18 research outputs found

    El grupo rítmico y el grupo fónico en la clase de ELE

    Get PDF
    En este artículo se expone la aplicación de la jerarquía fónica (Cantero, 2002) en la didáctica de la pronunciación, argumentando a favor del grupo rítmico y del grupo fónico como agrupaciones de palabras en torno a un acento —paradigmático y sintagmático, respectivamente— que facilitan la adquisición del ritmo del español, con lo cual el alumno de ELE adquiere mayor fluidez en el discurso oral y mejor comprensión auditiva

    Pitch correspondence between mandarin chinese tones and spanish intonation

    Get PDF
    Las investigaciones y enfoques que se llevan a cabo sobre entonación demuestran que hay unos marcadores fonéticos (en este caso, prosódicos) que marcan un patrón en la inflexión final de los grupo entonativos, los cuales varían y se distinguen en función de una serie de factores gramaticales y expresivos (Cantero, 2002; Garrido et alii, 2004; Hidalgo, 2006; T’Hart et alii, 1990). Las similitudes prosódicas entre los patrones melódicos de las palabras del chino mandarín y de los grupos entonativos del español permiten establecer equivalencias entre los tonos chinos y las funciones de la entonación española, siendo perfectamente aplicables a la enseñanza de la entonación del español para hablantes chinos.Current research on intonation show that several phonetic (particularly, prosodic) landmarks exist that indicate a pattern of intonational change at the end of intonation phrases, which change and can be distinguished by means of a series of grammatical and expressive variables (Cantero, 2002; Garrido et alii, 2004; Hidalgo, 2006; T’Hart et alii, 1990). The prosodic similarities between the prosodic patterns of Mandarin Chinese words and the intonational phrases of Spanish allows us to build a series of equivalences between Chinese tones and the functions of Spanish intonation

    El grupo rítmico y el grupo fónico en la clase de ELE

    Get PDF
    This article describes the application of phonetic hierarchy (Cantero, 2002) to the didactics of pronunciation, advocating for rhythm and phonic groups as clusters of sounds and words around a stress –paradigmatic and syntagmatic, respectively– which favors the acquisition of the rhythm of Spanish, which helps the student to be more fluent and obtain a better listening compehension.En este artículo se expone la aplicación de la jerarquía fónica (Cantero, 2002) en la didáctica de la pronunciación, argumentando a favor del grupo rítmico y del grupo fónico como agrupaciones de palabras en torno a un acento —paradigmático y sintagmático, respectivamente— que facilitan la adquisición del ritmo del español, con lo cual el alumno de ELE adquiere mayor fluidez en el discurso oral y mejor comprensión auditiva

    Identificació de les vocals tòniques del català.

    Get PDF
    Aquesta recerca desenvolupa un mètode d’identificació de les vocals que controli les variacions entre parlants. Es basa en relacionar els trets distintius amb la distància acústica entre els formants vocàlics, la qual es mesura de manera logarítmica -que és com percep el so el sistema auditiu- i no pas de manera lineal. La novetat que introdueix és la unitat de mesura: la freqüència relativa. El mètode es va aplicar inicialment al sistema vocàlic tònic del català central, però també es va aplicar al sistema vocàlic de l'anglès americà per fer una anàlisi comparativa. Finalment es va fer un test de percepció de vocals sintetitzades segons els paràmetres de freqüència relativa de cada classe de vocals que vam obtenir a partir del mètode d’identificació.This research develops a method for vowel identification capable of controlling individual variation. It is grounded on the relation between distinctive features and the acoustic distance of vowel formants, which is obtained through a logarithmic scale –which is how the auditory system perceives sound— and not though a lineal scale. The main innovation concerns the unit of measure: relative frequency. The method was initially applied to the tonic vocalic system of Central Catalan, but it was also tested against the vocalic system of American English for comparative purposes. Finally, a perception test was conducted of synthesized vowels following the parameters of relative frequency for each vowel class which were obtained from the identification method.En esta investigación se desarrolla un método de identificación de las vocales que controle las variaciones entre hablantes. Se basa en la relación de los rasgos distintivos con la distancia acústica de los formantes vocálicos, que se calcula de forma logarítmica -tal y como percibe el sistema auditivo el sonido- y no de forma lineal. La novedad que introduce es la unidad de cálculo: la frecuencia relativa. El método se aplicó inicialmente al sistema vocálico tónico del catalán central, pero también se aplicó al sistema vocálico del inglés americano para realizar unanálisis comparativo. Finalmente se realizó un test de percepción de vocales sintetizadas siguiendo los parámetros de frecuencia relativa para cada clase de vocales que obtuvimos gracias al método de identificación

