Planificació general a l'aula inclusiva. El cas del Solsonès

El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.This research focuses on the study of curriculum design in an inclusive learning environment. Specifically, a case study has been conducted in the Solsonès. The educational and demographic characteristics of this region have facilitated the inclusion of the students with disabilities in regular classrooms. The research main objectives are to describe the planning practices of teachers who had experience with children with special educational needs and to know the aspects which can be improved trough training. The information analysis has enabled the understanding of the planning practices of teachers and to compare these practices with Multilevel Instruction or Universal Design for Learning (best practices developed in other contexts). Moreover, has enabled the knowledge of the main teacher’s problems and their difficulties about planning practices.Director/a: Robert Ruiz Be

School Memories. New Trends in the History of Education, por Cristina Yanes-Cabrera; Juri Meda; Antonio Viñao (editores). Cham, Springer, 2017, 278 pp. ISBN: 978-3-319-44062-0

Review of the book:Yanes-Cabrera, Cristina; Meda, Juri and Viñao, Antonio (eds.), School Memories. New Trends in the History of Education (Cham: Springer, 2017)Reseña del libro Yanes-Cabrera, Cristina; Meda, Juri and Viñao, Antonio (eds.), School Memories. New Trends in the History of Education (Cham: Springer, 2017

La memoria educativa de los documentales como confrontación a los pasados totalitarios

As the result of two research projects about documentaries and newsreels produced in Spain between 1914-1939 and 1939-1970, we discovered different silences and rumours which had an impact  un the memory and the history of education. We know that those silences and rumours were applied systematically as part of a national policy, affecting mainly the vulnerable population and stymieing any attempt at changing the situation. It is important that we understand why those silences and rumours persist nowadays and how the history and memory of education confront them. The silences, like the manipulations, make up a part of our past, yet they still have effects today. And this is true not only with Francoism; in different totalitarian systems, as well as during violent historical episodes, there has been a habit of imposing silence. The same thing has  occurred withnewsreels and documentaries. Different responses have attempted to address this problem and its effect on the recuperation of educational memories, and it ultimately depends on political, cultural and social contexts. In researching and disseminating one’s own past, the sensation of uneasiness is inherent to the process. The educational memory assumes this apprehension when it is developed as complex history which explains the lived educational experiences that are being related. In this article, we explore some of the premises and the potential of fragile memories and complex stories forming part of an intentional research program around audiovisual sources produced as propaganda in a totalitarian political framework. The different lines of research pursued in the aforementioned projects, but not exclusive to them, reinforced the need to advance in those methodologies that could bring together the different paths connecting the common elements and allowing for the possibility of narrating the silence with the perspective of a social history linked to justice and democracy.Después de la realización de los proyectos de investigación sobre los documentales de temática educativa producidos en España entre 1914-1939 y 1939-1970, se han constatado diferentes silencios y rumores que afectan tanto a la memoria como a la historia de la educación. Sabiendo que estos silencios y rumores se aplicaban sistemáticamente como política estatal y que afectaban tanto a la población vulnerable como a los intentos de cambio del sistema, es importante analizar porqué persisten y cómo la historia y la memoria de la educación se enfrenta a los mismos. Los silencios, al igual que las manipulaciones, son parte del ayer que condicionan el hoy. Ello no afecta solamente en el franquismo.En los distintos totalitarismos, así como en conflictos violentos se instaló el hábito de hacer acallar. También a través de la producción de informativos. Son distintas las respuestas que se han dado a la problemática de recuperar esta memoria educativa según los contextos políticos, culturales y sociales. Pero la incomodidad es parte inherente del indagar y difundir nuestro pasado. La memoria educativa las asume cuando se aproxima a una historia compleja que explica las experiencias educativas vividas y narradas. En el presente artículo se exponen aquellos elementos que nos han posibilitado explorar algunas de las premisasy de los potenciales de las memorias frágiles y las historias complejas como programa intencional de investigación alrededor de las fuentes audiovisualesproducidas como propaganda en un marco político totalitario. Las diferentes líneas de investigación que se produjeron en ocasión de los proyectos citados, pero no solamente exclusivos en los mismos,reforzaron la necesidad de ir avanzando en aquellas metodologías ecosistémicas que pudieran dar cabida a los recorridos derivados de los filamentos e interconexiones entre los elementos, ofreciendo con ello la posibilidad de narrar el silencio con la perspectiva de una historia social vinculada a la justicia y a la democracia

La representación de la educación en los documentales producidos en los totalitarismos europeos

PresentationPresentació

Els Plans Individualitzats en les regulacions del Departament d’Educació de juny de 2008. Aplicació d’enfocaments multidimensionals en la seva elaboració

