Non local lagrangians(I): the pion

We define a family of non local and chirally symmetric low energy lagrangians motivated by theoretical studies on Quantum Chromodynamics. These models lead to quark propagators with non trivial momentum dependencies. We define the formalism for two body bound states and apply it to the pion. We study the coupling of the photon and W bosons with special attention to the implementation of local gauge invariance. We calculate the pion decay constant recovering the Goldberger-Treiman and the Gell-Mann-Oakes-Renner relations. We recover a form of the axial current consistent with PCAC. Finally we study the pion form factor and we construct the operators involved in its parton distribution.Comment: Latex, 25 pages with 15 figures; added references for introduction and section

Alguns Cortinarius interessants dels Pirineus Catalans

L'autor continua la prospecció i estudi del gènere Cortinarius en tots els hàbitats de l'estatge subalpí dels Pirineus catalans, fent especial atenció als tàxons no citats al nostre catàleg fúngic o menys estudiats. Entre ells destaquem: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior ( Schaeff. ) M . M . Moser, e irregufaris (Bolt. : Fr. ) Fr. and C. vernus Lindst. et Melot.Some taxa are new records in the catalogue of the fungi of Catalonia Let us point up: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior (Schaeff. ) M.M. Moser, e irregularis (Bolt. : Fr.) Fr. and e vernus Lindst. et Melot.Nueva aportación del autor al estudio del género Cortinarius de la zona subalpina del Pirineo catalan, con preferencia por las especies no citadas o poco conocidas del catalogo fúngico de Cataluña Entre elias destacamos: Cortinarius flavescentium Rob. Henry, e gracilior ( Schaeff.) M . M . Moser, C. irregufaris (Bolt . : Fr.) Fr. and C. vernus Lindst. et Melot

Els 20 anys del Pla General Metropolità : les distintes escales i formes de desplegament del Pla

El desenvolupament projectual del Pla General Metropolità s’ha realitzat a partir de cinc grups de propostes: les actuacions als teixits urbans, amb operacions puntuals desenvolupades amb PERI. Els creixements mitjançant plans parcials, articulats per les instàncies municipals a partir, per exemple, de la revisió del Programa d’Actuació Urbanística del Pla. L’ordenació d’àmbits singulars, peces significatives de l’ordenació metropolitana, amb una clara identificació geogràfica i d’extensió supramunicipal, com la serra de Collserola o la franja costanera. Els projectes de ciutat, com les Àrees de Nova Centralitat a Barcelona. I, finalment, grans projectes estratègics, com el marge dret del Besòs, el front marítim de Barcelona i el Pla del centre de comunicacions-port-aeroport. El progressiu augment d’escala de les modificacions induïdes pels projectes de desplegament no ha significat l’obsolescència del Pla. Ans al contrari, el que es demostra és, d’una banda, que el Pla encara manté una part substancial del seu valor inicial i, d’una altra, que les modificacions realitzades han estat rebudes i gestionades des del planejament sense posar en qüestió els fonaments bàsics del Pla.The Pla General Metropolità (PGM) has been put into effect on the basis of five groups of projects. The first group comprises those affecting existing urban areas, including a certain number of operations which were dealt with by way of PERI’s. The second relate to urban expansion carried out through plans parcials drawn up by the local municipal authorities on the basis, for example, of the revision of the Programa de Actuació Urbanística del Pla. The third concern the planning of unique areas which are significant elements of the metropolitan plan as a whole with clear geographical definition and which cross municipal boundaries, such as the Serra de Collserola and the coastal strip. The fourth group include the city projects, such as the Àreas de Nova Centralitat in Barcelona. The final group includes projects affecting the Barcelona waterfront and the Port-Airport-communications centre. The increasing scale of the modifications made necessary by the development plans has not, however, rendered the overall plan obsolescent. On the contrary, it has been shown that the PGM still retains a substantial part of its initial value, and that the modifications which have been introduced have been received and implemented without bringing into question the fundamental premises of the original plan.El desarrollo proyectual del Plan General Metropolitano se ha venido realizando a partir de cinco grupos de propuestas: las actuaciones en tejidos urbanos, con operaciones puntuales desarrolladas con PERI. Los crecimientos mediante planes parciales, articulados por las instancias municipales a partir, por ejemplo, de la revisión del Programa de Actuación Urbanística del Plan. La ordenación de ámbitos singulares, piezas significativas de la ordenación metropolitana, con una clara identificación geográfica y de extensión supramunicipal, como la sierra de Collserola o la franja costera. Los proyectos de ciudad, como las Áreas de Nueva Centralidad en Barcelona. Y, finalmente, grandes proyectos estratégicos, como el margen derecho del Besòs, el frente marítimo de Barcelona y el Plan del centro de comunicaciones- puerto-aeropuerto. El progresivo aumento de escala de las modificaciones inducidas por los proyectos de desarrollo no ha significado, sin embargo, la obsolescencia del Plan. Antes al contrario, lo que se demuestra es, por una parte, que el Plan mantiene aún una parte sustancial de su valor inicial y, por otra, que las modificaciones realizadas han sido recibidas y gestionadas desde el planeamiento sin llegar a poner en cuestión los fundamentos básicos del Plan

