus (Mollusca,Bivalvia)

La majoria dels mol·luscs bivalves són organismes gonocòrics, amb alguns casos d'hermafroditisme en diferents grups. La gònada masculina, quan és madura, envaeix tota la cavitat del mantell i els gàmetes són alliberats a la cavitat paleal de l'individu. Els espermatozoides dels bivalves són del tipus primitiu, com tots els dels organismes aquàtics que presenten fecundació externa. Són cèl·lules en les quals es distingeixen tres parts ben diferenciades: cap, peça intermèdia i cua. En les tres espècies estudiades, Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis i Donax trunculus, els espermatozoides responen a aquest patró, però amb variacions morfològiques especifiques que estan relacionades amb les característiques dels oòcits que han de fecundar. En C. gigas el cap de l'espermatozoide és arrodonit i entre l'acrosoma i el nucli destaca la regió subacrosòmica, amb components fibril·lars d'actina. L'espermatozoide de M. galloprovincialis és molt més allargat que l'anterior i el sistema fibril·lar de la regió subacrosòmica forma un canal intranuclear. L'acrosoma destaca per la seva longitud. L'espermatozoide de D. trunculus segueix el patró considerat primitiu, tot i que en la peça intermèdia conté més mitocondris i els centríols tenen una disposició en línia i no ortogonal, com en els altres estudiats

Atlas de histopatología de moluscos bivalvos. Introducción a la histología de algunas especies de moluscos bivalvos marinos y sus parasitosis más frecuentes

Maquetació: Pablo Bou Mira[cat] Els exemplars de mol·luscs bivalves estudiats procedeixen principalment del Delta de l´Ebre (badia dels Alfacs i del Fangar) i les ostres han estat de dues procedències diferents: Delta de l´Ebre i de Sète (França). S´han estudiat individus immadurs (juvenils) i s´ha seguit el procés de maduració sexual en tots els casos. Les tècniques aplicades en aquest estudi han seguit els protocols estàndards. Per la Microscòpia Òptica: fixació en formol al 10% o en Bouin. Inclusió en parafina i obtenció de talls de cinc a set micres per terme mig. Les tincions rutinàries han estat post vitals amb hematoxilina-eosina (Hem-Eos) y també amb el tricròmic de Mallory. El taronja d´acridina s´ha emprat per les observacions amb el microscopi de fluorescència i el iodur de propidi-fal·loïdina-TRITC (isocianat de tetrametilrodamina) per les observacions amb el microscopi confocal i en ocasions també s´ha utilitzat la doble tinció hematoxilina-eosina (Hem-Eos). En alguns casos s´han fet tincions vitals amb roig neutre i amb blau de metilè. Per l´estudi amb la Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) la fixació ha estat en glutaraldehid-paraformaldehid preparat amb tampó de Sörensen o amb cacodilat i l´ombrejat amb carbó i també s´ha metal·litzat amb or o amb una aleació d´or-pal·ladi. Per la Microscòpia Electrònica de Transmissió (MET) la fixació ha estat doble: glutaraldehid-paraformaldehid preparat amb la solució de Sörensen (a base de fosfats) o amb cacodilat al 0,1 M seguit d´una postfixació, generalment amb tetraòxid d´osmi a l´1% igualment tamponat amb la mateixa solució emprada en la primera fixació. La inclusió ha estat preferentment feta amb Spurr i els talls semifins (de control) tenyits amb blau de metilè-bòrax i els ultrafins contrastats amb acetat d´uranil i citrat de plom. Les observacions s´han fet amb microscopis electrònics Leica, Hitachi, Jeol, Philips y Zeiss dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona.[spa] Los ejemplares de moluscos bivalvos estudiados proceden principalmente del Delta del Ebro (bahía de los Alfacs i del Fangar) y las ostres tienen dos procedencias: Delta del Ebro y Sète (Francia). Se han procesado ejemplares inmaduros (juveniles) y se ha seguido el proceso de maduración sexual. Las técnicas aplicadas en este estudio han seguido los protocolos estándar. Para la Microscopía Òptica: fijación en formol al 10% o en Bouin. Inclusión en parafina y obtención de cortes finos de unas cinco a siete micras de grosor por término medio. Las tinciones rutinarias han sido preferentemente las postvitales con hematoxilina-eosina y también con el tricrómico de Mallory. Ocasionalmente se ha utilizado en naranja de acridina para las observaciones con el microscopio de fluorescencia. Para las observaciones con el microscopio confocal se ha empleado el ioduro de propidio-faloidina-TRITC (isocianato de tetrametilrodamina) y también la doble tinción hematoxilina-eosina (Hem-Eos). En algunos casos se han efectuado tinciones vitales con rojo neutro y con azul de metileno. Para el estudio con el Microscopio Electrónico de Barrido (MEB) la fijación ha sido con glutaraldehido- paraformaldehido preparado con tampón fosfato de Sörensen o con cacodilato sódico 0,1 M a pH 7,3. El sombreado se ha hecho con carbón y en ocasiones también se ha metalizado con oro o con una aleación de oro-paladio. Para la Microscopía Electrónica de Transmisión (MET) se ha procedido a la fijación con glutaraldehido- paraformaldehido preparado con la solución tampón Sörensen (a base de fosfatos) o con cacodilato sódico al 0,1 M, seguido de una postfijación con tetraóxido de osmio al 1% igualmente preparado con el tampón utilizado en la primera fijación. La inclusión se ha hecho preferentemente con Spurr y los cortes semifinos (de control) se han teñido con azul de metileno-bórax y los ultrafinos han sido contrastados con acetato de uranilo y citrato de plomo. Las observaciones se han efectuado con microscopios electrónicos Leica, Philips, Hitachi, Jeol, Philips y Zeiss de los Centros Científicos y Tecnológicos de la Universidad de Barcelona