A novel treatment-responsive encephalitis with frequent opsoclonus and teratoma

Among 249 patients with teratoma‐associated encephalitis, 211 had N‐methyl‐D‐aspartate receptor antibodies and 38 were negative for these antibodies. Whereas antibody‐positive patients rarely developed prominent brainstem-cerebellar symptoms, 22 (58%) antibody‐negative patients developed a brainstem-cerebellar syndrome, which in 45% occurred with opsoclonus. The median age of these patients was 28.5 years (range = 12-41), 91% were women, and 74% had full recovery after therapy and tumor resection. These findings uncover a novel phenotype of paraneoplastic opsoclonus that until recently was likely considered idiopathic or postinfectious. The triad of young age (teenager to young adult), systemic teratoma, and high response to treatment characterize this novel brainstem-cerebellar syndrome

Modulació de l’activació microglial com a estratègia neuroreparadora

[cat] L’activació microglial és un fenomen fisiològic que permet resoldre alteracions a l’homeostasi. Quan l’estímul desencadenant de l’activació microglial és proinflamatori, es desencadena una resposta inflamatòria en la que la micròglia produeix citocines i altres factors proinflamatoris que tenen potencial neurotòxic. Si aquesta activació es dóna de forma exacerbada o es cronifica, pot acabar tenint un efecte perniciós. De fet, diversos autors postulen que l’activació microglial pot agreujar el curs de patologies com l’Alzheimer o el Parkinson. És per això que en aquesta tesi ens vam plantejar la inhibició del fenotip proinflamatori de l’activació microglial com una diana terapèutica en les malalties neurodegeneratives. El primer objectiu va ser establir i caracteritzar un model in vitro de neuroinflamació, en el que estudiar el patró d’activació microglial a cultius tractats amb un estímul proinflamatori (LPS + interferó gamma). Així, vam determinar que la micròglia estimulada amb LPS/IFN-gamma s’activa amb un patró de resposta proinflamatori que es caracteritza per un increment en l’expressió dels enzims iNOS i COX-2 i en la producció de NO, TNF-alfa i IL-6. En una segona fase es va establir i caracteritzar un model de cocultiu de neurones i micròglia on estudiar la neurotoxicitat induïda per activació microglial en el que vam determinar que l’activació de la micròglia en resposta al LPS/IFN-gamma té un efecte neurotòxic principalment mediat per la producció de NO, mentre que el TNF-alfa la IL-6 i la COX-2 tenen un paper secundari. Una vegada establert el model experimental vam abordar la modulació de l’activació microglial inhibint els factors implicats en l’activació proinflamatòria, en concret els C/EBPs, ja que aquests factors regulen l’expressió de molts dels gens implicats en la resposta proinflamatòria microglial. La nostra hipòtesi era que la inhibició dels C/EBPs disminuiria aquesta resposta i tindria un efecte neuroprotector. La inhibició es va abordar des d’una aproximació farmacològica i una aproximació genètica. La inhibició farmacològica es va fer usant el flavonoide crisina que té efectes antiinflamatoris mediats per la inhibició dels C/EBPs en macròfags. Així, vam determinar que la crisina té un efecte antiinflamatori i neuroprotector i que aquest està mediat, si més no en part, per la inhibició de C/EBP-delta. Posteriorment, mitjançant la utilització de micròglia de ratolins deficients en C/EBP-beta o C/EBP-delta, vam determinar que l’absència de C/EBP-beta o C/EBP-delta inhibeix l’activació microglial i la neurotoxicitat associada. Els C/EBPs per tant són una possible diana terapèutica addicional per al tractament de patologies que cursen amb neuroinflamació. Per últim es va plantejar la inhibició de la sobreactivació microglial proinflamatòria potenciant els senyals inhibidors que mantenen a la micròglia en un estat quiescent, en concret la parella lligand-receptor CD200-CD200R. La nostra hipòtesi era que modulant l’activació de CD200R es podria inhibir la sobreactivació microglial i la neurotoxicitat associada. Així el tercer objectiu va ser estudiar, d’una banda quins estímuls poden modular l’expressió de CD200 a les neurones, i de l’altra