Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració causats per l’envelliment de l’acetat de polivinil

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Aquesta tesi s’inicia com un treball de recerca i posteriorment passa a formar part del projecte de recerca BHA2002-02411 fi nançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología, dins el Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). La idea principal, però, s’origina a partir d’un encàrrec professional del Museu-Monestir de Pedralbes i del Museu d’Història de la Ciutat l’any 2000. Les pintures murals negres (Figura 1) són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col·lecció del Museu-Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. Però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent

Avaluació amb rúbriques de la competència transversal 'Treball en equip' al Grau en conservació-restauració de Béns Culturals

Proposta d’avaluació amb rúbriques de la Competència Transversal Treball en Equip al Grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El treball neix d’una experiència comuna dels tres graus que es desenvolupen a la Facultat de Belles Arts, duta a terme per un grup d’innovació docent amb professors dels tres graus. A partir dels resultats obtinguts de l’experiència pilot, es presenta una proposta d’aplicació del sistema d’avaluació amb rúbriques de la competència tranversal Treball en Equip per nivells de domini segons els cursos dins el marc del Grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals

Nous reptes en la conservació-restauració de 9 pintures de Francesc Artigau: problemes derivats del deteriorament del suport de fusta de contraplacat. Informe Final

Memòria del projecte precompetitiu lliurada l'octubre de 2010 al Vicerectorat de Política Docent i Científica de la Universitat de Barcelon

Identificación de madera en bienes culturales: Innovación docente y trabajo colaborativo en acceso abierto.

Un aspecto fundamental para el conocimiento de los soportes de madera es la identificación del género y la especie de la madera utilizada para su construcción. El proyecto de innovación docente que se presenta combina la innovación metodológica con el uso de las nuevas tecnologías para el trabajo colaborativo

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus models constructius. Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta . L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quin sistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures. Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacions estructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut a les intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX. L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original dels suports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventari de les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors. Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca Consolidat Conservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció

Frontal y laterales de altar de san Cristóbal de Toses. Confirmación del conjunto gótico mediante el estudio del soporte

A partir de datos inéditos se confirma que el frontal de san Cristóbal y los laterales de altar de Toses, actualmente expuestos separadamente y custodiados por el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), forman un conjunto que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia de San Cristóbal de Toses (Ripollés, Cataluña). Estas obras, a pesar de su misma procedencia, han generado históricamente disparidad de opiniones acerca de la posibilidad de haber formado un único conjunto en origen, debido a la diferencia evidente de la calidad de la iconografía representada. Se trata de un hallazgo especialmente relevante dado que es el primer y único conjunto de frontal y laterales de altar del gótico lineal catalán conservado en la actualidad

El reverso que no vemos. Hallazgo de un conjunto gótico actualmente disperso a partir del estudio del soporte.

Este estudio confirma que el frontal de santa Eugenia (MAD 121, París) y los laterales de Ribes (MEV, 9494/9495) formaban un conjunto que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia románica de santa Eugenia de Saga (Cerdaña, Cataluña). Al conjunto se le perdió el rastro tras la venta del frontal a un anticuario francés en 1896. Frontal y laterales no se habían vuelto a poner en relación debido a las diferencias de la policromía y a su supuesta procedencia distinta hasta la realización de esta investigación. Las evidencias han sido halladas mediante el análisis científico del soporte y el estudio de los vestigios de policromía conservados en los marcos de las tres obras. Esta es la segunda vez que se ha demostrado la unidad de un conjunto de altar del período del gótico lineal a partir del estudio del soporte, hecho que pone de relieve la importancia de los estudios técnicos de conservación-restauración

Systematic mechanical assessment of consolidants for canvas reinforcement under controlled environment.

In conservation, adhesives are commonly used for the consolidation of canvases, yet their impact upon the canvas longevity has raised some concerns amongst conservators. As such, this study presents a testing protocol developed to assess the performance of commonly-used adhesives (natural animal glue and synthetic Beva® 371) and a newly developed nanocellulose consolidant, nanofibrillated nanocellulose (CNF). This includes their effect on the visual appearance, consolidation, and response of the mechanical properties of the treated canvases to programmed changes in relative humidity (RH). Scanning electron microscopy (SEM) images of animal glue- and Beva® 371-treated canvases revealed the presence of adhesive and consolidant on and in-between cotton fibres. The consolidants form bridges linking and connecting the cotton fibres and holding them together, whereas the CNF treatment, formed a visible continuous and dense surface coating. None of the treatments induced any discernible colour change. Controlled environment mechanical testing was performed in two ways: by applying a linearly increasing static force at fixed RH (Young's modulus) and by applying a dynamic force together with a programmed RH cycling between 20 and 80% (RH dependent viscoelastic properties). CNF gave a higher value of Young's modulus than either of the two commonly-used materials. Measurements at different values of RH (20 and 80%) demonstrated for all the treated canvases that at the lower value (RH 20%) Young's modulus values were higher than at the higher value (RH 80%). Besides, the dynamic mode showed that the rate of response in all cases was rapid and reversible and that the nanofibrillated cellulose treated sample showed the highest variation in storage (or elastic) modulus measured at the end of RH plateaux (20 and 80% RH). Thus CNF appears to be a promising material given its higher mechanical performance. The protocol developed in this study has enabled us to examine and compare candidate materials for the consolidation of canvases systematically, using testing parameters that remained relevant to the field of canvas conservation

El repte d'una intervenció no invasiva en la restauració dels suports de 9 pintures sobre contraplacat de Francesc Artigau

Nou obres del pintor Francesc Artigau, realitzades sobre contraplacat han patit una degradació severa per exposició a condicions de conservació extremes. El suport ha patit la degradació de la cola que unia les làmines i un invasiu atac de corc, fongs i bacteris. El projecte que es presenta proposa la utilització d'èters de cel·lulosa dissolts en alcohol per a la consolidació i l'adhesió dels elements del suport. Es presenten la metodologia i els resultats de les proves efectuades

El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídica

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats, en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies d’art contemporani. La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador. Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides per a aquest projecte (figura 1). En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols i ditades per tot el perímetre. La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja de la superfície pictòrica