Differences in relationship satisfaction, sexual satisfaction and attachment styles between victims and non-victims of Child Sexual Abuse.

Treball Final de Grau en Psicologia. Codi: PS1048. Curs: 2018/2019.Introduction: Prevalence of child sexual abuse is close to 15%, being more frequent in women and when it is perpetrated by known people. Some research indicates that victims of CSA may be at risk factor of developing of psychological problems in the short and long term. Objective: Analizing the relationship between CSA, levels of dyadic and sexual satisfaction and attachment styles. Method: The Sexual Victimization Sub-scale of the Spanish adaptation of the Juvenile Victimization Questionnaire (Hamby et al., 2005), the Spanish adaptation of the Relationship Assessment Scale (Melero, 2008), the New Sexual Satisfaction Scale (Štulhoffer, 2010) and the Adult Attachment Questionnaire (Melero & Cantero, 2008), were administered to 164 participants aged between 18 and 59 (M=32.98, SD=10.17). Results: 71.89% of the participants were victims of CSA, of which 88.89% were women. In 83.13% of the cases, the abuse was produced by a known person. Statistically significant differences were found between victims and non-victims in sexual satisfaction, especially at the individual level, in victims abused by unknown persons by touching (p=0,004), by their peers (p=0,038) and victims of complete abuse (p=0,026). Statistically significant differences were also found in affective insecurity regarding low self-esteem, need for approval, fear of rejection (Factor 1), emotional self-sufficiency and discomfort with intimacy (Factor 4). The largest effect size with respect to the establishment of the link was found in the group of peer abuse in Factor 1 (d=0,99) and by unknown persons in Factor 4 (d=0,99). Discussion: These findings provide relevant data on the characterization of CSA, essential information for the design of treatments focused on victims of abuse and which highlights need to act from different levels of intervention.Introducción: La prevalencia de abuso sexual infantil se aproxima al 15%, siendo más frecuente en mujeres y perpetrado por personas conocidas. Algunas investigaciones indican que haber sido víctima de ASI puede ser un factor de riesgo para el desarrollo de problemas psicológicos a corto y largo plazo. Objetivo: Analizar la relación entre el ASI, los niveles de satisfacción diádica y sexual y los estilos de apego. Método: Se administró la Subescala de Victimización Sexual de la adaptación española del Cuestionario de Victimización Juvenil (Hamby et al., 2005), la adaptación española de la Escala de la Evaluación de la Relación (Melero, 2008), la Nueva Escala de Satisfacción Sexual (Štulhoffer, 2010) y el Cuestionario de Apego Adulto (Melero y Cantero, 2008) a 164 participantes de entre 18 y 59 años (M=32,98; DT=10,17). Resultados: El 71,89% de los participantes fueron víctima de ASI, de entre ellos el 88,89% eran mujeres. En el 83,13% de los casos, el abuso fue producido por una persona conocida. Se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre víctimas y no víctimas en satisfacción sexual, sobre todo a nivel individual, en personas abusadas por desconocidos mediante tocamientos (p=0,004), por sus iguales (p=0,038) y víctimas de abuso completo (p=0,026). También se encontraron diferencias estadísticamente significativas en inseguridad afectiva respecto a la baja autoestima, necesidad de aprobación, miedo al rechazo (Factor 1), autosuficiencia emocional y malestar con la intimidad (Factor 4). El mayor tamaño del efecto respecto al establecimiento del vínculo se halló en el grupo de abuso por iguales en el Factor 1 (d=0,99) y por desconocidos en el Factor 4 (d=0,99). Discusión: Estos hallazgos aportan datos relevantes sobre la caracterización del ASI, información fundamental para el diseño de tratamientos centrados en las víctimas de abuso y que pone de manifiesto la necesidad de actuar desde los distintos niveles de intervención