quin és el paper de CD200 i CD200R en la modulació de l’activació microglial per part de les neurones. Per abordar aquest objectiu es va establir un model de mort neuronal apoptòtica i un model de mort neuronal necròtica per excitotoxicitat. En aquest model vam determinar que l’expressió de CD200 augmenta en neurones que estan morint, ja sigui per apoptosi com per necrosi, el que podria constituir un mecanisme de control de l’activació microglial en presència de mort neuronal (no es pot descartar que l’efecte observat sigui degut a una major estabilitat CD200 en front a altres proteïnes neuronals). Per últim ens vam plantejar estudiar l’efecte de la modulació de la senyalització CD200-CD200R sobre l’activació microglial i la neurotoxicitat associada, demostrant quel’expressió proteica de CD200 a neurones no es modula per estímuls antiinflamatoris com la IL-4 i la IL-10 ni proinflamatoris com el LPS i l’IFN-gamma. En resum, els resultats d’aquesta tesi mostren la utilitat dels models experimentals in vitro per estudiar la resposta inflamatòria de la micròglia i la neurotoxicitat resultant. Amb aquests models hem pogut establir la importància de la família de factors de transcripció C/EBPs en la regulació de la resposta inflamatòria microglial i suggerir la rellevància de CD200 en la comunicació entre la micròglia i les neurones que han entrat en un procés de mort cel•lular.[eng] Microglial activation is a physiologic phenomenon that occurs in response to alterations of homeostasis. When microglia are activated by an pro-inflammatory stimulus there is an inflammatory response where cytokines and other pro-inflammatory factors with neurotoxic potential are released. A chronic or exacerbated response can have harmful effects; in fact many authors connect microglial pro-inflammatory overactivation with degenerative diseases such as Alzheimer’s or Parkinson’s disease. Given that, the main goal of this thesis was develope strategies to inhibit pro-inflammatory microglial activation that could serve as therapeutic target in neurodegenerative diseases. To do so we set up and characterized an in-vitro model of neuroinflammation using LPS + interferon-gamma as a proinflammatory stimulus. Treated microglial cells undergo a proinflammatory response pattern characterized by the release of NO, TNF-alpha and IL-6 and the increase of iNOS and COX-2 expression. When microglial cells are co-cultured with cortical neurons, the pro-inflammatory response results in neurotoxicity, an effect mediated mainly by NO release, whereas TNF-alpha, la IL-6 and COX-2 may have a secondary role in the process. Using this model we tested whether we could modulate microglial activation by inhibiting C/EBPs, a family of transcription factors involved in the regulation of pro-inflammatory genes. We first used a pharmacologic approach treating microglial cells with an anti-inflammatory compound named crisin. We determinated that crisin has anti-inflammatory and neuroprotective effects and that these effects are mediated,at least in part, by C/EBP-delta inhibition. We then used a genetic approach to inhibit C/EBPs, by using microglial cells from KO mice. We showed that the lack of C/EBP-beta or C/EBP-delta inhibits microglial activation and the associated neurotoxicity. Therefore, we suggest that C/EBPs are a potential therapeutic target in the treatment of diseases where neuroinflammation is present. We also modulated microglial activation by potentiating the inhibitory signals that keep microglia in a resting state, such as the neuronal ligand CD200 and its microglial receptor CD200R. We showed that CD200 expression appears to increase in response to neuronal death but not in response to pro-inflammatory stimuli such as IL-4, IL-10 or anti-inflammatory stimuli such as LPS and IFN-gamma. In summary we demonstrated that in-vitro models can be used to study the pro-inflammatory and neurotoxic effect of the microglial response. Using this approach we determinated the relevance of C/EBPs in regulating microglial activation and our studies support an important role of CD200 in the crosstalk between microglia and neurons that undergoing cell death