    Interacció sintàctica i entonativa a les interrogatives catalanes amb dislocació a la dreta

    Get PDF

    Microinformática. Modelos de variación informativa microparamétrica

    Get PDF

    Complementantes preposicionales en las relativas de infinitivo

    Get PDF
    En este artículo proponemos analizar los elementos que encabezan las relativas preposicionales de infinitivo (libros por/para leer) como complementantes preposicionales que se generan en el núcleo de SFinitud. Ello nos permite trazar claras diferencias con las construcciones preposicionales finales y causales y ofrecer al mismo tiempo un análisis uniforme para todas las relativas, sean finitas o no. También sugerimos que la lectura modal asociada a las relativas preposicionales se expresa mediante una categoría funcional específica ligada a la modalidad radical, lo que nos permite explicar parte de las restricciones combinatorias de estas relativas. Por último, proponemos extender este análisis a las relativas de infinitivo introducidas por que (libros que leer)In this article we propose analyzing the elements heading prepositional infinitival relatives (libros por/para leer 'books to read') as prepositional complementizers generated in the head of FiniteP. This allows us to make clear differences between prepositional relative sentences and purpose and cause non-relative prepositional constructions, while offering a uniform analysis for all relative clauses, whether finite or not. We also suggest that the modal reading associated with prepositional relatives is expressed through a specific functional category linked to root modality, which allows us to explain part of the combinatorial restrictions of these relative constructions. Finally, we propose extending this analysis to infinitival relatives introduced by que 'that' (libros que leer 'books to read')

    The Right Periphery of Interrogatives in Catalan and Spanish : Syntax/Prosody Interactions

    Get PDF
    We thank two anonymous reviewers for helpful comments that have improved the final paper, and the first author expresses particular thanks to her colleagues of the Grup de Recerca en Entonació i Parla (UB). Moreover, we are grateful to the editors of the volume, for their patience and expertise in the editing process. During the editing process Crocco (2013) appeared which considers partially similar data in Italian. Unfortunately, we could not include a discussion of this article. The research of the second author was partially possible due to research projects FFI2011-23356 (Ministerio de Ciencia e Innovación, Spain) and 2009SGR1079 (Generalitat de Catalunya), awarded to the UAB.S'ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS 'clàssica' i, en especial, l'ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la dreta en tots els casos (V(O)#S). En aquest article revisem aquesta observació a partir d'un estudi de corpus i afegim a la descripció els trets prosòdics i pragmàtics de les interrogatives. Mostrem que les interrogatives del català afavoreixen la dislocació a la dreta, en clar contrast amb el castellà, que prefereix la realizació in situ del material del rerefons. Aquesta última opció té conseqüències importants per als contorns prosòdics de les interrogatives castellanes, que marquen els constituents focals finals amb un to ascendent i el material del rerefons amb una lleugera caiguda.It has been reported in the literature that interrogative sentences behave quite differently regarding subject-verb inversion in Spanish and Catalan: whereas the former allows 'classical' VS inversion, and particularly VSO, the latter systematically resorts to right-dislocation in all cases (V(O)#S). In this paper we scrutinize this observation from a corpus-based perspective, and including into the syntactic picture the prosodic and pragmatic features of interrogatives. We show that Catalan interrogatives clearly favor RD, in sharp contrast with Spanish, which favors in situ realization of background material. This latter option has important consequences for the prosodic patterns of Spanish interrogatives, which mark final focus constituents with a pitch rising and that final background material with a slight pitch fall

    Identificació de les vocals tòniques del català

    No full text
    El volumen 5 de la Biblioteca Phonica es la versión completa de la investigación de la profesora Sílvia Planas Identificació de les vocal tòniques del català, cuyo resumen se presenta en la revista Phonica con el formato de artículo. Se trata de la versión completa de la tesis doctoral de la autora, presentada en el 2000
    corecore