Anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez i Barberà (1908-1984)

Després de l'estudi de la trajectòria periodística de Martí Domínguez i Barberà (1908-1984), un dels comunicadors valencians més reeixits de la segona meitat del segle xx, calia abordar l'anàlisi de la seua producció en premsa, formada bàsicament per articles i columnes. El present article descriu la metodologia i les línies del programa d'investigació emprats per a abordar l'anàlisi d'un conjunt discursiu format per un miler d'articles i columnes, que configuren el camp de treball de la tesi doctoral Anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez i Barberà llegida a la Universitat de València el 2005.After studying the journalism trajectory of Martí Domínguez i Barberà (1908-1984), one of the most successful Valencian communicators of the second half of the 20th century, further study was required regarding his newspaper writing —mainly articles and columns. The present article describes the methodology and lines of research involved in the study of a discourse group of approximately a thousand articles and columns comprising the subject matter of the doctoral thesis Analysis of the journalistic discourse of Martí Domínguez i Barberà read at the University of Valencia in 2005

Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster: el cas de les Notes d’un desficiós (1979-1984)

L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984.Irony is among the discursive techniques employed by the essayist and columnist Joan Fuster i Ortells (1922-1992). This register, which the writer used in diferent ways, is also present in his journalistic production. This journalistic body of work has a significnat place within “the journalism of ideas” in Catalan and Spanish of the second half of the 20th century. Fuster’s uses of this resource and its the different ways and degrees to which he employed it were conditioned by aspects such as the intended audience, the newspaper where a given article or column was to be published; the issue or issues being addressed, the historical and thematic context of the text and, of course, events in the author’s life. This paper analyzes Fuster’s use of ironic expression in 253 Notes d’un desficiós newspaper columns, which were published in the Qué y Dónde event listings guide of the city of València between 1979 and 1984

Comunicació periodística

El balanç de la recerca en el camp de la comunicació periodística en el País Valencià en la darrera dècada es caracteritza pel seu caràcter irregular. Entre les investigacions predominen les de caràcter teòric, una gran part de les quals tenen a veure amb els processos de producció periodística. Però es troba a faltar una major aportació empírica. La major part d'aquestes aportacions s'ha canalitzat, bàsicament, a través d'articles en publicacions científiques. L'edició bibliogràfica, en canvi, és escassa i està associada a aquells apartats vinculats amb àrees de major tradició, com és el cas de la història i la literatura. En aquest balanç no s'ha de perdre de vista la manca de tradició investigadora en aquest camp com a conseqüència de la implantació recent dels estudis de comunicació en les universitats públiques. Això es pot constatar en l'absència d'equips de recerca consolidats que desenvolupen línies de recerca continuades, tot i l'exis - tència d'algun cas puntual.An overview of research on journalistic communication in the Valencia Country during the past ten years reveals a certain irregularity. Most predominant is theoretical research, especially on journalistic production process. However, there are few empirical contributions, most of which have been channeled through articles in scientific publications. The literature in our field, however, is scant on empirical research, which is associated with conventional themes, such as history and literature. The overview of journalistic communication also shows a lack of research tradition, owing to the relatively recent establishment of communication sciences in public universities. Such a gap is apparent in the absence (with some exceptions) of consolidated research teams working on lines of continued investigation

De la lluita ecologista a una prioritat global. L'eclosió de la comunicació mediambiental

From Ecologists’ Struggle to Global Priority: The Emergence of Environmental Journalism.The environmental message has always held a place in the speeches of the masses. However, it was the ecologists’ declarations of the early sixties that mark the origins of journalistic expression as we know it today. Since then, the environmental issue has edged into the media little by little, nowhaving become a priority on news agendas. The printed word, be it on paper or Online, as well as the audiovisual media echo society’s growing interest in environmental issues. However, environmental journalism still faces certain challenges, which must be surmounted in order to overcome inherent weaknesses, such alarmism, superfi cial treatment and the conquest of prime-time television slots

Television Political Information and Spectacularization: A Comparative Analysis of Newscasts and Infotainment Programs

Este artículo estudia la tendencia a la espectacularización en el tratamiento de la información política televisiva en España. Realizamos un estudio de espacios informativos, así como una comparación de los anteriores con los contenidos de programas de infoentretenimiento (infotainment). El análisis de los informativos se centra en los canales autonómicos Canal Sur y Canal 9RTVV, mientras que la muestra de infotainment abarca diez programas procedentes de cadenas tanto privadas como públicas.A partir de un análisis de contenido temático, los resultados indican similitudes entre los informativos y el infotainment en lo relativo a la espectacularización, siendo la personalización el indicador clave. Asimismo, existen diferencias, tanto en la forma en que los canales autonómicos dramatizan la información política, como respecto a la espectacularización en el infotainment.This paper focuses on the trend toward spectacularization in political information that is broadcast on Spanish television. We perform a study of newscasts, and we compare the newscasts with the content of infotainment programs. The analysis of television newscasts centers on two Spanish regional channels: Canal Sur and Canal 9RTVV. The infotainment sample comprises ten programs collected from both private and public TV channels. A thematic content analysis provides data that indicate similarities between newscasts and infotainment programs with regard to spectacularization, being personalization the key indicator in this respect. At the same time, there are differences regarding the way regional channels dramatize political information, as well as differences pertaining to spectacularization in infotainment programs

Ona verda

Comunicar el medi ambien