C/EBPd inhibition in microglial cells is involved in the anti-inflammatory and neuroprotective effects of the flavonoid chrysin

Trabajo presentado en la Sixth Cajal Winter Conference, celebrada en Huesca, España, del 7 al 11 de marzo, de 2010Peer Reviewe

Estimating Credit Constraints among US Households

http://www.iue.it/PUB/ECO2003-14.pd

Inhibition of CCAAT/enhancer binding protein δ expression by chrysin in microglial cells results in anti-inflammatory and neuroprotective effects

The control of neuroinflammation is a potential target to be considered in the treatment of neurodegenerative diseases. It is therefore important to find anti-inflammatory drugs and study new targets that inhibit neuroinflammation. We designed an experimental model of neuroinflammation in vitro to study the anti-inflammatory and neuroprotective effects of the flavonoid chrysin and the involvement of nuclear factor-κB p65 and CCAAT/enhancer binding proteins (C/EBPs) β and δ transcription factors in its mechanism of action. We used primary cultures of mouse embryonic cortical neurons and cultures of BV2 (murine microglial cell line) or mouse primary microglia. We induced neuronal death in neuronal-BV2/microglial co-cultures using lipopolysaccharide of Escherichia coli and interferon-γ. Chrysin pre-treatment inhibited nitric oxide and tumor necrosis factor-a production, as well as inducible nitric oxide synthase expression in lipopolysaccharide E. coli and interferon-γ-treated microglial cells, but did not affect cyclooxygenase-2 expression. Chrysin pretreatment also protected neurons against the neurotoxicity induced by reactive microglial cells. These effects were associated to a decrease in C/EBPδ protein level, mRNA expression, and DNA-binding activity, with no effect on C/EBPb and p65 nuclear protein levels or DNA-binding activity, pointing out C/EBPδ as a possible mediator of chrysin effects. Consequently, C/EBPδ is a possible target to act against neuroinflammation in neurodegenerative processes. © 2010 International Society for Neurochemistry.This study was supported by grants PI070455 and PI081396 from the Instituto Carlos III of the Ministerio de Ciencia e Innovación of Spain, and grant V-2006-Tv063031-O from Fundació La Marató de TV3.Peer Reviewe

Efecte antiinflammatori i neuroprotector de la inhibició del factor de transcripció C/EBPd a les cèl·lules de micròglia

Trabajo presentado en el VIII Simposi de Neurobiologia Experimental, celebrado en Barcelona, España, el 19 de octubre de 2010Peer Reviewe

Anti-inflammatory and neuroprotective effects of C/EBPd inhibition in microglial cells.

Trabajo presentado en el Glia in Health and Disease Meetings, celebrado en Cold Spring Harbor, Estados Unidos, del 22 al 26 de julio de 2010Peer Reviewe

Neuron-microglia co-cultures as in vitro model of neuroinflammation. Anti-inflammatory but not neuroprotective effect of IL-10

Neuron-microglia co-cultures treated with pro-inflammatory agents are a useful tool to study neuroinflammation in vitro, where to test the potential neuroprotective effect of anti-inflammatory compounds. However, a great diversity of experimental conditions can be found in the literature, making difficult to select the working conditions when considering this approach for the first time. We compared the use of neuron-primary microglia and neuron-BV2 cells (a microglial cell line) co-cultures, using different neuron:microglia ratios, treatments and time post-treatment to induce glial activation and derived neurotoxicity. We show that each model requires different experimental conditions, but that both neuron-BV2 and neuron-primary microglia LPS/IFN-c-treated co-cultures are good to study the potential neuroprotective effect of antiinflammatory agents. The contribution of different pro-inflammatory parameters in the neurotoxicity induced by reactive microglial cells was determined. IL-10 pre-treatment completely inhibited LPS/IFN-c-induced TNF-a and IL-6 release, and COX-2 expression both in BV2 and primary microglial cultures, but not NO production and iNOS expression. However, LPS/ IFN-c induced neurotoxicity was not inhibited in IL-10 pre-treated co-cultures. The inhibition of NO production using the specific iNOS inhibitor 1400 W totally abolished the neurotoxic effect of LPS/IFN-c, suggesting a major role for NO in the neurotoxic effect of activated microglia. Consequently, among the anti-inflammatory agents, special attention should be paid to compounds that inhibit NO production.NGA was the recipient of a JAE-Predoc contract from Institut d’Investigacions Biome`diques de Barcelona-Consejo Superior de Investigaciones Cientı´ficas (CSIC) (‘‘Junta para la Ampliacio´n de Estudios’’, partly funded by the European Social Fund of the European Union). CV was the recipient of a fellowship from ‘‘La Caixa’’ foundation. This study was supported by grants PI081396 and PI100378 from the Instituto Carlos III of the Ministerio de Ciencia e Innovacio´n of Spain. The funders had no role in study design, data collection and analysis, decision to publish, or preparation of the manuscript.Peer Reviewe

Control de la activación microglial a través de los receptores del sistema inmune CD200R1 Y TREM-2

Trabajo presentado en la V Reunión de la Red Glial Española, celebrada en Málaga, España, del 16 al 17 de diciembre de 2010Peer Reviewe

C/EBP plays a key role in glial activation

Trabajo presentado en el I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya, celebrado en Barcelona, España, en julio de 2012Peer Reviewe