Processos psicològics de l'estudiant en l'avaluació formativa

Aquest capítol es proposa la “difícil” tasca d’analitzar quina és l’activitat cognitiva que l’avaluació formativa posa en joc. Per fer-ho, girarà a l’entorn de la pregunta següent: Quins són els processos psicològics bàsics que mobilitzen els i les estudiants avaluats de manera formativa? I la plantegem com una tasca “difícil” perquè afrontem el repte de fer-ho des de la voluntat d’aportar algunes idees de caire més teòric, que ordenin el pensament del professorat, i algunes altres de caire pràctic que permetin copsar-ho des de les necessitats de l’avaluació formativa i de la concreció de l’escenari d’ensenyamentaprenentatge. Per fer-ho possible, al llarg de tot el document s’aniran plantejant diversos exercicis que en forma de preguntes convidaran el lector a prendre consciència i a reflexionar sobre allò que hom fa com a docent/aprenent en els processos d’avaluació. Esperem que aquesta estratègia faciliti la comprensió i el debat intern de qui reflexiona sobre els sistemes d’avaluació i, de manera particular, de qui vol aprofundir en l’avaluació formativa des d’un enfocament més ampli

El agua: un espacio de sensaciones y emociones

El presente trabajo pretende ahondar en la comprensión del medio acuático como medio de impresión sensorial y como medio de alta significación para el desarrollo del bebé. A partir de este objetivo fundamental, se reflexiona sobre el medio líquido y los sistemas sensoriales –de acuerdo con la clasificación de Sherrington (1910)– que activa. Para hacerlo, la comunicación discurre por cada sistema sensorial y estudia los efectos que las propiedades físicas más características del agua generan sobre estos. Igualmente, partiendo del estudio del desarrollo biopsicosocial de Wallon (1982), el texto introduce los aspectos afectivos y emocionales ligados a la sensorialidad con a finalidad de dar un perfil global a la comprensión del medio y del bebé en este medio

El significat de les activitats aquàtiques del nadó des d'una perspectiva evolutiva

Aquest article pretén d’aprofundir des d’una perspectiva evolutiva en l’estudi i l’anàlisi de les activitats aquàtiques del nadó. A partir d’aquí, l’article interpreta des de l’òptica filogenètica i ontogenètica de les activitats aquàtiques dels nadons, quin significat tindran aquestes activitats en el seu desenvolupament general. Per assolir els objectius fixats, l’article utilitza un enfocament fenomenològic (Husserl, 1996) que se sustentarà conceptualment en l’abordatge filogenètic del desenvolupament psicomotriu de Fonseca (1998). Partint d’aquesta estructura, s’estudiaran les raons filogenètiques i ontogenètiques que ens poden significar les activitats aquàtiques del nadó per tal que, en última instància, i des de la línia més existencial de la fenomenologia (Sartre, 1999; Merleau-Ponty, 2000), puguem argumentar la significació evolutiva d’aquestes activitats.This work gets deeply into the evolutional comprehension of the aquatic activities of the baby. Its starting point is a methodological pose of philosophical nature which uses phenomenology (Husserl, 1999), from the existencialist undesrtanding (Sartre, 1999; Merleau-Ponty, 2000), as the way for discovering. From this stand, the research sequence and process is sustented in philogenetic approach (Fonseca, 1998) and studies the philogenetical and ontogenetical reasons who can explain the significance of the babies aquatic development onto the global development

El cas de l'assignatura aprenentatge i desenvolupament motor

El present capítol pretén mostrar alguns aspectes de l’avaluació d’una assignatura que té la voluntat d’orientar- se de manera formativa. Aquesta assignatura en cap cas pretén ser un exemple de bona pràctica, perquè en certs aspectes fa aigües per tot arreu, sinó tan sols una forma d’ordenar el pensament al voltant d’una de les assignatures que desenvolupo a la universitat i tal vegada, també, una manera de compartir estratègies i decisions didàctiques que s’hi han posat en joc; problemes que han produït i qüestionaments didàctics que fan emergir. De fet, el procés continua i, com al llarg d’aquests dos anys que ha durat la beca, diverses són les accions d’avaluació amb vocació formativa que es modificaran, s’implementaran o es trauran

