Avaluació d'una intervenció domiciliària en malalts amb insuficiència cardíaca

[cat] Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria. MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL: Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01). b) SEGON TREBALL: Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda. c) TERCER TREBALL: Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients.[eng] "Implications of a single home-based educational intervention in heart failure patients" TEXT: OBJECTIVE AND METHODS: the objective of the project was to evaluate the effectiveness of a single home-based educational intervention for patients admitted with heart failure. Patients were randomly assigned to receive an intervention, by nursing staff, 1 week after discharge. Primary endpoints were readmissions, emergency department visits, deaths, costs and quality of life (QOL). For the evaluation of quality of life we have applied the Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) to compare with the SF-36 to evaluate the QOL in patients with heart failure (HF). Patients hospitalized with HF have been asked about their QOL before and 6 months after to receive a home-based educational intervention after hospital discharge. RESULTS: for this study there were 106 patients: 42 in the intervention group and 64 in the control group. During the 24-month follow-up, there were fewer mean emergency department visits in the intervention group than in the control group (0.68 vs. 2.00; p=0.000), fewer unplanned readmissions (0.68 vs. 1.71; p=0.000) and Costs ( 671.56 = USD974.63 = GBP598.42 per person vs. 2,154.24 = USD3,126.01 = GBP1,919.64; p=0.001). There was a trend towards fewer out-of-hospital deaths (14 (46.6%) vs. 31 (55.3%); p=0.45). The initial MLWHFQ score has a good correlation with SF-36 initial score (p 0,01, r = 0,41) and final score (p 0,01, r = 0,45), and with the Barthel score (p 0,02, r = -0,23), NYHA functional class (p 0,01, r = 0,37) and the number of pills (p 0,04, r = 0,2). During the follow-up, the MLWHFQ score of the intervention patients has abated 34 points (lower score = better QOL; p=0,0001). The initial and final MLWHFQ score has a good correlation with the number of readmissions (r = 0,92 and r = 0,47; respectively, p<0,002). CONCLUSION: Heart failure patients who receive a home-based educational intervention experience fewer emergency department visits and unplanned readmissions with lower healthcare costs. The MLWHFQ score has a good correlation with SF-36, other clinical features as the functional class and the prognosis of the patients. And can detect changes in QOL secondary an intervention

Evaluación de una intervención domiciliaria en pacientes con insuficiencia cardíaca. Resultados de un estudio aleatorizado

Introducción y objetivos. Conocida la eficacia de los programas domiciliarios para pacientes con insuficiencia cardíaca (IC), nos hemos propuesto evaluar las diferencias en los ingresos hospitalarios, las visitas al servicio de urgencias, los costes económicos y la calidad de vida tras una intervención educativa en el domicilio una semana después del alta, realizada por personal de enfermería. Pacientes y método. Los pacientes ingresados por IC sistólica en los servicios de cardiología y medicina interna fueron distribuidos, mediante tabla de números aleatorios, en un grupo que recibió intervención educativa y otro grupo control que fue atendido de forma convencional. Resultados. Desde julio de 2001 hasta noviembre de 2002 se distribuyó a 70 pacientes en los 2 grupos. A los 6 meses de seguimiento, el grupo de 34 pacientes que recibió la intervención educativa, comparado con el grupo de 36 pacientes que no la recibió, tuvo en promedio menos visitas a urgencias (0,21 frente a 1,33; p < 0,001), menos ingresos hospitalarios (0,09 frente a 0,94; p < 0,001) y con un menor coste por individuo (diferencia ajustada: 1.190,9 ¿; p < 0,001). La salud percibida mejoró de forma significativa en el grupo de intervención. También se observó una disminución significativa de la mortalidad (2 frente a 11; p < 0,01). Conclusiones. Los pacientes con IC sistólica que han recibido una intervención educativa domiciliaria tienen una significativa menor tasa de reingresos, mortalidad y coste, con una mejor calidad de vida. Algunas limitaciones del estudio hacen recomendable la replicación de las observaciones

Impact on the reduction of CO2 emissions due to the use of telemedicine

Abstract Digital health can reduce CO2 emissions thanks to telemedicine and access to digital test results and medical reports. However, the environmental impact of digital health activity is not well known. Here, we show that telemedicine reduces CO2 emissions. We found a net total of 6,655 tons of CO2 emissions decrease through a reduction in patient travel to surgeries and medical clinics thanks to the alternatives of digital appointments and digital access to test results and medical reports, which avoid the need to travel to a clinic for a face-to-face visit or to pick up printed results or reports. During 2020, a total of 640,122 digital appointments were carried out by the health care company, which avoided 1,957 net tons of CO2 emissions, while patients downloaded 3,064,646 digital medical reports through the company portal, which avoided an additional 4,698 net tons of CO2 emissions. Our results demonstrate how digital appointments and digital reports, reduce CO2 emissions by reducing the need for patient travel

Demographic, clinical, and functional determinants of antithrombotic treatment in patients with nonvalvular atrial fibrillation

Altres ajuts: Alliance Bristol-Myers Squibb/Pfizer.Background: This study assessed the sociodemographic, functional, and clinical determinants of antithrombotic treatment in patients with nonvalvular atrial fibrillation (NVAF) attended in the internal medicine setting. Methods: A multicenter, cross-sectional study was conducted in NVAF patients who attended internal medicine departments for either a routine visit (outpatients) or hospitalization (inpatients). Results: A total of 961 patients were evaluated. Their antithrombotic management included: no treatment (4.7%), vitamin K antagonists (VKAs) (59.6%), direct oral anticoagulants (DOACs) (21.6%), antiplatelets (6.6%), and antiplatelets plus anticoagulants (7.5%). Permanent NVAF and congestive heart failure were associated with preferential use of oral anticoagulation over antiplatelets, while intermediate-to high-mortality risk according to the PROFUND index was associated with a higher likelihood of using antiplatelet therapy instead of oral anticoagulation. Longer disease duration and institutionalization were identified as determinants of VKA use over DOACs. Female gender, higher education, and having suffered a stroke determined a preferential use of DOACs. Conclusions: This real-world study showed that most elderly NVAF patients received oral anticoagulation, mainly VKAs, while DOACs remained underused. Antiplatelets were still offered to a proportion of patients. Longer duration of NVAF and institutionalization were identified as determinants of VKA use over DOACs. A poor prognosis according to the PROFUND index was identified as a factor preventing the use of oral anticoagulation