Animals transgènics en recerca i models animals de malalties

L'experimentació animal és essencial per poder interpretar adequadament el genoma humà i per reproduir les malalties que afecten les persones en altres organismes semblants a nosaltres. Entre aquests organismes destaquen els ratolins, un mamífer de petita mida però molt adequat per a la recerca en biomedicina. El genoma del ratolí també ha estat seqüenciat i, majoritàriament, comparteix el nombre de gens existents en el genoma humà, entre 20.000 i 25.000 gens. Addicionalment, tots aquests gens estan molt conservats evolutivament, i són similars als corresponents humans en un 95 %. Per tot això, la recerca sobre els gens del genoma del ratolí, indirectament, és una recerca sobre la funció dels gens humans. Tot allò que aprenem investigant la funció de determinats gens en el ratolí ho podem aplicar al coneixement dels gens homòlegs en humans. Finalment, els ratolins permeten la manipulació del seu genoma mitjançant tècniques de modificació genètica. Són els ratolins que anomenem ratolins transgènics o mutants, que porten nous gens o alteracions específiques en algun dels seus gens. Amb ells podem preparar models animals de moltes malalties que afecten els humans, per augmentar el nostre coneixement d'aquestes malalties i poder desenvolupar noves estratègies terapèutiques.Animal experimentation is essential to allow the adequate interpretation of the human genome and to reproduce the pathologies that affect us, as human beings, in other similar organisms. Among them, mice stand up as a small size mammal that is very suitable for research in biomedicine. The mouse genome has also been sequenced and, mostly, shares with the human genome the number of existing gens, situated between 20.000 and 25.000 genes. Additionally, all these genes have been highly conserved through evolution, thus being 95% similar to the corresponding human versions. For all this, research on genes from the mouse genome, indirectly, is also research on the function of human genes. Everything that we can learn by investigating the function of specific genes in the mouse can be applied to our knowledge on the corresponding homologous genes in humans. Finally, mice also allow the manipulation of their genome through genetic modification techniques. These are known as transgenic or mutant mice, carrying new genes or specif - ic alterations in some of their genes. With them, it is possible to generate animal models of many diseases affecting humans, to increase our knowledge on them and to eventually be able to develop new therapeutic strategies

Animals modificats genèticament: ratolins transgènics i mutants : definició, obtenció i aplicacions en biologia, biomedicina i biotecnologia

Una vegada s'ha aconseguit obtenir la informació genètica del genoma cal interpretar-la. En particular, un dels reptes més importants de la biologia actual és esbrinar quina és la funció de cadascun dels gens que es troben en el genoma. Dins de les tècniques de la genòmica funcional, les que aporten més informació són les de modificació genètica d'animals, les de generació i anàlisi d'animals transgènics i mutants. Amb aquestes estratègies, es pot sobreexpressar un determinat gen o fer-lo treballar en entorns diferents de l'habitual, i deduir- ne quina seria la funció normal a partir del fenotip, de les característiques observables en el model animal transgènic generat. O, millor encara, es pot suprimir específicament la funció d'un gen determinat, en totes les cèl·lules de l'organisme o només en un tipus cel·lular en concret, i analitzar l'efecte d'aquesta mutació en el desenvolupament i la vida adulta de l'animal generat. De qualsevol de les dues maneres, la modificació genètica d'animals ens permet avaluar directament la funció gènica i deduir-ne la rellevància fisiològica dins de l'organisme. A continuació es descriuen les tècniques més habituals de generació d'animals transgènics i mutants i les seves aplicacions en els camps de la biologia, la biomedicina i la biotecnologia.Once it has been possible to obtain the genetic information present in the genome it is necessary to interpret it. In particular, currently, one of the most important challenges of Biology is to find out the function of every single gene located in the genome. Among the techniques known as functional genomics, those bringing more information are the genetic manipulation of animal, the generation and analysis of transgenic and mutant animals. With these strategies, it is possible to over-express a given gene, or trigger its function in places other than the usual, and then to infer which would be its normal function from the observed phenotype, the observed traits in the produced transgenic animal model. Or, even better, it is possible to specifically inactivate the function of a given gene, either in all cells of the body or only within a subset of them, and then to analyse the effects associated with this mutation during development and throughout the adulthood of the generated animal. Either way, the genetic modification of animals allows us the direct assessment of the corresponding gene function and hence, to derive its physiological relevance within the whole organism. What follows, it contains the description of the most common techniques of generating transgenic and mutant animals and their applications in the fields of Biology, Biomedicine and Biotechnology

