Estudi epidemiològic de la depressió major en infants de 3-6 anys

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaNo sabem gaire de les característiques de la depressió major entre els 3 i 6 anys de vida. Actualment s'utilitzen els mateixos criteris diagnòstics que en els adults així com es recull la mateixa simptomatologia. Els escassos estudis actuals, apunten a la necessitat de crear uns criteris específics que incloguin i donin major rellevància a uns determinats símptomes més propis pels infants d'entre 3 a 6 anys. Quan el que volem és saber la prevalença de depressió major a en aquestes edats, trobem valors al voltant del 0,9 % en població general, tot i que en el nostre país no hi havia cap dada. OBJECTIUS: Aquesta investigació, té per objectiu estudiar la prevalença de la depressió major entre els 3 i 6 anys, així com les seves característiques. SUBJECTES: Es parteix d'una mostra escolar de 460 infants que cursen P3, P4 i P5 a Olot. S'han confeccionat dos grups a partir de la puntuació en l'instrument ESDM 3-6 omplert per la mestra, amb un total de 132 nens. PROCEDIMENT L'estudi s'ha realitzat en tres fases. En la primera, a partir d'una puntuació igual o superior a 27 en l'ESDM, s'obté un grup amb alta simptomatologia depressiva (N= 72) així com es forma un grup control (N=60). Aquest grup control s'ha seleccionat en funció del nombre de casos amb simptomatologia alta, el sexe, curs escolar i aula. S'han passat instruments als pares i al mateix nen. Finalment s'ha realitzat una entrevista clínica de comú acord entre dos clínics, per tal de determinar el diagnòstic. RESULTATS: Un 0,87% de la mostra presenta depressió major en base a criteris DSM-IV (APA; 1995). No s'observen diferències en funció del sexe, classe socioeconòmica, escola ni curs, mentre és rellevant l'alta simptomatologia depressiva de la mare. Com a símptomes els nens amb depressió, solen presentar els mateixos símptomes recollits en el DSM-IV excepte alteracions en l'alimentació, son i sentiments d'inutilitat i culpa. Per altre banda, es troben símptomes que es presenten de forma significativa en els infants amb depressió major que no estan recollits en el DSM-IV, com són la dificultat en el control d'esfinters, la inhibició conductual i les somatitzacions, el que ens planteja la necessitat de tenir uns criteris adaptats per aquesta edat. DISCUSSIÓ: L'índex de depressió major trobat en aquesta mostra es troba dins la linea de la resta d'estudis. Aquest valor és inferior al trobat en edats superiors. Aquest estudi ha permès observar i destacar, a l'igual que Luby et al (2002), que el nen preescolar pot presentar anhedonia com l'adult, així com una simptomatologia propia per aquesta etapa evolutiva. Seria interessant i necessari revisar els criteris diagnòstics de depressió major així com estudiar el pes d'alguns d'aquests símptomes com la inhibició conductual o la dificultat en el control d'esfinters (símptomes rellevants en el nostre estudi). Com a variables relacionades, s'ha destacat l'alta simptomatologia depressiva en les mares dels nens amb simptomatologia depressiva alta i en els casos amb depressió major clínica, així com la vivència d'un esdeveniment estressant. No obstant, ni el sexe, edat, situació sociofamiliar, ni tipus d'escola han presentant diferències significatives entre els grups. CONCLUSIÓ: Trobem un 15,8% d'infants de 3 a 6 anys, amb simptomatologia depressiva alta. L'índex de prevalença de depressió major clínica, és del 0,87% seguint els criteris DSM-IV. Hi ha variables familiars com la depressió materna i viure un esdeveniment estressant que es relacionen amb la presència de depressió major en el nen.We don't know much about the features of major depression in 3 to 6 year-olds. Nowadays,the same diagnostical criteria than in adults are used and so are the same symptoms collected. The lack of present studies is due to the need of creating specific criteria which include and give more relevance to certain symptoms associated to 3 and 6 year-olds.When we want to know about the prevalence of major depression at this age, we find rates around 0,9% in average population, although there are no data in our country.OBJECTIVES, AIMS. The aim of this research is to study the prevalence of major depression in 3 and 6 year-olds and set its characteristics.SUBJECTS. The sample has been taken from 460 infants of a nursery school ( P3,P4 i P5) in Olot. Two groups have been made out of the score obtained from an instrument ESDM3-6 filled by the teacher , with a total of 132 children. PROCEDURE. There have been three phases. In the first one, from a score equal or superior to 27 in ESDM, a group with high depressive symptoms(N=72) , as well as a control group (N=60).This control group has been selected according to the number of cases with high symptoms, sex, school year and classroom.Instruments have been filled by both parents and children. Finally, a clinical interview within 2 doctors has been agreed so as to determine the diagnosis. RESULTS. O,87% of the sample presents major depression based on DSM-IV criteria( APA,1995). We do not observe differences according to sex, socio-economical class, school or school year but high depression in the mother is relevant. The symptoms of children with depression are the same as the ones collected in DSM-IV , except food and sleep irregularities, feeling of uselessness and guilt.On the other hand, we find symptoms in children with major which are not collected in DSM-IV , such as the difficulty in controlling sphincters , behavioural inhibition and characterisations.All this raises the need of having criteria adapted to this age. DISCUSSION. Major depression rates found in this sample are in the lines of other research. This value is inferior to the one found in older children. This research has allowed to observe and highlight, like Luby&al.(2002), that children at nursery-school age can present anhedonia when becoming an adult , as well as symptoms of this evolutive age.It would be interesting and necessary to revise diagnostical criteria of major depression and study the importance of some of these symptoms such as conductual inhibition or the difficulty of controlling sphincters ( relevant symptoms in our research). As related features , we have to highlight high depressive symptoms in mothers of children with high depressive symptoms and in cases of major clinical depression, as well as going through a stressful experience . Nevertheless, sex ,age, socio-familiar situation or kind of school have not presented significant differences among groups. CONCLUSION. 15,8% of 3 to 6 year-olds have presented high depressive symptoms. The rate of prevalence of major clinical depression is 0,87% following DSM-IV criteria. Family features like mother's depression and going through a stressful experience have been related to major depression in children

