Innovacions en la transferència de coneixements: el Pla Anual de Transferència Tecnològica

El Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) és un instrument que, amb caràcter anual, integra, coordina i gestiona les actuacions d'experimentació i de recerca (de generació de coneixement) i la divulgació i transferència de coneixements tècnics i de gestió adreçats a tot el sector agrícola, ramader, forestal, agroalimentari i del medi rural de Catalunya. L'any 2001 es va fer la primera edició del PATT. La seva aparició va significar una important innovació en el camp de la transferència tecnològica amb un canvi de model respecte al que, fins avui, s'havia desenvolupat. El PATT es coordina des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). Té la col·laboració de la pràctica totalitat d'administracions, organismes, empreses i organitzacions professionals i de productors vinculats amb el sector agroalimentari i rural català. Des de la seva primera edició ara fa deu anys, l'impacte de l'actual model de transferència tecnològica al sector ha estat remarcable. El PATT conté actuacions en gairebé quaranta sectors econòmics diferents. S'han executat més de 4.650 actuacions i ha tingut una assistència de 180.000 persones. La bona acollida del PATT pel sector investigador, tècnic i productor, rau en el fet que ha esdevingut una referència i un ampli punt de trobada, on les entitats del sector estableixen sinergies en la recerca i col·laboren en el camp de la transferència tecnològica. Després de deu edicions, en el marc del PATT hi han col·laborat entitats en més de 4.000 ocasions i s'hi han realitzat prop de 7.000 ponències. La consolidació del PATT com a instrument de referència pel sector es deu també, en part, a l'abast i a la diversitat de canals que s'utilitzen per a la difusió de les seves activitats: agendes als portals web (RuralCat, DAAM), llistes de correus electrònics i tríptics i cartells impresos. Durant els últims deu anys s'han imprès més d'un milió de documents i enviat la mateixa quantitat de correus electrònics. Així mateix, el PATT s'ha integrat en molts dels instruments i serveis destinats al sector agrari, agroalimentari, forestal i rural català i alhora ha integrat altres instruments de formació i capacitació agrària, fomentant les activitats agroalimentàries i rurals o creant marques específiques com els «Matins d'innovació agroalimentària».El Plan Anual de Transferencia Tecnológica (PATT) es un instrumento que, con carácter anual, integra, coordina y gestiona las actuaciones de investigación (generación de conocimiento) y la divulgación y transferencia de conocimientos técnicos y de gestión dirigidos a todo el sector agrícola, ganadero, forestal, agroalimentario y del medio rural de Catalunya. En el año 2001 se realizó la primera edición del PATT. Su aparición significó una importante innovación en el campo de la transferencia tecnológica con un cambio de modelo con respecto a lo que, hasta el momento, se venía desarrollando. El PATT se coordina desde el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural (DAAM) de la Generalidad de Cataluña. Cuenta con la colaboración de la práctica totalidad de administraciones, organismos, empresas y organizaciones profesionales y de productores vinculados con el sector agroalimentario y rural catalán. Desde su primera edición hará diez años, el impacto del actual modelo de transferencia tecnológica en el sector ha sido destacable. El PATT contiene actuaciones en unos cuarenta sectores económicos diferentes. Se han ejecutado más de 4.650 actuaciones y ha contado con la asistencia de 180.000 personas. La buena acogida del PATT por el sector investigador, técnico y productor, reside en el hecho de que se ha convertido en una referencia y un amplio punto de encuentro, donde las entidades del sector establecen sinergias en el campo de la investigación y colaboran en el campo de la transferencia tecnológica. Después de diez ediciones, en el marco del PATT han colaborado entidades en más de 4.000 ocasiones y se han realizado cerca de 7.000 ponencias. La consolidación del PATT como instrumento de referencia por el sector se debe también, en parte, al alcance y a la diversidad de canales que se utilizan para la difusión de sus actividades: agendas en los portales web (RuralCat, DAAM), listas de correos electrónicos y trípticos y carteles impresos. Durante los últimos diez años se han impreso más de un millón de documentos y enviado la misma cantidad de correos electrónicos. Asimismo, el PATT se ha integrado en muchos de los instrumentos y servicios destinados al sector agrario, agroalimentario, forestal y rural catalán formando parte de otros instrumentos de formación y capacitación agraria, fomentando las actividades agroalimentarias y rurales o creando marcas específicas como los «Matins d’innovació agroalimentària»

Riego y fertilización nitrogenada en maíz (zea mays l.): efecto sobre el rendimiento del cultivo y la contaminación subterránea por nitratos

