Construir en Espacios Protegidos

La preocupación del hombre por cuidar sus intervenciones en el medio natural, desde un punto de vista visual, paisajístico, es relativamente reciente y proviene de esa relación esencial del hombre con la naturaleza que supone el hecho de construir, y de su directa consecuencia: la generación del lugar. El cambio cualitativo de la configuración del espacio y del carácter del territorio va a provocar significados, emociones y sentimientos que, cuando por la evolución y progreso de la humanidad se han despersonalizado y perdido su conexión con el medio natural, han alimentado una profunda inquietud de la sociedad que se ha sentido huérfana y desarraigada. La creciente conciencia social y el inequívoco convencimiento sobre la necesidad de conservar el equilibrio natural de estas fuerzas, como mejor forma de proteger la biodiversidad y conservar el espacio como escenario en el que se desarrollan, han mediatizado las intervenciones en el medio natural, provocando inseguridades y dudas que se reflejan en lo allí construido. La solución habitualmente ha sido ?no hacer? o ?hacer lo mínimo?, apoyándose siempre en lo ya existente, no desde el convencimiento de que fuera ésta la mejor solución, sino con la coartada de que la memoria ha incorporado lo ya existente a nuestra idea del lugar. La discusión que se propone se basa en la valoración del paisaje como un recurso natural más del espacio, recurso inevitablemente afectado por las continuas intervenciones de carácter antrópico que se producen sobre el mismo; no obstante, su consideración como recurso natural o como aspecto principal del espacio protegido es algo secundario, aceptado el hecho de su indiscutible valor

La biblioteca i la lectura, elements educatius en la primera renovació pedagògica de Catalunya al segle XX. L’aportació d’Anna Rubiés com a exemple

[cat] A través del seu ideari, els il·lustrats difonen la importància que tenen els sistemes d'instrucció publica per garantir que tots els ciutadans expressin bé les seves idees i accedeixen al món de la cultura. La qualitat dels llibres i les biblioteques són elements garants de l'adquisició d'hàbits lectors i pilars fonamentals de la formació bàsica dels ciutadans. Aquesta idea, recollida en els corpus legislatius es manté vigent i expressa la importància que es dóna a la formació lectora i a les biblioteques que són indispensables en qualsevol estratègia d'alfabetització universal. Així doncs situem la biblioteca i la lectura en el centre de la investigació. Sabent que, en arribar al segle XX, el sistema d'instrucció publica al nostre país presentava greus mancances, diferents sectors de la societat catalana impulsaren la creació de centres de cultura i d'educació, conscients del valor creixent de la formació de tota la ciutadania en aquella societat canviant. Per altra part, els programes de cultura i d'ensenyament que propulsaren els governs de la Mancomunitat i de l'etapa republicana, juntament amb la influència del moviment renovador que s'expandia per diferents països d'Europa, influïren de forma decisiva en l'aparició d'una escola nova catalana que introduïa grans canvis metodològics. A Catalunya, la propagació de pedagogies actives va ser duta a terme per una generació de mestres que malgrat l'escassa preparació professional inicial que ells havien rebut, van ser conscients de la responsabilitat social del magisteri. En aquesta cruïlla de circumstàncies, a partir de fonts de diferents arxius i dels seus escrits, alguns d'ells inèdits, hem reconstruït el periple vital i professional de la mestra Anna Rubiés i Monjonell (1881-1863) que exercia de mestra interina, per primera vegada l'any 1901, a Cassà de la Selva (Girona). La voluntat i l'empeny que va tenir per canviar les condicions en que es trobaven les escoles del pais, buscant nous models en els nombrosos viatges per aprendre que va fer arreu d'Europa, permeten entendre com i perquè va poder deixar escrita una obra tan extraordinària, referida a la formació lectora. La plenitud professional de la mestra arriba en ser nomenada directora del Grup Escolar Ramon Llull, l'any 1931. Anna Rubées que havia acompanyat tantes noies a sortir del reduït món cultural en que vivien estava convençuda que l'escola és la responsable directa d'assegurar el bagatge cultural. “La lectura és una de les activitats bàsiques de l'escola i un dels instruments més poderosos d'autocultura”, afirmava. Per això concentra en la lectura gran part de la dedicació personal mentre publicava les seves experiències sobre lectura en els diferents cursos del seu centre escolar. En els inicis del segle XXI, quan la comprensió lectora dels escolars preocupa les administracions educatives del nostre país, podem afirmar que l'aportació d'Anna Rubiés a la nova pedagogia de la lectura, sumada ales aportacions que feren Pere Vergés o Artur Martorell i d'altres mestres d'aquella generació, conformen un conjunt de propostes que l'escola del segle XXI ha de tenir presents

La biblioteca i la lectura, elements educatius en la primera renovació pedagògica de Catalunya al segle XX. L’aportació d’Anna Rubiés com a exemple