Estudi epidemiològic de la depressió major en infants de 3 a 6 anys

No sabem gaire de les característiques de la depressió major entre els 3 i 6 anys de vida. Actualment s'utilitzen els mateixos criteris diagnòstics que en els adults així com es recull la mateixa simptomatologia. Els escassos estudis actuals, apunten a la necessitat de crear uns criteris específics que incloguin i donin major rellevància a uns determinats símptomes més propis pels infants d'entre 3 a 6 anys. Quan el que volem és saber la prevalença de depressió major a en aquestes edats, trobem valors al voltant del 0,9 % en població general, tot i que en el nostre país no hi havia cap dada. OBJECTIUS: Aquesta investigació, té per objectiu estudiar la prevalença de la depressió major entre els 3 i 6 anys, així com les seves característiques. SUBJECTES: Es parteix d'una mostra escolar de 460 infants que cursen P3, P4 i P5 a Olot. S'han confeccionat dos grups a partir de la puntuació en l'instrument ESDM 3-6 omplert per la mestra, amb un total de 132 nens. PROCEDIMENT L'estudi s'ha realitzat en tres fases. En la primera, a partir d'una puntuació igual o superior a 27 en l'ESDM, s'obté un grup amb alta simptomatologia depressiva (N= 72) així com es forma un grup control (N=60). Aquest grup control s'ha seleccionat en funció del nombre de casos amb simptomatologia alta, el sexe, curs escolar i aula. S'han passat instruments als pares i al mateix nen. Finalment s'ha realitzat una entrevista clínica de comú acord entre dos clínics, per tal de determinar el diagnòstic. RESULTATS: Un 0,87% de la mostra presenta depressió major en base a criteris DSM-IV (APA; 1995). No s'observen diferències en funció del sexe, classe socioeconòmica, escola ni curs, mentre és rellevant l'alta simptomatologia depressiva de la mare. Com a símptomes els nens amb depressió, solen presentar els mateixos símptomes recollits en el DSM-IV excepte alteracions en l'alimentació, son i sentiments d'inutilitat i culpa. Per altre banda, es troben símptomes que es presenten de forma significativa en els infants amb depressió major que no estan recollits en el DSM-IV, com són la dificultat en el control d'esfinters, la inhibició conductual i les somatitzacions, el que ens planteja la necessitat de tenir uns criteris adaptats per aquesta edat. DISCUSSIÓ: L'índex de depressió major trobat en aquesta mostra es troba dins la linea de la resta d'estudis. Aquest valor és inferior al trobat en edats superiors. Aquest estudi ha permès observar i destacar, a l'igual que Luby et al (2002), que el nen preescolar pot presentar anhedonia com l'adult, així com una simptomatologia propia per aquesta etapa evolutiva. Seria interessant i necessari revisar els criteris diagnòstics de depressió major així com estudiar el pes d'alguns d'aquests símptomes com la inhibició conductual o la dificultat en el control d'esfinters (símptomes rellevants en el nostre estudi). Com a variables relacionades, s'ha destacat l'alta simptomatologia depressiva en les mares dels nens amb simptomatologia depressiva alta i en els casos amb depressió major clínica, així com la vivència d'un esdeveniment estressant. No obstant, ni el sexe, edat, situació sociofamiliar, ni tipus d'escola han presentant diferències significatives entre els grups. CONCLUSIÓ: Trobem un 15,8% d'infants de 3 a 6 anys, amb simptomatologia depressiva alta. L'índex de prevalença de depressió major clínica, és