Intensive farming often leads environmental consequences. This is the case of the study area of this thesis: the Empordà, a region with a variety of intensive crops (fruits, cereals, forage,...) and manifest problems of groundwater pollution by nitrates whose origin points also to agricultural practices in the area. The work has focusen on monoculture production of corn for grain with furrow irrigation and mineral nitrogen fertilization. Within this framework, objectives has been defined as: (1) to evaluate the influence that irrigation and nitrogen fertilization have on production and environmental impacts (groundwater pollution by nitrates), and (2) to evaluate an implement simulation codes to deepen in knowledge of irrigation and crop management in the area. It has been defined an experimental test of two years on the same plot where five modules -with eight furrows each- of surface irrigation has been set for evaluating performance irrigation. On these modules has been sown corn and defined five different treatments -with three replicates each- resulting from the interaction of three doses of mineral nitrogen fertilizer (0, 210, and 500 kg N/ha) and two types of fertilizer: conventional (with two applications) an low release (with one application). The corn crop management was carried out according to standard practices in the study area. The experimental plot has been intensively monitored and sampled for monitoring and for quantifying all the variables that have influenced the behavior of irrigation and crop response to the treatments done. This information has also been used for to calibrate and/or to validate the RAIEOPT, EVASUP2, SIMRAIE, SIRMOD, HYDRUS, and STICS codes. The conclusions drawn from the results obtained on the irrigation system are: (1) first irrigation behaves very differently from other irrigations of the campaign, (2) the environment conditions where irrigation is developed are variable (furrow cross section, infiltration, soil compactation, and surface roughness) and influence on the behavior of irrigation, (3) the total dose of applied water did not exceed in any case 75% of the theoretical needs of the crop, (4) the simulation codes that best reflect observed irrigation behavior are RAIEOPT for calculating the average infiltration function and SIMRAIE for estimating doses of water infiltrated along the furrow, and (5) in the conditions experienced, the dose profiles of the infiltrated water along the furrows are practically flat. In terms of crop response to experimental scenarios tested is concluded that: (1) treatment with no application of nitrogen fertilizer has a grain yield of about 40% lower than the other treatments, (2) there are no differences in crop yield rates on treatments with some application of mineral fertilizer nitrogen, (3) the nitrogen leaching losses are associated with periods of drainage and are proportional to soil nitrogen content at the beginning of these periods, and (4) there has been no drainage during the two irrigation periods tested. Finally, on the simulation of soil-plant-atmosphere with STICS code is concluded that: (1) STICS is a useful tool for simulating the agricultural system in scenarios with and without crops, and (2) STICS tends to overestimate the risk of nitrate leaching observed in plot.L’agricultura intensiva normalment porta associades conseqüències sobre el medi ambient. Aquest és el cas de l’àrea d’estudi de la present tesi doctoral: l’Empordà, una regió amb gran varietat de cultius intensius (fruiters, cereals, farratges,...) i amb problemes manifestos de contaminació d’aigües subterrànies per nitrats l’origen dels quals apunta, també, a les pràctiques agrícoles de la zona.El treball realitzat s’ha centrat en el monocultiu de blat de moro per a producció de gra amb reg per superfície en solcs i amb fertilització nitrogenada mineral. En aquest marc, s’han definit com a objectius (1) avaluar la influència que el reg i la fertilització nitrogenada tenen sobre la producció i l’impacte ambiental (contaminació subterrània per nitrats) i (2) avaluar i aplicar codis de simulació que permetin aprofundir en el coneixement del sistema de reg i el maneig del cultiu a la zona.S’ha plantejat un assaig experimental de dos anys de durada sobre la mateixa parcel•la experimental. En ella s’han configurat cinc mòduls de reg de 8 solcs cadascun per a l’avaluació del comportament del reg. Sobre aquests mòduls s’ha sembrat blat de moro i s’han definit cinc tractaments diferents (amb tres repeticions cadascun) fruit de la interacció de tres dosis de fertilitzant mineral nitrogenat (0, 210 i 500 kg N/ha) i dos tipus de fertilitzant: convencional (amb aplicacions de fons i de cobertora) i d’alliberació gradual (amb una aplicació de fons). El maneig del cultiu s’ha realitzat segons les pràctiques habituals de la regió.La parcel•la experimental s’ha monitoritzat i s’han pres mostres intensivament per a fer un seguiment i quantificar totes les variables que han influït en el comportament del reg i en la resposta agronòmica del cultiu als tractaments realitzats. Amb aquesta informació s’han calibrat i/o validat els codis de simulació RAIEOPT, EVASUP2, SIMRAIE, SIRMOD, LIXIM, HYDRUS i STICS.De l’anàlisi dels resultats obtinguts, sobre el sistema de reg per superfície es conclou que: (1) que el primer reg es comporta de forma molt diferent a la resta de regs de la campanya; (2) que les condicions del medi on es desenvolupa el reg són variables (secció transversal del solc, infiltració, compactació i rugositat del sòl) i influeixen en el comportament del reg; (3) que les dosis totals d’aigua aplicades no han superat en cap cas el 75% de les necessitats teòriques del cultiu; (4) que els codis de simulació que millor reflecteixen el comportament del reg observat són el RAIEOPT pel càlcul de la funció mitjana d’infiltració en solcs i el SIMRAIE per preveure les dosis d’aigua infiltrades al llarg del solc de reg; i (5) que, en les condicions experimentades, els perfils de les dosis d’aigua infiltrades al llarg dels solcs són pràcticament horitzontals.En quant a la resposta del cultiu als escenaris experimentals realitzats es conclou que: (1) el tractament sense aportació de fertilitzant nitrogenat té un rendiment en producció de gra de prop del 40% menor que la resta de tractaments; (2) no s’observen diferències en els índexs de rendiment del cultiu entre els tractaments amb alguna aportació de fertilitzant mineral nitrogenat; (3) les pèrdues de nitrogen per lixiviació van associades a períodes dedrenatge i són proporcionals al nitrogen present en el sòl a l’inici d’aquests períodes; i (4) no s’ha produït drenatge durant els períodes de reg assajats.Finalment, sobre la simulació del sistema sòl-planta-atmosfera amb el codi STICS es conclou que: (1) STICS és una eina útil de simulació del sistema agrícola en escenaris amb i sense cultiu; i (2) STICS tendeix a sobreestimar els risc de lixiviació de nitrats observat en parcel•la