A través del seu ideari, els il·lustrats difonen la importància que tenen els sistemes d'instrucció publica per garantir que tots els ciutadans expressin bé les seves idees i accedeixen al món de la cultura. La qualitat dels llibres i les biblioteques són elements garants de l'adquisició d'hàbits lectors i pilars fonamentals de la formació bàsica dels ciutadans. Aquesta idea, recollida en els corpus legislatius es manté vigent i expressa la importància que es dóna a la formació lectora i a les biblioteques que són indispensables en qualsevol estratègia d'alfabetització universal. Així doncs situem la biblioteca i la lectura en el centre de la investigació. Sabent que, en arribar al segle XX, el sistema d'instrucció publica al nostre país presentava greus mancances, diferents sectors de la societat catalana impulsaren la creació de centres de cultura i d'educació, conscients del valor creixent de la formació de tota la ciutadania en aquella societat canviant. Per altra part, els programes de cultura i d'ensenyament que propulsaren els governs de la Mancomunitat i de l'etapa republicana, juntament amb la influència del moviment renovador que s'expandia per diferents països d'Europa, influïren de forma decisiva en l'aparició d'una escola nova catalana que introduïa grans canvis metodològics. A Catalunya, la propagació de pedagogies actives va ser duta a terme per una generació de mestres que malgrat l'escassa preparació professional inicial que ells havien rebut, van ser conscients de la responsabilitat social del magisteri. En aquesta cruïlla de circumstàncies, a partir de fonts de diferents arxius i dels seus escrits, alguns d'ells inèdits, hem reconstruït el periple vital i professional de la mestra Anna Rubiés i Monjonell (1881-1863) que exercia de mestra interina, per primera vegada l'any 1901, a Cassà de la Selva (Girona). La voluntat i l'empeny que va tenir per canviar les condicions en que es trobaven les escoles del pais, buscant nous models en els nombrosos viatges per aprendre que va fer arreu d'Europa, permeten entendre com i perquè va poder deixar escrita una obra tan extraordinària, referida a la formació lectora. La plenitud professional de la mestra arriba en ser nomenada directora del Grup Escolar Ramon Llull, l'any 1931. Anna Rubées que havia acompanyat tantes noies a sortir del reduït món cultural en que vivien estava convençuda que l'escola és la responsable directa d'assegurar el bagatge cultural. “La lectura és una de les activitats bàsiques de l'escola i un dels instruments més poderosos d'autocultura”, afirmava. Per això concentra en la lectura gran part de la dedicació personal mentre publicava les seves experiències sobre lectura en els diferents cursos del seu centre escolar. En els inicis del segle XXI, quan la comprensió lectora dels escolars preocupa les administracions educatives del nostre país, podem afirmar que l'aportació d'Anna Rubiés a la nova pedagogia de la lectura, sumada ales aportacions que feren Pere Vergés o Artur Martorell i d'altres mestres d'aquella generació, conformen un conjunt de propostes que l'escola del segle XXI ha de tenir presents

La reforma energética en España: análisis constitucional y administrativo

In the last five years Spanish energy sector has suffered from a barrage of regulatory changes that, unfortunately, have not been the product of an energy pact –again and again demanded by specialists and said by political parties to be a policy goal–, but motivated by the urge to alleviate the «tariff deficit» and some other specific issues, such as the tremendous costs that a state under economic crisis has to bear in the high premiums of alternative energies. Beyond criticism of political opportuneness and legislative technique to these regulatory changes, in this paper we will focus on analyzing, from a legal perspective, the harmful consequences of all these changes, both administratively (regulatory risk, poliarchy regulations and liability of the State for statutory indirect condemnation) and constitutional (weakening of certainty, legitimate expectations and non-retroactivity principles), and, finally, bringing in some proposals that could help to somehow alleviate those consequences.Este trabajo ha obtenido un Accésit del Premio Estudios Financieros 2016 en la modalidad de Derecho Constitucional y Administrativo. En el último lustro el sector energético español ha sufrido un aluvión de cambios normativos que, lamentablemente, no han sido producto de un pacto energético –una y otra vez demandado por los especialistas y que los partidos dicen querer alcanzar–, sino que ha venido motivado por el deseo de paliar el «déficit de tarifa» y algunos otros problemas concretos, como el tremendo coste que suponen para un Estado en crisis económica las altas primas de las energías alternativas. Más allá de las críticas sobre oportunidad política y técnica legislativa que estas modificaciones normativas han provocado, en este trabajo nos centraremos en analizar, desde una perspectiva jurídica, las consecuencias perniciosas de todas estas modificaciones, tanto desde el punto de vista administrativo (riesgo regulatorio, poliarquía normativa y responsabilidad patrimonial del Estado legislador frente a expropiación indirecta) como constitucional (debilitamiento de los principios de seguridad jurídica, confianza legítima e irretroactividad), aportando finalmente algunas propuestas que podrían coadyuvar a paliar de alguna manera esas consecuencias

Sarcoma de estroma endometrial. Estudio clinicopatológico e inmunofenotípico de 5 casos

