Perllongament línia T3 del trambaix i remodelació del pont de la B-23 a Esplugues de Llobregat

El perllongament de la línia T3 del Trambaix des del pont d’ Esplugues de Llobregat fins a la Rambla de Sant Just, de Sant Just Desvern és una proposta per seguir apostant pel tramvia com a mitjà de transport públic sostenible i poder reduir el temps de viatge dels ciutadans entre aquest dos punts. Aquest tram inclou la remodelació i ampliació del pont de l’ autopista B-23, al seu pas per Esplugues, com a mesura de millora de la permeabilitat de la zona i d’ ampliació d’ equipaments de la població

The potential role of flexibility during peak hours on greenhouse gas emissions: A life cycle assessment of five targeted national electricity grid mixes

On the path towards the decarbonization of the electricity supply, flexibility and demand response have become key factors to enhance the integration of distributed energy resources, shifting the consumption from peak hours to off-peak hours, optimizing the grid usage and maximizing the share of renewables. Despite the technical viability of flexible services, the reduction of greenhouse gas emissions has not been proven. Traditionally, emissions are calculated on a yearly average timescale, not providing any information about peak hours’ environmental impact. Furthermore, peak-hours’ environmental impacts are not always greater than on the base load, depending on the resources used for those time periods. This paper formulates a general methodology to assess the potential environmental impact of peak-hourly generation profiles, through attributional life cycle assessment. This methodology was applied to five different countries under the INVADE H2020 Project. Evaluation results demonstrate that countries like Spain and Bulgaria could benefit from implementing demand response activities considering environmental aspects, enhancing potential greenhouse gas reductions by up to 21% in peak hours.Peer ReviewedPostprint (published version

Conseqüències psicològiques i socials del fenomen del desnonament: un estudi qualitatiu

El desnonament planteja problemes en la salut física i mental dels individus, a més d’augmentar les desigualtats socials. L’objectiu d’aquest estudi és ajudar als professionals que intervenen en aquesta problemàtica social, explorant la seva percepció envers aquest tema. dut a terme un estudi qualitatiu, exploratori i descriptiu. S’han desenvolupat 1 Focus Group i 9 entrevistes en profunditat a professionals «claus», regidors i politics de Serveis de l’administració pública, técnics y/o treballadors socials i mediadors de conflictes socials. El desnonament es percep com un procés de duel, amb un impacte emocional sever que afecta a la salut de la persona, el seu entorn social, així com als professionals involucrats. Per aquest motiu es considera molt necessari obtenir informació sistemàtica que ajudi per a guiar als professionals implicats en l’assistència de les persones desnonades. El perfil psicológic i social d’aquestes resulta heterogeni en quant a les seves característiques socio-demogràfiques i tipus d’afrontament. Els polítics consideren fonamental que la intervenció sigui de caràcter estratègic, mentre que els tècnics valoren com a més important atendre els aspectes de caràcter operatiu, relacionats amb l’atenció a la persona i la seva vulnerabilitat. El desallotjament té efectes socials i per a la salut, per la qual cosa requereix de la coordinació dels serveis socials i de salut, per tal d’establir un diagnòstic precoç i generar coneixement científic i professional sistemàtic, a nivell estratègic i operatiu. En aquest sentit, la mediació de conflictes podria ser una via molt útil

Mediació ciutadana i comunitària

El conflicte ciutadà i comunitari és un aspecte inevitable i recurrent de la vida en comú. Les necessitats socials empenyen a la creació de noves estratègies de gestió dels conflictes com és la mediació, la qual s'implanta en el territori català des de les institucions locals. El text que segueix inicia una tasca de conceptualització de la mediació ciutadana i comunitària en l'àmbit local a Catalunya, on s'utilitzen els termes ciutadà i comunitari per descriure el present àmbit de recerca. Es distingeix la mediació ciutadana i comunitària de la intercultural. Partim d'un estudi quantitatiu i qualitatiu per descriure la tasca dels mediadors, els processos que es duen a terme i les característiques de les institucions prestadores del servei. El mediador professional ocupa un espai local idoni per a la gestió dels conflictes, atesa la seva naturalesa imparcial, la visió constructiva del conflicte i el foment de la responsabilització ciutadana, cosa que enforteix els vincles ciutadans reforçant la xarxa social i creant una cultura de la mediació

Adapting participatory processes in temporary rivers management.

The European Water Framework Directive (WFD) mandates to incorporate the participation of stakeholders and the general public in the development and updating of the river basin management plans. So far, the WFD implementation has been mainly focused on perennial rivers without considering temporary rivers properly, neither in biomonitoring programs nor participatory processes. This paper aims at adapting participatory processes in river basin management to enhance the inclusion of ecosystems with poor or no social recognition such as temporary rivers. To do so, we examined previous experiences of participatory processes conducted in the WFD and adapted them to propose and implement an approach for promoting stakeholders' engagement in temporary rivers. The approach is based on a collaborative leadership, includes multiple participatory engagement mechanisms, uses future global change scenarios and the concept of ecosystem services at different stages of the process, and aims at involving stakeholders not only in the proposal of measures stage but in the diagnosis of the ecological status. It also includes an evaluation of participants' satisfaction on the process. We tested our approach in temporary rivers from the Mediterranean region. We found that the combination of environmental education and citizen science activities, together with the inclusion of the ecosystem services concept, was the most useful way to raise awareness on the biodiversity and ecological value of temporary rivers and to promote stakeholders' engagement. Workshops conducted during the diagnosis stage played an important role in both including stakeholders' suggestions and increasing their knowledge on temporary rivers. Further, envisaging climate-related future scenarios allowed participants to incorporate measures that could tackle new and emerging pressures on these ecosystems. As future environmental changes will increase the proportion of rivers with temporary flow regimes, our approach can contribute to adapt current participatory processes to future needs