del 0,87% seguint els criteris DSM-IV. Hi ha variables familiars com la depressió materna i viure un esdeveniment estressant que es relacionen amb la presència de depressió major en el nen.We don´t know much about the features of major depression in 3 to 6 year-olds. Nowadays,the same diagnostical criteria than in adults are used and so are the same symptoms collected. The lack of present studies is due to the need of creating specific criteria which include and give more relevance to certain symptoms associated to 3 and 6 year-olds.When we want to know about the prevalence of major depression at this age, we find rates around 0,9% in average population, although there are no data in our country.OBJECTIVES, AIMS. The aim of this research is to study the prevalence of major depression in 3 and 6 year-olds and set its characteristics.SUBJECTS. The sample has been taken from 460 infants of a nursery school ( P3,P4 i P5) in Olot. Two groups have been made out of the score obtained from an instrument ESDM3-6 filled by the teacher , with a total of 132 children. PROCEDURE. There have been three phases. In the first one, from a score equal or superior to 27 in ESDM, a group with high depressive symptoms(N=72) , as well as a control group (N=60).This control group has been selected according to the number of cases with high symptoms, sex, school year and classroom.Instruments have been filled by both parents and children. Finally, a clinical interview within 2 doctors has been agreed so as to determine the diagnosis. RESULTS. O,87% of the sample presents major depression based on DSM-IV criteria( APA,1995). We do not observe differences according to sex, socio-economical class, school or school year but high depression in the mother is relevant.The symptoms of children with depression are the same as the ones collected in DSM-IV , except food and sleep irregularities, feeling of uselessness and guilt.On the other hand, we find symptoms in children with major which are not collected in DSM-IV , such as the difficulty in controlling sphincters , behavioural inhibition and characterisations.All this raises the need of having criteria adapted to this age. DISCUSSION. Major depression rates found in this sample are in the lines of other research. This value is inferior to the one found in older children. This research has allowed to observe and highlight, like Luby&al.(2002), that children at nursery-school age can present anhedonia when becoming an adult , as well as symptoms of this evolutive age.It would be interesting and necessary to revise diagnostical criteria of major depression and study the importance of some of these symptoms such as conductual inhibition or the difficulty of controlling sphincters ( relevant symptoms in our research). As related features , we have to highlight high depressive symptoms in mothers of children with high depressive symptoms and in cases of major clinical depression, as well as going through a stressful experience . Nevertheless, sex ,age, socio-familiar situation or kind of school have not presented significant differences among groups.CONCLUSION. 15,8% of 3 to 6 year-olds have presented high depressive symptoms. The rate of prevalence of major clinical depression is 0,87% following DSM-IV criteria. Family features like mother's depression and going through a stressful experience have been related to major depression in children