Usos digitals de l’alumnat universitari: formaTICzant el futur mestre

Aquesta comunicació presenta l’experiència desenvolupada el curs 2010-11 i en l’assignatura del Grau de Mestre d’Educació Infantil: Desenvolupament psicomotor i Expressió Corporal de la Universitat de Vic

Pla de treball al GoogleDocs

Pla de treball al GoogleDoc

El significado de las actividades acuáticas del bebé desde una perspectiva evolutiva

Este artículo pretende profundizar desde una perspectiva evolutiva en el estudio y análisis de las actividades acuáticas del bebé. A partir de aquí, el artículo interpreta desde la óptica filogenética y ontogenética de las actividades acuáticas de los be¬bés qué significado tendrán estas actividades en su desarrollo general. Para alcanzar los objetivos fijados se utiliza un enfoque fenomenológico (Husserl, 1996) que se sustentará conceptualmente en el abordaje filogenético del desarrollo psicomotor de Fonseca (1998). Partiendo de esta estructura, se estudiarán las razones filogenéticas y ontogenéticas que nos pueden significar las actividades acuáticas del bebé a fin de que, en última instancia, y desde la línea más existencial de la fenomenología (Sartre, 1999; Merleau-Ponty, 2000), podamos argumentar la significación evolutiva de estas actividades

La garantía de las entregas a cuenta: su ejecutabilidad

El presente artículo analiza Ley 57/68, de 27 de julio, que tiene por objeto las entregas a cuenta anticipadas en la venta de viviendas, desde la perspectiva de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Generalitat, de la vivienda de la Comunidad Valenciana en su artículo 15, y la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, sobre Ordenación de la Edificación

Les interaccions dels nadons en les activitats aquàtiques. Conseqüències educatives

La present investigació té com a objectiu principal descobrir quins elements de la interacció educativa de la díade nen-adult afavoreixen o dificulten l’accés a les destreses aquàtiques per part del nen. Aquesta voluntat general implica l’estudi teòric de diversos elements. D’una banda, la investigació fa un repàs de les activitats aquàtiques en general, incidint en la història i la cultura que finalment ha contribuït a l’existència d’un cert tipus de pràctiques educatives amb nadons i en el medi aquàtic. També es desenvolupa la noció d’aigua mitjançant la seva dimensió física, cultural i biològica, per la qual cosa coneixem un medi pluridimensional. Aquest treball posiciona la mirada de l’autor entorn del model d’activitats aquàtiques per a nadons

Alteritzar la singularitat: veus per a una pedagogia de l'experiència

Parte de la investigación en torno a la realidad educativa que se ha desarrollado durante los últimos años se caracteriza por intentar encontrar formas de interpretación orientadas a significar los procesos formativos centrados en las vivencias singulares de los agentes que participan de la educación así como en la posibilidad que éstas ofrecen de devenir experiencia, eso es,vivencia concienciada. A raíz de las mismas podemos observar como la biografía apunta a ser una de las más emblemáticas formalizaciones del proceso de narración de vivencias. Pero, aún cuando la misma se perfila como una de las narraciones que más promueven la interpretación e intercambio de vivencias, posibilitando la reflexión e, incluso, formación mediada, la biografía todavía presenta como forma teorética algunos escollos. Los cuales, pueden ser utilizados como preguntas base para formular una voz de las pedagogías de la experiencia. Justamente, interrogarse y repensar su factibilidad es el tema que se ensaya en el presente artículo.A part of the research conducted in recent years in education has been characterised by attempts at providing interpretations oriented at lending meaning to learning processes centred on the specific, singular experiences of agents that participate in education and on the possibility that the latter offer of becoming conscious,learned experiences. From this it can be seen that biography constitutes one of the best ways of formalising the process of narrating experiences. Yet, even if biography is seen as one of the narrative forms that does most for promoting the interpretation and exchange of experiences, facilitating reflection and, even, training, biography as a theoretical form still presents a number of difficulties. These can be used as questions for formulating a voice of the pedagogies of experience. Therefore, this article raises questions concerning this theoretical form and rethinks the feasibility of this method