Conseqüències psicològiques i socials del fenomen del desnonament: un estudi qualitatiu

El desnonament planteja problemes en la salut física i mental dels individus, a més d'augmentar les desigualtats socials. L'objectiu d'aquest estudi és ajudar als professionals que intervenen en aquesta problemàtica social, explorant la seva percepció envers aquest tema. dut a terme un estudi qualitatiu, exploratori i descriptiu. S'han desenvolupat 1 Focus Group i 9 entrevistes en profunditat a professionals «claus», regidors i politics de Serveis de l'administració pública, técnics y/o treballadors socials i mediadors de conflictes socials. El desnonament es percep com un procés de duel, amb un impacte emocional sever que afecta a la salut de la persona, el seu entorn social, així com als professionals involucrats. Per aquest motiu es considera molt necessari obtenir informació sistemàtica que ajudi per a guiar als professionals implicats en l'assistència de les persones desnonades. El perfil psicológic i social d'aquestes resulta heterogeni en quant a les seves característiques socio-demogràfiques i tipus d'afrontament. Els polítics consideren fonamental que la intervenció sigui de caràcter estratègic, mentre que els tècnics valoren com a més important atendre els aspectes de caràcter operatiu, relacionats amb l'atenció a la persona i la seva vulnerabilitat. El desallotjament té efectes socials i per a la salut, per la qual cosa requereix de la coordinació dels serveis socials i de salut, per tal d'establir un diagnòstic precoç i generar coneixement científic i professional sistemàtic, a nivell estratègic i operatiu. En aquest sentit, la mediació de conflictes podria ser una via molt útil

Ensayo de una tipología de las cuencas mediterráneas del proyecto GUADALMED siguiendo las directrices de la Directiva Marco del Agua

RESUMEN Utilizando la propuesta de tipología de ríos de la Directiva Marco del Agua en su anexo 2 se realiza un ensayo tipológico de los puntos de muestreo del proyecto GUADALMED. Según el sistema A, se presentan 16 ecotipos, lo que se juzga poco adecuado para la gestión de los mismos y sin una base ecológica que lo justifique. De acuerdo con la selección previa hecha por los miembros del grupo GUADALMED para 5 de estos ecotipos no habría estaciones de referencia. Con algunas variables medidas en los puntos de muestreo y otras de tipo geológico e hidromorfológico, se realiza un ensayo tipológico usando el sistema B. El método implica un análisis de la correlación entre variables, un cluster de las estaciones utilizando el método K-means y un análisis discriminante de cuáles son las variables que distinguen estos grupos. El estudio da como resultado la caracterización de 6 ecotipos que sin embargo, a juicio de los miembros del proyecto GUADALMED, no recogen la variedad de tipos de ríos mediterráneos. Valorando cualitativamente parámetros no introducidos (por falta de datos) en el análisis K-means, se propone una tipología provisional en 9 grupos. Un análisis de las comunidades de macroinvertebrados (a nivel taxonómico de familia) revela un grado importante de coherencia entre las familias asociadas a cada tipo y sus preferencias ecológicas conocidas. ABSTRACT A preliminary analysis was conducted of the river types in the GUADALMED project using the river typology proposed in the Water Framework Directive (WFD) in its annex 2. Using System A, 16 different types were found, a number too high for water management purposes and such typology lacks a supportive ecological basis. For 5 of these 16 ecotypes, no reference stations exist. Reference stations were selected a priori in project GUADALMED for each of the 12 basins sampled. An ecotypological analysis was performed using System B of the WFD using several variables measured during the study, and other variables obtained from maps or data bases (e.g., geology). The method included the analysis of the calibration between variables, the clustering of stations by the K-means method and a discriminant analysis. The latter revealed which factors were distinctive of each group. Six ecotypes were established for the GUADALMED study sites. These, however, do not include all the mediterranean-type streams of the region. This is mainly due to the absence in the data base of some important features of streams in the data base such as temporality or the dependence of flow on the presence of karstic aquifers, attribute

Individual body mass and length dataset for over 12,000 fish from Iberian streams

We provide a unique fish individual body size dataset collected from our own sampling and public sources in north-eastern Spain. The dataset includes individual body size measures (fork length and mass) of 12,288 individuals of 24 fish species within 10 families collected at 118 locations in large rivers and small streams. Fish were caught by one-pass electrofishing following European standard protocols. The fish dataset has information on the local instream conditions including climatic variables (i.e., temperature and precipitation), topography (i.e., altitude), nutrient concentration (i.e., total phosphorus and nitrates), and the IMPRESS values (a measure of cumulative human impacts in lotic ecosystems). The potential uses of this new fish dataset are manifold, including developing size-based indices to further estimate the ecological status of freshwater ecosystems, allometric models, and analysis of variation in body size structure along environmental gradients