Introducción: El sarcoma de estroma endometrial uterino es un tumor muy poco frecuente con una incidencia de 0,4 -3,4 por 100.000 mujeres, comprende menos del 1% de tumores malignos ginecológicos y el 2-5% de tumores malignos uterinos, siendo el tercer sarcoma en frecuencia después del carcinosarcoma y el leiomiosarcoma. Material y métodos: Presentamos cinco casos de sarcoma de estroma endometrial diagnosticados en un periodo de siete años con la evolución clínica de las pacientes. Resultados: Immunohistoquímicamente, estos tumores expresaban vimentina, receptores hormonales, CD10 y p53 (sarcomas de alto grado), siendo los marcadores musculares, la CK, el c-kit y ALK negativos. De estos cinco sarcomas dos de ellos eran de alto grado y tres de bajo grado (uno con diferenciación miogénica y otro combinado con áreas tipo «cordones sexuales», áreas miogénicas y áreas estromales puras). Discusión: Asimismo se plantean una serie de diagnósticos diferenciales con metodología práctica para poder caracterizar estos tumores.Introduction: Endometrial stromal sarcoma (ESS) is an infrequent neoplasm with an incidence of 0,4-3,4 cases/100.000 woman. This tumor represents less than 1% of the gynecologic malignancies as well as the 2,5% of the uterine malignant tumors being the third malignancy after carcinosarcoma and leiomyosarcoma. Patients and methods: We present five cases of endometrial sarcoma, diagnosed in a period of seven years. This study includes a complete immunohistochemical analysis as well as the follow-up of the patients. Results: Immunohistochemically, these tumors expressed vimentin, hormone receptors, CD10 and p53 (high grade sarcomas), whereas muscle markers, CK, c-Kit and ALK resulted negative. Two of the ESS were high grade tumors whereas the other three were considered low grade tumors (one with myogenic differentiation and the other combining sex cord areas, myogenic foci and pure stromal areas). Discussion: We discuss their differential diagnosis with other uterine malignant tumors.Martinez Rodriguez, Miguel, [email protected] ; Llombart Bosch, Antonio, [email protected] ; Navarro Fos, Samuel, [email protected]

Sinorhizobium fredii Strains HH103 and NGR234 Form Nitrogen Fixing Nodules With Diverse Wild Soybeans (Glycine soja) From Central China but Are Ineffective on Northern China Accessions

Sinorhizobium fredii indigenous populations are prevalent in provinces of Central China whereas Bradyrhizobium species (Bradyrhizobium japonicum, B. diazoefficiens, B. elkanii, and others) are more abundant in northern and southern provinces. The symbiotic properties of different soybean rhizobia have been investigated with 40 different wild soybean (Glycine soja) accessions from China, Japan, Russia, and South Korea. Bradyrhizobial strains nodulated all the wild soybeans tested, albeit efficiency of nitrogen fixation varied considerably among accessions. The symbiotic capacity of S. fredii HH103 with wild soybeans from Central China was clearly better than with the accessions found elsewhere. S. fredii NGR234, the rhizobial strain showing the broadest host range ever described, also formed nitrogen-fixing nodules with different G. soja accessions from Central China. To our knowledge, this is the first report describing an effective symbiosis between S. fredii NGR234 and G. soja. Mobilization of the S. fredii HH103 symbiotic plasmid to a NGR234 pSym-cured derivative (strain NGR234C) yielded transconjugants that formed ineffective nodules with G. max cv. Williams 82 and G. soja accession CH4. By contrast, transfer of the symbiotic plasmid pNGR234a to a pSym-cured derivative of S. fredii USDA193 generated transconjugants that effectively nodulated G. soja accession CH4 but failed to nodulate with G. max cv. Williams 82. These results indicate that intra-specific transference of the S. fredii symbiotic plasmids generates new strains with unpredictable symbiotic properties, probably due to the occurrence of new combinations of symbiotic signals.España, Junta de Andalucía P11-CVI-7500España Ministerio de Economía y Competitividad BIO2016-78409-

Antioxidant therapies and oxidative stress in Friedreich's ataxia: the right path or just a diversion?

Friedreich's ataxia is the commonest autosomal recessive ataxia among population of European descent. Despite the huge advances performed in the last decades, a cure still remains elusive. One of the most studied hallmarks of the disease is the increased production of oxidative stress markers in patients and models. This feature has been the motivation to develop treatments that aim to counteract such boost of free radicals and to enhance the production of antioxidant defenses. In this work, we present and critically review those 'antioxidant' drugs that went beyond the disease's models and were approved for its application in clinical trials. The evaluation of these trials highlights some crucial aspects of the FRDA research. On the one hand, the analysis contributes to elucidate whether oxidative stress plays a central role or whether it is only an epiphenomenon. On the other hand, it comments on some limitations in the current trials that complicate the analysis and interpretation of their outcome. We also include some suggestions that will be interesting to implement in future studies and clinical trials