Notícia sobre Joan Maragall, traduït en romanès (i)

Presentació de la traducció romanesa dels Elogios de Joan Maragall, feta l'any 1922, per Alexandru Popescu-Telega. Dades, documentació i context. Projecció exterior de la cultura catalana

Communication about genetic editing : CRISPR, between optimism and false expectations

Communication is essential in all areas of society, but communication in science is inescapable. Communicating means sharing, showing, teaching, and transferring knowledge about discoveries, observations, and findings both to colleagues and to society in general. That is why good communication must always accompany good science. CRISPR genetic editing tools allow us to modify, at will, the genome of any living organism, including our own species. In this text I review the different relevant communicative events in the short but intense life of these «molecular scissors», so called for their ability to cut the DNA molecule effectively and with precision

SNR-calibrated Type Ia supernova models

Current Type Ia supernova (SN Ia) models can reproduce most visible+IR + UV observations. In the X-ray band, the determination of elemental abundance ratios in supernova remnants (SNRs) through their spectra has reached enough precision to constrain SN Ia models. Martínez-Rodríguez et al have shown that the Ca/S mass ratio in SNRs cannot be reproduced with the standard nuclear reaction rates for a wide variety of SN Ia models, and suggested that the 12C+16O reaction rate could be overestimated by a factor as high as ten. We show that the same Ca/S ratio can be obtained by simultaneously varying the rates of the reactions 12C + 16O, 12C + 12C, 16O + 16O, and 16O(¿, a)12C within the reported uncertainties. We also show that the yields of the main products of SN Ia nucleosynthesis do not depend on the details of which rates are modified, but can be parametrized by an observational quantity such as Ca/S. Using this SNR-calibrated approach, we then proceed to compute a new set of SN Ia models and nucleosynthesis for both Chandrasekhar and sub-Chandrasekhar mass progenitors with a 1D hydrodynamics and nucleosynthesis code. We discuss the nucleosynthesis of the models as a function of progenitor metallicity, mass, and deflagration-to-detonation transition density. The yields of each model are almost independent on the reaction rates modified for a common Ca/S ratio.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Literatura romanesa i literatura catalana : quan el desafiament es diu traducció

Aproximacions als contactes lingüístics i a les traduccions literàries entre el català i el romanès i viceversa, des dels inicis fins a l'actualitat. Referenciació bibliogràfica de les obres trobades. Presentació de l'Editorial Meronia i la seva col·lecció «Biblioteca de Cultura Catalana». Approach to linguistic contacts and to literary translations between Catalan and Romanian and viceversa, from the beginnings to present time. Bibliographical references of the found works. Presentation of the Publishing Company Meronia and its Collection of Catalan Culture

Traducir por arte de magia : estudio de los neologismos en "Harry Potter and the Philosopher’s Stone"

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs: 2014/2015La literatura es el arte de escribir y, en nuestro caso, conlleva el arte de saber traducirla. El siguiente trabajo se centra en los neologismos que aparecen en el libro Harry Potter and the Philosopher’s Stone publicado en 1997 y editado por Bloomsbury Children’s Books, y su posterior traducción al español. Se trata del primer libro de los siete que cautivaron a millones de lectores de literatura infantil y juvenil de todo el mundo. Los objetivos de este trabajo son, en primer lugar, analizar la técnica que su autora, J.K. Rowling, empleó para crear los neologismos que poco a poco generaron el campo semántico tan peculiar y conocido de la saga. Se analizarán, en segundo lugar, las traducciones de los neologismos seleccionados al español en Harry Potter y la piedra filosofal publicado en 2001, editado por Salamandra y traducido por Alicia Dellepiane Rawson. La intención es observar cómo se han formado los neologismos presentes en la obra y el valor semántico que estos incorporan al universo de Harry Potter en su conjunto. También, analizar cómo se han traducido a la LM. El modelo a seguir para analizar las técnicas de formación del neologismo en el TO será el propuesto por Ezpeleta Piorno. En cuanto al modelo de análisis de las técnicas de traducción del neologismo me basaré en Torre y Hurtado Albir