Multisystem Developmental Disorder in Children from 2 to 6 Years Old : A Three Years Follow-Up Study

This research studied children who had been diagnosed with Multisystem Developmental Disorder (MSDD) (NC, 2002) under the Diagnostic Classifications of Mental Health and Developmental Disorders of Infancy and Early Childhood (DC: 0 - 3). They all showed, to a varying degree, difficulties in relating to others, play, affective interaction and severe delay in developing communication skills. Some studies have observed continuity in the diagnosis of autism during the first years of life. The objective of this study is to analyse the development of infants with MSDD whose diagnosis of autism was not confirmed. We also attempted to verify any possible psychomotor developmental differences based on, or related to, the severity and typology (B and C) of the MSDD. To enable us to do this we carried out a 3-year follow-up during which we assessed the infants (n = 15) and their parents. They are 2 - 4 years old. Results showed that type B children did present a greater impairment of psychomotor development in assessment tests. However, we did not observe any correlation between the degree of severity of the initial symptoms and later diagnoses. Conclusion: although our sample is small, we can conclude that there isn’t a clear evolution in the diagnosis, but we have found significant differences in the symptomatology between the type B and

Temperamental Dimension and Anxiety Problems in a Clinical Sample of Three- to Six-year old Children: A Study of Variables

In the last few years, many researchers have studied the presence of common dimensions of temperament in subjects with symptoms of anxiety. The aim of this study is to examine the association between temperamental dimensions (high negative affect and activity level) and anxiety problems in clinicalpreschool children. A total of 38 children, ages 3 to 6 years, from the Infant and Adolescent Mental Health Center of Girona and the Center of Diagnosis and Early Attention of Sabadell and Olot were evaluated by parents and psychologists. Their parents completed several screening scales and, subsequently, clinical child psychopathology professionals carried out diagnostic interviews with children from the sample who presented signs of anxiety. Findings showed that children with high levels of negative affect and low activity level have pronounced symptoms of anxiety. However, children with anxiety disorders do not present different temperament styles from their peers without these pathologiesEn los últimos años, diversos investigadores han estudiado la presencia de dimensiones temperamentales comunes en sujetos con sintomatología ansiosa. El objetivo del presente estudio es examinar la asociación entre dimensiones temperamentales (afecto negativo y nivel de actividad) y problemas de ansiedad enniños clínicos preescolares. Un total de 38 niños de 3 a 6 años de edad, pertenecientes al Centro deSalud Mental Infanto-Juvenil de Girona y al Centro de Diagnóstico y Atención Precoz de Sabadell y Olot, fueron evaluados por sus padres y por psicólogos. Los padres contestaron a diversas escalas de cribaje y, posteriormente, diversos profesionales en psicopatología clínica infantil realizaron entrevistas diagnósticas a los niños de la muestra que presentaban indicios de ansiedad. Los hallazgos obtenidos muestran que los niños con elevados niveles de afecto negativo y bajos niveles de actividad presentan elevada sintomatología ansiosa. Sin embargo, los niños con trastornos de ansiedad no presentan un estilotemperamental distinto al de los niños sin estas patología