Recentment, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat regulacions sobre els plans individuals per als alumnes considerats més vulnerables. Se n’han determinat els components i les condicions que s’han de donar per al seu inici. Aquest article considera la possibilitat de desenvolupar aquests plans individuals a partir d’enfocaments multidimensionals d’atenció a les necessitats singulars de l’alumnat de les escoles ordinàries, i presenta algunes propostes per abordar aquests procediments des de les perspectives relacionades amb els Plans Educatius Individualitzats en contextos diferents

Anàlisi de pràctiques educatives vinculades amb les adequacions curriculars individualitzades

En aquesta recerca s’analitzen –des d’un enfocament educatiu inclusiu- les pràctiques més habituals vinculades a l’elaboració d’adequacions curriculars individualitzades per als alumnes amb necessitats educatives especials, a Catalunya, amb la finalitat d’identificar els aspectes que haurien de ser objecte de millora. La recerca s’ha fet en dues fases: En la primera, o estudi previ, s’han formulat les hipòtesis de treball i s’ha elaborat el qüestionari que, un cop validat, s’ha enviat a tots els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de Catalunya. En la segona fase s’han analitzat les dades recollides en les diferents respostes del qüestionari

L’experiència de l’escola en temps de la pedagogia intuïtiva a Espanya

En aquest article es presenta una revisió sobre els usos dels objectes educatius, especialment de la utilització dels materials intuïtius en els diferents centres educatius entre 1900 i 1940, període en el que el mètode intuïtiu va tenir una gran implantació a les escoles espanyoles. Per a dur a terme aquesta revisió, s’han analitzat diversos tipus de fonts visuals, concretament fotografies d’escoles, dibuixos realitzats per infants i films propagandístics i s’han tingut en compte els tipus d’objectes que apareixen representats en les diferents fonts estudiades, com estan distribuïts els materials i quin tipus d’ús se’n feia. Així mateix, s’ha buscat en la normativa diversos aspectes, en particular, dictàmens i ordres de compres cursades pel govern espanyol, que mostren fins a quin punt, des de l’administració, es va voler donar la imatge que s’estava dotant als centres de materials considerats innovadors

El dibuix escolar infantil en temps de guerra. Anàlisi dels dibuixos del Fons Lluís Vives

Aquest treball té com a principal finalitat recuperar i difondre la memòria dels infants de Barcelona que van viure la guerra civil espanyola (1936-1939). Per a fer-ho s’han estudiat els dibuixos elaborats per l’alumnat del Grup Escolar Lluís Vives amb l’objectiu de conèixer les experiències quotidianes d’aquests infants. Així mateix, s’ha realitzat un estudi detallat del context social i educatiu en el que van estar elaborats els dibuixos. Per tal de comprendre millor les experiències que van viure i aprofundir en el significat que van tenir pels infants, s’han posat en diàleg les il·lustracions amb altres fonts de caràcter textual i s’han incorporat conceptes de l’àmbit de la psicologia. Algunes de les experiències analitzades inclouen la por, l’angoixa, l’escassetat i la pèrdua, però també el desig, el joc, la solidaritat i la resistència. Així mateix, el fet de partir dels textos i els dibuixos elaborats pels mateixos infants, possibilita que la seva veu sigui considerada com una aportació imprescindible en la memòria col·lectiva.La finalidad principal del presente trabajo es recuperar y difundir la memoria de los niños de Barcelona que vivieron la guerra civil española (1936-1939). Para ello, analizamos los dibujos realizados por los alumnos del Grupo Escolar Lluís Vives para conocer sus experiencias cotidianas. Asimismo, realizamos una investigación exhaustiva del contexto social y educativo en el que los niños realizaron dichos dibujos. Para comprender mejor las experiencias que vivieron y profundizar en el significado que tuvieron para los niños, se han puesto en diálogo las ilustraciones con otras fuentes de carácter textual y se han incorporado conceptos del ámbito de la psicología. Algunas de las experiencias analizadas incluyen el miedo, la angustia, la escasez y la pérdida, pero también el deseo, el juego, la solidaridad y la resistencia. Incorporar la voz de los niños, en este caso a través de sus dibujos y escritos, resulta imprescindible para construir la memoria colectiva.The main goal of this thesis is to revive the memories of the children of Barcelona who lived through the Spanish Civil War (1936-1939). To achieve this, we analysed the drawings created by students of the Grup Escolar Lluís Vives in order to gain insights into their daily experiences. Likewise, we conducted a thorough investigation of the social and educational context in which the children made those drawings. In order to further comprehend the children’s experiences during the war and to investigate their impact on the children, we incorporated text fragments to be read alongside the illustrations as well as including psychology concepts. Some of the experiences analysed include fear, distress, scarcity, and loss but also desire, play, solidarity, and resistance. By combining these text fragments and the drawings made by the same children, we aim to highlight the children´s perspective as an essential contribution to the collective memory.Innovació i Intervenció Educative