Els espais d'activitats econòmiques en el planejament territorial

Tanca aquesta edició un quart article on Juli Esteban reflexiona sobre la capacitat, les eines i les formes com la planificació física pot incidir en les dinàmiques de localització de l'activitat econòmica. Partint de la definició d'uns principis orientadors per a propiciar la convivència amb altres activitats i racionalitzar-ne la implantació, es comenten les dificultats d'índole espacial i temporal per part de les diferents figures de planificació territorial per a marcar pautes d'ubicació, de dimensió o de barreja amb altres usos, així com per a imposar un model urbanístic de concentració i proximitat. Es proposen, també, "tècniques de planejament" per a donar sortida a aquestes dificultats, com ara la regulació de la distribució espacial tant dels processos més coneguts com de les oportunitats de noves implantacions d'activitats no previstes

Els 20 anys del Pla General Metropolità : les distintes escales i formes de desplegament del Pla

El desenvolupament projectual del Pla General Metropolità s'ha realitzat a partir de cinc grups de propostes: les actuacions als teixits urbans, amb operacions puntuals desenvolupades amb PERI. Els creixements mitjançant plans parcials, articulats per les instàncies municipals a partir, per exemple, de la revisió del Programa d'Actuació Urbanística del Pla. L'ordenació d'àmbits singulars, peces significatives de l'ordenació metropolitana, amb una clara identificació geogràfica i d'extensió supramunicipal, com la serra de Collserola o la franja costanera. Els projectes de ciutat, com les Àrees de Nova Centralitat a Barcelona. I, finalment, grans projectes estratègics, com el marge dret del Besòs, el front marítim de Barcelona i el Pla del centre de comunicacions-port-aeroport. El progressiu augment d'escala de les modificacions induïdes pels projectes de desplegament no ha significat l'obsolescència del Pla. Ans al contrari, el que es demostra és, d'una banda, que el Pla encara manté una part substancial del seu valor inicial i, d'una altra, que les modificacions realitzades han estat rebudes i gestionades des del planejament sense posar en qüestió els fonaments bàsics del Pla.El desarrollo proyectual del Plan General Metropolitano se ha venido realizando a partir de cinco grupos de propuestas: las actuaciones en tejidos urbanos, con operaciones puntuales desarrolladas con PERI. Los crecimientos mediante planes parciales, articulados por las instancias municipales a partir, por ejemplo, de la revisión del Programa de Actuación Urbanística del Plan. La ordenación de ámbitos singulares, piezas significativas de la ordenación metropolitana, con una clara identificación geográfica y de extensión supramunicipal, como la sierra de Collserola o la franja costera. Los proyectos de ciudad, como las Áreas de Nueva Centralidad en Barcelona. Y, finalmente, grandes proyectos estratégicos, como el margen derecho del Besòs, el frente marítimo de Barcelona y el Plan del centro de comunicaciones-puerto-aeropuerto. El progresivo aumento de escala de las modificaciones inducidas por los proyectos de desarrollo no ha significado, sin embargo, la obsolescencia del Plan. Antes al contrario, lo que se demuestra es, por una parte, que el Plan mantiene aún una parte sustancial de su valor inicial y, por otra, que las modificaciones realizadas han sido recibidas y gestionadas desde el planeamiento sin llegar a poner en cuestión los fundamentos básicos del Plan.Le développement projectuel du Pla General Metropolità c'est réalisé a partir de cinc propositions. Les actuations en tissus urbains, avec des opérations ponctuelles développées avec le PERIs. Les accroissements à travers des plans partiels, articulés par les instances municipales à partir, par exemple, de la révision du Programme d'Actuation Urbanistique du Plan. L'aménagement des secteurs singuliers, pièces significatives de l'aménagement métropolitain, avec un nette identification géographique et d'extension supramunicipale, comme la serra de Collserola ou la frange côtière. Les projets de la ville, comme les Aires de Nouvelle Centralité à Barcelona et, finalement, les grands projets stratégiques, comme la rive droite du Besòs, le front maritime de Barcelona et le Plan du Centre de communications-portaéroport. L'accroissement progressif d'échelle des modifications apportées par les projets de développement n'ont pas supposé, par contre, la désuétude du plan. Bien au contraire, cela prouve que, d'une part, le Plan conserve encore une part substantielle de sa valeur initiale et, d'autre part, que les modifications réalisées ont été reçues et gestionnées depuis l'aménagement sans poser en question les bases du Plan.The Pla General Metropolità (PGM) has been put into effect on the basis of five groups of projects. The first group comprises those affecting existing urban areas, including a certain number of operations which were dealt with by way of PERI's. The second relate to urban expansion carried out through plans parcials drawn up by the local municipal authorities on the basis, for example, of the revision of the Programa de Actuació Urbanística del Pla. The third concern the planning of unique areas which are significant elements of the metropolitan plan as a whole with clear geographical definition and which cross municipal boundaries, such as the Serra de Collserola and the coastal strip. The fourth group include the city projects, such as the Àreas de Nova Centralitat in Barcelona. The final group includes projects affecting the Barcelona waterfront and the Port-Airport-communications centre. The increasing scale of the modifications made necessary by the development plans has not, however, rendered the overall plan obsolescent. On the contrary, it has been shown that the PGM still retains a substantial part of its initial value, and that the modifications which have been introduced have been received and implemented without bringing into question the fundamental premises of the original plan